Avui us porto el post de llibres abandonats que heu trobat a faltar des de fa un parell d’anys ja que en el 2018 no en vaig abandonar cap.
- El rio de los dioses – Ian McDonald: 10% llegit 65 / 633 pàgines. Després de llegir més de 60 pàgines encara no m’he assabentat de què va el llibre. Hi ha un futur distòpic, hi ha robots amb intel·ligència artificial que es rebel·la, hi ha gent molt rica, molt pobre, hi ha algun assassinat, però el llibre no para de fer salts entre històries inconnexes que no atrapen per enlloc.
- Espació revelación – Alastair Reynolds: 13% llegit 97/709 pàgines. Es una història de ciència ficció que costa una mica de seguir, tant per la gran quantitat d’avenços tecnològics, com per les diferents històries que es van succeint a la vegada, com pels salts temporals, com per la manera que té l’autor d’escriure. Per una banda una arqueòleg intenta descobrir perquè una antiga civilització es va extingir, per una altra una víctima assassina al seu assassí en una immensa nau, i per una tercera banda una assassina es capturada per algú per algun motiu que ja mai descobriré.
- Detrás de sus ojos – Sarah Pinborough: 28% llegit 95/327 pàgines. No dieu que surti de la meva zona de confort i llegeixi coses diferents? Doncs això es molt diferent, tracta d’una secretaria que es penja del seu cap que es un psicòleg, aquest home està casat amb una dona, el qual tenen un matrimoni una mica estrany, en el sentit que la cosa no va bé. Resumint, drama de dones que es topen amb tios guapos i llests però que son uns fills de sa mare.
- Heridas Abiertas – Gillian Flynn: 35% llegit 111/311 pàgines. Em vaig llegir Perdida de la mateixa autora (es va fer una peli i tot), però el seu segon llibre es força més fluix. Una reportera d’un diari de segona de Chicago va a investigar l’assassinat d’un parell de nenes en el seu poble natal de mala mort, allà es trobarà moltes xafarderies típiques de poble i poques respostes sobre els assassinats.
Aquests quatre llibres abandonats poden mig justificar la diferència amb els llibres llegits del 2018, o això m’agradaria pensar.
Pons's blog 
És una bona pràctica, així surten més CT-s. Es veuen ben avorrits tots, jo ni els hauria començat.
No dec tenir tant bon olfacte com tu per saber prematurament si un llibre m’agradarà o no
Has de llegir sobre el llibre abans de començar-lo. Si et sembla que el “About” és merda, no el llegeixes i punt.
Fa uns anys intentava sempre acabar tots els llibres que començava, per jo què sé quin respecte a l’autor… ara per sort ja no ho faig i n’abandono forces si veig que no m’agraden. No cal perdre el temps.
El de Perdida és un gran llibre i la peli també val molt la pena, però no he llegit aquest segon llibre i pel que dius no el començaré.
Respecte per l’autor? Que el coneixes personalment? Et pregunta si t’agraden els seus llibres? No, oi? Doncs res, abandonar es molt saludable
Si, Perdida em va agradar, i la peli està prou bé, però aquest segon llibre no enganxa gens
Què va, era respecte per l’esforç en la creació de l’obra… Fes salut, abandona llibres!
Segur que tens molt escriptors amics i/o coneguts? De què treballes fora del Univers Virtual?
No en tinc cap d’escriptor amic o conegut.
Fora de l’univers virtual em dedico a escriure. Tot el dia escrivint en l’idioma java. D’aquest idioma conec forces escriptors tot i que es fan dir amb un altre nom. Els peixos fem aquestes coses…
No pots escriure en Java, aquest és l’idioma del Pons mateix!! Copiar al mestre és gairebé com robar a l’emperador…
M’agrada traspassar els límits de la legalitat del Pons…
Has de pensar que això no es fa!! El Pons t’ha obert una plaça de peix al seu bloc, no pas de clon o qualsevol altra cosa. Has d’estar agrait ocupant-la, i parlar algun idioma de mascotes – com ara javascript, php, ruby, r…
El javascript el parlo, de fet m’agrada molt per la seva versatilitat i és molt divertit. De vegades parlo python i alguns cops, això no ho dic gaire fort, el php (les versions actuals, no la merda que era anys enrere). Em salvo ashe?
Diguem-ne… acceptem peix.
Tens menys paciència que jo (pel que fa a les lectures, almenys). Aguantar un terç del llibre em sembla raonable però deixar-los al 10% ho trobo prematur. Però això és, evidentment, només una apreciació particular i no tinc res a dir a la teva manera de llegir que això és ben personal. De fet, jo peco en sentit contrari, sovint espero tant a veure si millora que ja no val la pena abandonar-los i els acabo, ni que sigui de qualsevol manera.
Per cert, no tinc res a dir sobre la teva manera de llegir però potser sí que hi hauria alguna cosa a comentar sobre la teva manera de triar les lectures. 4 abandonaments de 12, és un tant per cent d'”error” molt alt, no?
Depèn de quin llibre un 10% poden ser 30 pàgines o poden ser 100 pàgines. El cas més extrem es el de Ian McDonald, però de debò que feia de molt mal llegir, no se si has llegit alguna cosa d’aquest home però aquest es caòtic de nassos.
Si haig de ser sincer el primer el vaig abandonar en el 2018, però per no fer un post de llibres abandonats d’un sol llibre l’he guardat per aquest any.
Què vol dir això de triar lectures!? Et refereixo als comentaris de l’AhSe d’aquest post, no sé si cal també indicar-te els números.
PONS: No he llegit res de Ian McDonald i no tinc previst fer-ho. Ara com ara, no em ve de gust més caos.
AHSE: Malgrat que sé que la meva fama (immerescuda) de persona assenyada es ressentirà, no em puc estar de dir-te que estic completament d’acord amb el teu comentari sobre els “About” dels llibres. (nota: ja has vist que no calia indicar-me el número, he trobat el comentari igualment)
Flipo amb lo espavilats que sou els lectors d’aquest bloc últimament!
No m’estranya que els hagis abandonat, el que m’estranya és que els que comencessis. Quina mala punteria, no?
Se’n diu no llegir el “About” quan cal – si el llegeixes després de començar el llibre doncs malament…
No sóc un inconformista com tu que llegeix qualsevol llibre que comença