El cuento de la criada s’ha emportat el Emmy a la millor serie d’aquest 2017, l’havia de veure, no? La sèrie ens situa en un univers paral·lel en un temps actual on les dones son considerades inferiors, també hi ha diferents escales socials dintre de les pròpies dones i dels propis homes, la societat també es extremadament religiosa i conservadora. Representa que els EEUU (país on es situa la acció) esta en una espècie de guerra civil contra uns “rebels”. Les dones inferiors son criades i una d’elles es la protagonista, totes vesteixen igual i serveixen als homes. La societat en general s’ha retornat molt retrograda, amb pena de mort pels gais i els metges que practiquen avortaments, també contra els predicadors de les altres religions. A més sembla que hi hagut un incident que ha deixat gran part de la població femenina estèril (aquest es el canvi que ha desencadenat el canvi radical en la societat) i les dones que son fèrtils (com la protagonista) serveixen per donar fills als homes importants malgrat que aquests ja tinguin una dona. El canvi de la societat es relativament ràpid, en uns pocs anys, amb la excusa del problema de fertilitat es passa d’una societat normal a una societat on les dones estan sota control totalment sotmeses als homes, una societat totalment militaritzada per tal de frenar el moviment contrari de resistència a aquest regim heteropatriarcal tant autoritari. Es una societat molt tòpica en molts temes, com ara que de cara al públic son super morals i puritans i en privat son els més depravats de tots.
La amiga afroamericana (Samira Wiley) es una de les preses de Orange is the new black. La protagonista (Elisabeth Moss) es la filla petita del president Barlett a l’Ala Oest, també coneguda per ser la Peggy de Mad Men. La muller del comandant (Yvonne Strahovski) es la boja de la Hannah de Dexter. La tia Lidia (Ann Dowd) que entrena a les criades es la Patti de Leftovers. O sigui que deu ni do la gent coneguda que surt.
La sèrie consisteix bàsicament en torturar la protagonista, tortura física, tortura psicològica, violacions reiterades i programades, separar-la dels seus éssers estimats (marit, filla i amigues), i en definitiva putejar-la de totes les maneres imaginables, a quin tipus de monstre sàdic agradaria una sèrie com aquesta? Els moments que més m’han agradat de la sèrie son els flashbacks que mostren l’inici d’aquest alçament contra el sistema establert, tot i que costa bastant de creure que una cosa així passi, perquè passa de manera molt bèstia, però molt. A partir del capítol sis a part de mostrant-se el passat de la protagonista, també ens van mostrant el passat de diferents personatges, el marit de la protagonista, el comandant de la casa, el xofer (per quan ets molt ric e important t’oblides de conduir), etc, suposo que es per no avorrir-nos de tanta protagonista, que la veritat cansa una mica sempre amb el tema de “oh quina pena que faig perquè em maltracta tothom”. En resum podríem dir que la sèrie ha agradat a la critica perquè es veu un personatge femení torturat, no físicament, que també, sinó sobretot psicològicament, A Big Little Lies vam veure una Nicole Kidman maltractada pel seu marit, resultat? premi de la critica, aquí veiem una dona maltractada per tota la societat, resultat? premi de la critica, molta casualitat? per tan ja sabeu que què heu de fer si voleu que la vostra sèrie guanyi premis.
La primera temporada son 10 capítols de 55 minuts de durada aproximadament. Té un 7,9 al filmaffinity i un 8,6 al imdb
Nota: 6/10
Flipo amb la moda de la temporada i l’abstinència de les dones (esterils i d’altres, entenc que l’utopia comunista ja es va fer realitat) d’intentar ser més lluent, més remarcable, més guay de veure que la del costat!
Per cert, el vermell de la temporada té a veure amb la regla? L’industria cosmetica es va anul·lar?
Anar a la moda no ha estat mai una preocupació per mi
Tinc el llibre pendent de llegir. Després buscaré la sèrie.
Vas una mica tard, no? Posa’t una nota al frigorific amb el numero del CT!
Tens pendents tot els llibres del mon mundial!
Igual que la JOMATEIXA, primer llegiré el llibre i després, a diferència d’ella, segurament passaré de la sèrie.
Igual que JOMATEIXA i McAbeu, primer llegiré el llibre i després, a diferència d’ells, ja decidiré què faig amb la sèrie.
Igual que JOMATEIXA i McAbeu, posa’t una nota al frigorific amb el numero del CT… Ja veurem després qui entra aquí a comentar.
(mira que estic fent comentaris personalitzats)
Tinc el blog ple de lectors!
Igual que la JOMATEIXA, posa’t una nota al frigorific amb el numero del CT! I després, a diferència d’ella, torna a aquest post mateix per comentar.
Es veu que el llibre només engloba els dos primers capítols de la sèrie, es a dir, en els que ens presenta la societat i poca cosa més.
Tota semblança amb el llibre i la sèrie … que si, que evidentment la té peeeerò ….
Parles del CT??
En serio t’has llegit llibre i vist sèrie? Quanta feina que ha fet aquesta comentarista!
No és una societat retrògrada, pel que descrius. És una societat com l’actual, però portada a l’extrem. Em sembla que no m’ha interessat prou com per donar-li una oportunitat.
Ostres tu…
Si el Pons diu que es una societat molt retrograda, doncs ho és. I tant que ho és!! Faltaria més!
I què coi vol dir retrògrad sinó tornar la societat a com estaven fa 200 anys?
mira aquest cop estic d’acord amb la nota, per mi molt sobrevalorada.
Idea molt bona, worldbuilding molt bo, els flashbacks molen mil, però després tot va molt lent i bastant “meh”.
per que no em diguin que sempre et porto la contraria XD
de totes maneres val la pena fer-li una ullada, ni que sigui per escandalitzar-se de on es pot arribar a parar
Aigualir una bona idea amb una serie no és mai bona idea!
Ostres! Es gratificant està d’acord amb tu de tan en tan! D’acord amb idea bona (mèrit del llibre) però realització meh. Que es produeixi un canvi així en la societat ja costa de creure però que a més a més es produeixi de forma tan ràpida, què triga a canviar tot plegat? 5 anys? No massa la veritat, normalment aquests canvis són molt més lents, generació en generació. D’acord que hi ha el tema crític de la natalitat i això pot accelerar molt les coses, però mira Canadà allà no s’han tornat bojos, allà estan normals. Però bé, el problema no es que sigui creïble sinó estic cansat de dir “oh pobre noia”
Quina seria la noia pobre?
jo també, l’altre dia em vaig agenciar el llibre amb la voluntat de llegir-lo… és un Margaret Atwoot, es mereixia l’interès ;) per després, la sèrie
El Pons viu amb la velocitat de la llum i vosaltres us quedeu encallats en el passat…
El llibre no l’he llegit per tan no opino
Tinc el llibre preparat a la maleta, per tant, esperaré a opinar :)
D’aquí unes setmanes se li pegarà foc a la maleta, ja veuràs ^^
Segur que si parlo del llibre tothom em parlarà de la sèrie…
[…] El cuento de la criada – T1 […]
[…] El cuento de la criada – T1 […]