Cas típic 3651: noi li agrada el fons d’escriptori

Recull dels fons d’escriptori que he tingut des del CT3351, podeu trobar fons d’escriptori més antics aquí: 2019, 2018, 2017, 2016, 2015, 2014-2012, 2011-2009, 2008-2005.

Nemsy (Hearthstone)

Slay the Spire

Wanda Vision

Morgl the Oracle (Hearthstone)

Forged in the barrens (Hearthstone)

United in Stormwind (Hearthstone)

N’Zoth (Hearthstone)

Sir Finley Mrrgglton (Hearthstone)

Mecha-Jaraxxus (Hearthstone)

Cas típic 3626: noi li agraden els bibliotecaris

Avui recupero el CT1629 basat en un cas real.

Arriba l’estiu i els serveis públics s’omplen de becaris, vull dir aquells serveis els quals no han estat tancats per les retallades. Per exemple, l’altre dia a la biblioteca volia demanar un llibre d’una altra biblioteca, sembla una tasca rutinària i relativament senzilla que havia vist fer dotzenes de vegades, però que es pot arribar a complicar per una becaria d’estiu. Entre claudàtors els meus pensaments.

Jo: Ja funciona el sistema de préstec interbibliotecari entre les biblioteques de Sabadell?
Ella: Hmmm… un segon
[truca a algú]
Ella: Sembla que fins al setembre hi ha bastants biblioteques tancades i, per tant, no funciona.
Jo: Cap problema em puc esperar uns dies.
Ella: Però et puc mirar si el llibre que vols està en una de les poques biblioteques obertes. Com es diu el llibre?
Jo: En flames de Suzanne Collins
Ella: D’acord. Vols que miri si està en català?
[Acabo de dir el títol en català, no? Llavors és que el vull en romanès?]
Jo: Sí, gràcies…
Ella: Sí, sembla que està en algunes biblioteques de Sabadell
[Molt bé, si us plau, ara diguem quelcom que no sàpiga…]
Jo: I està oberta alguna d’aquestes biblioteques?
Ella: Sí, t’ho miro?
[No, és igual, només t’ho he demanat per què m’agrada parlar amb tu…]
Jo: Si us plau.
[mira alguna cosa en l’ordinador]
Ella: Cap està oberta, però el tenim aquí en Vapor Badia.
Jo: Ja… però em sembla que té no està disponible i després té una altra reserva.
[Torna a mirar l’ordinador]
Ella: És cert. Vols que te’l demani en una altra biblioteca de fora de Sabadell?
Jo: No gràcies, em puc esperar uns dies. Em pots demanar un altre llibre de fora de Sabadell? Es diu “Como sobrevivir en una película de terror”. Em sembla que aquest només el tenen en la biblioteca de Mataró.
[m’agraden els llibres que amb el títol ja t’expliquen la meitat del llibre xD]
Ella: Un segon
[L’ordinador altra vegada]
Ella: Sembla que només està a Mataró.
[Oh sorpresa!]
Ella: Vols que te’l demani?
[No! Vull que truquis a Mataró i que els diguis que cremin el llibre…]
Jo: Sí, gràcies.
Ella: D’acord, miraré si la biblioteca està oberta.
[D’acord, mentrestant jo intentaré respirar pausadament]
Ella: Està oberta, em deixes el carnet?
[El carnet feia mitja hora que estava sobre el taulell mort de fàstic. El desplaço amb la mà uns 2 cm més cap a ella. Agafa el carnet i comença a introduir les dades a l’ordinador. Mentrestant aprofito per deixar 2,00€ sobre el taulell, no ho tenia just, què hi farem!]
Ella: Molt bé, ja està. Ja t’enviarem un mail quan arribi.
Jo: Gràcies.
Ella: De res, adeu.
Jo: El préstec entre biblioteques de fora de Sabadell encara continua costant 1,20€ o durant l’agost feu promoció i és gratis?
Ella: Ah sí! No… sí… és cert, ara t’ho cobro.

La paciència que s’ha de tenir durant l’estiu!

Cas típic 3623: noi li agraden les roques

Avui recupero el CT1631 que conté una sola foto i unes poques paraules, però m’ha fet gràcia recordar que guardava 4 pedres a casa, de les quals una “repetida”.
Vist l’èxit del post de la roca del divendres. No me n’he pogut estar i he fet una recopilació de totes les roques volcàniques que tinc per casa. Si us plau, conteniu les llàgrimes d’emoció.

Ordenades d’esquerra a dreta tenim:
1) Vesuvi
2) Etna
3) Etna
4) Teide

PD: No patiu, el dimarts vintage vinent no recuperaré el CT1630.

Cas típic 3213: noi li agrada noia, noi li agraden els videojocs (6/6)

Últim post de la saga dels videojocs, us deixo l’enllaç a l’anterior capítol.

Son les normes coreanes i s’han de respectar

Grup de les 500 hores o més

• Pc Futbol (1996-2001) (500h): Vaig començar amb el 5.0 i vaig acabar amb el 2001, passant per la versió de la lliga italiana, alemanya, PC Futbol 5.0, 5.5, 6.0, 7 i algun altre. Mira que a mi el futbol no em diu absolutament res, però la gràcia es tota la gestió econòmica, bàsicament comprar els bons i vendre els dolents, buscant cracs amb futur en equips de tot el mon, adaptar la tàctica segons els jugadors que tens, gestionar l’estadi, la publicitat, i guanyar partits, no pas jugant-los, això es avorrit, només simulant i veient el resultat, avançant lliga darrera lliga fins que fas pujar aquell equip mediocre de 2ona B fins a fer-li guanyar la Champions. He enllaçat el 7 que segurament va ser el salt més important de qualitat en la saga. Moltes hores jugant a un joc de futbol sense veure cap pilota en cap moment. Era molt partidari d’arreglar la tàctica de l’equip en funció dels les posicions que volien jugar els cracs i funcionava bé. Hi havia conceptes bastant esotèrics com ara la fitxa que havies de pagar als jugadors, o si realment les primes per guanyar els partits servien per alguna cosa. Aprofitar-te de les jugadors amb últim any de contracte per no pagar la clàusula de decisió la principal avantatge econòmica per enriquir-te, poder pagar salaris més alts, fer l’estadi més gran, tenir més públic, guanyar més diners, una roda per fer créixer l’economia, en el fons el menys important es que anés sobre futbol, si hagués sigut sobre jugadors de cúrling el joc hauria sigut igual d’entretingut.
• Worms 2, Armageddon, World Party (1999-2001) (500h): Simplement un joc de matar cucs. Portes un equip de cucs i has de matar un altre equip i per fer-ho tindràs un arsenal d’armes destructives i originals no vistes en cap altre joc, per exemple una ovella explosiva, una ovella explosiva teledirigida o un bombardeig aeri d’ovelles explosives, però si no t’agraden les d’ovelles com a arma mortal hi ha moltes més armes! De debò, molt molt més. La vista es en 2D però els mapes son molt coloristes, alegres i rebuscats, i 100% destructibles per tal d’obrir-te camí fins als cucs enemics. Hauré matat milers de cucs sumant les diferents versions d’aquest joc que he jugat. A més el joc estava ple d’humor, ho remarco per si el tema ovelles no us ha fet sospitar. Al passar-ho a 3D el joc va perdre la seva escènica i vaig deixar de jugar a les següents versions. No tot es matar i matar, també hi ha missions d’entrenament que t’ajudaran a familiaritzar-te amb el control de les armes més complexes que ofereix el joc com la fantàstica corda ninja o el pràctic jet pack. Hi havia un seguit de missions on cada vegada t’enfrontaves a una intel·ligència artificial més complexa i contra un equip de cucs enemics més nombrós. Es juga per torns, tens un temps limitat per moure’t, escollir, l’arma, apuntar i disparar, i quan dic dic disparar potser qualsevol cosa com ara agafat un bat de beisbol i fet un home run amb un cuc enemic. Per cert, els cucs no saben nedar i quan cauen al aigua s’ofeguen.
• Heroes of Might & Magic III (1999) (750h): Estratègia per torns. Tens una ciutat medieval / fantàstica i has de conquerir altres ciutats. La gràcia es que hi ha diferents models de ciutats, i cada ciutat genera un tipus concrets de unitats agrupats en sis nivells diferents. Fora de les ciutats has d’anar recuperant objectes màgics i recursos per donar avantatges al teu exercit i poder produir més unitats i millorar la teva ciutat. El plantejament es simple, però es molt addictiu. Les unitats no corren soles, van agrupades sota la bandera d’un heroi i les lluites sempre son d’heroi contra heroi cadascun amb el seu exèrcit, els herois poden fer servir màgia, però la part de la màgia es que menys m’agrada. Està ple de recursos diferents que et serveixen per millorar la teva ciutat / castell més un munt d’artefactes que apareixen aleatòriament pel mapa, mai hi ha dos mapes iguals. La idea es buscar el control de com més ciutats millor, però com més ciutat tens més complicat es evitar que vingui un heroi i et foti la ciutat, les ciutats no es creen, hi ha les que hi ha des del principi més les neutrals que hi pot haver, però comencen sense pràcticament cap millora. Hi ha 10 models diferents de ciutats i cada un amb unitats úniques, els meus preferits son els no-morts perquè al principi es una bona estratègia acumular esquelets fàcilment. Depèn de la mida del mapa i els rivals les partides poden ser més o menys llargues, a mi m’agradaven partides bastant llargues d’unes tres o quatre hores. Es d’aquells jocs que dius “Un torn més i ho deixo” però costa deixar-ho. Com tots els bons jocs han fer la versió remasteritzada per jugar en un PC actual amb bona resolució, la versió bona es la de gog.
• Age of empires II + Expansió + HD (1999, 2000, 2013) (350h HD + 500h): Age of Empires II es la segona part d’un clàssic d’estratègia que s’ha convertit encara més clàssic que la primera part. Aquest cop el joc es centra en l’edat medieval. Segueix el patró de la primera part però molt millorat. Millor control de les unitats, millors gràfics, millors arbres tecnològics, molta més varietat en les unitats, moltes més civilitzacions (una trentena), formacions, grups de control, campanyes enfocades a un personatges històric en comptes d’una civilització, etc. En resum, tot millorat. Les 500 primeres hores corresponen a quan vagi jugar quan va sortir al joc. Les 345 hores següents corresponen a partides dels recents anys degut a que han tet la versió remasteritzada en HD del joc i he fet unes quantes (moltes xD) partides online amb diversos amics que també van gaudir del joc en el seu moment i l’han volgut rememorar i de tant en tant encara cau alguna partida.
• Starcraft II + Expansions (2010, 2013, 2015) (1.200h): 1.200 hores la cosa es posa seria, eh? Doncs si. Aquest es la segona part del Starcraft I, es basa en el mateix que la primera part, tres races molt diferents però molt ben equilibrades. Joc totalment renovat, gràfics nous, unitats noves, campanya nova, història nova, tot molt ben cuidat i molt mimat al estil de Blizzard. Hores i hores fent partides i no et canses, en gran part perquè les fas online contra altra gent i cadascú juga amb el seu estil propi, i com que es un joc amb bastant èxit sempre trobes gent del teu nivell contra qui jugar i la partida es bastant igualada. Aquest joc el vaig jugar bastant amb un amic, segurament sense ell l’hauria avorrit abans, la majoria de partides que vaig fer eren 2 vs 2. A més el joc té tres parts, cada una de les parts correspon a una campanya per cada una de les races que van sortir en diferents, a part d’això els joc està en constant actualització afegint i treien unitats i equilibrant les existents, fa uns quatre anys que vaig deixar de jugar-hi, crec que ja he matat suficients Terrans, Protoss i Zerg. Vaig arribar a jugar amb les tres races, tot i que els zergs eren la que menys dominava de totes, es la raça que necessites més reflexes i més APM (Accions Per Minut) degut a que en general són unitats ràpides però amb poca vida. Els Terran va ser la primera raça que vaig controlar perquè la primera campanya es sobre els Terran, es basen bàsicament en dos tipus d’unitats, la infanteria que es ràpida i flexible, o les unitats mecàniques com els tancs que tenen bastanta potència de foc. Potser la raça que més dominava eren els Protoss, son els que tenen unitats més pesades i fàcils de controlar, amb unitats molt versàtils com els asechadores. A part el joc té una sèrie de mini-jocs creats pels propis jugadors a través del motor del joc que es basava amb les unitats del joc però amb temàtiques i objectius diferents, el meu preferit era el Desert Strike, on tu tries les unitats però aquestes lluiten soles. Actualment la primera campanya, les partides contra la IA i les partides no classificatòries son totalment gratuïtes, per si ho voleu provar.
• Hearthstone (2014) (2.300h): Pràcticament duplicant la segona posició està aquest Hearthstone, un joc de cartes, sona avorrit, eh? Doncs no, perquè les cartes tenen efectes molt xulos, molt ben dissenyades i pensades, i fas jugades espectaculars i et pots muntar les baralles com vulguis, amb una varietat increïble de cartes, de manera que no fas mai dos partides iguals. Les partides depèn de com et facis la baralla o contra qui t’enfrontis poden ser de 5 minuts fins a 30 minuts, el més habitual son uns 9-10 minuts per partida. Però hi ha cinc modes de joc diferents, o sigui que si et canses d’un mode joc canvies a un altre, a més cada 3 mesos treuen cartes noves i cada anys en retiren d’antigues, d’aquesta manera el joc es manté fresc. Hi ha 10 herois diferents en total, i cada un disposo d’un estil de joc, tot i que en cada expansió es redefineix una mica el seu estil. En principi les baralles son de 30 cartes però hi han efectes que permeten modificar i generar cartes. Es semblant al joc de Magic que es juga amb cartes físiques. Es gratuït, o sigui que el podeu provar. A part de les hores 2.300 hores jugades estan les hores gastades mirant pàgines sobre estadístiques, baralles de cartes, fòrums, reddit, etc que parlen sobre estratègies i bromes sobre el joc, perquè a vegades fins hi tot més divertit que jugar-hi es tot el mon que es crea al voltant del propi joc.

Cas típic 3209: noi li agrada noia, noi li agraden els videojocs (5/6)

La quart part sobre videojocs en el CT3205

Els Sims es un simulador molt realista, com per exemple quan se’t incendia el nadó per combustió espontània

Grup de les 200-250 hores

• Civilization V (2010) (250h): Estratègia per torns. Comences en la prehistòria i acabes en el present. Aquesta vegada l’objectiu no solament es militar, també pots aconseguir la victòria a través de la ciència, la cultura, la religió, la diplomàcia i per suposat aixafar els teus rivals sota el pes de les teves botes militars, però està bé saber que hi ha altres opcions “La ONU ha parlat, has guanyat la partida!” Es o no original? Doncs si, i per això m’he passat tantes hores provant tots els tipus de victòria possible i pràcticament en molts dels mapes possibles. El terreny es divideix en hexàgons, i en un d’aquests fundes de la teva primera ciutat, que va creixent i pot annexionar hexàgons adjacents els quals en pots obtenir recursos com ara fusta, ferro, or, camps de conreus, etc, a partir d’aquí toca anar investigant tecnologies en un interminable arbre tecnològic mentre expandeixes el teu imperi, buscant sempre l’equilibri entre les millores tecnològiques, el desenvolupament d’edificis a la teves ciutats i la creació d’unitats, el joc es molt detallat i la interfície ofereix moltes opcions a explorar durant cada partida, com ara el intercanvi de recursos entre civilitzacions o les diferents ciutats estats que van per lliure. també has d’anar amb compte amb poblats bàrbars que poden aparèixer espontàniament i voldran saquejar les teves ciutats. Les partides solen ser llargues i poden durar 10 hores o més perfectament, i t’enganxen de tal manera que sempre dius “un torn més i ho deixo”.
• Rollercoaster Tycoon III (2004) (250h): Els jocs d’estratègia consisteixen sempre en destruir els teus enemics? No! Tot el contrari, hi ha jocs on l’objectiu es fer feliç al major nombre de persones, i per fer-ho caldrà fer el millor parc d’atraccions del mon! Les atraccions normals estan bé, però es especialment entretingut la construcció de muntanyes russes, son caríssimes, però també l’atracció que et reporta més beneficis si la dissenyes bé, t’has d’adaptar als gusts de la gent, que sigui emocionant i trepidant però tampoc massa com perquè tothom surti vomitant i li agafin terror; velocitat, girs, loopings, caigudes, durada, forces de gravetat, s’han de fer en la seva justa mesura, i això es un art, i jo sóc un artista! Es un joc que et permet personalitzar qualsevol cosa en el teu parc, el preu de cada atracció, de cada gelat que es ven en cada gelateria, la quantitat de formatge portaran les hamburgueses que vendràs, el que cobra cada jardiner, etc. Pots decorar els teus parcs amb moltes temàtiques diferents. Pots fer camins i passos elevats per aprofitar l’espai al màxim. Fins hi tot tens una vista en primera persona per provar què tal ha quedat la muntanya russa que has dissenyat. Fins hi tot pots saber visitant a visitant quins han sigut els seus últims pensaments sobre el parc i les atraccions visitades. Afegeix música i pirotècnia al parc perquè sigui encara millor. També hi ha lloc per les atraccions aquàtiques al millor parc del mon!
• Patrician II,III & Port Royale I,II (2000-2004) (250h). Patrician i Port Royale son bàsicament el mateix joc, la única diferència es que el primer està enfocat al mar del Nord i al  Bàltic i el segon al Carib, però la mecànica es la mateixa, fer-te ric comerciant durant els segles XV, XVI i XVII. A cada versió el joc ha anat millorant, afegint nous vaixells, noves mercaderies, capacitat de construir fàbriques i tallers propis, gestió automatitzada de les rutes comercials, problemes amb els pirates, corsaris, missions a la vegada que prosperes en la companyia de comerç, una joia del gènere de l’estratègia no bèl·lica. Primer comences comerciant amb un sol vaixell, viatjant de port en port mirant quins productes estan més barats i comprant-los mentre vens els que portes a la bodega que veus que la ciutat necessita, al principi es una mica autista, però hi ha petites missions, com ara portar gent d’un port a un altre, o buscar determinades mercaderies per un negociant que necessita per amenitzar el temps, a mesura que vas guanyar or pots comprar més vaixells. Quan et fas risc i tens més vaixells els alcaldes de les ciutats volen casar la seva filla amb tu o t’ofereixen recompenses importants per fer tasques com caçar pirates, llavors es quan has de comprar un vaixell ben gros, omplir-lo de gent, armar-lo de canons i començar a perseguir pirates, oferir els teus serveis com a escolta a flotes de comerç i automatitzar les teves rutes de comerç per tal que generin or sense la teva supervisió directe a través d’unes directrius de preus màxims i mínims que pot establir a nivell de compra i venta per cada ciutat de la ruta comercial. Explicat així potser sembla avorrit, però per mi es realment entretingut. Arriba un punt que pots aprofitar les guerres entre les nacions per saquejar ciutats en nom d’una altra nació i obtenir una bona recompensa. Guanyar batalles es satisfactori, però res més satisfactori que fer-te ric.
• Warhammer 40K: Dawn of war (2004) (200h): Estratègia en temps real basada en el mon de Warhammer 40K, aquelles figuretes que juguen la gent friki dels jocs de rol en taulers gegants, no us sona? Bàsicament hi ha una gran mitologia que es basa en una interminable batalla espacial entre diferents faccions extraterrestres allà en el llunyà any 40.000. Cada raça es bastant diferent i té les seves fortaleses i debilitats, però en conjunt estan ben equilibrades, en general cada raça té unitats de infanteria i vehicles terrestres i/o robots. El joc té diverses expansions que li afegeixen races noves i campanyes bèl·liques noves. Es divertit fixar-te en les violentes animacions de les unitats, especialment les més grosses. La recol·lecció de recursos es simplifica a canvi del control de punts sobre el terreny, per tal que puguis dedicar-me més a la gestió de les unitats en combat. Aquest joc el vaig jugar amb un amic online, per això hi ha tantes hores dedicades. Vaig parlar d’aquest joc en el CT568 i CT569.
• Empire Earth (2001) (200h): Cosí del Age of Empires, aquesta vegada l’època històrica avarca des de la prehistòria fins al futur proper, l’objectiu el mateix de sempre, eliminar la competència a través de les armes, la gràcia? Que està ple d’èpoques i pots arrasar als teus enemics amb una interminable llista de unitats militars variades, des de cops de garrot fins a robots amb làsers. Es divertit veure anacronismes com veure tancs lluitant contra la cavalleria. El tema dels avions fallava una mica. Podies personalitzar la teva civilització gastant uns punts d’avantatges en millorar les unitats i tecnologies que més t’interessessin. Sense dubte un dels millors jocs d’estratègia de tots els temps. Aquest joc hi he jugat amb varis amics, per això tantes hores jugades. La segona i tercera part del joc perd bastant de la seva gràcia, especialment la tercera part que té un toc més infantil. Encara estic esperant que facin un remake modern.
• The Sims I, II, III (2000-20006) (200h): Aquest famós joc et permet controlar la vida quotidiana d’una família, es tant famós que fins hi tot varis de vosaltres i deveu haver jugat. El joc ens permet controlar tota la vida d’un família, des de la construcció de la seva casa, el mobiliari, la seva feina, què mengen, les relacions amb els veïns, l’activitat física, activitat intel·lectual, has d’aconseguir balancejar-ho tot perquè siguin feliços i pròspers. I quan et canses d’ells els poses a la piscina i els hi treus l’escalla i s’acaben ofegant i així la viuda s’emporta l’herència i pots ampliar la casa, i et busques un altre marit i repeteixes l’operació, tots ho fèiem, no? El més curiós del joc es que en principi no hi ha un objectiu definit, simplement es anar passant el dia a dia amb els teus Sims, anar prosperant i millorant a la feina, la casa, les relacions, etc, però sense un objectiu final. Han tret un munt d’expansions, sobre viatges, mascotes, vacances, feines, màgia, hobbies, etc, però jo només vaig jugar als tres primers jocs de la franquícia, a partir d’aquí ja em va començar a semblar repetitiu, 200 hores es el límit que un pot tolerar controlant una família…

 

Cas típic 3205: noi li agrada noia, noi li agraden els videojocs (4/6)

Amb la quarta part de la saga sobre els videojocs comencem a entrar en terreny de les bastantes hores. Us deixo l’enllaç a la tercera part.

Tenia petits detalls curiosos com ara que els elefants eren més grossos que les cases, però va ser el RTS que va marcar una època

Grup de les 100 / 150 hores

• Age of Empires I + Expansió (1997) (150h): El joc d’estratègia en temps real clàssic per excel·lència. Es basa en l’edat antiga i avarca fins l’època romana, vas evolucionant d’edat i això et permet desenvolupar noves tecnologies i millors unitats. Dit així no sembla original, però es que va ser dels primers, i es cert que es basava en altres jocs del estil, però va millorar molt les mecàniques de joc dels seus antecessors. Tenia les seves coses com ara que els elefants eren més grans que els edificis, i que no es podien fer portes a les muralles, però era part del seu encant, com ara que les catapultes servissin per destruir edificis però també molt bé contres les unitats, i com oblidar el mític wolololo que convertia unitats rivals en aliades. Va ser el meu joc preferit durant molt de temps. Us he posat l’enllaç a la versió remasteritzada que van treure l’any passat encara que jo només he jugat a la versió antiga fa molts anys.
• Neverwinter Nights I + Expansió 1 + Expansió 2 (2002) (60h + 25h + 25h): Es un RPG ambientat en el mon del Dungeons & Dragons, ja sabeu, mon medieval amb una mica de màgia. Es tracta d’anar fent missions per tal d’avançar en la trama, de pas vas aconseguint equipament i puges de nivell amb el teu personatges, la gràcia es que hi ha moltes habilitats que es poden millorar depenent com vols que sigui el teu personatge. Com que es basa en el mon de D&D el sistema d’atacs, defenses i màgia està molt treballat, amb moltes habilitats, armes i característiques a tenir en compte. Un joc per amants del rol.
• Neverwinter Nights II + Expansió 1 + Expansió 2 (2006) (70h + 25h + 30h): Bàsicament com la primera part però més llarg, amb una història nova i amb millors gràfics. En la segona part pots portar companys que t’ajuden a superar les missions. En aquesta part et poses al comandament d’un castell que et permet evolucionar-lo a la teva manera, et sents responsable d’una propietat més enllà de portar un munt d’armes i armadures a sobre. Destacar que la primera expansió té una història molt bona, però la dificultat es una mica baixa. En canvi la tercera expansió aporta moltes millores al joc, però la trama no es tant intensa, el tema d’afegir un mapa de desplaçament lliure es original en aquest tipus de jocs, i dona peu a la exploració.
• Supreme Commander + Expansió (2007) (30h + 80h): Joc d’estratègia amb tres races bastant diferents i de caire futurista. La gràcia principal del joc son les pantalles que son enormes, i el nivell de zoom es totalment escalable des de veure el detall d’una unitat fins a veure tot el mapa, es molt pràctic de cara a la gestió de les unitats. A part hi ha unes unitats gegant especials anomenades Experimentals que li donen bastant gràcia al joc. Hi ha bàsicament dos recursos a tenir en compte, la extracció de Massa i la energia, a diferència d’altres jocs no es tracta d’acumular-los sinó de tenir un flux constant d’aquests recursos, a la que ingresses més recursos del que estàs produint acabes malgastant la producció, però si gastes més dels recursos que extreus la construcció quedarà aturada, per tant has de jugar constantment a trobar aquest equilibri. Una altra gràcia del joc es la quantitat d’unitats que tenen els exercits, son normals batalles a gran escala de centenars d’unitats. A aquest hi he jugat online amb un amic. Fa uns pocs anys vaig decidir redescobrir-lo i continua sent entretingut, a això corresponen les 30 hores noves de joc.
• Sim City 3000 (1999) (100h): Has de construir una ciutat des de zero per tal que no sigui una ruïna, planificant les zones residencials, industrials, comercials, carreteres, aigua, electricitat, tots els serveis municipals, escombraries, aeroports, ports, policia, bombers, escoles, parcs, jardins, monuments, biblioteques, no sabeu la de ciutats que he creat amb aquest joc! Ho has de regular tot per tal de ser un bon alcalde, i quan t’hagis cansat de tot pots desencadenar una invasió extraterrestre que faci treballar als bombers.
• Age of Myhology (2002) (10h + 90h): Fa pocs mesos he jugat 10 hores per recordar com era joc aprofitant una oferta de Steam, les 90h restants son bastant anteriors. Es molt semblant al clàssic Age of Empires 2 però amb unitats mitològiques, una meravella per qualsevol amant de les estratègia en temps reals. Pots escollir entre divinitats romanes, egípcies, nòrdiques o atlanes (de la Atlàntida), cada una amb les seves corresponents divinitats menors, i cada una amb els seus poders únics i unitats úniques, i cada civilització guanya els favors dels deus d’una manera, la resta de recursos (or, fusta i menjar) son comuns per totes les civilitzacions. També pots crear herois com Perseo o Aquiles, especialitzats en matar unitats mítiques. Matar els soldats enemics es divertit, però matar-los amb un Hidra que li van creixent caps a mesura que mata unitats enemigues no té preu.
• MechWarrior (1995-2001) (varis) (100h): Els jocs de trets en primera persona no em solen agradar però aquest em va enganxar. Portes un robot gegant armat fins les dents i has de destruir altres robots gegants. La gràcia del joc es que les pantalles de les missions eren escenaris molt oberts i et permeten decidir per on atacar, també et permet gestionar els robots companys d’escolta per tal de facilitar-te la missió, i el més important escollir entre diferents robots i diferents tipus d’armament, agrupats en projectils balístics, armes làsers i coets, cadascun amb els seus pros i contres. Vaig jugar diferents títols de la saga, no sabria dir-vos tots els títols, us he posat l’enllaç del que més he jugat el Mechwarrior 4 mercenaries que fins hi tot podies personalitzar la quantitat d’armadura que portava cada part del robot. Amb el mode campanya vas desbloquejant millors pilots i robots millors.
• Grand Thef Auto II (1999) (100h): Ets un mercenari que va per lliure i has d’anar fent missions per les diferents màfies locals de la ciutat. La majoria dels casos implica robar, conduir vehicles i matar gent. Vista zenital, gràfics simples, però molt molt addictiu, com a mínim en la època que vaig jugar-hi. Les ciutats bastant grans i hi havia molt terreny per passejar e investigar, i també per sembrar el caos a la ciutat i que et perseguís la policia. Hi havia tres ciutats diferents, i en cada ciutat hi havia tres bandes rivals les quals havies de completar les missions, però completant les missions d’una banda feies enfadar les altres bandes, per tant no podies tenir a tothom content. En cada ciutat hi havia un tanc amagat que servia per amargar la vida als pobres ciutadans. Si et passaves una mica et perseguia la policia, si et continuaves passant venien les furgonetes del SWAT, llavors venien els cotxes negres de la secreta amb metralladores i finalment declaraven la llei marcial i treien l’exercit als carrers, contra això poc duraves. La gràcia es que el protagonista es una persona menyspreable que farà qualsevol cosa per guanyar un pocs milers de dollars, per exemple en una missió has de robar un autobús, omplir-lo de gent per les parades, i llavors portar l’autobús a un escorxador per tal que facin hamburgueses de carn humana, no es meravellós?
• Imperium I, II, III (2002-2005) (100h): Estratègia en temps real de l’època romana, tens una ciutat i produeixes guerrers i es tracta de conquerir altres ciutats, i dic conquerir perquè aquí no es construeix res, les ciutats o pobles fortificats ja estan fets i el que has de fer es conquerir-los i fer créixer així el teu imperi, però quantes més unitats tens més menjar necessites, has de vigilar perquè es poden morir de gana. La gràcia d’aquest joc es que les unitats no van per lliures sinó que van organitzades en mitges centúries comandades per herois que els hi donaran avantatges en el combat. He jugat a 3 versions d’aquest joc, cada un afegia més missions i més nacions al joc (Roma, Cartago, Egipte, Hispània, Britània, Gàl·lia i Germania), al enllaç us he posat la última. Aquest joc també he fet algunes partides online amb un amic.
• Grand Thef Auto V (2015) (96 hores): Com el GTA 2 però molt més evolucionat, millors gràfics, vista que persegueix el protagonista i una història molt més interessant. La gràcia es que pots portar tres personatges diferents, cada amb una la seva pròpia personalitat, hi ha el típic jove pandillero, el lladre de guant blanc retirat i el boig psicòpata que es més llest del què sembla. En el fons es com una pel·lícula en la qual tu mous el protagonista. Robar cotxes, i disparar a gent, es simple, però continua sent entretingut, a part que en la ciutat continuen passant moltes coses fora de la trama principal, es un mon gegant totalment obert.

Cas típic 3201: noi li agrada noia, noi li agraden els videojocs (3/6)

Tercera part sobre els jocs de la meva vida, la segona part la trobareu en el CT3197, allà ja trobareu l’enllaç a la primera part us interessa saber més sobre aquest tipus de post.

Podem resumir el Starcraft com a lluites entre gent que brilla i bitxos fastigosos

Grup de les 50 / 77 hores

• Sins of Solar Empire (2009) (22h + 50h): Les últimes 22 hores fa només un any o dos que les vaig jugar rememorant el joc i calculo que prèviament hi havia jugat unes 50 hores. Es un joc conegut com 4x (Explorar, Expandir-se, Explotació de recursos i Exterminar l’enemic). Es un joc de estratègia enfocat a la gestió de recursos a través de la explotació dels recursos dels planetes i la construcció de naus espacials per lluitar contra els rivals. Potser la temàtica no es la més original però els arbres tecnològics i els diferents tipus de naus estan ben pensats. El joc té dos vistes principals a nivell d’òrbita planetària per controlar les lluites a nivell local, i la vista a nivell de galàxia o sistema per veure els planetes que controles. A aquest joc hi he jugat online amb un amic.
• Homeworld (1999) (10h + 40h): Un dels primers jocs en tenir moviment espacial totalment en 3D. Una campanya amb una trama interessant, i bastants tipus diferents de naus espacials, un bon joc. Fa pocs anys vaig tornar a jugar-hi i corresponen a les 10 hores registrades en Steam, de fet vaig jugar a la segona part del joc remasteritzada. Fa molts anys i devia dedicar més hores, unes 40 possiblement, enfocades a la campanya que ofereix una història força crua e interessant d’una civilització que descobreix els salts hiper-espacials per primer cop i es troba que per desgràcia no està sol al univers, la trama té uns quants girs de guió propis de les millors sèries, fins hi tot la música ambiental es bona. Hi ha part de recol·lecció de recursos però el joc es centra més en escollir les naus correctes a construir i en gestionar las boniques batalles espacials en 3D, al principi costa adaptar-te, però té bona jugabilitat, i no sempre guanya qui té les naus més grosses (encara que una mica si).
• Majesty 2 (2009) (25h + 25h): Dirigeixes un regne mig medieval mig de fantasia i has d’anar eliminant els diferents rivals missió a missió fins a coronar-te rei de la nació. La part original es que tu decideixes crear els gremis d’on sortiran els teus aventurers, guerrers, mags, paladins, etc, però no els pots dirigir directament, les unitats van per on volen, però tu els has d’anar motivant (amb or) perquè facin el què tu vols. Té una mecànica estratègica original i que funciona bastant bé. M’he passat la campanya sencera fa un any (registre de Steam) i fa bastants anys ho vaig fer per primera vegada però em sembla que no vaig arribar a completar-la, com a mínim no recordava la missió final. Tot i que la mecànica del joc sempre es la mateixa, cada missió de la campanya té esdeveniments especials que t’obliguen a jugar-la de manera diferent. El joc està ple de petits detalls d’humor, com ara que com més creix el teu poble més probable es que apareguin rates (gegants) que faran la murga al teu poble.
• Need For Speed IV (1999) (50h): No m’agraden els jocs que només son de conducció, trobo que els hi falta algo, però aquest té l’al·licient que et persegueix la policia i et complica bastant les coses. No era només corre i prou, hi havia com una espècie de mode campanya que a mesura que guanyaves carreres podies millorar el cotxe o fins hi tot comprar cotxes millors.
• StarCraft I (1999) (50h): Aquest joc va marcar un revolució al gènere RTS (Estratègia en Temps Real) quan va sortir. Campanya amb una història molt bona, amb bastants girs argumentals impropis totalment de qualsevol cosa vista en un videojoc de estratègia. Tres races que es juguen de manera molt diferent però tot i això estan molt ben equilibrades, el Terran que es l’equivalent humà i són com l’espècie del mig, els Zerg que son uns bitxos molt orgànics que poden fer moltes unitats ràpides però son fluixes i els Protoss que poden fer unitats molt poderoses i avançades tecnològicament però son una mica més cares. Fa pocs anys Blizzard ha tret la versió remasteritzada del joc i podeu jugar de manera gratuïta contra la màquina o en les diferents campanyes, però has de comprar el joc (15€) per competir online contra altres jugadors. Es un joc d’estratègia molt ràpid, en el qual es molt important micro-controlar les unitats però sense deixar desatesa la macroeconomia dels recursos.
• Warcraft III (2002) (50h): Clàssic joc d’estratègia en temps real on hi ha varies faccions que es barallen, l’argument de sempre, races diferents però molt balancejades, humans, elfs, orcs i no-morts. La història de la campanya es molt del estil Starcraft, es nota que està fet en la mateixa empresa (Blizzard), una trama que avança gràcies a la força dels seus protagonistes i antagonistes, on cada missió fa avançar la trama, tal qual com un capítol de la sèrie. Starcraft es futurista i Warcraft es medieval / fantàstic. Fa pocs mesos van treure la versió remasteritzada però no va tenir massa èxit, tot i així continua sent una llegenda vivent entre els jocs de estratègia.
• Command & Conquer (varis) (1996-2000) (50h): En l’enllaç he destacat el Red Alert 2 que va ser el joc de la franquícia Command & Conquer que més he jugat. Estratègia en temps real basada en un suposat conflicte durant la guerra freda entre la URSS i EEUU. Les seqüències cinemàtiques d’aquest joc van ser famoses per ser interpretades per actors reals com ara Tim Curry, de tal manera que feien una experiència de joc bastant immersiva en el conflicte. Estratègia de recol·lecció de recursos i destrucció de l’enemic amb tancs, infanteria, avions, etc.
• The Movies (2005) (50h): Joc d’estratègia basat no en la lluita com la majoria, sinó en dirigir un estudi de cine des dels seus inicis, on cada vegada vas desenvolupant noves tecnologies i gèneres per fer pel·lícules més variades i originals. A part de la part de la gestió de la productora de cine, podies involucrar-te directament amb la creació de les pel·lícules, dirigint els actors i les escenes, perdies molta estona estona fent-ho però era la part divertida del joc, però en general acabaven sent pel·lícules que no agradaven a la crítica ni al públic…
• Megarace 2 (1996) (50h): No m’agraden en general els jocs de curses, però aquest té l’al·licient que els cotxes vam armats amb míssils, mines i d’altres armes, perquè guanyar la cursa està bé, però es millor quan fas saltar pels aires el cotxe rival. El joc es planteja com un programa d’espectacle futurista en que cada cursa es un esdeveniment que es fa en una pista única i molt diferent de l’anterior, escenaris totalment futuristes, com estacions espacials, boscs selvàtics, ciutats arrasades, amb carreteres amb desviacions, dreceres, loopings, etc. Al final de cada cursa tenies la possibilitat de comprar millores pel cotxe o cotxes millors segons la teva posició.
• PC Basket 4.5 (1997) (50h): Potser coneixeu el seu pare, el PC Futbol, doncs el mateix però en basquet, no te més secret, gestionar un equip de bàsquet, fitxar jugadors, vendre i poca cosa més, també es podien jugar els partits, però no era el principal al·licient del joc, tot i que em vaig aficionar a fer partits entre els all stars de la ACB vs NBA.
• Radical drive (2000) (50h): Es com cinc jocs de cotxes en un. Cinc tipus de competicions, curses per carretera, cotxes monster-truck, salts amb una rampa, curses tipus buggy i cross. Eren els 2000, em conformava amb gairebé qualsevol tipus de joc, no em culpeu xD A veure, era entretingut perquè quan t’encallaves en una categoria provaves una altra, però ja està.
• Speed Demons (1999) (50h): Joc de curses, però amb la diferència que veies el vehicle des d’una càmera àrea que et permetia tenir una vista bastant global de la posició dels altres participants dins de la cursa. Les pistes eren bastant accidentades, i el joc era qualsevol cosa menys un simulador realista de conducció, el normal era avançar els cotxes rivals saltant-los per sobre o derrapant en les múltiples i exagerades corbes dels circuits.
• Motocross Madness (1998) (50h): Ja sabeu que la conducció no es el meu fort, però els salts amb les motos eren molt exagerats i em feia gràcia, a més que podies donar puntades de peu als competidors quan els tenies al costat, i més eficient encara era saltar sobre els competidors per fer-los caure de la moto, guanyar no era tan divertit com destruir la competència. Hi havia dos modalitats de curses, la indoor amb pistes més estretes i salts enormes, i les outdoor, amb pistes més amples i salts absurds. Estaves més temps voltant que no pas amb les dos rodes sobre terra.
• The Witcher 1 (2007) (47h): Joc d’acció RPG que en diuen ara. Es basa en una saga de llibres, de la qual fa poc en van fer la sèrie, en vaig parlar en aquest blog. Portes un bruixot i has d’anar matant monstres i fent missions per avançar amb la trama, parlant amb gent, aconseguint armes, pujant de nivell i molts cops d’espasa. M’ha agradat bastant. La gràcia es que no hi ha decisions correctes, o et posiciones amb un bàndol o amb l’altre, però realment gairebé mai tens clar quin es el bàndol menys dolent, i un cop decidit et dones compte que potser no ha acabat sortint com volies, el mon no es simple. A mesura que puges de nivell el teu personatge va guanyant diferents habilitats que pots enfocar més cap al combat directe o més cap a les habilitats màgiques o alquímiques, a més pots potenciar les teves habilitats amb pocions les quals tenen efectes secundaris si n’abuses. Pots anar directe per les missions principals o et pots perdre per les missions secundaries com vaig acabar fent.
• Mass Effect 2 (2010) (45h): Més llarg que la primera part del joc, com a mínim jo m’he passat més hores donant voltes per l’univers d’aquest. Es un RPG d’acció també. Parles amb gent, fas missions, descobreixes el mon de Mass Effect, i fas missions amb un grupet de soldats (tu i dos més) i us dediqueu a salvar la humanitat d’una amenaça extraterrestre, l’argument es molt més complex e interessant però a grans trets i sense fers espoilers vindria a ser això. M’ha agradat bastant. Has de prendre decisions que no son fàcils com aliar-te amb gent que no t’agrada per evitar un mal major i coses per l’estil. Les personalitats dels aliats son bastant variades i cada un té la seva pròpia història. A més la nova nau es una gran millora respecte la primera part, fins hi tot tens una peixera a la teva cabina! En aquest joc tens més armes, més opcions tàctiques, pots personalitzar millor el protagonista. Mass Effect es el Witcher del espai, o Witcher es el Mass Effect fantàstic / medieval.

 

Cas típic 3197: noi li agrada noia, noi li agraden els videojocs (2/6)

Segona part dels videojocs que he jugat al llarg de la meva llarga (¿?) vida. El temps en hores es aproximat en alguns casos, i en d’altres es més exacte degut al recompte de Steam.

“Venc aquestes jaquetes de cuir fi” Aquesta frase em sona d’haver-la escoltat abans.

Grup de les 25/33 hores

• Mass Effect 1 (2008) (33h): Es una barreja de gèneres, mig acció mig rol. Hi ha conversa i hi ha acció (trets), i la història es molt interessant, em va agradar. Es com formar part d’una pel·lícula de ciència ficció. La gràcia es que no vas sol per l’espai, tens una parella de personatges (que pots escollir entre diferents personatges amb diferents habilitats) que t’acompanyaran en cada missió. Puc dir poc de l’argument sense fer espoilers, però resulta que la humanitat ha descobert una tecnologia extraterrestre coneguda com Efecte Massa que serveix per fer una mena de salts hiper-espacials i això li ha obert la porta a nous planetes. Un del jocs que va obrir camí en el gènere del rol d’acció.
• Desert Rats vs. Afrika Korps (2004) (25h): Estratègia en temps real basat en la segona guerra mundial basada en el conflicte a Àfrica. Portes els tancs d’una facció o altre i has d’anar superant les diferents missions. Estratègia militar de tancs, res de gestió de recursos, tot es batalla directament.
• Impossible Creatures (2003) (25h): Es tracta de dissenyar animals nous a partir de parts d’animals existents, bastant original, un cop fet podies fer servir els nous animals per lluitar en una espècie de joc d’estratègia en temps real. Original si, però la segona part de la gestió de les unitats tenia una jugabilitat limitada, era estratègia en temps real amb una perspectiva en 3D una mica lletja. La història de la campanya era bastant surrealista.
• Monkey Island I, II, III (1990, 1991, 1997) (25h): Com ja dit i repetit no sóc fan de les aventures gràfiques però possiblement aquesta es la més clàssica de totes, he jugat als tres primers títols de la franquícia (el tercer el vaig deixar a mitges) i reconec que m’han agradat, trama, proves i humor originals. Si no heu jugat mai a una aventura gràfica aquesta hauria de ser la primera. Portes un noi que vol ser pirata, però res més lluny de convertir-te en un sanguinari criminal dels mars, aquí les coses es fan d’una altra manera, per què punxar algú amb una espasa quan el pots punxar amb la teva esmolada llengua insultant-lo?
• StrongHold I, II (2001, 2005) (25h): Es tracta de construir un castell i defensar-lo, de fet acabes desenvolupant tota la societat medieval que hi ha al voltant del castell. No només es basa en l’aspecte militar de la creació d’unitats, sinó que porta també l’aspecte social, va tot lligat, si no tens els grangers contents no tindràs recursos per alimentar una guarnició, sinó tens un sistema de govern que agradi al poble ningú et farà cas. M’agrada la estratègia però aquest no es el meu tipus preferit d’estratègia.
• Spore (2008) (25h): Va sortir en un dimarts vintage fa poc. Un joc amb varies fases, des de cèl·lula, larva, criatura, tribu, civilització i exploració espacial. Més que un joc son cinc jocs en un, per què cada etapa té unes mecàniques diferents. Joc molt original però amb una re-jugabilitat baixa, un s’acaba avorrint de dissenyar coses i fer balls socials.
• Rise of Nations (2003) (25h): Es un joc d’estratègia en temps real que avarca diferents èpoques i es tracta com la majoria d’anar recol·lectant recursos, evolucionant i lluitant contra les nacions contràries, en aquest sentit no té res que es diferencii d’altres jocs del gènere, però en conjunt funciona bé i es fa bastant entretingut per unes hores, al passar per moltes èpoques acabes veient moltes unitats diferents, un centenar o així, a part que cada civilització té les seves unitats especials i característiques que la beneficien en alguna cosa.
• International Rally Championship 98 (1997) (25h): En general no m’agraden els jocs de conducció però no se perquè aquest em va atrapar durant unes quantes hores. Amb prou feines trobaves cotxes rivals perquè en general eren proves contra-rellotge, o sigui que no recordo on estava la gràcia.
• Commandos (1998) (25h): Joc de estratègia tàctica de la segona guerra mundial. La gràcia del joc es que has de portar varis personatges en un mateixa pantalla i cada un te unes habilitats úniques claus per superar cada missió. La gràcia es que no podies anar a sac i entrar disparant pel dret, havies d’anar avançant per la pantalla en mica en mica. Tenies una visor global àrea del mapa i d’aquesta manera podies planificar el camí més fàcil per on podia avançar el teu petí comando de soldats, normalment format per dos, tres o quatre membres, tot i que hi havia varis tipus de membres del comando cada pantalla requeria d’uns en específic, el boina verda, el submarinista, el espia, el franctirador, el dels explosius, etc. En general més m’agrada la estratègia de gestionar recursos, però vaig jugar unes quantes missions d’aquest títol.
• Star Wars Empire at War (2006) (25h): Joc d’estratègia basat en l’univers Star Wars, hi ha estratègia al nivell de naus especials i conquerir planetes i estratègia al nivell de lluita terrestre sobre els planetes, de llarg era més entretinguda la part de les naus. També hi havia una part basada més en gestió de recursos i formar una xarxa de planetes, però aquesta part no estava gaire aconseguida, era més simple, en el fons era com tres tipus de jocs en un.

Cas típic 3195: noi li agrada noia, noi li agrada dir cinc afirmacions

Recordeu allò de les cinc afirmacions sobre un mateix que no paràveu de veure a twitter fa un parell de setmanes? No mireu twitter? Llavors ho recordareu del blog del Xexu la setmana passada? Tampoc mireu el Bona nit? Doncs per tots vosaltres que viviu desconnectats de la realitat us porto un moda passada de moda que per vosaltres serà una novetat! Es tracta de dir cinc afirmacions sobre un mateix, de les quals només una es falsa, es tracta d’endevinar quina es la falsa, o si voleu podeu endevinar quines son les quatre que son certes…

1. He perdut el coneixement durant uns segons per una hipoglucèmia.
2. He treballat per a la Guàrdia Civil.
3. He quedat amb una persona la qual només ens coneixíem a través dels nostres blogs.
4. He tingut com a parella una persona la qual compartíem el dia de l’aniversari.
5. He disparat una arma amb munició real.

Cas típic 3193: noi li agrada noia, noi li agraden els videojocs (1/6)

Avui començo un monogràfic sobre els diferents jocs d’ordinador que he jugat al llarg de la meva vida. Publicaré la resta de parts els dimecres següents. Pensava que no eren gaires, però després de fer la llista veig que son uns quants, a part que segurament m’he oblidat de molts. Començaré la recapitulació des dels que he jugat menys hores fins els que he jugat més hores. Els jocs més “recents” tenen un recompte d’hores jugades exacte degut a que el sistema de Steam et compta les hores jugades, la resta de jocs es només una estimació. Us poso també l’any de llançament del joc, l’any en el que el vaig jugar-hi es molt complicat de estimar i he optat per no posar-lo. Els primers jocs de la llista tenen descripcions breus perquè no han significat gaire, als que he dedicat més hores els hi he dedicat una descripció una mica més treballada.

Grup de les “5 hores”

• Europa Universalis IV: (2013) (6h): Estratègia per torns durant l’Europa del segle XV fins a principis del XIX. No em va convèncer gaire.
• Crazy Taxi (2001) (5h): Conduir un taxi d’unt punt a un altre, no té massa.
• Submarine Titans (2001) (5h): Joc de estratègia subaquàtica amb tres races, bastant bàsic.
• Half life 2 (2005) (4h): Joc de trets en primera persona. La gràcia es que la trama es interessant, llàstima que ja no tinc reflexes per aquestes coses, el vaig abandonar.
• Portal (2007) (4h): Es pot considerar un joc de resoldre trenca-closques amb la particularitat que obres portals per moure’t a través del espai, es curt i està bé. The cake is a lie.

Portal per aquí, portal per allà

Grup de les “15 hores”

• Half Life I (1998) (15h): Joc de trets amb primera persona però amb un argument original, un clàssic del gènere. Els shooters no son el meu estil de joc, però aquest va marcar una època i s’havia de provar. Me’l vaig passar quan era jove i encara tenia reflexes.
• Indiana Jones & Fate of Atlantis (1992) (15h): Aventura gràfica, no es el meu gènere preferit però es tot un clàssic que calia jugar. La història està bé, els trencaclosques no son molt frustrants, i hi ha una mica d’humor al estil Indiana Jones, i per suposat nazis, molts nazis. Fins hi tot hi ha un moment que la història es bifurca en tres camins, una innovació en aquella època.
• Day of the Tentacle (1993) (15h): El mateix cas que el joc anterior però amb més elements d’humor, i amb la gràcia afegida que jugues amb tres personatges a la vegada en tres èpoques temporals diferents, en el segle XVIII, en el present i en un futur distòpic on els tentacles dominen el mon. Les accions del passat repercuteixen en el present i futur i això comporta situacions interessants.
• CSI (varis) (2004) (15h): Aventura gràfica tipus investigació, vaig acabar fent servir tutorials per acabar les diferents històries perquè es feia pesat. Vaig jugar a dos de CSI Las Vegas i a un de CSI Miami.
• Pizza Syndicate (1999) (15h): Original joc d’estratègia on has de muntar una cadena de pizzeries, per fer-ho més emocionant el joc barrejava la màfia pel mig. Llàstima que original no vulgui dir obligatòriament divertit, però quin joc coneixeu que et permeti dissenyar pizzes i atracar bancs?
• Sparta: La Batalla de las Termopilas (2006) (15h): Joc d’estratègia ambientat amb l’època grega i romana. Era original en el fet que podies personalitzar l’equipament de les unitats per tal de fer-les més versàtils, a part d’això res més a destacar, en serio, no val la pena dedicar-li temps.
• Discworld Noir (1999) (15h): Aventura gràfica estil novel·la negra de detectius ambientada en el món imaginari de Terry Pratchett, era obligatori que la jugués però recordo que no la vaig gaudir realment, ja he comentat que en general les aventures gràfiques no són el meu gènere, i aquesta no es dolenta però definitivament no es de les bones.
• World of Goo (2008) (15h): Un joc molt original, has d’anar apilant una mena de boletes de petroli per tal de construir estructures per salvar obstacles, dit així sembla una tonteria però enganxa, es una espècie de Lemmings enfocat a la construcció, has de jugar amb les forces físiques de la construcció d’estructures, amb pesos i contrapesos.
• Plants vs Zombies (2009) (15h): Es un tipus tower defense (Et venen enemics i les teves torres estàtiques els han de destruir) fet amb gràcia. Has de plantar plantes en el teu jardí per defensar-te d’una invasió de zombis, tot amb molta conya i humor. Hi ha diferents tipus de plantes i zombis però al final s’acaba fent repetitiu.
• City Skylines (2015) (14h): La evolució natural del clàssic de construcció de ciutats Sim City. M’agraden els jocs de gestió i organització, però de manera moderada, després de 14 hores em vaig cansar de fer carrers i carreteres. Suposo que havia jugat tantes hores al Sim City que aquest no em va venir nou més enllà de tenir moltes més opcions de construcció i motorització de la ciutat i gràfics molt millors

 

Cas típic 3175: noi li agrada noia, noi li agrada el seu fons d’escriptori

Toca penjar el post amb els fons d’Escriptori que he tingut durant els últims mesos a partir del CT2895

Downton Abbey

Better call Saul

Hearthstone: Sylvanas Windrunner

Game of Thrones

Hearthstone

Game of Thrones: Winter is coming

The Expanse

Hearthstone

El posts d’anys anteriors: 2018, 2017, 2016, 2015, 2014-2012, anteriors al 2011, bastant més anteriors.

Cas típic 3014: noi li agrada noia, noi li agraden els Pons

Us heu preguntat quanta gent porta el mateix cognom que vosaltres? Més important, us heu preguntat quants Pons hi ha el mon? La resposta: No els suficients! A la web de forebears podeu consultar la incidència del vostre cognom per països. Per exemple, no ho diríeu mai però el país amb més Pons es Espanya (29.265), seguit bastant d’aprop per França (28.436) però el país amb més proporció de Pons es Andorra amb 1 Pons per cada 259 habitants. Llavors m’intriga la llista dels països del final en els quals em fan preguntar-me què fa un Pons tot sol a llocs com Turmekistan, Jamaica, Taiwan o Sri Lanka, especialment em preocupa el Pons de Swazilandia, sigui on sigui allò. A part de la ubicació de la gent també et comenta l’origen i el significat, en el meu cas ha estat una sorpresa totalment inesperada quan m’ha dit “Aquest cognom significa “pont” en llatí, a partir de pons o pontis. Prové de Catalunya o Balear a Espanya.”

Cas típic 2895: noi li agrada noia, noi li agrada el seu fons d’escriptori

Ja fa poc més d’un any que vaig penjar l’últim post sobre els fons de pantalla del escriptori del meu PC per tan toca recopilatori.

Hearthstone – Jaina Proudmoore

Hearthstone – Cardbacks

Black Mirror

Vikings

Gomorra

Rick & Morty

El posts d’anys anteriors: 2017, 2016, 2015, 2014-2012, anteriors al 2011, bastant més anteriors.

Cas típic 2894: noi li agrada noia, noi li agrada Hearthstone

Des de principis del 2016 que jugo a un joc de Blizzard anomenat Hearthstone, hi ha temporades que hi jugo més i temporades que menys, però pràcticament cada un parell de dies hi acabo entrant per fer la missió diària (en pots acumular fins a tres). Es un joc de cartes, dit així no sembla gaire divertit, però enganxa molt, es semblant al clàssic Magic the gathering, potser té mecàniques més simple i això ajuda a que més gent estigui enganxada. Les partides son curtes, poden anar des dels 4 minuts fins a mitja hora, però lo normal es al voltant de 10 minuts. Es un joc free to play, però si vols pots pagar per tenir més cartes, de totes maneres no cal pagar per jugar-hi ja que el joc et permet comprar cartes amb l’or del joc i jugant Arenes, que es una modalitat del joc la qual jugo bastant, per tan només amb una mica de temps aconsegueixes totes les cartes que necessites i de pas moltes altres que no necessites, jo no he pagat mai i tinc una col·lecció pràcticament completa. Aproximadament porto jugades 5.300 partides en la modalitat d’arena (66% de victòries) i 3.300 partides en la modalitat de rang (58% de victòries), això són unes 800 hores fent arenes i unes 400 hores de partides en rang.

Taulell del joc ple de esbirros

Hearthstone té una comunitat bastant gran, té més de 70 milions de comptes creades, tot i que moltes d’elles segur que estan inactives, al subforum principal del reddit són més de 800.000 seguidors. Per tal de mantenir el joc fresc cada quatre mesos surt una expansió nova de cartes que aporta 135 cartes noves a les ja existents, i per tal no dificultar la entrades de nous jugadors cada abril 3 expansions de cartes “caduquen” i passen a la modalitat “salvatge” la menys jugada.

Cas típic 2784: noi li agrada noia, noi li agrada viatjar a Sicília

Per l’onzè aniversari del seu blog en Xexu ens demana que expliquem el nostre millor viatge, però resulta que jo que tinc rànquings per tot, de sèries, de llibres, de pel·lícules, no tinc rànquings de viatges, quin fallo, oi? Doncs escullo un viatge que vaig fer justament un parell de setmanes després de la creació del Bona nit i tapa’t tot i que en aquell moment no sabia que existia aquell blog, parlo de Sicília 2007.

Temple grec de Selinunte

Sicília va ser un viatge especial perquè… perquè… realment no va ser especial, però algun viatge haig d’explicar, no? El menjar era molt bo perquè al voltant del Mediterrani sempre es menja bé. Sicília té història grega i sobretot romana, temples i amfiteatres excel·lent conservats, i té edificis renaixentistes fantàstics, però també té natura, per exemple té el volcà Etna, per cert, encara actiu. També té màfia, dins i fora del poble de Corleone. I què més? He dit lo de menjar? Es que vull que quedi clar que el menjar es realment bo. Quants paraules té aquest paràgraf? 102, perfecte.

Si voleu més detalls del viatge teniu el CT209-A, CT209-B i CT209-C. Les fotos han desaparegut dels enllaços misteriosament…