Aprofitant que avui es divendres Sant o divendres de Pasqua us porto un post ben religiós ^^

Càstigs divins…
CR_759466_hay_que_ser_muy_malo

10 sectes/religions extravagants (entreu en el post de strambotic si voleu més detalls):

  1. Buda’s Factory, la secta que puedes seguir en YouTube
  2. Ho no Hana, la secta “de la lectura el pie”
  3. Nuwaubianismo, el negro es lo primero
  4. Damanhur, la secta que originó la película Avatar
  5. La iglesia de la eutanasia, donde lo importante es morir
  6. La banana sexual, el único fruto del amor
  7. Adoradores de Rambo, Acorralados en el mundo
  8. Movimiento de la creatividad o Iglesia Mundial del Creador, el blanco el primero
  9. La cábala de Sabbatai Sevi
  10. El pastafarismo => Aquesta no es extravagant es la millor!

Què faria un ateu si fos Deu?
tumblr_mck73dWfwh1qafjowo1_1280

Ha costat una mica, però ja es poden fer servir segells pastafaris!
Imagen

En contraposició una mala noticia, prohibeixen el Monstre Espagueti Volador en el comtat de Chester. Segurament deuen tenir por que el MEV els hi faci la competència en el seu Deu i guanyi, sinó no s’entén…
1354262018_3394_Touched_by_His_Noodly_Appendage

Sí, llegeixo, i no només blocs, també llegeixo llibres. Si no fos així la pestanya de llibres no tindria cap sentit, de igual manera publicar més de 270 posts sobre llibres seria estrany si no n’hagués llegit mai cap… Però no es el cas. Llegir ens ocupa un temps i també un lloc. El post d’avui va precisament sobre això. On llegiu? Quan llegiu?

Hi ha gent que fa altres coses amb els llibres a part de llegir-los

Hi ha gent que fa altres coses amb els llibres a part de llegir-los


En el meu cas, llegeixo sempre que vaig amb tren, amb metro, amb tram i amb avió. A part de ser un lector de transport també puc llegir quan no em desplaço, concretament just abans d’anar a dormir ja dins del llit. Aquests son els llocs habituals de lectura, en casos d’avorriment també puc llegir en altres llocs, però no es lo habitual, es a dir, mai em poso a llegir quan estic a casa i no es en el llit just abans de dormir. Les hores en les que llegeixo son fàcilment deduibles. Quan vaig i torno de la feina (horari d’oficina) i entre les 23h i les 00h que es quan vaig a dormir.
I vosaltres què? Quan llegiu? On llegiu?

Aquest post continua del post de ahir, el CT1877
En la cinquena posició hi ha com un derivat dels blocs de fotos, els blocs de viatges. El bloc en si no està malament, però qui escriu el bloc fa ràbia. Perquè sempre estan penjant fotos de llocs? Que viatgen durant tot l’any? Que no tenen obligacions? Que no tenen una feina? Que no tenen fills que cuidar? Quan veuen els amics i aguanten als familiars si sempre estan viatjant? A més, sempre son esperits lliures que descobreixen que es la autèntica llibertat quan troben una tribu nòmada del Sahara que només té una tenda i quatre camells. Qualsevol cosa que veuen ho consideren fantàstica. Son els que al veure un bassa fangosa i 2 palmeres ja ho consideren un oasi paradisíac. Ells mai no viatgen per veure coses, viatgen per conèixer noves cultures. Han arribat a la conclusió que totes les altres cultures son fascinants, en canvi, la cultura de la seva ciutat es una porqueria, allà tothom es un malparit amb presses que no gaudeix la vida en cada moment.

Pels blocs de viatges això es el paradís celestial a la terra

Pels blocs de viatges això es el paradís celestial a la terra


En la sisena i última posició hi ha els blocs de cuina. He deixat els blocs de cuina per la sisena posició no pas perquè m’agradin més, sinó perquè es un col·lectiu amb molt de pes a la blocosfera i estan molt units, tots es donen suport entre ells, per fer un símil vindria a ser com Hollywood. El problema dels blocs de cuina es que només serveixen per consultar dubtes puntuals sobre com es feia un plat concret, i moltes vegades ni tan sols per això perquè ho volen fer tot tan elaborat i treballat i maco que al final t’acabes complicant la vida un colló. Per exemple, l’altre dia tenia un dubte que tothom pot tenir, com es fa una truita francesa? Era amb ous? O era amb cigrons cuits? Doncs al final vaig descobrir que eren ous! Ja deia jo que costaven molt de batre els cigrons… Però no us penseu que va ser fàcil descobrir-ho! En lloc t’expliquen com fer una truita francesa, t’expliquem com fer una estratificació d’ou amb tocs de gingebre, aromes de canyella, ratlladura d’ametlla, amanit amb vinagre de poma, saltejat amb bolets, arrebossat de sèsam i embolicat amb un milfulles de patata. I perquè collons necessites tots els condiments d’un passadís sencer del Caprabo si tu només volies fer una truita? Malgrat tot, un es agraït deixa un comentari en l’entrada agraint l’ajuda proporcionada, i després un es dona compte que es tracta d’un post de fa 8 anys i el bloc en qüestió fa 3 anys que no publica.
Perquè he acabat trigant 3 hores per fer una maleïda truita?!

Perquè he acabat trigant 3 hores per fer una maleïda truita?!


Ja per acabar, podria dir que els blocs mono-temàtics no m’agraden. Es avorrit parlar sempre del mateix tema. La vida es variada, hi ha de tot, perquè s’ha de restringir el que vols explicar només un tema per molt expert que en siguis? Ja ho se que no tothom es expert en tot com ara em passa a mi… Però us explicaré un secret, es pot parlar de qualsevol cosa sense ser un expert! Es més, si una cosa no la saps, te la pots inventar, el màxim que pot passar es que algú que si que sap del tema et digui que no es així, però no passa res, el pots deixar en ridícul amb algun argument intel·ligent de l’estil “Tu madre es manca i juega a la petanca”. Per tan, feu-me cas, convertiu el vostre monòton bloc mono-temàtic en un variat bloc poli-temàtic, perquè com diu la frase feta “En la varietat està el gust”. I qui sap, potser si poli-tematitzes el teu bloc fins hi tot el llegeixo habitualment ;)

No m’agradaria que penséssiu que els únics tipus de blocs que no son del meu grat siguin els de poesia. I ara! Ni molt menys! Per sort, tinc odi a repartir entre molts tipus de blocs ;-) Està bé, odi potser es una paraula molt forta. Deixem-ho simplement en que m’avorreixen mortalment. Com que hi ha varis tipus, i per no allargar excessivament el post d’avui he decidit dividir el post en dos parts, la d’avui i la que es publicarà demà, perquè es un fet demostrat que un post molt llarg espanta a la gent. També en soc conscient que molts dels meus lectors habituals son propietaris d’un bloc de les característiques d’aquesta llista, i que el post d’avui i que demà continua, serà una punyalada molt dura per ells, però ho superaran, perquè un no es converteix en lector habitual d’aquest bloc si no aguanta bé els revessos.

Poesia comprensible

Poesia comprensible

En la posició número dos (recordeu que en la posició número u amb un liderat indiscutible tenim els blocs de poesia) hi ha els blocs històrics, però no em refereixo als blocs que expliquen anècdotes històriques divertides com ara batalles curioses, aventures arriscades, enfrontaments entre nacions i coses per l’estil. Em refereixo a història de gent d’estar per casa de l’estil de “Pepet Merdaral va ser un gran expert en agulles de cap i va escriure 37 llibres sobres les agulles de cap, convertint-se així en el català més expert en tan apassionant tema i bla bla bla“. I si ni tan sols parlen de cap personatge en concret sinó d’un edifici ja es per saltar per la finestra “A principis de segle XIX, en el poble de Sant Munt de Fems, en la cantonada entre el carrer Pastoret i el carrer Cul de Cabra, es va construir la primera fàbrica d’espardenyes en cadena, que va suposar una revolució en el mon espardenyil, i bla bla bla“.

Piedra433

Aquesta pared es lo únic que queda en peu de la fàbrica d’espardenyes en cadena

En la tercera posició tenim els blocs de política. Com que tenim la #ironic_mode=TRUE sort #ironic_mode=FALSE de tenir un munt de polítics en aquest país, cada dia tenim la #ironic_mode=TRUE sort #ironic_mode=FALSE que un o més d’un polític digui alguna que altra barbaritat, però són tonteries que no val ni la pena discutir, però hi ha gent que les analitza i discuteix totes. Mira, ara ens han dit que els catalans son insolidaris, doncs molt bé… Demà ens diran que els catalans som mala gent, doncs d’acord… L’endemà passat que som adoctrinadors, doncs genial… L’altre que els catalans la tenim petita, doncs mira que bé…

Visca la política!

Visca la política!

En la quarta posició tenim els blocs de fotos. Son aquella gent que no en tenen prou amb l’instagram i necessiten un bloc per posar-hi més fotos. Hi ha dos tipus de blocs de fotos, els de fotos quotidianes i els de paisatges. Els primer els reconeixeràs perquè quan van pel carrer no miren el mòbil ni miren el terra a la cerca d’alguna moneda, sinó que miren a tot arreu per veure quin detall poden enganxar, i llavors fan una foto com ara un colom sobre un semàfor i li posen de títol alguna cosa profunda com “civilització vs natura”. Aquests també son molt donats a fer fotos a primer pla de les plantes, i si aquesta no té flor fan la foto en blanc i negre o sèpia, si senyor, una ortiga preciosa… Els segon tipus, els de paisatges, com a mínim han fet l’esforç de sortir de la ciutat per fer la foto a un camp de blat, però la veritat ja cansa tan veure camps de blat, de gira-sols, de patates, es igual, son camps, ja està, molt ben ordenats, molt uniforme, molt natural, però ja està, un s’avorreix a partir del camp número 50.

Natura rebel

Natura rebel

Anuncis! Oh yeah!

Google: Did you mean battleship?

Publicitat per cridar l’atenció

Publicitat mal col·locada

Per acabar un recull d’anuncis sobre edificis com ara els ventiladors Midea

Ep! he trobat un lloc on en comptes d’onze en tens vint!

L’altre dia, revisant les estadístiques del bloc, cosa que mai faig, perquè això seria el típic d’una persona egocèntrica i com tots sabeu jo no soc així… El cas es que em vaig fixar en el detall que de mitjana, i aproximant les xifres, tenim que el nombre de visites triplica el nombre de visitants. Es a dir, que si en un dia el bloc té 90 visites, hi venen 30 visitants. Es a dir, que cada persona entra al bloc 3 vegades al dia. Vaig a posar-me en la ment d’un visitant del bloc estàndard per recrear el què passa.

Son les 10 del matí, vaig a veure si el Pons ja ha publicat el seu post. Es un dimarts, i se que el Pons publica tots els dies a les 6 del matí de dilluns a divendres exceptuant juliol i agost, però l’emoció de saber si hi haurà post o no em remou per dins. Doncs si! Hi ha post nou! Ostres, quin post més bo! Es el millor post que he llegit mai des del post del Pons de ahir! Vaig a deixar-li un comentari! Hmmm espera, no es fàcil deixar un comentari al nivell del post, millor m’ho penso bé i torno més tard.
Son les 12 del matí, i per fi he aconseguit pensar un comentari del què penso estarà a l’alçada del post del Pons d’avui! Entro al bloc, deixo el comentari (el comentari no està a l’alçada).
Son les 19 del matí, vaig a veure si el Pons m’ha contestat el comentari. Entro al bloc i si! M’ha contestat! Mira quina resposta més enginyosa! En Pons es gran, visca el Pons!

I aquesta es la meva hipòtesis sobre les tres visites per visitant del bloc. Creieu que l’he encertat?
Aquest post serveix perquè en els comentaris m’expliqueu com interaccioneu amb el bloc, quan hi entreu, quantes vegades hi entreu, amb quines esperances hi entreu, i de fet tot el que us passi pel cap, en definitiva es un d’aquell posts que us demano feedback com el CT1840.

Post especial sobre cine, així cine, en general.

Ja teniu el vostre comparador de trilogies? Valora cada part de la trilogia segons les altres parts.

Top 10 dels pitjors actors escollits per un paper. Especial atenció mereix el top 3 final amb:
3. DENZEL WASHINGTON Y KEANU REEVES – MUCHO RUIDO
Y POCAS NUECES
2. DENISE RICHARDS – EL MUNDO NUNCA ES SUFICIENTE
1. JOHN WAYNE – EL CONQUISTADOR DE MONGOLIA

Recopilació dels petons més desagradables de la història del cine

Per acabar us deixo amb el famós “Everything is a Remix” sobre les pelis. Gairbé 10 minuts explicant que totes les pelis famoses es basen en alguna altra peli.

PD: Recomano veure els Vimeos sinó en pantalla completa, com a mínim en la seva pàgina original