Arxivar per 2013-10-15

9788401339387

Apocalipsis Z: La ira de los justos – Manuel Loureiro

Repassem. En el primer llibre teniem zombis. En el segon, a part dels zombis teniem militars que eren encara pitjors. I en el tercer, a part de zombis i militars tenim fanàtics religiosos racistes que òbviament son pitjors que els altres dos junts. Però no es només això, sinó que de regal tenim Coreans, els mestres del Starcraft no, els altres, els del Nord. Però cap problema perquè en la banda dels bons seguim contant amb un ucraïnès, i tothom sap que la gent de l’Europa de l’est estan sonats i son pràcticament indestructibles, i pel que sembla, el nostre advocat gallec protagonista tampoc es fàcil de pelar.
Doncs aquest es el tercer i últim llibre de la trilogia que tanca finalment la història dels zombis. L’autor ens té preparades varies sorpreses com ara un punt feble dels no morts que ningú hi contava, i també una bonica batalla campal que no per ser previsible deixa de ser interessant.
Per si no havia quedat clar en els dos llibres anteriors, el nostre protagonista té bastanta mala sort en molts moments, però aquesta queda compensada perquè també té bona sort ens d’altres moments, per tan, l’equilibri entre bona i mala sort queda equilibrat.
Si suportar els problemes que porten els no morts, més els que porten els fanàtics, més es que porten els coreans no fos suficient, s’ha d’afegir el bonus de dificultat extra que suposa tot això al fet de portar constantment un gat a sobre. Si hagués sigut un gos segur que l’hagués palmat contra el primer no mort, però els gats estan fets d’una altra pasta, son uns supervivents, bravo pel gat. De fet, a vegades penso que el protagonista del llibre no es l’advocat, es el gat.
Però es que a part de l’advocat, l’ucraïnès i el gat no hi ha cap altre protagonista? De fet podríem considerar que si, hi ha una noia de 18 anys que l’únic que serveix es per actuar inconscientment i posar-se ella i a tots en problemes i un cop posada al mig del merder no fa res més que plorar i lamentar-se. Queda clar que l’autor no tindrà gaires amigues…
Resumint, que si us agrada la temàtica zombie, la trilogia de Apocalipsis Z es una trilogia imprescindible per vosaltres. I si no us agrada doncs… tot depen del nivell en el que no us agradi. Ah! Recordeu, que en cas de trobar-vos amb un zombie heu de matar-lo destrossant-li el cervell. I res de barrejar la teva sang amb la seva, ni fer-vos petons amb llengua, i tampoc res de sexe.

Exemple de l’optimisme del protagonista en trobem per tot el llibre:

Espero equivocarme, pero si no es así… puede que dentro de menos de dos horas estemos muertos.

Me quedé helado. Estábamos muertos. Total y jodidamente muertos.

Fabuloso. ¿Quién necesitaba a los No Muertos? Yo solito me bastaba para arrastrar a la muerte no sólo a mí sino a todos los que me rodeaban.

Exemple de situació xunga de collons amb zombies:

Si dejaba que aquella sangre podrida entrase en contacto con alguna de sus mucosas estaba listo. Pero para evitarlo tenía que permanecer con los ojos totalmente cerrados, en medio del Carnaval del No Muerto Loco del Pueblo sin Nombre.

Nota:8/10