Arxivar per gener, 2018

Aquest any wordpress tampoc m’ha preparat un informe anual del blog, o sigui que el becari l’haurà de tornar a fer a ma tal com va fer l’any passat.

  • Durant el 2017 15.212 visites han passat pel blog, lluny de les 23.359 visites que van passar al 2016 i encara més lluny de les 32.206 del 2015, algú ha dit decadència dels blogs?
  • En aquest passat any s’han publicat 216 casos típics, només uns pocs menys que els 223 de l’any 2016, oi que semblava que aquest any havia fet moltes vacances? Doncs resulta que no n’he fet tantes!
  • En el 2017 el blog ha rebut 5.115 comentaris (comptant els meus i els de l’ahse), algun menys que en el 2016 que van ser 6.492. Comenteu més mal-nascuts!
  • La mitjana de comentaris per post surt a 23,6 lluny del 29,1 de l’any passat. On són els comentaris que m’han robat?
  • El total de paraules dels casos típics del 2017 sumen 79.083 paraules, això surt a 366 paraules per post de mitjana. Lo bo si breu dos vegades bo.
  • El top de comentaristes té la mateixa gent i ordenats igual que l’any passat: Ahse, Pons, Xexu, McAbeu, Xavier Pujol i JoMateixa. No tinc els números exactes perquè ho he fet així a ull, visca la mandra!
  • El post més visitat ha est el CT2640 que parla sobre la revetlla de sant Juan amb 104 visites, visca el clickbait! El segon es el CT2620 on els innocents pensarien que podrien trobar el secret de l’èxit, innocents…
  • El blog que em porta més visites continua sent Xarel·10 amb 1.348 visites, fins hi tot pel sobre dels buscadors com ara Google, el següent blog es la cadena de blogs 11 de setembre que sembla que encara hi passa gent.
  • Les categories més prolífiques del blog durant el 2017 són Monogràfic 44, TV 41, Dimarts Vintage 26 i Llibres 20. En el comput general encara guanya llibres seguit per TV i en tercera posició monogràfics.
  • En el blog han aparegut 242 imatges durant el 2017, 59 imatges més que l’any 2016, per fi una dada que augmenta respecte l’any anterior!
  • Deixant de banda Espanya, els visitants dels països que més em visiten són: Estats Units, Romania (gràcies ahse), Marroc (gràcies Eva), França i Canadà (gràcies Shaudin Melgar-Foraster)
  • Els enllaços on la gent fa més clics en aquest blog són: Youtube, Microsiervos i Fino Filipino.

Gràfic resum de les estadístiques del blog

Anuncis

El CT339 no va tenir cap comentari en el seu dia, no ho entenc perquè estava ple de Calvin & Hobbes, a veure si donant-li una segona oportunitat… Recordo que podeu fer clic sobre les imatges si veieu la lletra massa petita, Pons’s Blog salvant la vista als seus lectors des del 2006 ^^

Dilluns: Exemple de com ser cabroncet

Dimarts: Exemple d’un viatge feliç

Dimecres: Exemple de supervivència

Dijous: Exemple de com fer el ridicul

Divendres: Exemple d’una bona excusa

Tal dia com avui fa 12 (dotze, pels de lletres) anys va néixer Pons’s Blog i tal dia com avui morirà Pons’s Blog! Que no! Que es broma! Si encara em queden molts pots per publicar, l’informe anual estadístic sense anar més lluny, o també el de les pelis vistes en el 2017 que amb la broma l’acabaré publicant al febrer… Però això es un altre tema, avui estic d’aniversari, i coneixeu algun blog de la catosfera que hagi aguantat 12 anys? Si, potser algun coneixereu com el del Macip o el Dani però no gaires més. Per celebrar aquests 12 anys se m’ha acudit que cada comentarista em podria regalar 12 milions d’euros però he pensat que això no ajudaria a aconseguir gaires comentaristes, llavors he pensat que podria fer-ho el revés, donar un premi de 12 milions entre els comentaristes, per tal de decidir qui se’l emporta el més entretingut seria un combat a mort entre tots vosaltres, però llavors he pensat que això tampoc ajudaria a tenir comentaris al blog. El millor serà que no faci res perquè ja veig que qualsevol cosa podria ser contraproduent, per tan us deixo amb la imatge del 12 de rigor que un esperaria trobar.

Què inesperat, oi? Es per confondre a la gent. Pons’s Blog despistant des del 2006 ^^

Enllaços llargs / de llegir

 

Enllaços ràpids

Estem (casi) al febrer però res no m’impedirà preguntar-vos pel millor post de l’any passat, però podeu votar per qualsevol post publicat en el 2017 però us ajudo a refrescar la memòria amb els meus preferits.

Recordeu votar donant 3 punts al vostre preferit, 2 al segon i 1 punt al tercer.

El Despertar del Leviatan – James S.A. Corey

Avui toca llibre de ciència ficció, concretament una space opera que es desenvolupa en el segle XXIII on la humanitat s’ha expandit pel sistema solar, bàsicament per Mart i pels asteroides del cinturó que hi ha entre Mart i Júpiter i alguna que altra lluna, creant d’aquesta manera tres faccions, els de la Terra, els de Mart i la gent del cinturó, els dos primeres son les grans potencies dominants, la Terra amb una gran quantitat de recursos, i Mart amb bastants recursos també però sobretot amb una tecnologia puntera, mentrestant els de cinturó tenen més aviat una guerrilla, tot i això no es que hi hagi una guerra, es més aviat una calma tensa. Veiem la trama des de dos punts de vista que van alternant-se entre capítols, per una banda el detectiu Miller de Ceres que investiga la desaparició d’una jove marciana, i per l’altra en Holden, el segon d’abord d’una nau de transport de gel. Serà un incident viscut pel propi Holden el què causarà una situació crítica que trastocarà aquesta calma en tot el sistema solar i fins aquí puc llegir.

La trama barreja moments d’investigació amb moments d’acció per tal de satisfer a tot tipus de lectors. I què dir dels personatges, el meu preferit es Holden perquè t’identifiques fàcilment amb ell com a persona que fa tot el què pot per fer el bé (això vol dir salvar la seva tripulació e intentar no causar més morts dels necessaris en el sistema solar), però reconec que l’inspector Miller també té el seu què, es més cínic i experimentat però té una mica de cacau mental, però en el fons, molt en el fons, es bon home, el què passa es que es massa expeditiu, tot això corre per un ambient espacial ben dissenyat, on es respecten les lleis de la física, per exemple, la acceleració de les naus es un problema per la salut dels seus tripulants, un altre exemple, el els cinturionians són més llargaruts que els que porten generacions vivint en un planeta degut a que han viscut en gravetats més baixes, tot i això hi ha moments que l’autor (autors, perquè de fet James S.A. Corey es un pseudònim el qual s’amaguen dos persones) es flipa, però se li perdona perquè la narrativa ho demana.

Basant-se en els novel·les (si, es tracta d’una saga de novel·les, de moment 7 publicades en anglès) que conformen la saga The Expanse s’ha fet una sèrie amb bastant bona acollida. De totes maneres el llibre es pot llegir com a novel·la individual ja que té un final relativament tancat. No se què més voleu que us digui, a mi m’ha agradat perquè es entretinguda i la trama enganxa. I res de trames secundàries protagonitzades per quinze-mil personatges, aquí hi ha dos històries en paral·lel i ja està. Si us agrada la ciència ficció es una lectura obligada, i si no us agrada doncs també però menys obligada, i per ser ciència ficció podríem dir que es curta, no arriba a les 600 pàgines, o com a mínim passa molt ràpidament. Jo segur que llegeixo la segona part però m’esperaré a que tradueixin la tercera part, no fos cas que la segona part enganxés massa.

Se solía afirmar que en Ceres no había leyes, sino policía. Miller no era trigo limpio, al igual que la capitana Shaddid. En ocasiones la gente se caía por esclusas de aire. A veces las pruebas desaparecían de los depósitos. No era tan importante que estuviera bien o mal como que estuviera justificado. Cuando uno se pasaba la vida en una burbuja de piedra con la comida, el agua y hasta el aire enviado desde lugares tan distantes que ni se podían ver con un telescopio, una cierta flexibilidad moral se hacía imprescindible.

—Señor Dowd —dijo Miller—, lo que estoy a punto de hacerle es, literalmente, el único buen momento del día para mí. Le estaría muy agradecido si se resistiera a la detención.

—¿Dónde nos lleva todo esto, Jim? —preguntó Naomi.
—¿Qué tal Venus? —sugirió Holden, en voz más alta y tensa de lo que esperaba—. En Venus no está pasando nada interesante.

—La general Sebastian vendrá a la recepción —dijo su secretaria personal—. Recuerde no preguntarle por su marido.
—¿Por qué? ¿No lo maté yo, verdad?
—No, señor. Pero se ha hecho público que tiene una aventura y la general está un poco sensible con el asunto.
—Ah, entonces a lo mejor quiere que lo mate.

Nota: 8/10

El CT304 em salva la papereta del dimarts vintage amb uns quants Garfields (Podeu fer clic a les imatges per veure-les més grosses)





De regal 2 Garfields inèdits: