L’estrès de la ciutat li estava passat factura en forma d’ansietat, així doncs el metge li va recomanar que per tal d’alleugerir el seu estat el millor que podia fer es una escapada al camp on tindria calma i tranquil·litat. En la seva primera nit fora de la ciutat es trobava estirat en el llit d’una casa rural esperant que li arribés la son amb el teló de fons d’un cor d’udols, un brunzit d’insectes, xiscles misteriosos, cops llunyans, frecs furtius, esgarips, tictacs desconcertants, terrorífics sons com de rascada, terribles aleteigs molt propers i tota la resta de l’orquestra que es coneix com “la tranquil·litat del camp”.
Aquesta ha sigut la meva campestre participació als relats conjunts de setembre.
Pons's blog 