He comentat que les tres primeres temporades de l’Ala Oest (un, dos i tres), que us faria pensa que no comentaria també la quarta?
Entrem en matèria. Qui guanya les eleccions només començar la quarta temporada? Doncs comptant que queden 3 temporades més de sèrie, doncs estava clar qui guanyaria…
No em queixo de res de la sèrie, però en la quarta temporada ja no sorprèn tan. Vull dir que molts capítols tenen el mateix esquema. Hi ha un problema militar en algun país i la Casa Blanca ha decidir en quin grau s’involucra i de quina manera. Mentrestant en Toby i el seu ajudant (sigui qui sigui) ha de fer el discurs per alguna cosa, ja sigui campanya, investidura, estat de la nació, sempre hi ha discursos importants per fer. Amb això no vull dir, que en la quarta temporada no sigui interessant la campanya d’en Sam o la guerra al país Africà inventat, simplement que ja havien passat situacions semblants. Però en el fons la política es això, campanyes i discursos, i com a plus, si ets EEUU pacificar el mon. Malgrat tot encara em poso tens per saber com tiraran en davant la campanya i per veure com Leo i el President decidiran com afrontar les victòries i desastres que van intercalant les operacions militars.
Per cert, a que coi ve a compte el capítol 13 sobre l’alzheimer? Es un break a meitat de temporada? Pel meu gust no calia…
No em molesta que hagin decidit treure en Sam de la sèrie. Però el que no trobo lògic es que l’hagin substituït per un personatge que es exactament igual que en Sam del principi, es a dir, es un crack, però li falta experiència. Ja que estic criticant nous personatges aprofito per dir que la nova secretaria personal del president no em fa el pes.
Canviant de tema radicalment, què li passa a la primera dama? S’ha fet vella de cop? Han envellit molt malament o es cosa meva? Potser s’ha barallat amb els maquilladors? En fi, ja veuré si en la cinquena temporada continua semblant una mòmia amb botox…
4×19 es el típic capítol per omplir per arribar al final de temporada, però es perdonable perquè es distret.
Els dos últims capítols contradiuen el tòpic que en l’Ala Oest només parlen i parlen i no hi ha acció. A veure, tampoc hi ha acció al estil de trets, baralles i tal, però com a mínim, no només parlen també signen… Mira que la Zoey no em cau massa bé, però m’ha fet patir. Bé, la Zoey no m’ha fet patir, m’ha fet patir el seu pare, veient la seva preocupació. Parlant de pare, qui ho diria que en Toby seria un bon pare, oi? Ho tinc claríssim, després del president el Toby es el millor personatge. Impossible acabar la quarta temporada i no mirar el primer capítol de la cinquena immediatament. De fet, crec que mai havia vist 4 capítols seguits d’una sèrie, aquest cop he mirat 5 capítols seguits, no fos cas que no acabés tot bé :P
No voldria acabar sense recordar que per molt que critiqui alguns aspectes de The West Wing en aquest post, continua sent una de les millores sèries que he vist mai.
[CJ i Sam]
– Que haces en el suelo?
– Es lo que tenia más cerca
– Ya…
– La primera dama es lesbiana?
– Quieres que se lo pregunte?
[President i Mike]
– Muy buen trabajo Mike!
– Gracias señor.
– De verdad, muy buen trabajo. Escoge una de mis hijas la que quieras, la mayor está casada, pero el Papa me dijo que puede anular cualquier matrimonio.
[Toby i CJ]
– Quedate aquí mientras voy a buscar alguna cosa para matarte
– Toby, deja que te explique…
– No, da igual, ya lo hago con mis própias manos.
[Toby i president]
– Le preguntaran por la construcción de nuevas viviendas
– No me importa, mientras yo conserve esta…
[Charlie]
– Zoie volverá conmigo, porqué él es guapo, rico, a ido a las mejores escuelas, es de la aristocracia y vive en un castillo, però… Dios mio…
Pons's blog 