Cas típic 2775: noi li agrada noia, noi li agrada la segona temporada de En Teràpia.

Segona temporada de En Teràpia, recordareu la primera temporada en el CT2763. En Paul, el nostre psicòleg es trasllada de Mariland a Brooklyn i allà coneixerà nous pacients.

• Mia: En principi no és una pacient, es una advocada que el defensa davant d’una demanda de mala praxis d’un dels pacients de la temporada anterior (per suposat que no us diré quin!), justament la advocada va ser pacient seva fa 20 anys quan va avortar, i decideix tornar a fer teràpia amb ell. Aquesta dona sembla bastant ressentida amb en Paul perquè ell va canviar de ciutat tot interrompen la teràpia amb ella i sembla que ara li retreu al Paul els errors de la seva vida de jove per culpa d’una mala teràpia, i continua sent hostil amb ell en en el present per tot, o sigui que més que una pacient sembla una una enemiga, i tota aquesta ràbia d’on surt? Doncs perquè de jove aquesta també estava penjada del seu terapeuta. M’hauré de fer psicòleg… Potser la Mia ja no està penjada per ell, però el que si que té clar que ella no vol ser una pacient qualsevol, vol anar més enllà, vol ser especial, una amiga, entrar en la seva vida privada, una companya, una persona important en la vida d’en Paul.
• April: És una noia de 23 anys que li han diagnosticat càncer però que encara no ho ha comentat a ningú. Està espantada però ho vol amagar, es molt independent i per això li costa molt demanar ajuda a l’altra gent, li costa molt agafar confiança amb els altres i per això mai no vol que l’ajudin a ella. Per si això no fos prou problema també té un germà autista amb tendències suïcides. Per cert, és la Maggie de The newsroom.
• Oliver: És un nen de 11 o 12 anys o potser 10 o 13 no ho tinc clar, com que no em relaciono amb nens mai no se quina edat tenen, però 16 anys no té i 7 tampoc. El cas és que els seus pares es volen divorciar i al nano no li fa gens de gràcia i els pares en comptes de fer-li entendre l’envien al psicòleg perquè faci la feina bruta, neoyorkins… Cada pare té una manera d’educar al fill diferent i per això xoquen els dos caràcters, la mare és sobre-protectora i el pare vol que el fill sigui més autosuficient. No dic que aquests capítols siguin dolents, però si hagués de triar un pacient com a menys preferit seria aquest, ja sabeu que jo no tolero massa bé els nens.
• Walter: És un home de 60 i llargs anys i és el mateix actor que el pare de Fraiser Craine (John Mahoney), aquí fa de director general d’una companyia bastant important, està acostumant al estrès perquè treballa dur moltes hores però últimament pateix insomni, provocat per l’ansietat, i durant els diferents capítols descobrirem què li provoca aquesta ansietat. Li he dedicat poques línies però ja us avanço que es el meu pacient preferit conjuntament amb la Mia que de tan trastocada que està em cau fins hi tot simpàtica.
• Gina: És terapeuta i antiga professora d’en Paul. En aquesta temporada a part de conèixer la opinió d’en Paul sobre els seus pacients també coneixem més coses sobre la seva joventut, en especial la relació amb els seus pares que tindrà repercussions en el present, de fet a mitja temporada hi haurà un tema personal que trencarà la rutina de cites setmanals amb els pacients, i fins aquí puc explicar.

El pressupost de la sèrie es gasta en els actors i en un parell de sales d’estar i para de comptar

En els primers capítols de la temporada en Paul està coneixement els nous pacients, els escolta i intervé relativament poc, però cap al final de la temporada en Paul dona la seva opinió i els aconsella, els ajuda realment. Com que hi ha 5+1 pacients aquesta sèrie no té un sol capítol final sinó que té 6 capítols finals, tot un luxe. Els capítols d’aquesta sèrie només duren 25 minuts però es que realment et passa volant la estona, en veus un i s’acaba de seguida i realment no han fet res, han parlat de moltes coses realment però  no ha passat res i el capítol ja està, les comèdies que són igual o més curtes (20 minuts) saps que fan fet alguna cosa, amb aquesta sèrie costa molt resumir un capítol, que passi tan ràpid el temps deu ser que la sèrie es bona, no? Tot i això reconec que em va agradar més la primera temporada, no se si serà per la novetat o pels personatges, que en aquesta segona també estan bé, però potser no tant, però la diferència és molt poca, la segona temporada es casi igual de bona que la seva predecessora, veurem què passa en la tercera.

En teràpia té un 7,6 al filmaffinity i un 8,3 al imdb.

Nota: 8/10