Amélie Nothomb. Tinc la sensació que aquest nom resonarà bastant en aquest blog (perill enllaç recursiu) durant aquesta setmana.
Aquesta autora fa uns llibres curtets, amb humor negre, personatges curiosos, i són històries que podrien passar com a reals (versemblants es la paraula?).
Tot i que conec que els posts sobre llibres són els que tenen menys èxit m’arriscarè a omplir aquesta setmana amb posts exclusivament de llibres. Ben mirat, tampoc hi ha tanta difèrencia en aquest blog entre un post amb ben valorat i un altra que passa despercebut.
Si esteu pensant que l’autora no fa massa bona cara, teniu raó. Però penseu que al cap a la fi es guanya la vida escrivint, no té la nescessitat que li toqu el sol.
Així doncs dono per inaugurada la:
Pons's blog 
La setmana de llibre no era la setmana passada? xD
No tens bastant de morro?
Recordo que quan després de deixar-te els llibres de l’Amelie Nothomb, només vas respondre amb un lacònic “no están malament, però tampoc maten” o similar. I ara resulta que és una de les teves autories preferides!
T’has llegit l’Àcid Sulfuric?
Es que des de la prespectiva del temps tot sembla millor. I quants anys deu fer que m’els vas deixar ja? doncs imaginat si han millorat…
Des de la prespectiva del temps els llibres milloren. I contant que no segueixo gaires autores. Doncs que menys que fer algun que altra post al respecte a la pobre noia.
No, l’Acid encarano. Tot arribarà. No vull acabar massa despressa, no vull que em passi com en Pratchett xD