Cas típic 1738: noi li agrada noia, noi li agrada la quarta temporada de Misfits

Que es pot esperar de la quarta temporada (i ultima de moment) de Misfits quan només queda un sol personatge de l’inici de la sèrie i només un original de la tercera temporada? Doncs sorpresa! La quarta temporada comença amb un bon primer capítol! Perquè quan per fi et dones compte que en Rudy no es un reemplaçament d’en Nathan sinó un personatge totalment diferent, descobreixes que té la seva gràcia, de fet es converteix en el pilar de la sèrie, per tan, val més que t’agradi. Una altra de les moltes característiques que fan especial a Misfits es la rotació de personatges. Mai hi ha gaires personatges conjuntament, però per una raó o per una altra personatges antics desapareixen i nous personatges apareixen. I cada nou personatge té la seva especial personalitat. Com sol passar quan coneixes algú per primera vegada, ets una mica recelós, però en dos o tres capítols ja et cauen bé, com a mínim a mi em passa amb Misfits.
Exceptuant el nou supervisor de treball comunitari, els altres nous personatges que entren en aquesta quarta temporada no son res de l’altra mon. Entre això, i que les trames no son gran cosa, la quarta temporada es potser la més fluixa de tots. Aquesta sensació potser en part ve accentuada pel fet que els millors capítols son els dos primers, en especial el primer.
Per cert, sabeu com diferenciar un capítol normal del Misfits i un de final de temporada? Es senzill. En un capítol normal es mor com a mínim un protagonista, en canvi en un capítol de final de temporada no queda del tot clar que es mori el protagonista o que només estigui molt fotut.
La temporada quatre de Misfits es en teoria la última emesa. En teoria, ara al octubre haurien de fer la cinquena. Només espero que el Rudy i el vigilant del centre continuiï, els altres es poden morir. Però em temo que passarà just el contrari. Realment la gent que es queixa que a Cançó de gel i foc et maten els personatges preferits, es perquè no ha vist Misfits on maten preferits com no preferits per igual. En un principi sospitava que es carregaven els personatges perquè els actors devien demanar un augment de sou. Però començo a pensar que les matances son únicament pel pur plaer de matar. Sort que es una sèrie amb poca audiència sinó haurien d’incloure els guionistes en el programa de protecció de testimonis.
Per cert. Encara dubto sobre si es casualitat que en cap dels capítols, i quan dic cap vull dir absolutament cap, brilla el sol. Sempre núvols, sempre gris. D’acord que es Londres, però algun dia brillarà el sol, no? Si feia sol què feien? no rodaven? Es possible, res millor per conjuntar amb els freds i grisos edificis de formigó que un cel igual de gris i fred.
Us deixo amb un minutet de la sèrie. Es una escena de la segona temporada en comptes de la quarta, però tan es…

Nota de la quarta temporada: 6/10
Nota global de la sèrie: 7/10