Cas típic 1910: noi li agrada noia, noi li agrada ser un peix

Aprofitant que ara el Pons no hi es m’he apropiat de l’ordinador i he aprofitat per escriure aquesta entrada. No, no soc el becari, tantes faltes d’ortografia he fet ja per semblar-ho?! Tampoc soc l’ahse, o potser heu vist que hagi escrit “Visca el Pons!”? Bé, aquesta vegada no compte, formava part del raonament. Soc en Rincewind!

Aquest soc jo durant una excursió a la cuina

Ara feia dies que no en sabíeu res de mi i sembla que el Pons no pensava fer res al respecte, he hagut de fer la feina jo mateix i escriure el post. No li vull treure mèrit al Pons d’haver escrit tantes entrades del bloc, però tenint forma humana no es pas tan complicat, en canvi sent un peix es força més difícil això de prémer les tecles, ja no us dic intentar moure el ratolí, però el pitjor de tot es haver de fer salts constants cap a dins de la peixera per no morir ofegat, ja li val al Pons, mira que no viure sota l’aigua!
Voleu saber com es la convivència amb en Pons? Doncs la veritat, es que com a companys de pis que som ens ho muntem molt bé, tenim les responsabilitats molt ben repartides:

• Ell escombra, jo nedo passant de tot en la meva peixera.
• Ell treu la pols, jo nedo passant de tot en la meva peixera.
• Ell cuina, jo nedo passant de tot en la meva peixera.
• Ell posa rentadores, jo nedo passant de tot en la meva peixera.
• Ell em renta la peixera, jo nedo passant de tot en la meva peixera provisional.

Podria continuar amb més exemples, però crec que ja us feu una idea de la nostra relació. Oi que es una bona relació? Però hi ha una cosa que no m’agrada, he vist que de tan en tan se’n va nedar a la piscina, i sabeu què? No se’m emporta amb ell! Amb lo bé ens ho passaríem els dos nedant! Faríem curses i tot! Li he proposat de fer les curses encara que sigui en la meva peixera, i dona excuses sobre no se quin tema de la mida… He discutit amb ell sobre el tema de la companyia, a veure si em pot buscar una “peixa” per… per… bé, ja us ho podeu imaginar. Però diu que no, que posar una noia a casa trencaria el bon rotllo qui ha entre nosaltres dos, a part que segur que tocaria els nassos amb el tema dels posa-vasos. Hi ha un altre tema que també em té una mica mosquejat, es el tema del menú, veig que sempre s’està cuinant un munt de plats variats i en canvi a mi sempre em toca la mateixa porqueria d’alga seca o el que collons sigui que hi ha en aquell pot, es realment fastigós! Per això, quan em posa el menjar, jo sempre em faig l’estúpid i faig veure que no em dono compte que hi ha el menjar i segueixo fent el passarell per la peixera com si res. Però la veritat es que ens portem molt bé, per això els millors moments del dia es quan ell està per casa, perquè quan no hi es per matar el temps nedo, altres vegades prefereixo obrir i tancar la boca, altres vegades nedo a poc a poc, d’altres nedo ràpid, ja ho veieu, una vida de puta mare. Però quan en Pons està a casa llavors si que ens ho muntem bé. Posa sèries guais i les mirem junts i les comentem i tot, mentrestant solem picar festucs, bé, jo en menjo un i prou perquè estic a dieta, i perquè de fet, un sol festuc ja es el doble de gran que el meu estomac. A vegades també bevem cervesa, ell de l’ampolla i a mi em canvia l’aigua de la peixera per cervesa, ja us podeu imaginar les borratxeres que agafo xD
En fi, hauria d’anar plegant perquè aviat tornarà el Pons, i no serà fàcil tornar a portar la peixera al seu lloc del menjador, a part que he deixat el teclat una mica moll i val més que l’eixugui si no vull que sospiti res. Això si, intentaré respondre els vostres comentaris ;)

PD: Podria ser un post inspirat en qualsevol dels post d’animals personificats que heu escrit varis de vosaltres, però concretament aquesta entrada ha estat inspirada en els animals folls de la bruixeta.