Feliç dia del administrador de sistemes! Per celebrar-ho us deixo amb unes quantes vinyetes dels freaks de Geek & Poke
Windows 8
6a00d8341d3df553ef01676951434b970b-800wi
6a00d8341d3df553ef017c35b2c286970b-800wi
6a00d8341d3df553ef017ee884a3f6970d-800wi
6a00d8341d3df553ef017c31a16a73970b-800wi
6a00d8341d3df553ef0168eabe2192970c-800wi
6a00d8341d3df553ef016767875265970b-800wi

El diumenge passat va ser el dia del amic amb dret a “roce”!
El dissabte passat va ser el dia del amic amb dret a “roce”! . Per tan, avui toca post amb “roces”. I on hi ha més “roce” que cap altre lloc? Exacte! En el tren en hora punta xD Per tan, avui us porto un post de trens. Perquè després diguin que agafo les temàtiques dels posts pels pèls…

Ja pagueu sempre el bitllet correcte? Sobretot assegureu-vos de no baixar abans de la parada! No fos cas que us multessin.
profesor

Què fa un tren al trobar-se un canvi de l’ample de les vies? Doncs fàcil, canvia les rodes.

Com evitar que un tren et passi per sobre

Acabem amb una comparació. Primer el tren més curt del mon

Després el tren més llarg del mon. Amb uns 200 vagons.

Com que aquest passat diumenge va ser el dia del gelat! Per celebrar-ho us porto un post amb aliments ben dolços ^^

Pastissos amb formes!
pasteles-sorprendentes-1

Pastís de casament geek
pastel-boda-geek

Un altre que fa pastissos amb formes.
CR_426538_buddy_valastro

No només es pot fer art amb pastissos, també amb xiclet ^^
CR_299080_esculturas_de_chicle

Sabeu d’on prové el Häagen-Dazs? A quin país us sona? Aquí podeu llegir la història del nom Häagen-Dazs.
MjAxMy00MmZmN2M5Zjc2OTA1ZmFi

La sisena temporada del Mentalista es la millor de totes fins la data. De fet, la intriga del capítol 6 fa que sigui el millor capítol no de la temporada sinó de tota la sèrie. Qui serà el John el Rojo? Per fi ho descobrirem? Apostes? Jo ja ho se xD Però la veritat, jo havia apostat per aquell, perquè per lògica havia de ser aquest. Era el que tenia més números, i quan tot està clar que apunta cap a una altre, tan clar que m’ho vaig creure vaig pensar que no l’havia encertat, però si que l’havia encertat ^^
Preparats per llegir alguns espoilers de la primera meitat de la temporada? Es la temporada on finalment es carreguen el John el Rojo. Es la temporada on es casen la Grace i en Wayne i fins hi tot tenen un fill. Les altres cinc temporades han estat perdre el temps amb casos normals. Però després de cinc temporades i mitja per fi s’han carregat el John el Rojo! No recordo cap sèrie que els hi hagi costat tant agafar el dolent del primer capítol.
El més curiós de tot es que el que hauria de ser un final de temporada tot just es el capítol 8. Després, no se que coi fan, però després d’un parell de capítols estranys de transició aconsegueixen que sigui pràcticament la mateixa sèrie de sempre, però en un altre ambient, però exactament el mateix, canviant la Brigada Criminal pel FBI que mola una mica més. No dic que no estigui bé, però després de l’inici de temporada bo, com que li falta substància… Bé, potser m’he precipitat en dir que es exactament el mateix, si haig de ser més exacte, després del canvi de meitat de temporada sembla que torni a haver-hi capítols mono-cas auto-conclusius i prou, però de fons, en els últims minuts del capítol, o al principi, o entre mig, et posen una misteriosa trama general perquè t’enganxis, com son de rebuscats, eh? I a mida que avança aquesta trama general cada vegada té més importància i fa apuntar que aquesta sisena temporada ja serà la última. Si m’equivoco i fan una setena temporada estaran allargant la sèrie massa. Espero que em facin cas, que jo domino d’aquestes coses…
363342
Es curiós com al cap de poc del punt d’inflexió sembla que tot torna a ser equivalent a lo de abans, però no! Van veure que el mètode de principi de temporada va funcionar i tornen a la tàctica de tenir varis sospitosos igual que amb el John el Rojo. Originals? No gaire, vist això, fins hi tot jo podria ser guionista… Però aquesta trama general queda inconcussa, quan s’acosta el final real de temporada sembla que s’oblidin de tot això i es fiquen amb un altre tema. Eo? Hola? Que se n’ha fet de la organització secreta a la ombra? Que m’he perdut algun capítol on la desmantellen? Simplement deixa d’aparèixer.
Què hi ha sobre la tensió sexual entre en Patrick i la Lisbon? Doncs això ho exploten sobretot al final de la temporada. A veure, imagineu la situació, ell es guapo i llest, ella es guapa e intel·ligent, porten 6 anys treballant junts i mai no ha passat res? Què ens hem de creure? Que això es com el Mulder i la Scully de Expedient X? Al final ha de passar alguna cosa! I mira que ja hem coneixeu que jo no soc gens partidari de les situacions romàntiques, però quan es necessari es necessari.
Tal com acaba l’últim capítol hauria sigut una manera perfecte ser no solament final de temporada sinó final de sèrie, però sembla que hi ha programada una setena temporada. Vaig dir que no miraria més temporades del mentalista, però tal i com acaba com a mínim hi haurà curiositat per veure el primer capítol de la temporada 7. Però repeteixo, penso que no hauria d’existir aquesta setena temporada, però ja que la fan el primer capítol s’haurà de veure i a partir d’aquí ja decidiré si la deixo o no.
[Cho i Patrick]

- ¿Cual es el plan?
- Si intentan matar-me disparad.

BCPP:Roselles

Un dia em va venir un antoll (antojo) de veure Padre de familia i així va ser com vaig començar la onzena temporada de la sèrie. Bé, segons la emissió espanyola es la dotzena temporada, perquè resulta que hi va haver una cancel·lació de la sèrie pel mig i això va provocar que a Espanya es contés com dos temporades separades mentre que als EEUU va continuar sent la mateixa temporada, per tan mentre als EEUU compten la temporada 11 aquí la contem com a 12. Interessant? No? Tan se val, el cas es que el primer capítol es una mica fluix, però com que tenia l’antoll vaig passar al següent i el segons està millor, entre d’altres coses perquè el Homer Simpson fa un cameo, i el tercer capítol segueix la tòpica de qualitat del segon i el quart, com que surt la màquina del temps es el millor de tots. El cinquè capítol es el que fa 200, per tan es un capítol especial on els creadors destaquen els seus moments especials, està bé, es un bon capítol recopilatori. El sisè capítol… Bé, no cal que vagi fent inventari capítol per capítol, no?
El que si que vull remarcar es que el vuitè capítol es avorrit, en canvi el nové que parla sobre el cristianisme està molt bé, sempre i quan no et prenguis massa en serio això del cristianisme es clar. I sabeu de què va el nové? es el típic capítol que se’n van a l’espai, es estrany que fins la temporada 12 no l’haguessin fet, oi? Bah, es força dolent… El capítol 13 està molt bé, es un capítol de Sant Valentí, i tot i que es el típic recurs de les històries creuades sobre l’amor al estil Love Actually, està molt bé. Bé, ara que ho penso, les històries no es creuen, però tan se val, son històries curtes amb tots els personatges, fins hi tot la mítica Consuelo. El 14? bastant fluix, no cal ni que justifiqui el motiu. El capítol 16 es un homenatge a 12 homes sense pietat, o sigui que si no l’heu vist perd absolutament tota la gràcia, i tot i ser poc fan de les pelis clàssiques aquesta es de les bones.

Pels qui no el reconeixeu, es Justin Bieber

Pels qui no el reconeixeu, es Justin Bieber


Un detall curiós es que cap al final de la temporada juguen a homenatjar openings d’altres series. Com ara Charlie Brown, Monthy Phyton Flying Circus, Modern Family, lo curiós es que ni tan sols ho aguanten fins a final de temporada, només ho fan en 3 o 4 capítols. Llàstima, trobo que era molt bona idea. Tampoc podia faltar de cap de les maneres en aquesta temporada un especial d’en Bryan i el Stevie que van de viatge. Aquest cop toca Las Vegas. Tot i que reconec que els capítols especials d’aquests dos no son els meus preferits, tot i que no em desagraden, aquest es lleugerament superior a la mitja d’aquests. Per acabar, també es curiós que l’últim capítol de la temporada es força normalet. una llàstima, esperava alguna cosa especial.
En general valoro positivament la temporada, de moment està mantenint el nivell que porta tota la sèrie, per tan, si sou fans de la sèrie no teniu excusa per no veure aquesta temporada i si no ho sou doncs vosaltres us ho perdeu. Per anar bé, ara tocaria posar uns vídeos, i encara que no fossin de la temporada 12 suposo que també me’ls acceptaríeu, però es estiu i em fa mandra buscar-los, ho sento.

Abans de començar el post em vull disculpar perquè m’ha quedat una entrada lleugerament més llarga del que es habitual en aquest bloc, però es que la primera temporada de House of Cards no es mereixia menys.

La primera decepció de House of Cards es la capçalera, es terriblement sosa! Està molt vist això del time-lapse d’una ciutat, està molt bé per una intro de fa 10 anys, però no per una sèrie actual. Per sort la música com a mínim haig de reconèixer que té caràcter. Segona decepció: En Kevin Spacey no es diu Sr Cards o Sr House, es diu Underwood que realment sona força bé, però de nom es diu Francis, no pot ser que un polític de primera línia es digui Fran, no es serio, el Paco? El Cesc? El Cisquet? On s’és vist? Però bé, dintre del que cap això no té importància…
En la sèrie mostren el Frank (Kevin Spacey) amb els estereotips d’un psicòpata de manual:

  • Primer estereotip que es un psicòpata: Sacrifica un gos a sang freda sense immutar-se.
  • Segon estereotip que es un psicòpata: Parla a la càmera i la sèrie no es una comèdia.
  • Tercer estereotip que es un psicòpata: Juga a videojocs de matar en primera persona.
  • Quart estereotip que es un psicòpata: Es carnívor, molt carnívor.

Què veiem a House of cards? Bàsicament veiem una cosa, la cara de pòquer de Kevin Spacey. Veiem alguna cosa més? Sí, es clar, també veiem en Kevin Spacey quan no posa cara de pòquer. Alguna cosa més? De fet si, de tan en tan també veiem el cos sencer de Kevin Spacey i molt de tan en tan fins hi tot veiem coses que no son Kevin Spacey! Tot i que m’imagino que el primer esborrany del capítol pilot no deuria anar gaire allunyant de 50 minuts seguits de Kevin Spacey sol davant la càmera amb una paret de maons de fons, no fos que l’espectador es disgregui d’alguna cosa que no sigui en Kevin Spacey. Potser exagero una mica, també m’ha semblat veure de fons la dona d’en Kevin Spacey, un congressista drogoaddicte que pensa amb el penis, i la reportera jove que serveix per intentar captar el públic femení. Res més? Ah si, el cap de personal d’en Frank que té tanta pinta i actitud de mafiós que no desentonaria gens en un capítol dels Soprano.

—————————– INICI DELS ESPOILERS —————————

A veure si ho he entès bé. Al tercer capítol li foten la culpa a un polític per conservar un monument ja que una adolescent ha enviat un missatge mentre conduïa sobre aquest monument? Que ens hem tornat bojos? M’haig de creure que als EEUU responsabilitzen els polítics de qualsevol cosa? En canvi en el nostre país es just el contrari, tenim polítics corruptes que reben suborns per tot arreu i sembla que no sigui la seva responsabilitat…

El poder està molt bé, però no es comparable a la felicitat que donen unes bones costelles de porc

El poder està molt bé, però no es comparable a la felicitat que donen unes bones costelles de porc


En Frank es tan dolent que fins hi tot enganya a la bona gent perquè faci coses dolentes. Llàstima que la bona gent sigui tan estúpida com per fer-li cas a en Frank. Això no diu gaire en favor dels polítics. De fet, sembla que la resta de polítics no coneguin en Frank, no crec pas que aquest arribés al poder d’un dia per l’altre, per tan ja haurien de saber perfectament que no te’n pots fiar d’ell. Ben bé sembla que estiguin posats a l’espera només per què en Frank els faci servir pels seus propòsits. I quins son els seus propòsits? Doncs els de qualsevol supermalvat que es faci respectar, la dominació del mon, o el que vindria a ser el mateix pels americans, la presidència dels EEUU.

Us heu fixat que justament l’han posat al davant del ministeri de educació, el ministeri més sensible de tots, casualitat? “Los niños! Es que nadie piensa en los niños?!” (Posa la veu de la dona del capellà Lovejoy mentre llegiu la frase anterior)

M’ha agradat que en el capítol 5 l’hagi espifiat en el debat amb el del sindicat. Està bé que sigui una mica humà i també falli. No tot havia d’anar bé i acabar cada capítol feliçment menjant en el restaurant d’en Freddy. Poca broma, eh? Qui es fot un costellam de porc dia si i dia també? No m’estranya que després la seva dona li digui que comenci a remar, si no ho fes aviat haurien d’eixamplar la porta del Capitoli.

El capítol 8 es un filler total, no aporta res a la trama, bé, em refereixo al Frank, el Russo encara intenta fer algo. Té collons que en una temporada de 13 capítols hagin de posar capítols per omplir, quan eren de 24 capítols encara ho entenia, però sent només la meitat? Es ridícul.

Una cosa que aprenem (o ens recorden) en el capítol 9 es que els videojocs no desestressen tan bé com un polvo amb una noia 25 anys més jove que tu. Pobre Spacey, se’l veu neguitós en aquest capítol. Per cert, heu vist què li fa la dona al pobre Frank? Us ho creieu que tan sols acaba cabrejada pel fet que es tira una de més jove? I que a sobre també queda ressentida pel fet que en Frank no li fes els fills que ella va acceptar en un principi que clarament que no volia? Per aquests dos detalls calia putejar-li el pla de llei al pobre Frank? I jo que em pensava que el dolent de la sèrie era ell… La excusa que dona es que ho ha fet per la seva fundació d’estar per casa, si es clar… Coi d’hormones menopàusiques que la revolucionen i fan que no pensi amb coherència. Repeteixo, pobre Frank.

Es innocent la Zoe, no? Val que es jove e inexperta, però d’aquí a pensar que en Frank no li donaria igual triar-la amb ella que amb algú altre, si ella no li donava alguna cosa a canvi, i quan dic cosa, vull dir sexe, no voldria pas que algú no ho veiés tan clar com és. De fet, em crec que sigui realment tan ingènua, si fins hi tot es sorprèn que una bossa d’escombraires alimentada amb orgànica gotegi!

Una cosa que no m’esperava es que en Russo canviés, evolucionés, despertés. M’ha sorprès i molt. Gratament? Podrem dir que si, com a mínim ara es un personatge més interessant. Meeeehhh! Error! Es només una il·lusió que dura dos capítols. Després torna a ser el de sempre. Es difícil dir que no a una bona festa si ets un tio festiu i a en Russo li agrada molt la festa.

En el capítol 11 per fi coneixem els plans reals d’en Frank, i de moment tot sembla encaixar molt bé. Per tan, la sèrie només li queden dos capítols perquè tot li comenci a fallar. De fet no li cal tan, amb uns 10 minuts del capítol 12 ja ho fan. Per cert, pobre Cristina, es la que pitjor ho passa amb tot això, tan bona noia que es ella, diria que es la única dona que em cau bé d’aquesta sèrie. Algun voluntari per consolar-la? No? No patiu, ja hi vaig jo si cal.

Feia 10 capítols que en Frank no es carregava algú amb les seves pròpies mans (recordeu el gos del primer capítol?), no se vosaltres però jo ho trobava a faltar. De fet, esperava que després de fer-ho hagués anat a celebrar-ho amb un bon costellam de porc amb salsa barbacoa, res obre la gana com un assassinat.

Capítol 12: Conversa entre la Zoe i el seu xicot de la seva edat (aprox):
- Tengo fuentes
- Underwood?
- Nooooo!!!
Quina interpretació més convincent d’aquesta nena! Es mereix un Emmy! Va, passem a lo que importa realment del capítol, la visita al club de striptease. No es una sèrie policial, però si hi ha una cosa han aprés les sèries actuals es a copiar la HBO i la HBO sempre posa en les seves sèries en algun moment un club de striptease. Ara parlant en serio, el capítol 12 es molt interessant, però ho seria més si tingués més clar el què va passar en el capítol dos, per tan ja ho sabeu, si mireu House of Cards, recordeu que els capítols dels principi no son especialment importants els detalls exceptuant el capítol dos, repetiu amb mi: Capítol dos i Roy Kepeniak.

G.R.R. Martin confirma que ni Targaryen ni Lannister ni Stark, serà Underwood qui regnarà sobre ponent

G.R.R. Martin confirma que ni Targaryen ni Lannister ni Stark, serà Underwood qui regnarà sobre ponent


Últim capítol! Quina crack la Zoe! Primer li fot un polvo al nano i després li demana ajuda. I quan es tan evident que ho ha fet expressament que fins hi tot el nano li diu, ella ho nega amb un super convincent “Noooo!!!” Segon Emmy per la joveneta!
Parlant en serio he trobat l’últim capítol una mica fluixet. Amb prou feines es nota que es final de temporada. Si, d’acord, els periodistes saben que tot ha sigut un pla per aconseguir la vicepresidència, i què? Tots els polítics fan plans, la diferència es que al Frank li surten gairebé com ell vol. Potser si l’últim capítol hagués actuat més com a final temporada amb un bon cliffhanger potser m’hagués plantejat de posar-li el 8, però d’aquesta manera no hem queda cap altre que valorar la primera temporada amb un 7/10.

—————————– FI DELS ESPOILERS —————————

Apunts varis

  • Coi d’americans, son un tòpic amb potes, perquè no poden llegir el mail un cop arriben a casa sense servir-se una copa, perdó, una tassa, de vi?
  • M’agradaria recordar que en tot moment estem veient als polítics del partit demòcrata, el president es demòcrata, en Frank, pràcticament tots els que veiem, per tan, en teoria son els “bons”, per tan, imagineu què deu estar passar en el cantó fosc, també coneguts en alguns sectors com a “republicans”.
  • Entre conversa avorrida i conversa avorrida, Us heu fixat en la decoració? Tan a casa d’en Kevin, com a tots els despatx, tot es un estil… bé com dir-ho, simplement que no han agafat res de l’Ikea, tot es tan clàssic i barroc, fa cosa, eh? Però bé, suposo que com a mínim seran còmodes.
  • Es nota que no es una sèrie HBO perquè tot i sortir pits en el primer capítol no son de “qualitat HBO”, en canvi els del segon capítol ja son una altra cosa. Bé per la HBO, està creant exemple per altres productores.
  • Si un pensa que l’home més poderós del mon (lliure?) es el president dels EEUU, el segon home més poderós serà el vicepresident, no? Doncs res més lluny de la realitat, com a mínim a House of Cards el vicepresident dels EEUU no s’assabenta absolutament de res. Amb aquest rol tan passiu, si jo fos vicepresident amb l’únic que estaria centrat es en assassinar al president. D’acord, vist així jo no seria gaire bon vicepresident.

Conclusió
Us diré la veritat, a mi no m’agrada la política per això no m’agraden les sèries polítiques. D’acord, ara em direu que m’agrada l’Ala Oest, si es cert, però es la clara excepció que trenca la regla, en canvi House of Cards no ho és. Es una sèrie durament política. De fet, quan estic veient House of Cards em venen ganes de que s’acabi el capítol i veure’n un de l’Ala Oest.
El millor de la sèrie son les interpretacions. No podria pas ser de cap altre manera, us imagineu a algú dient que en Kevin Spacey no es bon actor? Kevin Spacey es un maleït crack! Però lamentablement en les sèries no només son importants les interpretacions, també hi ha una cosa que es diu guió, i si aquest guió fa que la trama sigui lenta i avorrida la sèrie perd molt. Aquí estic parlant de la primera meitat de la sèrie, per això haig de reconèixer que al principi la sèrie no m’apassionava massa. A part de que en Kevin Spacey es un monstre, i d’uns quants moments bons, la sèrie tampoc era per llençar coets, de fet té rotllos polítics força pesats, per això volia trencar amb la opinió de la crítica, la idea que tenia vist els primers capítols no era pas posar-li una mala nota però si que volia posar-li una nota més fluixa ja que es el que es mereix en la primera part de la temporada, una cosa com ara un 5 o estirant un 6 de 10. Però a partir del capítol 9 la trama es posa realment interessant, i el capítol 10 encara més interessant i ja aguanta l’interès fins al final.

[ajudant i Spacey]
- ¿Como ha ido?
- ¿Que has oido?
- Muchos “joder”
- Pues eso lo explica todo

Nota:7/10

Esteu vivint un esdeveniment històric! esteu vivint en viu i en directe al cas típic 1936!
Quan sigueu grans podreu dir als vostres fills que estàveu presents en la publicació del magnífic cas típic 1936! Quan sigueu encara més grans ho podreu dir als vostres nets que vosaltres hi veu ser! Si sou realment agosarats fins hi tot podreu dir que veu deixar un comentari en un cas típic i tan i tan important en el moment corresponent! Aquest moment èpic quedarà registrat per sempre, i en els llibres d’història del futur quedarà escrit, bé potser seran iPads d’història o alguna cosa així.
Ja que molts dels lectors actuals del bloc, fins molt després del naixement del bloc encara no havíeu passat per aquí (pobres infeliços…), amb el CT1936 teniu la opció d’experimentar un moment tan magníficament màgic pel bloc com aquest! Enganxaria algun vídeo especial, o alguna imatge especial, o escriuria alguna cosa especial per aquest moment tan especial, però crec que un element especial trauria protagonisme en aquest cas típic tan especial. Perquè després diguin que no tinc vocabulari…
Avui es un dia perfecte per afegir un ciri més al vostre altar privat que teniu dedicat a aquest bloc. Avui es el dia per renovar el ram de flors de l’altar. Avui es el dia! Avui es el dia de dir coses com “Glòria eterna al Pons” i totes aquestes coses que l’ahse sol dir els dies de cada dia, per tan, en cas de dubte de no saber què comentar preneu-la com a exemple.
BCPP: Gemma Sara