Neverwhere(1)

Neverwhere – Neil Gaiman

Neverwhere es la història d’un escocès, en Richard, que va a viure a Londres. Malgrat tenir una parella sentimental força dramàtica i manipuladora Richard es prou feliç en la seva vida a Londres, però tot canvia quan coneix una noia anomenada Puerta (que rima amb Ruperta). Aquesta noia capaç d’obrir portes es perseguida per un parell de personatges sinistres, però com que Richard es un bon noi no pot evitar salvar una dama en problemes. La part negativa es que al haver-la ajudat els problemes el començaran a perseguir a ell. Els problemes vindran perquè al intervenir passa d’existir en Londres de dalt i passa a viure en el Londres de abaix. Ah! No sabíeu que hi havia un Londres de dalt i de abaix?

S’ha de reconèixer que al principi es una mica caòtic. No pas perquè la història sigui difícil de seguir, ja que bàsicament es la clàssica estructura de gent dolenta que vol fer mal a la gent bona. Sinó perquè no està massa clar com funciona això del Londres de baix. La gràcia del llibre i la seva principal característica son els seus personatges excèntrics. El marqués de Carabas, el vell Bailey, el Conde, etc. Però en especial un parell de malvats que de tan malvats i cruels son més aviat una paròdia de malvats, de fet son els meus personatges preferits. La trama de bons perseguits pels dolents dona un parell de girs argumentals mig inesperats que li donen emoció a la història.
Haig de reconèixer que al principi el llibre es entretingut però res més, però a partir de la meitat del llibre es quan puc dir que m’ha agradat. Pel què fa al final, podem dir que hi ha dos finals. Els final d’acció que es pot dir que es bastant correcte i l’altre es el final de trama que després d’una part massa allargada segons el meu gust desemboca en el final de la història que es com havia d’acabar.

Es clarament el llibre d’en Neil Gaiman que més m’ha agradat. Ja se que dir això no es dir gran cosa, ja que els dos llibres que havia llegit d’ell son: American Gods i El cementiri sense làpides i altres històries negres. A part del Buenos Presagios que el compto més com a propietat de Terry Pratchett que no pas d’ell.

PD: A aquest li ha agradat el llibre més que a mi.

—¿Te gusta el gato? —dijo.
—Sí —dijo Richard—. Me gustan bastante los gatos.
Anestesia puso cara de alivio.
—¿Pata? —preguntó—. ¿O pechuga?

—Y no queremos tener que haceros daño.
—Sí queremos —dijo el Sr. Vandemar.
—Bueno sí. señor Vandemar, ya que lo dice usted así. Queremos haceros daño a los dos. Queremos haceros mucho daño.

—¿Y qué pasaría si alguien violase la Tregua del Mercado? —preguntó Richard, mientras se abrían paso a empujones entre la muchedumbre. Cazadora lo pensó un momento.
—La última vez que ocurrió fue hace unos trescientos años. Un par de amigos se pelearon por una mujer, en el mercado. Alguien sacó un cuchillo y uno de ellos murió. El otro huyó.
—¿Qué le ocurrió? ¿Le mataron? Cazadora negó con la cabeza.
—Todo lo contrario. Aún desea haber sido el que murió.
—¿Sigue vivo? Cazadora frunció los labios.
—Más o menos —dijo, después de un rato—. Más o menos vivo.

—Después de todo —dijo el Sr. Croup—, somos célebres por toda la creación por nuestro talento en las artes del suplicio.
—Se nos da bien hacerle daño a la gente —aclaró el Sr. Vandemar.

Nota: 7/10

El post d’avui el trobareu al bloc del calendari d’advent. Els comentaris també els podeu deixar allà.

- Vols dir que l’infant no es molt petit per menjar torrons?
– Collonades, l’Eric ja menja com un home! Oi que si Eric? Eric?! Eric!!!

Aquesta ha estat la meva participació als microrelats de jomateixa. Les bases son les següents:
• Ha de tenir menys de 50 paraules
• Ha de contenir almenys dues de les següents paraules: Infant, Torrons, verge, regal, tronc (o derivats), i a més el títol d’un llibre.

Per a més informació

Per celebrar que avui fa 17 anys del incident Pokemon (llegiu, llegiu). Avui us porto un post sobre dibuixos animats ^^

Doraemon té molts capítols, de fet ni tan sols el imdb ho sap del cert quants en té. Però sabeu que passa a l’últim? La teoria més estesa diu que tot es un somni d’en Nobita que està en coma… La veritat es que hi ha tot un fantisme religiós al voltant d’en Doraemon, i sinó us ho creieu llegiu el post de la información.
doraemon3

Us heu preguntat mai quan feia de llarg el camp de Oliver i Benji? Segons un rigorós estudi científic son ni més ni menys que 18 kilòmetres!, val la pena llegir el post boolería on ho explica.
9997

Melodia de l’inspector Gadget tocada amb ampolles de cervesa

Es el monstre de les galetes o es Rammstein? XD

Recopilació de vídeos de Padre de Familia fent homenatges varis. El meu preferit es el del Equipo A

Ahir va ser dia del mono! Espero que el celebréssiu en conseqüència. Monos no en tinc, però he trobat altres mamífers que tenen el seu què.

Com per exemple aquest porc-ovella (es real)
11980096865_90f2563c82_z

Sabeu d’on ve la expressió “estar com una cabra”? Doncs perquè s’ha d’estar sonat per escalar aquestes parets verticals
QFwGA

Típic vídeo per dir Oooohhhhh d’ossets polars jugant.

Un ratolí ben ensinistrat

Per acabar us deixo amb una col·lecció de 33 animalets emparellats amb els seus ninos. Com per exemple aquest gatet.
animals_with_stuffed_27

Regals
He guardat la part més odiosa per l’últim dia. No es mereixen. El pitjor del Nadal son els regals. Per què hem de regalar coses inútils a gent que no les vol? Que en farà el meu pare de les 50 corbates que deu haver rebut al llarg de la seva vida per cada Nadal?! Si ni tan sols quan va a un casament es posa corbata! Jo mateix estic fart de rebre colònies! Que faig mala olor? Si creus que faig mala olor m’ho dius a la cara sense indirectes subtils i ho discutim com persones civilitzades, es a dir, a cops de puny.
Mitjons, l’altre gran clàssic dels regals nadalencs. Per què han de ser de rombes els mitjons que es regalen per Nadal? Llavors t’obliguen a demanar el tiquet de compra per anar a la botiga a canviar-los perquè ningú amb un mínim sentit estètic es posaria uns mitjons de rombes. A més, tothom va a comprar els regals a última, llavors fas 3 hores de cua per comprar uns calçotets amb dibuixos de rens, que son de la única talla que queda la XXXL i no li aniran bé, però tan es ja que igualment vindrà a canviar-los perquè son horribles.

Aquest regal està per sobre la mitjana de qualitat dels regals que es fan per Nadal

Aquest regal està per sobre la mitjana de qualitat dels regals que es fan per Nadal

Rebre els regals es la part més soferta, perquè has de ser mereixedor d’un Oscar a la millor interpretació per tal que no es noti que no et fa cap mena d’il·lusió desembolicar un paquet de sabonets de bany. O pitjor encara el regals que pretenen ser originals i pràctics però realment no els fas servir mai. Què en fas d’un llevataps-obrellaunes que funciona amb energia solar?
Si vull fer regals els faré perquè jo vull i quan ho vull, no pas perquè el Corte Inglés em digui que ho haig de fer. Per què m’haig de sentir obligat a regalar coses a gent que realment no necessita aquestes coses? Quan es un regal inesperat i que no es fa per obligació agrada, sigui el que sigui, però quan es un regal fet per obligació social perd tota la gràcia.

Posts relacionats: Introducció, Dinars familiars, Felicitat i Decoració.

M’he deixat alguna cosa odiosa del Nadal?

BCPP: Eva

Decoració

Arriba Nadal i has de decorar la casa. Has posar un avet, has de posar-li les garlandes. Pobres avets, si ens poguessin parlar ens dirien lo malament que ho passen, els disfressem en contra de la seva voluntat, els hi posem coses brillants i cridaneres com si fossin fulanes cridant l’atenció dels clients! La part més dura de decorar l’arbre son les llums, no pas pel fet de posar-les sinó per desenredar-les! Durant tot l’any vas practicant amb el cable del carregador del mòbil i amb els auriculars, però la autèntica prova de foc son les llums de Nadal. Estan tot l’any recargolant-se en mica en mica, ja me les imagino cada dia que passa embolicant-se una miqueta més. Un any se’m van resistir tan que vaig agafar-les en forma de garbuix de fils i bombetes i les vaig posar tal qual a sobre de l’avet, més que un arbre de Nadal semblava una bola d’una discoteca. Per cert, qui va ser el sàdic que va inventar les llums amb musica? I dir música es dir molt a una soroll electrònic repetitiu que se’t posa a dins i et donen ganes de fotre cops de cap contra la paret.

No només es l’arbre, has de posar la corona a la porta, has de posar la nadala, has de posar el pessebre. Perds tots els dies de festa posant la decoració de la casa! Treure-la ja es un altre tema, no hi ha pressa per treure-la, jo he tingut un arbre de Nadal fins al maig, ja li havien caigut totes les fulles i gairebé totes les branques, més que un arbre semblava un penjador. Feia tanta llàstima que fins hi tot ell mateix es va donar compte i va decidir per iniciativa pròpia saltar per la finestra.

Aquest any la decoració de Nadal serà senzilleta...

Aquest any la decoració de Nadal serà senzilleta…

Aquí no s’acaba la feina, també s’ha de muntar el pessebre. Si fa anys que ja no jugues a fer diorames amb Clics, per què coi has de fer-ho amb el pessebre? El pitjor de tot es la molsa. Has de posar molsa perquè quedi més realista, una molsa que acabarà per tota la casa, mesos més tard encara treus trossets de molsa de sota el llits. Això per no parlar de lo cares que son les figuretes del pessebre! Es clar, com que la fira de Santa Llucia només dura un mes han fer tot el benefici de l’any en aquests pocs dies i qualsevol figuereta et val un ull de la cara. Com a alternativa pots posar Gi-Joe, Action-Man i com a verge Maria la Barbie, però no queda igual de professional.

Quan ja has acabat amb la teva decoració et toca patir la dels altres, perquè sempre hi ha un balcó al teu davant que està més il·luminat que la Torre Eiffel, hi ha tanta llum que travessa la teva persiana. Però que li passa a aquest home? Que té accions de la companyia elèctrica?

Hi ha gent que per decorar posa en la tauleta del rebedor les postals de Nadal, però com que avui en dia ningú envia postals, les llegeixes i posa “Feliç i pròsper 1996!” Això queda cutre, gairebé tan cutre com posar les felicitacions que t’envien les empreses com la companyia del gas, el banc, i el horrible “Cerrajeros Gutierrez les desea unas felices fiestas”.

Posts relacionats: Introducció, Dinars Familiars, Felicitat i Regals.