Cas típic 843: noi li agrada noia, noi es posa el casc
Utopolis (Cines): La realitat no es com a les pelis
- Kiss Fm: Soy tu padre…
- Wonderbra:
Frontline (anti-pusses)
- DGT: Posa’t el casc, la història ens avala.
Cas típic 842: noi li agrada noia, noi entra a una mansió d’un maniac
Per alegria vostre no posaré jocs flaix. Em dedicaré a comentar jocs que més “seriosos”. Bé justament el primer exemple es dolent, ja que es tracta del pitjor doblatge d’un videojoc de tota la història. Pel bé de la raça humana, el responsable d’aquest infàmia ja ha estat empresonat i s’ha llençat la clau.
Us agraden els jocs violents? No? Llavors sobretot no veieu aquest tràiler de Mad World . Caution Sign xD
Si pensàveu que Mad World es en realitat una cançó de Gary Joules no anaveu tan desencaminats.
I per no deixar el tema de les morts acabem amb un clàssic, el Maniac Mansion. Jo hi vaig jugar a primer de carrera quant vaig jugar al Day of the Tentacle. I què tenen a veure us preguntareu? Doncs a part que es tracta de la mateixa companyia Lucas Arts, resulta que es entrant a través del PC d’un personatge del Dia del tentacle pots jugar al Maniac Mansion sencer. Però es clar, tenint el Dia del tentacle pendent no em vaig entretenir massa amb el Maniac. En fi, us deixo amb una llista de les diferents e originals maneres de morir que he trobat a Emezeta.
¡Oh no! ¡Vapores tóxicos!
Con el microondas de la cocina, es posible calentar varios objetos. La jarra de cristal es especialmente útil para calentar líquidos.
Sin embargo, si en lugar de calentar el agua del grifo, calentamos agua de la piscina, al abrir el microondas, los vapores tóxicos del agua volverán loco al personaje, que finalmente morirá.
La cólera de Ed
Quizás uno de los detalles más famosos del juego Maniac Mansion, es que si conseguimos robarle a Ed el raro (el hijo del doctor Fred y la enfermera Edna) su adorado y precioso hamster, tendremos la posibilidad de introducirlo en el microondas y calentarlo hasta que explote (sólo Razor y Syd son lo suficientemente malvados para hacerlo).
Entonces podremos devolverle los restos a su dueño. Como es obvio, no sobreviviremos a su cólera.
Tentáculo cariñoso
Otro detalle bastante cómico es aquel que sucede si encuentras el disco Música de apareamiento de tentáculos y lo grabas en una cinta en la sala de música.
Al subir al ático y darle la cinta al tentáculo verde deprimido, conseguirás animarlo… Eso sí, a un alto precio.
Problemas de sobrecalentamiento
Uno de los «locos secretos» de Maniac Mansion es el hecho de que la piscina es un lugar genial para tener un reactor nuclear bien refrigerado.
Si vaciamos la piscina durante mucho tiempo, el reactor nuclear se sobrecalienta y la mansión explota por los aires.
Despiste acuático
Al girar la válvula que vacía el agua de la piscina, el reactor nuclear queda al descubierto y por lo tanto se sobrecalienta.
Llevados por la prisa, puede que tengamos otro personaje en la piscina recogiendo algún objeto y se nos olvide sacarlo antes de volver a girar la válvula para evitar que saltemos por los aires.
El laboratorio del Dr. Fred
En el laboratorio del doctor Fred, es posible morir de varias formas, como por ejemplo si toqueteamos demasiado el teclado del laboratorio.
También es posible morir muchas veces, cuando se activa la autodestrucción del laboratorio (insertar códigos erróneos en la puerta, al liberar del trance mental al Dr. Fred, desconectar los fusibles, etc…).
La furia del tentáculo verde
También es posible morir si se nos ocurre grabar una cinta con la música del piano de Syd o Razor y la enviamos al programa de TV.
Al recibir por correo el contrato musical y enseñárselo al tentáculo verde con su actual depresión, este, después de pensar en suicidarse, se lo replantea y decide mejor, matarte a ti.
La radiación del meteoro púrpura
Al entrar en la habitación contigua del laboratorio del doctor Fred, el malvado y buscado meteorito púrpura se encargará de la situación al verse amenazado.
Claro está, a no ser que lleves un traje anti-radiación.
La tentación del botón rojo
¿Quién no ha sentido nunca la irrefrenable tentación de pulsar el enigmático y misterioso botón rojo?
Aún así, no te preocupes. Todos lo hicimos alguna vez.
Cas típic 841: noi li agrada noia, noi li agraden els contes sense plomes
Contes sense plomes – Woody Allen
Humor absurd al estil del Woody Allen. Si heu vist la ultima nit de Boris Grushenko, doncs s’assembla molt. Son contes de 5 o 6 pàgines bastant absurds, alguns amb més gràcia que d’altres. Basicament tracten de psicologia, amor i la mort. De fet el llibre es la recopilació de 3 llibres de contes: “Com acabar de una vegada per totes amb la cultura”, “Sense plomes” i “Perfils”. Es entretingut, però poca cosa més.
Hi ha una mica de tot, diàlegs d’obres de teatre
Nat: ¿Quién es usted?
La Muerte: La Muerte. ¿No tendría un vaso de agua?
Nat: ¿La Muerte? ¿Qué quiere decir… La Muerte?
La Muerte: ¿Qué diablos le pasa? ¿No ve mi traje negro y mi rostro blanco?
Nat: Sí.
La Muerte: ¿Y le parece que puedo ser Pinocho?
Un diari d’una revolució llatinoamericana
La moral permanece razonablemente alta y, si bien ha aumentado el ritmo de deserciones, éstas aún quedan reducidas a aquellos que pueden caminar. Ahora piensa que la vida bajo el régimen de Arroyo quizá no sería tan incómoda y se pregunta si no tendríamos que volver a adoctrinar a los hombres que nos quedan, abandonar los ideales de la revolución y formar una orquesta de rumba.
Diàlegs de novèl· les de detectius
- ¿Todavía a la caza de Dios?
- Sí.
- ¿Un ser Todopoderoso? ¿El Creador? ¿El Principio Universal? ¿El Ser Supremo?
- Así es.
- Un tipo que se ajusta a la descripción acaba de aparecer en el depósito de cadáveres. Mejor que venga a echarle un vistazo.
Diàlegs… diàlegs… diàlegs curiosos.
John: Traedle un poco de agua.
Kleinman: ¿Para qué quiero yo agua?
John: Pensé que tendrías sed.
Kleinman: Morirse no da sed. A menos que te apuñalen después de haber comido arenques.
John: ¿Tienes miedo de morir?
Kleinman: No es que tenga miedo de morir, es que no quiero estar aquí cuando ocurra.
Històries misterioses.
El zafiro primitivamente fue propiedad de un sultán que falleció en misteriosas circunstancias, cuando una mano brotó de un bol de sopa que estaba comiendo y le estranguló. El propietario siguiente fué un lord inglés al que su esposa econtró un día plantado cabeza abajo en una maceta. Luego, unos años más tarde apareció en posesión de un millonario de Texas, que se cepillaba los dientes cuando de pronto se incendió.
La maldición parece continuar todavía, porque, poco después de obtenerlo, el patronato en peso del museo se puso en fila india y bailando la conga se precipitó por un acantilado.
Tràgics relats
¿Quién iba a imaginarse que, yendop a almorzar, mientras contemplaba la demolición de un edificio, la pesada bola de hierro alcanzaría a Needlman en la cabeza? El golpe fué causa una tremenda conmoción y Needlman expiró con la sonrisa en los labios. Sus últimas y enigmaticas palabras fueron:
- No gracias, tengo ya un pingüino.
Cas típic 840: noi li agrada noia, noi treballa a la SEAT
Mentre em tocava els collons feia el meu projecte de fi de carrera vaig aprofitar per fer pràctiques a la SEAT. Haig de reconèixer que era una època feliç. Van ser potser uns 3 o 4 mesos, dels quals, primer anava a la decrèpita fàbrica de la zona Franca i després al nou i flamant edifici d’oficines de Martorell. Em pagaven poc, però i que? Era feliç treballant de 10h a 15h i a sobre em pagaven el dinar!
La meva feina allà era una mica imprecisa, tan podia dedicar-me a fer un tractament previ de les dades a les quals accedia mitjançant Visual Fox, o bé em podia dedicar-me a tocar cosetes de la web interna del departament.
El cas es que avui he trobat un paper que m’ha il·lusionat. Va ser el informe que va fer de mi el meu supervisor durant les pràctiques. Era el senyor Gregorio, en Goyo pels amics. Un tio que va influir molt en que la meva estada allà fos tan agradable.
Cas típic 839: noi li agrada noia, noi fa un homenatge a Tolkien
Homenage a Tolkien (varis autors).
Reave el justo. Una conte on l’heroi aconsegueix que les víctimes es salvin per elles mateixes. Massa moralista pel meu gust.
El puente del troll es un divertit relat d’en Terry Pratchett, que es bàsicament entre un diàleg entre un troll de sota un pont (ofici dels d’abans) i el gran (en ambdós sentits) Cohen el Barbaro.
Una larga vigilia en el templo de Robert Silverberg ens explica com un monjo descobreix en una cripta els cadàvers del que resulta ser els seus Deus que van baixar dels cels a salvar la seva raça. Tot plegat m’ha recordat a l’últim i malaurat Indiana Jones.
El Dragón de Tollin de Elizabeth Abb Scarborough. Una terra fèrtil i bonica està arrasada, sembla que tot té a veure amb un drac. O sigui que no us fieu mai dels dracs!
Fe de Poul y Karen Anderson. Una fortalesa inexpugnable plena de trasgos que es dediquen a segrestar algun que altre nen per tenir-los com a criats. Pobres nens!! Em sembla que ja he comentat en altres ocacions que no em cauen bé les histories de nens.
“En la estación de engalanar los pozos” de John Brunner: Una historia situada a principis de segle XX. Me la vaig saltar…
La comunidad del dragón de Patricia A. McKillip: 5 dones surten al rescat d’un arpista. Que passa que ja no hi ha cavallers per fer aquest tipus de feines? Pel camí van desapareixent totes menys una fins que al final arriba fins a la cova on el drac té el tio segrestat i noia s’adona que no havia pensat com carregar-se el drac…
El pato de reclamo de Harry Turtledove: Uns sacerdots arriben a terres nòrdiques, es a dir víkings salvatges, amb la intenció d’aconseguir alguns seguidors. Llàstima que el jefe víking no li molin els sacerdots, llàstima pels sacerdots es clar.
Nueve hebras de oro de Andre Norton: Una bruixa ajuda a uns nens que s’amaguen a defensar-se contra alguna força maligna, pfff porqueria
La aprendiza del mago de Karen Haber: Un mag vell i gran vol un aprenent, però li porten una nena. A falta de res millor li ensenya quatre trucs barats, i un d’ells serà vital per la lluita del mag contra un altra mag enemic de tota la vida, pfff més porqueria
La casa halfling de Dennis L. McKiernan: Una taverna salta d’un lloc a l’altra màgicament. En un dels salts unes criatures rollo duendes, pixies i altres tipus de gent mitjana hi entren i serviran per rescatar a un que s’havia perdut en un altre salt. Pffff poc interessant
El mago de Charles de Lint : No el recordo, però segur que era dolent
Oro o plata de Emma Bull: Tampoc el recordo, però segur que era més dolent que l’anterior
La naga de Peter S. Beagle: una naga pren forma humana i es casa amb un príncep. Fins que el poble cansat de tenir una naga com a princesa decideix revoltar-se. Una tràgica història d’amor, quin pal!
La rebelión de los duendes de confite de Mike Resnick Per fi un que està realment bé! Uns duendes es troben atrapats en el soterrani d’un home. El seu objectiu? Venjar-se de Disney i la seva pel·licula “Fantasia” que dona idea totalment equivocada sobre la seva raça.
El Rey del Invierno de Jane Yolen. Un nen que neix mort durant l’hivern, però misteriosament aconsegueix viure. A mesura que es va fent gran tot són desgràcies, fins que finalment es mor sent un desgraciats. Quina desgràcia d’història.
Götterdämmerung de Barry N. Malzberg Uns personatges demanen consell a un mag per fer no se que d’un anell, total que els enganya, però llavors el pillen que els ha enganyat i se’l carreguen. Digue’l-si rancorosos.
Río abajo de Gregory Benford: Un noi va baixant riu avall en una especie de vaixell de vapor. Però no es un riu normal, hi ha distorsions temporals xunges. Tan xungu com el relat en si…
La Muerte y la Dama de Judith Tar. Una especie de elfa es refugia en un poble per que un noble la vol per ves a saber quines coses dolentes. Avorrit!
Cas típic 838: noi li agrada noia, noi es un “noi-anunci”
- Messenger i el món de les comunicacions
- Thai tea. Un anunci japonès sobre el té i les erugues.
- Noies + Star Wars. No tinc clar de que es l’anunci però es igual xD
- Personal (telecomunicacions): El rockers no moren mai, com a molt canvien…
-Wonderbra. No cal dir res.
- Toyota: Reutilització de treballadors sobrants
Cas típic 837: noi li agrada noia, noi passa l’estona jugant
- D’ont shoot the puppy: Un complicat joc on haureu d’aconseguir NO disparar al gosset. Cada nivell es més difícil que l’anterior.
- Shift: Un joc típic passapantalles. Però hi ha una tecla que si la toques, es converteix en un dels jocs més originals. Suposo que ja haureu endevinat de quina tecla es tracta.
- Anti-Pacman: Es tracta de ser el dolent de la pel·lícula del joc. Ara portes els fantasmes i la teva missió es capturar aquest cabró d’en Pacman.
- Kagi nochi tobira: Amb aquest nom suposo que no cal que digui res més… Es tracta de trobar la clau i la parta per tal de passar a la següent pantalla. Ja us aviso que poden estar en qualsevol lloc, o que poden ser realment difícils d’accedir.
Cas típic 836: noi li agrada noia, noi no li agrada la dansa de la mort
Stephen King – La dansa de la mort
Em rendeixo! No suporto més aquest llibre! L’abandono! Després de 400 pàgines llegides em rendeixo i deixo el llibre. Un creu que després de 400 pàgines ja no pot quedar gaire més llibre, però s’equivoca, encara falten 900 pàgines més.
Argument
Una arma biològica coneguda com “projecte blau” s’escapà d’un centre d’investigació militar dels EEUU degut a una serie de catastròfiques coincidències. Aquest virus té una tassa d’infecció del 99,4% i un cop infectat la mortalitat es del 100%. Després que el govern d’EEUU declari la llei marcial per intentar contenir el virus i fracassi estrepitosament, el virus s’acaba estenent a tot el planeta i al cap de tres setmanes es mor el 99% de la població mundial. Els pocs supervivents que queden, agafen queviures i armes (evidentment, són estatunidencs) i comencen a buscar altres supervivents.
Raons per començar a llegir la novel·la
- Saps que intentaran aturar la epidemia com sigui (armes) i que no ho aconseguiran, però faran una bona massacre.
- Va sobre la subsistència en un món apocalíptic
- Stephen King te alguna cosa que enganxa
- El llibre té algunes coses que recorden a Lost. (veure el final de l’enllaç)
Raons per deixar la novel·la
- Més de la meitat dels personatges són insuportables.
- L’altre meitat es poden suportar però tenen flaix backs que no interessen.
- Saps que un cop establerta l’epidèmia toquen 400 pàgines monòtones de viatge a través d’EEUU.
Cas típic 835: noi li agrada noia, noi fa 4 anys
Els lectors més perspicaços ja s’hauran donat compte que no soc jo, com a persona humana, que avui fa quatre anys, sinó que es aquest blog el que fa 4 anys que va començar. I aquí em teniu! 4 anys i tropecents casos típics després i encara continuu publicant! De fet, la qualitat dels posts ha millorat i tot!
Pels despistats, aprofitaré aquesta bonica efemèride per descriure el contingut d’aquest blog de manera molt aproximada.
- 5% són anuncis que m’agraden, ja sigui en vídeo o en imatge.
- 2.5% són posts referits a alguna cosa del dia actual, ja sabeu Sant Juan, Cap d’Any, etc.
- 2.5% són articles del diari que trobo extremament interessants.
- 5% són posts sobre el mateix blog en si, un bon exemple es aquest post.
- 5% són posts sobre cine. Es a dir, pelis que m’han marcat.
- 5% són de còmics, principalment Garfields i Calvins.
- 7.5% són divagacions meves que acaben sense dir gran cosa.
- 5% són entremetiments, com ara jocs, o algun que altre concurs que he muntat per fomentar la participació del lector
- 5% són frases, o de gent famosa, o gent que conec i m’ha agradat la frase.
- 12.5% es humor. Molts posts tenen un contingut en humor, però en aquest 12.5% si li treus l’humor no et queda res.
- 12.5% va sobre llibres que em llegeixo i trobo interessant compartir-los.
- 2.5% va sobre musica, videoclips aquestes coses
- 10% són personals, coses que em passen en el meu dia a dia.
- 7.5% es sobre la televisió, bàsicament les series que segueixo amb amor i devoció.
- 5% va sobre els viatges que he fet.
Si sou observadors us haureu adonat que en total només suma un 92.5%. Què coi hi ha en el 7.5% que falta? Bona pregunta, la veritat es que no ho sabria catalogar…
Cas típic 834: noi li agrada noia, noi es una babosa espacial
Pregunta: Quin famós personatge de còmic, admirat llargament en aquest blog crea paral·lelismes entre la seva vida quotidiana i planetes amb bavoses espacials?
Massa fàcil, no?
Val, potser l’últim no fantasieja sobre bavoses espacials, però com a mínim fantasieja una mica, no? Es que no em deixareu passar ni una o què?!!
Cas típic 833: noi li agrada noia, noi resumeix la peli en 5 segons
L’escènica de clàssics del cine en 5 segons!
- Terminator 2
- Senyals
- Pulp Fiction
- 300
- Titanic
Cas típic 832: noi li agrada noia, noi es personalitza el firefox
L’altre dia l’Oriol ens comentava això del Firefox 3.6. El que més crida l’atenció es això dels “personas” realment una parida, però té alguna cosa que t’obliga a remenar i triar quin es el que més s’adapta a tu.
Com que jo soc conservador i no m’agraden gaire els colors vistosos m’he decantat pel senzill Metal Orange.
Però en trobareu de qualsevol cosa. Series com ara Big Bang, pelis com Pulp Fiction, de grups com Coldplay, jocs com el Call of Duty, causes com la Diabetis juvenil, ciutats com Barcelona, monuments com al Golden Gate, animals com els cangurs, del mateix firefox com la noia aquella, totalment abstractes, etc.
Però tots aquests són molt desagradables, crec que una de les poques seccions potables són els sòlids. Apa, ja esteu trigant a triar el vostre!
Cas típic 831: noi li agrada noia, noi es compra un cotxe
No estic pensant en comprar-me un cotxe, però que passaria si estigués interessat en un? Per començar estaria interessat en algun model que fos bastant ràpid. Com per exemple el d’aquest vídeo:
El que fa mandra de tenir un cotxe es haver de mantenir-lo i cuidar-lo i si ens posem exigents fins i tot netejar-lo.
El que emprenya del cotxe es que tot son despeses, la assegurança la benzina i el que fa més ràbia de tot, els peatges! Quina ràbia que fan! Pel que veig en aquest vídeo no soc l’únic que els hi te mania, i fa un petit acte reivindicatiu
M’agradaria que el cotxe fos versàtil i pogués ser útil en varies circumstàncies, com es el d’aquesta fantàstica furgoneta adaptada per fer suc de poma, digne de l’equipo A.
Però el que tinc clar es que no aniré a comprar-me un cotxe a l’IKEA. Perquè? Doncs per què com tot el que venen t’ho has de muntar tu mateix…
Per cert, d’aquí quatre anys potser la meva qualitat de vida millora
Cas típic 829: noi li agrada noia, noi gaudeix del traspás de rodalies
Ara que ja fa uns quants dies del traspas de RENFE a càrrec de la Generalitat de Catalunya ja puc valorar completament aquest nou canvi. Per tots aquells desafortunats que no hageu tingut la sort d’apreciar aquest canvi us en descriuré les principals millores:
- Els trens són puntuals a la mil·lèsima de segon, de fet he vist suïssos esparverar-se davant de tanta puntualitat
- Els trens estan més ben il·luminats, fa goig llegir amb tanta lluminària, de fet la gent que fins ara s’adormia ara ja no pot per què la lluïssor es segadora.
- Els trens estan impecables, els vidres estan tan nets i clars que hi ha un munt de coloms i altres bitxos voladors encastats per tots els vidres. Dona gust veure els budells dels ocells amb tanta claredat.
- La freqüència de pas s’ha millorat en un 350%, no paren de passar trens, de tans que en passen, em fa ràbia i tot i en deixo passar algun per no arribar tan puntual a la feina.
- La veu robòtica i monòtona de megafonia ha estat substituïda per una veu més amena i alegre, la del nostre estimat president Josep Montilla.
- Les màquina per passar el bitllet ja no et rebrega la targeta ni et deforma les puntes. Han incorporat un detector de veu que quant dius “Bon dia” t’obra la porta i ja li passen la factura a la teva entitat bancaria escollida.
- Ara els seients són més còmodes. Es més, a part de ser declinables també tenen un botó per fer-los vibratoris.
- El trajecte dura menys temps i és més agradable ja que han decidit saltar-se les parades conflictives com ara Barberà o Sabadell Sud i també han eliminat les parades supèrflues com per exemple totes les Montcades.
- S’han incorporat uns grans tallants ben esmolats davant del tren per tal que els suïcides que es llencen al tren quedin fets bocins i no faci falta aturar la circulació dels trens.
- Han incorporat hostesses molt amables que et guien fins al seient que més s’adequa a les teves necessitats i gustos. Evidentment també passen a oferir-te vols amb caramels amb i sense sucre. I si ets amable fins i tot es possible que et facin un massatge.
- I la meva millora preferida, han posat un vigilants de seguretat que controlen el volum de la música dels mp3. En el cas que estigui massa alta et foten un tret al genoll com a primer avís.
Comentaris recents