Cas típic 3328: noi li agrada noia, noi li agrada Africanus: el hijo del cónsul

Posted: 2020-12-21 in Llibres
Africanus: el hijo del cónsul – Santiago Posteguillo (720 pàgines)

No és habitual en mi llegir res de novel·la històrica, però aquest llibre és entretingut perquè parla del imperi Romà, i els romans sempre s’estaven barallant amb algú o altre. Aquest llibre en concret gira al voltant de dos personatges que van viure durant el segle III a.c. Aquests són Publio Escipión i Anibal Barca (res a veure amb el silenci dels anyells). Ells són dos dels protagonistes més importants de les guerres púniques, els romans i els seus legionaris contra els cartaginesos i els seus elefants. Són dues cultures diferents que s’enfronten durant l’època antiga, els romans amb la seva cultura romana copiada dels grecs, i els cartaginesos amb la seva cultura robada d’algú altre… maneres de fer diferents, però tots amb el mateix objectiu, tenir el control del Mediterrani.

En l’antiguitat les guerres bàsicament les guanyava qui portava més gent a la batalla, les coses eren més simples, la tecnologia era important, però tampoc massa, els rivals podien tenir una espasa una mica més esmolada que la teva, o un escut una mica més gros, però realment la diferència entre els equipaments entre exèrcits no solia ser massa gran. A partir d’aquí és on l’estratègia militar juga un paper important, Anibal per una banda i Publio per l’altra en saben bastant d’estratègies per portar l’exercit rival en una situació desfavorable. Hi ha molt de mite amb el fet que Anibal va portar elefants des d’Africa fins a Itàlia, que fins i tot va creuar els Alps amb elefants, bé, la realitat és una mica més avorrida, la veritat és que només un elefant va arribar viu fins a l’altra banda dels Alps, o sigui que en concret, en aquesta guerra poca cosa van fer els elefants. Sí que és veritat que per lluitar contra exèrcits menys disciplinats com ara els Ibers els elefants feien el seu efecte dissuasiu, perquè a la realitat, costava molt que els elefants fessin cas als seus cridadors, pràcticament causaven el mateix caos a les files aliades que als rivals.

Pel mig de la història apareix la trama d’un escriptor d’obres de teatre, no entenc què hi pinta exactament, i francament són les parts més avorrides del llibre, es podien treure perfectament i tindríem un bon llibre 100 pàgines més curt. En total són pràcticament 800 pàgines d’història antiga, bàsicament batalles, i això que només és el primer llibre de la trilogia, però l’he trobat força entretingut, els protagonistes són carismàtics, i sempre fa gràcia quan el que té menys efectius acaba guanyant la batalla gràcies a la seva intel·ligència, el clàssic “Vale más maña que fuerza”. Vull continuar amb els altres dos llibres, com a mínim el segon, però de moment canviaré de llibre per no saturar-me del tema, però puc dir que m’ha agradat, potser pel fet que no tenia gaires esperances que m’agradés.

Nota: 7/10

Comentaris
  1. Va ser la Segona Guerra púnica, molt important pel que eren les terres catalanes i per tota la Península, perquè va ser l’inici del que seria la Hispània romana. Corneli Escipió va tenir la pensada de tallar el subministre que anava cap a l’exèrcit d’Anibal que marxava camí a Roma travessant els Alps. Si li tallava l’arribada del subministre el fotia bé. I el subministre li arribava per la costa peninsular mediterrania. I si Escipió va poder dur endavant el seu pla, va ser gràcies a l’existència d’Empuries, del port d’Empuries, on van poder anar els vaixells romans (hi van arribar el 218 aC). I així van poder guanyar la segona guerra púnica.
    Empuries va ser l’entrada de Roma a la Península.
    El llibre que comentes no el conec, però conec bé les Guerres púniques, i tot això d’Empuries de la qual cosa generalment no se’n parla prou.

    • ahse ha dit:

      Per què les coneixes llavors si no se’n parla?

      • He dit que no se’n parla prou.

        • ahse ha dit:

          No, has dit que en coneixes. Llavors la pregunta és on has trobat la informació.

          • No sé que t’empatolles, no t’entenc. He dit que de la relació amb Empúries no se’n parla prou. No pas de les Guerres púniques, que qualsevol amb un mínim de cultura coneix. El meu pare ja me’n parlava quan jo era molt petita. I les vaig estudiar a la universitat. Repeteixo: parlava de la relació entre la romanització de la Península i Empúries, que es va iniciar a la Segona guerra púnica, i als fets que relatava en Pons. Ara???

        • ahse ha dit:

          A mi ningú no m’ha dit mai res d’Empuries… Què té d’important això d’Empuries, no podria haver estat qualsevol altre lloc? Per què se n’hauria de parlar més? És com si estiguessis amagant misteris al mig del bloc del Pons :-P

        • ahse ha dit:

          Si tens informació extra l’has de compartir! Els comentaris són gratuits ^^

    • Pons ha dit:

      Sabia que erets gaire jove, però no pensava que fossis d’aquesta època :P

      Gràcies per l’espoiler històric! Ara quina gràcia tindrà llegir-me els altres dos llibres? Es broma, això ja ho he llegit, el primer llibre acaba en el 209 ac. En aquella època els romans tenien molt bona flota, això els hi va salvar l’imperi.

  2. ahse ha dit:

    Ho posa al llibre això dels elefants? O te l’has tret d’alguna wiki?

    • Pons ha dit:

      Lo dels elefants ho diu en el llibre. Les fonts oficials apunten que 27 elefants van arribar als peus dels Alps, però molt pocs en van sortir, que sobrevisqués segur sembla que només un.

  3. McAbeu ha dit:

    A mi m’agraden força les novel·les històriques si, com sembla el cas, estan ben escrites i se saben fer interessants. He passat molt bones estones llegint-ne alguna i justament aquest 2020, vaig dedicar els posts de llibres que durant l’estiu publico al XAREL-10 a aquest gènere.
    Segurament no llegiré aquest llibre concret que ressenyes perquè tinc moltes altres lectures pendents però, repeteixo, m’agrada el gènere i, de tant en tant, procuro fer entrar algun d’aquests llibres a la meva llista de lectures.

    • Pons ha dit:

      El gènere històric no m’apassiona gaire, però de totes les èpoques passades, la romana es clarament la que m’interessa més, això de fer un imperi i guanyar guerres de manera organitzada sempre m’ha agradat. Però la típica història de Cèsar contra els gals ja la tinc molt vista, per això vaig escollir les guerres púniques que no coneixia.

    • ahse ha dit:

      Segurament no llegiràs el llibre?? Com t’atreveixes!?

  4. El Peix ha dit:

    El gènere històric, si no és escrit per Ken Follet, no el llegeixo. Però això dels romans sempre m’ha interessat, era un gran lector de l’Astèrix, o sigui que potser li donaré una oportunitat al senyor Santiago Posteguillo.

  5. XeXu ha dit:

    800 pàgines d’història antiga, de les quals encara n’hi sobren 100, però que ningú t’avisa mentre llegeixes. Em sembla que està tot dit. Que sí, que els romans sempre s’estaven esbatussant i això té certa gràcia, però valoro el meu temps.

  6. […] Africanus: el hijo del cónsul – Santiago Posteguillo (720p): 7/10 […]

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s