Cas típic 3867: noi li agraden les llegums

1. El mètode Montecarlo (8 min)
2. “The Wait” (Jason McColgan, 2018) (2 min)
3. Falsos mites sobre els fantàstics llegums (7 min)

Cas típic 3866: noi li agrada Twitter

Avui recupero el CT1265 que va sobre twitter

Post de celebració del tweet número 2000!

Si senyors, el @pons007 ja ha piulat 2000 vegades.

Tot va començar el 21/04/2011. La veritat, vaig trigar bastant en això del Twitter. Per què total si no tenia un telèfon intel·ligent per què hauria de voler el Twitter? Però quan en vaig tenir un ja no vaig tenir excusa…

En resum, 2000 tweets en menys de 390 dies, no està malament, però tampoc em faig pesat. Això surt a una mitjana de 5,2 per dia. Diria que és una proporció força perfecta ^^.

Per cert, en la foto de la barra superior del meu perfil posa 1967 tweets en comptes de 2000, però és que per variar, aquest post també ha estat preparat amb molta antelació.

Com a dada curiosa, el tweet automàtic que anuncia la publicació d’aquest post ha sigut el 2001.

PS: Com a dada curiosa actualmente porto gairebé 17.000 tweets

Cas típic 3865: noi li agraden les pel·lícules del 2024 (4)

Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor, segons el meu gust, això no vol dir que siguin millors pel·lícules, simplement és el que a mi m’agrada. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

1. ¡Tú la llevas! (2018) [5,3][4]: Una pel·lícula es pot sostenir únicament sota la premissa infantil del joc de tocar i parar? Jeff Tomsic (el director), pensa que si, jo discrepo. Encara que bons actors com Jon Hamm o Jeremy Renner apareguin, el film no se salva malgrat que té alguns moments divertits.
2. El hombre del norte (2022) [6,4][5]: Esperava una pel·lícula plena d’èpiques batalles vikingues i em trobo amb una fantasiosa història de venjança, on ens passem més estona veient fantasies que no pas fets reals. La part bona és que els paisatges d’Islàndia són bonics, i Anya Taylor-Joy també; de fet tota la fotografia de la pel·lícula és espectacular, llàstima que estigui al servei d’una història dolenta. Encara no sé quanta gent hi viu a la granja, a vegades sembla hi viuen quatre gats i a vegades hi ha un centenar de persones.
3. La Torre Oscura (2017) [4,6][5]: Pel·lícula que es basa en el lore de la saga de llibres de Stephen King. Roland, un pistoler (Idris Elba) vol salvant el món (o conjunt de mons) de l’home de negre (Matthew McConaughey), que vol destruir una torre obscura que evita què dimonis entrin al nostre univers. Un nen amb poders ajudarà el pistoler a conservar la torre un cicle més. Malgrat el carisma de les dues estrelles protagonistes la pel·lícula no funciona, el director no pot portar l’èpica de tota una saga a la pel·lícula.
4. Dragon Ball Super: Super Hero (2022) [5.9][6]: Mentre en Goku i en Vegeta estan de vacances, els altres guerrers s’hauran d’encarregar d’una nova amenaça. La franquícia bola de drac no és famosa per la seva originalitat, un sap que la cosa va de combats on les transformacions estan a l’ordre del dia, però que en Cor Petit sigui el protagonista és una novetat benvinguda. Amb l’estil de “Súper” tot és més brillant que mai.
5. Un golpe con estilo (2017) [5,7][6]: Comèdia senzilla on tres vells (Michael Caine, Morgan Freeman i Alan Arkin) atraquen un banc bàsicament perquè no tenen res a perdre a la seva edat. Edulcorada i previsible, però també simpàtica i entranyable, a més Michael Caine és tan bon actor que ell sol millora qualsevol pel·lícula.
6. La peor persona del mundo (2021) [7,1][7]: Seguim la vida sentimental de la Julia, dels vint-i-pocs fins als trenta-pocs, les seves parelles, el compromís, la maternitat, les alegries i tristeses que pateix. Una història senzilla, on tothom podria veure’s reflectit.
7. Historias de Sant Valentín (2010) [4,8][7]: És aquesta pel·lícula una còpia barata i amb molta menys gràcia i originalitat que Love Actually? Sense cap mena de dubte. Però no tinc gens de por a reconèixer que m’agraden les comèdies romàntiques amb històries creuades, encara que siguin previsibles, encara que tota la pila d’actors famosos hagin fet aquesta pel·lícula exclusivament per guanyar pasta, jo l’he gaudida.
8. El sastre de la màfia (2022) [6,5][7]: En els anys 60, un sastre que fa vestits pels mafiosos es veurà més involucrat del que voldria amb el crim organitzat. Més que una pel·lícula és una obra de teatre, aquí no hi ha acció, tot és diàleg i explicacions, amb un final un xic rebuscat. Tot funciona gràcies al veterà protagonista Mark Rylance.

Cas típic 3864: noi li agrada l’educació Sexual

1. Contexto.me: un joc per endevinar paraules similars
2. El resistent formigó romà
3. Galileo Galilei i les marees (2 min)
4. Sobrevolant gratacels de Shanghai (3 min)
5. José Padilla dobla una pila de personatges de Futurama (2:13 min)
6. Quan la gent té raó per casualitat (XKCD)
7. Educació sexual amb Hugh Laurie i Stephen Fry (4 min)

Cas típic 3863: noi li agraden els Simpson

Avui recupero el CT1277 on declaro el 10 millors capítols dels Simpson.

Recordeu el cas típic 1254 en el que parlava sobre els meus tres capítols preferits dels Simpson? No? Tranquils, per això es van inventar els enllaços enllaços.
Doncs avui aniré més enllà! Després d’hores i hores de deliberacions amb mi mateix he aconseguit fer la llista dels 10 millors capítols dels Simpson segons el meu inqüestionable i encertat gust pels capítols dels Simpson.
Recordem que els 3 primers ja els coneixem:

1. 8×02 Solo se muda dos veces
2. 5×02 El cabo del Miedo
3. 9×19 La Marea Simpson
4. 6×06 La casa-árbol del terror V (Resplandor, Tiempo y castigo, Pesadilla en la cafeteria)
5. 7×22 El furioso Abe Simpson y su descentrado descendiente en ‘La Maldición del Pez Volador’
6. 8×10 Los Expedientes Springfield
7. 7×21 22 historias cortas sobre springfield
8. 9×20 El problema con los trillones
9. 8×18 Homer contra la decimoctava enmienda
10. 3×10 El flameado de Moe

Ara que coneixeu el top 10 dels millors capítols, ara sí que podeu morir tranquils.

Cas típic 3862: noi li agrada la Guia del club de lectura per matar vampirs

Guia del club de lectura per matar vampirs – Grady Hendrix (480 pàgines)

Què tal en sortiríeu parats si t’haguessis d’afrontar amb un vampir? I què tal se’n sortiria la vostra mare? És una pregunta totalment teòrica i hipotètica que ens planteja aquest llibre. La trama ens situa a principis dels anys 90, al sud dels EUA, en una urbanització benestant, on hi ha una mestressa de casa que viu casada amb un psicòleg, i que té un parell de fills adolescents. Aquesta senyora, la Patricia, que és la protagonista i narradora del llibre, tenia una vida corrent fins que un dia arriba al barri en James, una persona bastant sospitosa, o com a mínim això és el que pensa la Patricia, a través dels seus ulls descobrirem tots els comportaments que faran sospitar a la Patricia que el seu nou veí es tracta d’un vampir, serà cert, o seran només imaginacions de la Patricia? A més Patricia no estarà sola, tindrà el seu club de lectura que l’ajudarà a aclarir aquest misteri.

Reconec que la premissa del llibre és original, ja que el rival habitual d’un vampir no és una mestressa de casa, és per exemple en Blade, caçador de vampirs, o Geralt de Rivia, caçador de monstres. Però el llibre no busca ser una novel·la d’acció, busca ser una novel·la d’intriga, de misteri, on la trama es va cuinant a poc a poc, potser massa a poc a poc la veritat. Sents sincers, no m’ha desagradat, però tampoc m’ha enganxat.

Nota: 5/10

Cas típic 3863: noi li agrada exponentile

1. La gestora acadèmica de Hogwarts (2 min)
2. Un dibuix que et mira (26 segons)
3. Què és el Lore (1 min)
4. Recordeu el exponentile? Tinc un nou record.

Cas típic 3860: noi li agrada Manel Fontdevila

Avui recupero el CT1278 on recupero unes tires còmiques de Manel Fontdevila

Cas típic 3859: noi li agrada Després

Després – Stephen King (264 pàgines)

Després és la història d’un adolescent que no té pare, i la seva mare treballa en una editorial. La part sobrenatural, amb Stephen King sempre hi ha una part sobrenatural, és que aquest noi és capaç de veure i parlar amb els morts que porten pocs dies morts, sí, tothom ha pensat en el sisè sentit, el mateix llibre ja en fa referència. La veritat és que interrogar als morts és bastant útil, i més quan sembla que aquests no poden mentir. Però no tot són flors i violes, si bé els morts també poden donar algun problema, encara que poden influir poc en el món real, els problemes principals del llibre vindran dels vius.

Qualsevol persona que es consideri lector mínimament habitual segur que alguna vegada ha acabat amb un llibre King a les mans, ja sabeu com escriu, ho fa bé, fa les històries amb intriga i tensió, però moltes vegades li marxa el focus de la trama i comença a divagar, i comença a omplir pàgines i pàgines, que si bé ajuden a conèixer als protagonistes, moltes vegades es poden esporgar del llibre. Aquest llibre, però es força curt, però podria haver-ho sigut més, ja que hi ha anècdotes sobreres. Resumint un llibre correcte, però que no passarà a la història, però, tot i això, King és capaç d’aconseguir que qualsevol història, per simple que sigui t’enganxi.

Nota: 6/10

Cas típic 3858: noi li agrada ExposenTile

1. David Lynch va refutar dirigir “El Retorn del Jedi” (2 min)
   
2. Jesús està viu! (Tira còmica de Cyanide & Happiness)
3. Un dia productiu (Tira còmica de Cyanide & Happiness)
4. ExposenTile: un passatemps amb potències de 2
5. Competició de dirigibles teledirigits (4 min)
6. Problemes amb el peix
7. Així és com li comunica al marit que està embarassada (29 segons)
8. Portia l’aranya caçadora d’aranyes

Cas típic 3857: noi li agrada noia, noi li agraden les webs estranyes

1. Dibuixa un jardí: Ves plantant plantes mentre mous el cursor
2. yesnoif: Fes clic i sembla que es trenquin vidres
3. Patata o tomàquet: Es tracta d’endevinar si veus una patata o un tomàquet.
4. Animació estroboscòpica: Mires durant 30 segons una animació i llavors has de mirar fora la pantalla
5. Comptador de scroll: Et compta (en milles) la distància que has fet scroll
6. Pixels lluitant: Una animació on els pixels de dos colors sembla que lluiten
7. Un milió de LOL: Literalment una pàgina amb un milió de LOLs (bé, no els he comptat)
8. Voltes de chiuaua: Pàgina amb una chiuaua que dona voltes i un comptador de voltes que ha donat.
9. Finestres en blanc: Unes quantes finestres que pots re-dimensionar i moure.
10. Nooooo: Prem el botó quan tot surt malament
11. Zoomquilt: Zoom infinit
12. Logo de DVD rebotant: El clàssic logo de DVD rebotant per la pantalla i canviant de color

Cas típic 3856: noi li agrada el dilema del presoner

1. La cascada Agrio (Parc Provincial de Copahue – Argentina) deixa caure aigua àcida a causa dels minerals que transporta, això fa que les roques adquireixin un color vermellós (12 segons)
   
2. Països europeus amb una població més petita que Istanbul
3. Qui ho ha fet? Fixeu-vos en els detalls (1:46 min)
4. El que el Dilema del Presoner revela sobre la vida (27 min)
5. Lloc de naixement dels 100 millors corredors de 10.000 metres.
6. La casa que ens podem permetre (loading artist)
7. Regions de la taula periòdica (XKCD)
8. Stephen King escriu massa (0:47)
9. Anècdota de rodatge del sisè sentit (2:13 min)

Cas típic 3855: noi li agrada noia, noi li agrada ser mandrós

Avui toca un cas típic de dimarts vintage, però he sigut mandrós i no l’he fet. I crec que no serà l’únic post que em farà mandra fer, però he decidit que s’ha acabat arreglar a última hora aquests posts no programats, Pons’s Blog entra en una nova etapa, l’etapa de la mandra. Això vol dir que si em fa mandra programar posts, ara ja no em sentiré culpable i simplement no ho faré. Per tant, s’ha acabat esperar trobar posts de manera regular, ara sortiran quan em donin la gana. També us aviso que molt segurament seguiran sortint realment quan toquen, dilluns, dimecres i divendres, però hi haurà algun dilluns, dimecres o divendres que no sortirà el Cas Típic i no passarà res, no s’acabarà el món. No cregueu que ha sigut fàcil d’acceptar aquesta conclusió després de 18 anys “sense fallar”, però necessito guanyar qualitat de vida, no sabeu quin és l’estrès autoimposat de mantenir un blog perfecte. Resumint adeu a l’etapa de la perfecció i hola a l’etapa de la mandra.

Cas típic 3854: noi li agraden les pel·lícules del 2024 (3)

Recull de les últimes 8 pel·lícules que he vist ordenades de pitjor a millor, segons el meu gust, això no vol dir que siguin millors pel·lícules, simplement és el que a mi m’agrada. Com sempre la nota del filmaffinity primer, després la meva.

1. Blue Beetle (2023) [4,7][5]: Un noi mexicà acaba controlant una armadura extraterrestre molt poderosa, què dieu? Que no és extraterrestre l’armadura? M’importa un rave, no estava gaire atent a la trama, la pel·lícula és bàsicament l’Ironman atrotinat de DC versió llatina. Poca gràcia, acció genèrica.
2. El sospechoso número 12 (2019) [5,2][5]: Poc després del final de la guerra de Corea, un inspector de policia reunirà una dotzena de sospitosos en una cafeteria. El que comença com una novel·la d’Agatha Christie acaba pujant de to per culpa de la política i els nacionalismes.
3. Los asesinos de la Luna (2023) [7,0][5]: Durant la dècada del 1920, una tribu d’indis americans es fa rica gràcies al petroli, lamentablement els diners atreuen personatges indesitjables com ara Robert De Niro. Pel·lícula llarga i en bastants moments pesada, sort que DiCrapio és capaç de salvar qualsevol pel·lícula.
4. Un hombre lobo entre nosotros (2021) [4,7][6]: La construcció d’un gasoducte crea un conflicte en un poblet perdut de la muntanya, i un nou guardabosc arriba al poble per posar pau, però es trobarà amb problemes més greus. Es tracta d’una pel·lícula d’investigació criminal, però en comptes de buscar un assassí aquí busquem qui és l’home llop. És entretinguda per mi, perquè el gènere de “Qui ha sigut?” m’atrau. La pel·lícula també és una comèdia.
5. Mira cómo corren (2022) [5,7][6]: En el 1953, durant la festa de celebració d’una funció de teatre que es vol adaptar en pel·lícula, el director mor assassinat, qui haurà sigut? Quantes vegades he dit que m’agraden les pel·lícules d’investigació? És cert que aquí la parella investigadora no són precisament competents, però una hi posa moltes ganes i dedicació i l’altre hi posa l’experiència. Resumint, simpàtica comèdia de misteri.
6. Belfast (2021) [6,7][6]: A finals dels anys 60 Belfast no era una ciutat tranquil·la, i el jove Buddy ho descobrirà des de la seva tendra infància. Dramàtica sí, però menys del que m’esperava, i també bastant menys violenta del que esperava.
7. Dune II (2024) [8.0][6]: Continuació de l’aventura del jove Atreides. Més paisatges desèrtics, més plans destinats a guanyar l’Oscar per la millor fotografia. Més fanàtics religiosos, més conflictes provocats pel control de l’espècie, més profecies complides. Tècnicament espectacular, però la història no l’acabo de comprar.
8. Dungeon & Dragons: Honor entre ladrones (2023) [6,6][7]: Intentant robar un artefacte que permet ressuscitar la seva dona, un home és empresonat. Aventura a l’estil Dungeon & Dragons on un grupet d’aventurers amb diverses habilitats hauran d’emprendre una noble missió, s’ajunten un bard (classe de prestigi: agent arpista), una bàrbara, un bruixot, una druida i un paladí. Divertida i amena, just el que un espera d’aquest tipus de pel·lícules.

Cas típic 3853: noi li agrada Michael Caine

1. La manipulació de l’11-M, 20 anys després (4 min)
   
2. Billy Crystal en 1988 presentant l’Òscar al millor so (2 min)
3. Un fan de Michael Caine (96 segons)
4. Reconeixeu els bíceps del Avengers? (93 segons)
5. Domesticació de gats i gossos (Tira còmica de Sarah Andersen)
6. Liam Neeson com a conill de Pasqua (87 segons)
   
7. Bruce Willis fa servir dobles d’acció (2:19 min)
8. Steve Carell és molt amic de Ryan Gosling (2:19 min)
9. Robin Williams fent bromes políticament incorrectes (2 min)
   
10. Steve Martin fent malabarismes (2:13 min)
11. El principi de Idiocràcia (3 min)