Cas típic 3201: noi li agrada noia, noi li agraden els videojocs (3/6)

Posted: 2020-04-15 in Entreteniments, Personals

Tercera part sobre els jocs de la meva vida, la segona part la trobareu en el CT3197, allà ja trobareu l’enllaç a la primera part us interessa saber més sobre aquest tipus de post.

Podem resumir el Starcraft com a lluites entre gent que brilla i bitxos fastigosos

Grup de les 50 / 77 hores

  • Sins of Solar Empire (2009) (22h + 50h): Les últimes 22 hores fa només un any o dos que les vaig jugar rememorant el joc i calculo que prèviament hi havia jugat unes 50 hores. Es un joc conegut com 4x (Explorar, Expandir-se, Explotació de recursos i Exterminar l’enemic). Es un joc de estratègia enfocat a la gestió de recursos a través de la explotació dels recursos dels planetes i la construcció de naus espacials per lluitar contra els rivals. Potser la temàtica no es la més original però els arbres tecnològics i els diferents tipus de naus estan ben pensats. El joc té dos vistes principals a nivell d’òrbita planetària per controlar les lluites a nivell local, i la vista a nivell de galàxia o sistema per veure els planetes que controles. A aquest joc hi he jugat online amb un amic.
  • Homeworld (1999) (10h + 40h): Un dels primers jocs en tenir moviment espacial totalment en 3D. Una campanya amb una trama interessant, i bastants tipus diferents de naus espacials, un bon joc. Fa pocs anys vaig tornar a jugar-hi i corresponen a les 10 hores registrades en Steam, de fet vaig jugar a la segona part del joc remasteritzada. Fa molts anys i devia dedicar més hores, unes 40 possiblement, enfocades a la campanya que ofereix una història força crua e interessant d’una civilització que descobreix els salts hiper-espacials per primer cop i es troba que per desgràcia no està sol al univers, la trama té uns quants girs de guió propis de les millors sèries, fins hi tot la música ambiental es bona. Hi ha part de recol·lecció de recursos però el joc es centra més en escollir les naus correctes a construir i en gestionar las boniques batalles espacials en 3D, al principi costa adaptar-te, però té bona jugabilitat, i no sempre guanya qui té les naus més grosses (encara que una mica si).
  • Majesty 2 (2009) (25h + 25h): Dirigeixes un regne mig medieval mig de fantasia i has d’anar eliminant els diferents rivals missió a missió fins a coronar-te rei de la nació. La part original es que tu decideixes crear els gremis d’on sortiran els teus aventurers, guerrers, mags, paladins, etc, però no els pots dirigir directament, les unitats van per on volen, però tu els has d’anar motivant (amb or) perquè facin el què tu vols. Té una mecànica estratègica original i que funciona bastant bé. M’he passat la campanya sencera fa un any (registre de Steam) i fa bastants anys ho vaig fer per primera vegada però em sembla que no vaig arribar a completar-la, com a mínim no recordava la missió final. Tot i que la mecànica del joc sempre es la mateixa, cada missió de la campanya té esdeveniments especials que t’obliguen a jugar-la de manera diferent. El joc està ple de petits detalls d’humor, com ara que com més creix el teu poble més probable es que apareguin rates (gegants) que faran la murga al teu poble.
  • Need For Speed IV (1999) (50h): No m’agraden els jocs que només son de conducció, trobo que els hi falta algo, però aquest té l’al·licient que et persegueix la policia i et complica bastant les coses. No era només corre i prou, hi havia com una espècie de mode campanya que a mesura que guanyaves carreres podies millorar el cotxe o fins hi tot comprar cotxes millors.
  • StarCraft I (1999) (50h): Aquest joc va marcar un revolució al gènere RTS (Estratègia en Temps Real) quan va sortir. Campanya amb una història molt bona, amb bastants girs argumentals impropis totalment de qualsevol cosa vista en un videojoc de estratègia. Tres races que es juguen de manera molt diferent però tot i això estan molt ben equilibrades, el Terran que es l’equivalent humà i són com l’espècie del mig, els Zerg que son uns bitxos molt orgànics que poden fer moltes unitats ràpides però son fluixes i els Protoss que poden fer unitats molt poderoses i avançades tecnològicament però son una mica més cares. Fa pocs anys Blizzard ha tret la versió remasteritzada del joc i podeu jugar de manera gratuïta contra la màquina o en les diferents campanyes, però has de comprar el joc (15€) per competir online contra altres jugadors. Es un joc d’estratègia molt ràpid, en el qual es molt important micro-controlar les unitats però sense deixar desatesa la macroeconomia dels recursos.
  • Warcraft III (2002) (50h): Clàssic joc d’estratègia en temps real on hi ha varies faccions que es barallen, l’argument de sempre, races diferents però molt balancejades, humans, elfs, orcs i no-morts. La història de la campanya es molt del estil Starcraft, es nota que està fet en la mateixa empresa (Blizzard), una trama que avança gràcies a la força dels seus protagonistes i antagonistes, on cada missió fa avançar la trama, tal qual com un capítol de la sèrie. Starcraft es futurista i Warcraft es medieval / fantàstic. Fa pocs mesos van treure la versió remasteritzada però no va tenir massa èxit, tot i així continua sent una llegenda vivent entre els jocs de estratègia.
  • Command & Conquer (varis) (1996-2000) (50h): En l’enllaç he destacat el Red Alert 2 que va ser el joc de la franquícia Command & Conquer que més he jugat. Estratègia en temps real basada en un suposat conflicte durant la guerra freda entre la URSS i EEUU. Les seqüències cinemàtiques d’aquest joc van ser famoses per ser interpretades per actors reals com ara Tim Curry, de tal manera que feien una experiència de joc bastant immersiva en el conflicte. Estratègia de recol·lecció de recursos i destrucció de l’enemic amb tancs, infanteria, avions, etc.
  • The Movies (2005) (50h): Joc d’estratègia basat no en la lluita com la majoria, sinó en dirigir un estudi de cine des dels seus inicis, on cada vegada vas desenvolupant noves tecnologies i gèneres per fer pel·lícules més variades i originals. A part de la part de la gestió de la productora de cine, podies involucrar-te directament amb la creació de les pel·lícules, dirigint els actors i les escenes, perdies molta estona estona fent-ho però era la part divertida del joc, però en general acabaven sent pel·lícules que no agradaven a la crítica ni al públic…
  • Megarace 2 (1996) (50h): No m’agraden en general els jocs de curses, però aquest té l’al·licient que els cotxes vam armats amb míssils, mines i d’altres armes, perquè guanyar la cursa està bé, però es millor quan fas saltar pels aires el cotxe rival. El joc es planteja com un programa d’espectacle futurista en que cada cursa es un esdeveniment que es fa en una pista única i molt diferent de l’anterior, escenaris totalment futuristes, com estacions espacials, boscs selvàtics, ciutats arrasades, amb carreteres amb desviacions, dreceres, loopings, etc. Al final de cada cursa tenies la possibilitat de comprar millores pel cotxe o cotxes millors segons la teva posició.
  • PC Basket 4.5 (1997) (50h): Potser coneixeu el seu pare, el PC Futbol, doncs el mateix però en basquet, no te més secret, gestionar un equip de bàsquet, fitxar jugadors, vendre i poca cosa més, també es podien jugar els partits, però no era el principal al·licient del joc, tot i que em vaig aficionar a fer partits entre els all stars de la ACB vs NBA.
  • Radical drive (2000) (50h): Es com cinc jocs de cotxes en un. Cinc tipus de competicions, curses per carretera, cotxes monster-truck, salts amb una rampa, curses tipus buggy i cross. Eren els 2000, em conformava amb gairebé qualsevol tipus de joc, no em culpeu xD A veure, era entretingut perquè quan t’encallaves en una categoria provaves una altra, però ja està.
  • Speed Demons (1999) (50h): Joc de curses, però amb la diferència que veies el vehicle des d’una càmera àrea que et permetia tenir una vista bastant global de la posició dels altres participants dins de la cursa. Les pistes eren bastant accidentades, i el joc era qualsevol cosa menys un simulador realista de conducció, el normal era avançar els cotxes rivals saltant-los per sobre o derrapant en les múltiples i exagerades corbes dels circuits.
  • Motocross Madness (1998) (50h): Ja sabeu que la conducció no es el meu fort, però els salts amb les motos eren molt exagerats i em feia gràcia, a més que podies donar puntades de peu als competidors quan els tenies al costat, i més eficient encara era saltar sobre els competidors per fer-los caure de la moto, guanyar no era tan divertit com destruir la competència. Hi havia dos modalitats de curses, la indoor amb pistes més estretes i salts enormes, i les outdoor, amb pistes més amples i salts absurds. Estaves més temps voltant que no pas amb les dos rodes sobre terra.
  • The Witcher 1 (2007) (47h): Joc d’acció RPG que en diuen ara. Es basa en una saga de llibres, de la qual fa poc en van fer la sèrie, en vaig parlar en aquest blog. Portes un bruixot i has d’anar matant monstres i fent missions per avançar amb la trama, parlant amb gent, aconseguint armes, pujant de nivell i molts cops d’espasa. M’ha agradat bastant. La gràcia es que no hi ha decisions correctes, o et posiciones amb un bàndol o amb l’altre, però realment gairebé mai tens clar quin es el bàndol menys dolent, i un cop decidit et dones compte que potser no ha acabat sortint com volies, el mon no es simple. A mesura que puges de nivell el teu personatge va guanyant diferents habilitats que pots enfocar més cap al combat directe o més cap a les habilitats màgiques o alquímiques, a més pots potenciar les teves habilitats amb pocions les quals tenen efectes secundaris si n’abuses. Pots anar directe per les missions principals o et pots perdre per les missions secundaries com vaig acabar fent.
  • Mass Effect 2 (2010) (45h): Més llarg que la primera part del joc, com a mínim jo m’he passat més hores donant voltes per l’univers d’aquest. Es un RPG d’acció també. Parles amb gent, fas missions, descobreixes el mon de Mass Effect, i fas missions amb un grupet de soldats (tu i dos més) i us dediqueu a salvar la humanitat d’una amenaça extraterrestre, l’argument es molt més complex e interessant però a grans trets i sense fers espoilers vindria a ser això. M’ha agradat bastant. Has de prendre decisions que no son fàcils com aliar-te amb gent que no t’agrada per evitar un mal major i coses per l’estil. Les personalitats dels aliats son bastant variades i cada un té la seva pròpia història. A més la nova nau es una gran millora respecte la primera part, fins hi tot tens una peixera a la teva cabina! En aquest joc tens més armes, més opcions tàctiques, pots personalitzar millor el protagonista. Mass Effect es el Witcher del espai, o Witcher es el Mass Effect fantàstic / medieval.

 

Comentaris
  1. McAbeu ha dit:

    “Need For Speed” és l’única coincidència d’avui. Els altres no els he jugat o, si ho he fet, no me’n recordo.

    • ahse ha dit:

      No tens un comptador de jocs com tothom, que et digui què has jugat, com, i quants diners n’has perdut?

      • McAbeu ha dit:

        No el necessito aquest comptador. Pel que fa a “què” i “com” no tinc cap interès a tenir-ne una constància exacta per a la posteritat. En canvi, això de “quants diners he perdut” sí que t’ho puc dir exactament: Zero.

        • Pons ha dit:

          Exacte, els diners invertits ens videojocs no son perduts, estan molt ben invertits! O potser consideres invertir diners en menjar “diners perduts”?

        • ahse ha dit:

          La resposta obvia d’un humà que es pensa que pot viure sense comptadors. Hi ha gent que mai no apren…

    • Pons ha dit:

      També vas jugar al quatre?

      • McAbeu ha dit:

        No sabria dir-te la versió exacta a la que vaig jugar. He anat a mirar la llista d’aquests jocs per veure si la recordava però resulta que n’hi ha 16 de diferents, així que no m’ha servit gaire. Pels anys, podria ser la 4 perfectament però no hi posaria la mà al foc. Veus, ara m’hauria fet falta el comptador aquell que diu l’Ahse…

        Cert, els videojocs també són cultura i els diners gastats en cultura no són mai “diners perduts”. De vegades poden ser “diners llençats” però això és una altra cosa i pot passar igualment quan compres un llibre que no t’agrada o pagues una entrada de cinema per veure segons quines pel·lícules.

  2. ahse ha dit:

    Jo és que… no podria mai perdre el temps amb aquestes coses, sóc un robot dissenyat per a altres coses

  3. XeXu ha dit:

    Un cop més, me’n sonen ben pocs i no he jugat a cap d’aquests. Al final de tot, la suma d’hores dedicades a jugar serà superior al número d’hores que has viscut, aquesta és la sorpresa del sisè post, oi?

    • Pons ha dit:

      En el proper post crec que potser n’hauràs jugat a un, o no, ets tan poc de videojocs.

      No serà tant home, pensa que ja tinc una edat, a part que a mesura que augmento les hores dedicades a cada joc també es redueix el nombre de videojocs que apareix en la llista que he jugat tal quantitat d’hores. De fet crec que avui es el post on apareixeran més jocs llistats.

    • ahse ha dit:

      Tu també vius sense necessitar comptadors?

  4. El Peix ha dit:

    Cap. No coincideixo amb cap. És greu, doctor?

    • ahse ha dit:

      És hebi.

    • Pons ha dit:

      Potser hauries de jugar més. Starcraft i Command & Conquer son dos de les sagues més clàssiques de RTS, de jove hi hauries d’haver jugat si t’agrada el gènere. Mass Effect 2 es més actual i pot agradar més a tothom

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s