Arxivar per 2013-10-25

15319-el-caso-jane-eyre

El cas Jane Eyre – Jasper Fforde

El cas Jane Eyre es una novel·la força curiosa on l’autor navega entre varis gèneres a la vegada.
La protagonista d’aquest llibre es diu Thursday Next, un nom força curiós que no desentona gens amb el tipus de mon paral·lel on passa l’acció. Una de les peculiaritats d’aquest mon es que Anglaterra està en guerra amb Rússia i de moment semblen empatats. Una altra peculiaritat es que existeix una organització del govern dividida en 30 departaments, cada un més secret i letal que l’anterior fins arribar al nivell 1 que no podia ser altre que assumptes interns. La nostra protagonista es nivell 27, per tan detectiu literaria. Ah si! Havia comentat ja que la literatura, en especial del segle XVI en endavant es molt important i venerada per tota la població? De fet en el llibre no paren d’aparèixer referències sobre la possibilitat que en Shakespeare sigui realment l’autor dels seus llibres. Ja us deia que aquest mon paral·lel es una mica curiós. En aquest mon no es estrany veure vampirs, homes llops, gent antibales i amb control mental. Fins hi tot n’hi ha que poden fer salts temporals. Per acabar, tenim una corporació anomenada Goliath que sembla que estigui per sobre de la llei. Com a curiositat sense importància afegir que els animals clonats genèticament estan a l’ordre del dia.
Malgrat tots les elements fantàstics, es podria considerar una novel·la d’investigació amb bastanta acció i una mica d’humor. vist així sembla que sigui un llibre adequat per mi, oi? Doncs resulta que està bé, però res més. Motius:
– La protagonista no es tot lo carismàtica que un esperaria.
– La investigació no es tot lo interessant que un esperaria.
– L’humor no es tot lo divertit que un esperaria.
– L’acció no es tot lo atractiva que un esperaria.
– La trama no es tot lo absorbent que un esperaria.
– De tots els secundaris cap es tan interessant com un esperaria.
– L’antagonista tot i ser més malvat del que un esperaria no té aquell no-se-què que ha de tenir un dolent que un esperaria.

Part important, el final. El final segueix amb la línia del llibre. Es a dir, si t’agrada l’estil del llibre, el final t’agradarà, ara bé, si llibre el trobes pse el final també el trobaràs pse.
En resum. Molt haurien de canviar les coses en el meu cervell perquè em vingui de gust tornar a agafar un llibre del senyor Jasper Fforde.

Em va fer gràcia trobar-me això quan no ho esperava.

—Ése debe de ser tu hermano… tú tienes la misma nariz.
—Lo sé, solíamos compartirla por turnos. Yo la tenía lunes, miércoles…

Sempre m’han agradat les comparacions exagerades

La Corporación Goliath era al altruismo lo que Gengis Kan al mobiliario de salón.

Coses de noms.

Nací un jueves, y de ahí mi nombre (Thursday). Mi hermano nació un lunes y le pusieron Anton —para que vean—. Mi madre se llamaba Wednesday pero nació un domingo —no sé por qué— y mi padre no tenía nombre.

Invents perillosos

– Es posible, aunque muy improbable, que yo pudiese dar lugar a una reacción en cadena que fusionase la materia y aniquilase el universo conocido.
—¿En serio?
—No, la verdad es que no.

Preneu nota si us voleu col·lar i no esteu a la llista

Victor intentó un farol.
—Ése soy yo —dijo, señalando un nombre al fondo de la lista.
—Señor Sigue al Dorso, ¿es usted?
—El de arriba —respondió Victor a toda prisa.
—¿Señora Trotswell?

Resumint, es un llibre recomanable només per la gent que li agradi la barreja de ciència ficció i investigació, però tot i que a mi m’agraden aquests llibres, però n’esperava més, però reconec que a altra gent que li agradi aquest gènere especial si que li pot agradar.

Nota: 5/10