Els Westerns no son precisament el meu gènere preferit, però per altra banda es HBO, i quan ha fallat la HBO en una de les seves produccions? No es cap pregunta retòrica, podeu contestar, va, vinga dieu.
En el primer capítol ens presenten el poble de buscadors d’or anomenat Deadwood. Es un poble recent fundat gràcies a la febre de l’or. Es una zona perillosa perquè estan a prop del Sioux. Segons sembla però, el negoci més rentable del poble no es l’or sinó el saló (del anglès Saloon) que té una gran varietat d’oferta: Alcohol, drogues, joc i prostitutes, tot el que l’home de l’oest necessita, ja que recordeu que a finals del segle XIX no hi havia Pons’s Blog.
Deadwood
Deadwood es un poble sense llei, i no es una metàfora, es literalment un poble que no pertany a cap nació, està situat fora dels EEUU en un territori no reclamat per ningú, bé els Sioux no compten perquè son indis salvatges i per tan no son ningú. A excepció que et clavin una fletxa, llavors es converteixen en una molèstia. De totes maneres es qüestió de temps que els EEUU acabi agafant aquest terreny quan més li convingui. Però mentrestant el poble es regeix per la llei que els seus ciutadans vulguin aplicar.
Deadwood es el màxim exponent d’un poble del salvatge oest. Per què ho dic això? Doncs perquè en cada capítol mor algú o altre, i la majoria de les vegades força merescudament. Per solucionar aquest excés de cadàvers, en el primer capítol ja veiem el que ja sabíem gràcies a Snatch (porcs i diamants), que la millor manera de fer desaparèixer una cadàver es donar-lo de menjar als porcs.

Protagonistes principals:

  • Seth Bullock: Un ex Marshall de Montana. Jove, guapo, bona persona i gran pistoler, vol muntar un magatzem. A part de salvar joves dames en dificultats.
  • Al Swearengen: El malparit (però no tan com sembla) que controla el poble, o com a mínim intenta control·lar-lo.
  • Wild Bill Hickock: El ex-xerif de Minesota. Un home madur, just, legal i gran pistoler, de fet es una llegenda viva. Lamentablement no sap què vol fer a part de beure i jugar al pòquer.
  • Sol Star: Amic fidel i soci d’en Seth. Un jueu austríac i tranquil.
  • Charlie Utter: Amic íntim de Wild Bill Hickock. Té bastant protagonisme, però no us sabria dir perquè.
  • Trixie: La prostituta rossa. Les dones no tenien una vida fàcil al salvatge oest, ella n’és la prova.
  • Doc Cochran: El doctor del poble. No sempre mor la gent, a vegades només queden ferits, per això serveix un doctor.
  • Alma Garret: La dona del de home pijo de Nova York. Compra una concessió per buscar or, es droga i poca cosa més.
  • E.B. Farnum: El recepcionista de l’hotel. Viu constantment acollonit per l’Al Swearengen, però de fet, qui no? La diferència es que de cara a ell es molt servicial però d’esquena el maleeix bastant.
  • Calamity Jane: Cuida d’una nena que ha perdut els seus pares suecs, això quan no està borratxa. Amiga d’en Wild Bill Hickock.
  • Cy Tolliver: Propietari de l’altre saló del poble. Competència del Al. No cal dir que no es porten massa bé. La batalla pel control del poble està servida.

Al Swearengen es un malparit, però es un malparit amb estil. Amb la gent de bé es amable i considerat malgrat sigui dur i ferm en les seves accions. No ataca i destrueix gratuïtament sempre ho fa amb una finalitat clara, normalment els beneficis econòmics. Tota l’estona està renegant perquè està envoltat d’incompetents. Es el meu personatge preferit. El seu alineament seria Legal-Malvat. L’altre protagonista principal en Bullock tampoc té un alineament típic, es més aviat un neutral bo. Es a dir, es dedica a ajudar als necessitats, però si cal saltar-se la llei ho fa sense problemes.

Lo bo de Deadwood son els seus personatges. Al i Seth porten el pes de la sèrie, però la resta també fan un gran paper. Veus com entre uns quants personatges mouen tot el poble en una direcció o una altra. Cadascú té els seus interessos, i fins que els interessos no es creuen els uns amb els altres no passa res, però a la que es creuen… Per això és el salvatge oest, no hi ha lleis, de moment.

Deadwood son 3 temporades de 12 capítols cada una. De moment he vist la primera. Deadwood té un 7.9 al filmaffinity i un 8.9 al imdb. Deadwood s’ha emportat 8 Emmys bastant secundaris: Direcció, so, maquillatge, fotografia, etc.

En fin. Voy a pasar sobre esa misteriosa mancha de sangre que ha aparecido y a seguir atendiendo mi negocio.
[Al Swearengen]

Nota (primera temporada): 8/10

Mai he sigut un expert en bricolatge, però vaig veure un capítol de Bricomania i em vaig venir amunt. Vaig decidir llençar-me a la piscina i emprendre una autèntica tasca de bricolatge, vaig decidir que penjaria un quadre!
M’agradaria explicar-vos amb tot detall com vaig procedir a afrontar la tasca, però inexplicablement cada vegada que intento accedir als records corresponents em ve mal de cap i una sola imatge m’omple tota la ment

Pinkfloydhammers
Aquesta ha estat la meva dolorosa participació als relats conjunts de novembre.

Feliç dia de la tassa del water!

Per commemorar aquesta bonica efemèride us deixo amb un post sobre l’element imprescindible de tot water amb condicions, l’aigua.

Diferència de densitat de l’aigua del mar Bàltic i del mar Nòrdic.
CR_589748_aunque_no_lo_creas

El “ull del Quebec“: una illa que és més gran que el llac que la conté
isla2

Això es el que passa quan demoleixes una presa

Polímer que repel·leix l’aigua.

Aigua i ones sonores a 24Hz

Les espectaculars crescudes d’aigua en el desert de Utah.

He vist la temporada 13 de family guy, per tan es obligatori (¿?) fer el repàs capítol a capítol.

13×01 => Pse. “No puedo creer que sean las gambas” xD
13×02 => Força dolent. Però algun gag salvable
13×03 => La meitat de la trama no està malament. Amb això vull dir que l’altre meitat si que ho està.
13×04 => Algun gag bo però la trama no.
13×05 => Deixa una mica que desitjar
ESPOILER 13×06 => Es més trist que divertit, en Bryan mor FI ESPOILER
13×07 => Es un horrible horrible capítol musical. Espero que en Seth Macfarlane es passi el bloc i llegeixi com odio els capítols musicals i no en faci més.
ESPOILER 13×08 => A part del gag del solo en casa realista i que en Bryan torna a la serie el capítol es fluixet FI ESPOILER
13X09 => Un altre capítol sense cap gràcia.
13X10 => 3 contes acceptables, res més.
13X11 => Fluix
13×12 => El més dolent de la temporada
13×13 => Normalet
13×14 => Normal
13×15 => També es normal.
13×16 => Prou bé
13×17 => Acceptable
13×18 => Normal
13×19 => Prou bé
13×20 => Bo
13X21 => Normal

Si volies humor políticament correcte Family Guy no es per tu.

Si volies humor políticament correcte Family Guy no es per tu.


Es estrany que acabi en el capítol 21 una temporada, normalment acaben al 22 o al 23 o més normalment al 24. Son Family Guy, tot es inesperat amb ells.

A mitja temporada, degut a que el Show de Cleveland es cancel·lat degut al seu pox éxit (per altra banda, crec que tothom ho esperava) torna a apareixer regularment a Family guy tot i que menys que al principi de la sèrie. Creieu que per ser els mateixos els del Cleveland i els de Padre de familia no es piquen? Quan en Cleveland torna a la serie li diuen: Que sapigues que absolutament cap dels espectadors va deixar de veure Family Guy perquè tu ja no hi sortissis.

PD: Sigueu sincers, soc l’únic que està avorrit dels posts de sèries de comèdia on llisto capítol per capítol? (per exemple els dels Simpsons també segueixen el mateix patró)
PD2: He acabat també la cinquena de Modern Family però em feia mandra posar un adjectiu a cada capítol ja que en general son tots força bons. De fet, el capítol 13 de Family Guy s’enfoten dient que si un gag qualsevol que fan hagués sortit a Modern Family segur que seria aplaudit i li donarien un altre Emmy.

Si la última mini-sèrie que us vaig parlar anava sobre la segona guerra mundial aquesta mini-sèrie també va sobre una guerra però més moderna, es tracta de la guerra d’Irak, ja sabeu la del 2003. La mini-sèrie en qüestió es diu Generation Kill. Està composada de 7 capítols d’una hora de duració cada un. La productora es la HBO per tan en primera instància un espera trobar un mínim de qualitat (i així és). No només això sinó que el director i creador es David Simon, us sona d’alguna cosa? Es clar, es el mateix creador que The Wire.

La serie segueix una unitat de marines que es mouen amb Humvee, ja sabeu un High Mobility Multipurpose Wheeled Vehicle (Vehicle Rodat Multipropòsit d’Alta Mobilitat). Hagués molat més que seguissin una unitat de tancs Abrams o helicòpters apache, però no, suposo que el pressupost de la sèrie s’hagués disparat massa. Tot i que deu ni do la quantitat de tancs i helicòpters que apareixen, realment és nota que es una sèrie d’alt pressupost.

No sempre van amb el humvee a vegades també caminen.

No sempre van amb el humvee a vegades també caminen.

En el primer capítol no passa gran cosa. Just coneixem als personatges principals que estan tranquil·lament esperant en el camp base i al final d’aquest veiem com entren en territori iraquià però sense trobar cap resistència. De fet, el que troben son desertors, es clar, com que estan al desert… Desert, desertors, ho capteu? Perdoneu, es una broma del becari.

Com sabeu la guerra d’Irak no es una guerra clàssica. Es a dir, no son dos grans exercits enfrontats amb un poder militar més o menys igualat per ambdós bàndols. Tot el contrari, EEUU va allà a guanyar per majoria aclaparadora i sobretot tenint el mínim nombre de baixes. Això fa que moltes unitats americanes estiguin preocupades perquè poden guanyar la guerra sense ni tan sols haver disparat un sol tret, perquè els marines son gent que necessita molta acció. Per il·lustrar aquesta diferencia armamentística tan dispar en el segon capítol tenim una autopista amb un embús de transit fet per tancs i vehicles de suport de l’exèrcit dels EEUU, literalment tal qual.

En el segon capítol ja tenim el primer combat de la nostra unitat. Els hi surt tot molt bé. Suposo que serà perquè es confiïn i després la caguin. Els títols dels capítols son bastant explícits. Per exemple el tercer capítol es diu “Una cagada” i efectivament es així. En quart es diu “Una baja en combate” serieu capaços d’aventurar què pot passar en aquest capítol…? Un dels problemes més grans dels marines es que no pots discutir amb el teu superior jeràrquic per molt idiota sigui la ordre que et doni. Li pots intentar explicar el teu argument, i si no es imbècil t’escoltarà, però si tens mala sort i és imbècil no hi ha res a fer. A la companyia hi ha varis elements que no poden faltar: Un conductor que xerra pels descosits, un que té el gallet fàcil, un comandament intermedi que es un flipat, un altre comandament intermedi que no encerta a donar ordre correcte.

A la secció encertadament anomenada com “Qui coi apareix que conegui a la sèrie?”, ens trobem amb en Owain Yeoman que intrerpreta a l’agent de la brigada criminal Wayne Rigsby al Mentalista. No es l’únic que conec, també surt en Michael Kelly que es el cap de gavinet d’en Francis Underwood a House of cards. La resta son bàsicament nanos joves que no conec.

Resumint: Es molt fàcil trobar produccions sobre qualsevol guerra, especialment la segona guerra mundial, però es més complicat trobar una producció sobre una guerra actual com ara la d’Iraq. Es d’agrair que sigui realista, gairebé en pla documental i que no apareguin exageracions i heroïcitats, simplement sigui el retrat d’una guerra actual des del punt de vista d’una unitat d’exploració dels Marines. Vist des de la perspectiva del bàndol americà la guerra es més aviat incòmode i molesta que no pas perillosa. La gran majoria dels problemes que es troba un marine no provenen de l’enemic sinó dels seus superiors i companys i de la frustració que dona haver de seguir unes ordres quan el teu sentit comú et dicta fer una cosa diferent. Això no vol dir que no hi hagi escenes d’acció, que també n’hi ha però només quan realment toca.

Generation Kill es del 2008, té un 7,6 al filmaffinity, un 8,7 al imdb i un 7 a Pons’s Blog.

[Un exemple de l’estima que li tenen al capità]

- Movimiento a las 9!
- Es el capitan…
- ¿Le disparo?
- No, seria malgastar munición…

Nota: 7/10

BCPP: Roselles

Amb el cas típic d’avui el bloc acaba de superar un nou rècord de posts. El número de cas típic acaba de superar l’any en el que estem (2014, per si algú va molt despistat). Ja que estem amb el tema avui us porto uns quants rècords més:

Els “més ràpids” en qualsevol cosa:

Rappejant

Tocant la bateria (1.208 cops en un minut)

Marcant un gol (2 segons)

Aplaudint (802 en un minut)

Tallant pizza

Embolicant cigars

Animal corrent (el guepard 115 km/h)

Esquiant (216,89 Km/h)

Llançant un frisbee (144 km/h)

Escrivint amb teclat

Tren (574 km/h)

Cops de puny (900 per minut)

Fent piles de gots ¿?¿?

Menjant una pizza de 30.48 i 348 grams (41,31 segons)

Parada de boxes (2,31 segons)

Dispars (8 dispars en 1 segon i 6 dispars, recarregar i 6 dispars més en 2,99 segons)

Cub de rubik (5,66 segons)

100 metres (en 9,58 segons)

Buscamines 16 × 30 caselles i 99 mines (31,133 segons)

Desvestir-se (7,31 segons)

Beure 1 litre d’aigua en menys de 5 segons

Segellant

Vosaltres en què heu fet rècord?

Feliç dia de la amabilitat!
Per commemorar un dia com avui, res millor que dedicar el post a les ànimes caritatives de yahoo respostes que “ajuden” a cada personatge que fa cada pregunto que deu ni do…
VEF_183822_yahoo_respuestas_dale
VEF_184698_yahoo_respuestas_lesbiana_seguro
CR_279032_y_por_eso
VEF_174420_yahoo_respuestas_por_que_mi_pez_duerme_mucho
CR_418967_adelgazar
VEF_184945_yahoo_respuestas_si_fuera_el_hombre_mas_rico_del_mundo