Bona diada de Sant Jordi! Per commemorar-ho toca un post sobre llibres ^^

Teniu un lector electrònic i trobeu a faltar la olor de llibre? Cap problema, Paper Passion.
Perfume-de-libro

Vols convertir el teu bloc en un ebook? La teva solució es Bloxp! Jo ja ho he fet. El problema es que només converteix els teus últims 250 posts.
bloxp

Hi ha gent que no sap com endreçar els llibres de la seva biblioteca, en canvi altres ho tenen clar, per colors.

Els llibres serveixen per llegir-los “i prou”? Doncs no! També serveixen per fer laberints!

Primer la solució a l’últim enigma.

La manera més senzilla de tractar el problema es pensant en base 5, ja que els preus de les medalles coincideixen en potencies de 5, així doncs 9615 = 301 430.
5^0 = 1, 5^1 = 5, 5^2 = 25, 5^3 = 125, 5^4 = 625, 5^5 = 3125

Sabem que 5*625 = 3125, llavors per que totes les persones tingui representació hem d’agafar una unitat de la xifra de 5^5 i passar-li a 5^4 que correspondran a 5 unitats en aquesta xifra, es a dir seria un nombre amb base 5 amb trampa => 251430
Ara doncs ja podem procedir ja que ens està dient com fer-lo, es a dir:
2 vegades 5^5 + 5 vegades 5^4 + 1 vegada 5^3 + 4 vegades 5^2 + 3 vegades 5^1 + 0 vegades 5^0

Per tan en Joan ha pagat per la seva medalla 125, Pau 3125, Pere 5, Jaume 25 i Claudi 625 euros.

Guanyador: McAbeu

I el nou enigma diu així:

En Joan i en Pau tenen un camp rectangular cada un d’ells, els camps son nombres enters en metres, i les seves superfícies son aproximadament iguals amb 1 metre de diferència.
En el camp del Joan, el cub de la longitud es igual a 5000 vegades el quadrat d’aquesta longitud més 25019 vegades aquesta longitud més 30030. La longitud del camp d’en Pau es 3298 metres mes gran que la del camp del Joan.
Qui té el camp més gran?

Avui m’agradaria parlar de la fortalesa dels propietaris d’un bloc. No em refereixo a un bloc d’èxit internacional com podria ser el meu, em refereixo a blocs mediocres com els vostres… El cas es que si ets blocaire no pot ser un mindundi que es deprimeix i es fot a plorar a la primera de canvi, perquè un blocaire està acostumat a les moltes decepcions que això comporta. Per exemple, fas l’error més gran que pots fer, es a dir, mires les estadístiques de visites i veus que només et visiten quatre gats, i llavors aprofundeixes en el tema i mires la procedència dels lectors, i resulta que un dels quatre gats un es colombià i penses “Genial, em llegeix un càrtel de la droga”, i llavors penses a veure quants posts has fet parlant de droga i recordes aquell post sobre Scarface i comences a lligar caps. Continues mirant i una altra visitant habitual es de Xina, què vol dir això? Que els propietaris del basar xino del davant li han dit a la seva família que miri el teu bloc? Com sap el tio del basar xino que tinc un bloc? Els xinos estan tan ben integrats que fins hi tot ensenyen català als seus familiars que viuen a Xina? Masses preguntes sense resposta… Llavors també tens visites d’Etiòpia! Caram, no sabies que Etiòpia també hi hagués internet, quina sorpresa! Cada dia s’aprenen coses noves, les gaseles deuen anar amb wifi. Llavors trobes una visita de Mataró. Que dius, collons, Mataró? No seran els mateixos que sempre et fan la foto de grup quan estàs de vacances? No us passa a vosaltres que quan esteu per exemple de vacances a Suècia, i sentiu de cop parlar en algú en català, i aprofiteu i demaneu perquè us facin una foto de grup i resulta que sempre t’expliquen que son un matrimoni de Mataró? Doncs jo sempre enganxo els de Mataró, matrimonis diferents es clar, no sempre es el mateix que em va seguint. Doncs qui visita el bloc sospito que també es un matrimoni de Mataró. Resulta que també tens una visita de Canadà, i penses, perquè Canadà? Llavors caus en el fet que deuen ser de Quebec, perquè també es una regió oprimida dintre d’un país i per solidaritat amb el poble català es miren blocs catalans, es clar, això té molta lògica, per això tu fas el mateix i tens el teu blogroll està ple de blocs quebequesos… Per favor, si ni tan sols saps francès.
Llavors passem al tema dels comentaris. L’únic que et comenta es el teu cosí que també té un bloc on tu et sents amb la obligació moral de comentar encara que ell només parli de l’hort que té al seu pati, bé, ell li diu hort, però en realitat son unes tomaqueres i una pebrotera que en se vida mai ha donat un pebrot i saps que no ho farà mai, de fet veus més probable que dallà surti una sabata que una verdura. El cas es que ell et comenta a tu i tu li comentes a ell. Per això quan reps un comentari d’algú altre t’emociones fins que descobreixes que es spam ja que diu alguna cosa com ara “Amazing blog!! Is your theme custom made or did you download it from somewhere?” Bé, sempre son en anglès, però ho traduiré perquè tothom ho entengui “El teu bloc es la canya amb vinagre! No he vist mai un bloc igual! Com ho fas per tenir un bloc tan guai?! Si us plau! Ensenyem els teus secrets de gran blocaire! Visita la meva pàgina i ensenyem a ser un blocaire d’èxit com tu!!”. Sembla que sigui sarcàstic i tot… Més frustrants que els comentaris de spam és un sol comentari anònim que no s’ha repetit mai més i no ha deixat cap enllaç per seguir el rastre. El pitjor de tot es que el comentari tan sols diu “No hi estic d’acord” i el deixa anar en un post de 10.000 paraules en el que fas un repàs de tota la literatura russa contemporània. No estàs d’acord amb què?! Si en el fons la culpa es teva per fer un post de 10.000 paraules… Però no ens enganyem lo dur es veure un zero ben rodó en el nombre comentaris del post. Per evitar això pots fer la tècnica més rastrera possible que es deixar-te un comentari amb un nom qualsevol, i després ser encara més rastrero i contestar el teu propi comentari. D’aquí a convertir-te en esquizofrènic i tenir diàlegs amb tu mateix només hi ha un pas. Per això deia que per ser blocaire s’ha de ser fort.

Zero comentaris es l'equivalent d'un rostoll rodant

Zero comentaris es l’equivalent d’un rostoll rodant


Un altre problema al que s’enfronta un blocaire es a la falta d’idees. Es la pressió de saber que en l’últim mes no ha escrit cap entrada i que els seus lectors (llegeixis el cosí) ja s’estan impacientant i donant el bloc per mort. Que donin el bloc per mort es el pitjor que li pot passar a un blocaire, això vol dir que perdrà els lectors habituals (llegeixis el matrimoni de Mataró) i que deixarà d’existir. Aquí es quan el caràcter de blocaire surt de dins per crear un post sobre qualsevol cosa, encara que sigui per explicar lo dur que ser un blocaire…
Pràcticament ningú aconsegueix superar aquests traumes anteriors tan durs i acaba cometent suïcidi. Suïcidi del bloc s’entén, es a dir, el deixa mort de gana sense alimentar-lo amb nous posts. Això es el que defensava al principi del post: La fortalesa dels propietaris d’un bloc.

Aprofitant que avui es divendres Sant o divendres de Pasqua us porto un post ben religiós ^^

Càstigs divins…
CR_759466_hay_que_ser_muy_malo

10 sectes/religions extravagants (entreu en el post de strambotic si voleu més detalls):

  1. Buda’s Factory, la secta que puedes seguir en YouTube
  2. Ho no Hana, la secta “de la lectura el pie”
  3. Nuwaubianismo, el negro es lo primero
  4. Damanhur, la secta que originó la película Avatar
  5. La iglesia de la eutanasia, donde lo importante es morir
  6. La banana sexual, el único fruto del amor
  7. Adoradores de Rambo, Acorralados en el mundo
  8. Movimiento de la creatividad o Iglesia Mundial del Creador, el blanco el primero
  9. La cábala de Sabbatai Sevi
  10. El pastafarismo => Aquesta no es extravagant es la millor!

Què faria un ateu si fos Deu?
tumblr_mck73dWfwh1qafjowo1_1280

Ha costat una mica, però ja es poden fer servir segells pastafaris!
Imagen

En contraposició una mala noticia, prohibeixen el Monstre Espagueti Volador en el comtat de Chester. Segurament deuen tenir por que el MEV els hi faci la competència en el seu Deu i guanyi, sinó no s’entén…
1354262018_3394_Touched_by_His_Noodly_Appendage

Sí, llegeixo, i no només blocs, també llegeixo llibres. Si no fos així la pestanya de llibres no tindria cap sentit, de igual manera publicar més de 270 posts sobre llibres seria estrany si no n’hagués llegit mai cap… Però no es el cas. Llegir ens ocupa un temps i també un lloc. El post d’avui va precisament sobre això. On llegiu? Quan llegiu?

Hi ha gent que fa altres coses amb els llibres a part de llegir-los

Hi ha gent que fa altres coses amb els llibres a part de llegir-los


En el meu cas, llegeixo sempre que vaig amb tren, amb metro, amb tram i amb avió. A part de ser un lector de transport també puc llegir quan no em desplaço, concretament just abans d’anar a dormir ja dins del llit. Aquests son els llocs habituals de lectura, en casos d’avorriment també puc llegir en altres llocs, però no es lo habitual, es a dir, mai em poso a llegir quan estic a casa i no es en el llit just abans de dormir. Les hores en les que llegeixo son fàcilment deduibles. Quan vaig i torno de la feina (horari d’oficina) i entre les 23h i les 00h que es quan vaig a dormir.
I vosaltres què? Quan llegiu? On llegiu?

Aquest post continua del post de ahir, el CT1877
En la cinquena posició hi ha com un derivat dels blocs de fotos, els blocs de viatges. El bloc en si no està malament, però qui escriu el bloc fa ràbia. Perquè sempre estan penjant fotos de llocs? Que viatgen durant tot l’any? Que no tenen obligacions? Que no tenen una feina? Que no tenen fills que cuidar? Quan veuen els amics i aguanten als familiars si sempre estan viatjant? A més, sempre son esperits lliures que descobreixen que es la autèntica llibertat quan troben una tribu nòmada del Sahara que només té una tenda i quatre camells. Qualsevol cosa que veuen ho consideren fantàstica. Son els que al veure un bassa fangosa i 2 palmeres ja ho consideren un oasi paradisíac. Ells mai no viatgen per veure coses, viatgen per conèixer noves cultures. Han arribat a la conclusió que totes les altres cultures son fascinants, en canvi, la cultura de la seva ciutat es una porqueria, allà tothom es un malparit amb presses que no gaudeix la vida en cada moment.

Pels blocs de viatges això es el paradís celestial a la terra

Pels blocs de viatges això es el paradís celestial a la terra


En la sisena i última posició hi ha els blocs de cuina. He deixat els blocs de cuina per la sisena posició no pas perquè m’agradin més, sinó perquè es un col·lectiu amb molt de pes a la blocosfera i estan molt units, tots es donen suport entre ells, per fer un símil vindria a ser com Hollywood. El problema dels blocs de cuina es que només serveixen per consultar dubtes puntuals sobre com es feia un plat concret, i moltes vegades ni tan sols per això perquè ho volen fer tot tan elaborat i treballat i maco que al final t’acabes complicant la vida un colló. Per exemple, l’altre dia tenia un dubte que tothom pot tenir, com es fa una truita francesa? Era amb ous? O era amb cigrons cuits? Doncs al final vaig descobrir que eren ous! Ja deia jo que costaven molt de batre els cigrons… Però no us penseu que va ser fàcil descobrir-ho! En lloc t’expliquen com fer una truita francesa, t’expliquem com fer una estratificació d’ou amb tocs de gingebre, aromes de canyella, ratlladura d’ametlla, amanit amb vinagre de poma, saltejat amb bolets, arrebossat de sèsam i embolicat amb un milfulles de patata. I perquè collons necessites tots els condiments d’un passadís sencer del Caprabo si tu només volies fer una truita? Malgrat tot, un es agraït deixa un comentari en l’entrada agraint l’ajuda proporcionada, i després un es dona compte que es tracta d’un post de fa 8 anys i el bloc en qüestió fa 3 anys que no publica.
Perquè he acabat trigant 3 hores per fer una maleïda truita?!

Perquè he acabat trigant 3 hores per fer una maleïda truita?!


Ja per acabar, podria dir que els blocs mono-temàtics no m’agraden. Es avorrit parlar sempre del mateix tema. La vida es variada, hi ha de tot, perquè s’ha de restringir el que vols explicar només un tema per molt expert que en siguis? Ja ho se que no tothom es expert en tot com ara em passa a mi… Però us explicaré un secret, es pot parlar de qualsevol cosa sense ser un expert! Es més, si una cosa no la saps, te la pots inventar, el màxim que pot passar es que algú que si que sap del tema et digui que no es així, però no passa res, el pots deixar en ridícul amb algun argument intel·ligent de l’estil “Tu madre es manca i juega a la petanca”. Per tan, feu-me cas, convertiu el vostre monòton bloc mono-temàtic en un variat bloc poli-temàtic, perquè com diu la frase feta “En la varietat està el gust”. I qui sap, potser si poli-tematitzes el teu bloc fins hi tot el llegeixo habitualment ;)

No m’agradaria que penséssiu que els únics tipus de blocs que no son del meu grat siguin els de poesia. I ara! Ni molt menys! Per sort, tinc odi a repartir entre molts tipus de blocs ;-) Està bé, odi potser es una paraula molt forta. Deixem-ho simplement en que m’avorreixen mortalment. Com que hi ha varis tipus, i per no allargar excessivament el post d’avui he decidit dividir el post en dos parts, la d’avui i la que es publicarà demà, perquè es un fet demostrat que un post molt llarg espanta a la gent. També en soc conscient que molts dels meus lectors habituals son propietaris d’un bloc de les característiques d’aquesta llista, i que el post d’avui i que demà continua, serà una punyalada molt dura per ells, però ho superaran, perquè un no es converteix en lector habitual d’aquest bloc si no aguanta bé els revessos.

Poesia comprensible

Poesia comprensible

En la posició número dos (recordeu que en la posició número u amb un liderat indiscutible tenim els blocs de poesia) hi ha els blocs històrics, però no em refereixo als blocs que expliquen anècdotes històriques divertides com ara batalles curioses, aventures arriscades, enfrontaments entre nacions i coses per l’estil. Em refereixo a història de gent d’estar per casa de l’estil de “Pepet Merdaral va ser un gran expert en agulles de cap i va escriure 37 llibres sobres les agulles de cap, convertint-se així en el català més expert en tan apassionant tema i bla bla bla“. I si ni tan sols parlen de cap personatge en concret sinó d’un edifici ja es per saltar per la finestra “A principis de segle XIX, en el poble de Sant Munt de Fems, en la cantonada entre el carrer Pastoret i el carrer Cul de Cabra, es va construir la primera fàbrica d’espardenyes en cadena, que va suposar una revolució en el mon espardenyil, i bla bla bla“.

Piedra433

Aquesta pared es lo únic que queda en peu de la fàbrica d’espardenyes en cadena

En la tercera posició tenim els blocs de política. Com que tenim la #ironic_mode=TRUE sort #ironic_mode=FALSE de tenir un munt de polítics en aquest país, cada dia tenim la #ironic_mode=TRUE sort #ironic_mode=FALSE que un o més d’un polític digui alguna que altra barbaritat, però són tonteries que no val ni la pena discutir, però hi ha gent que les analitza i discuteix totes. Mira, ara ens han dit que els catalans son insolidaris, doncs molt bé… Demà ens diran que els catalans som mala gent, doncs d’acord… L’endemà passat que som adoctrinadors, doncs genial… L’altre que els catalans la tenim petita, doncs mira que bé…

Visca la política!

Visca la política!

En la quarta posició tenim els blocs de fotos. Son aquella gent que no en tenen prou amb l’instagram i necessiten un bloc per posar-hi més fotos. Hi ha dos tipus de blocs de fotos, els de fotos quotidianes i els de paisatges. Els primer els reconeixeràs perquè quan van pel carrer no miren el mòbil ni miren el terra a la cerca d’alguna moneda, sinó que miren a tot arreu per veure quin detall poden enganxar, i llavors fan una foto com ara un colom sobre un semàfor i li posen de títol alguna cosa profunda com “civilització vs natura”. Aquests també son molt donats a fer fotos a primer pla de les plantes, i si aquesta no té flor fan la foto en blanc i negre o sèpia, si senyor, una ortiga preciosa… Els segon tipus, els de paisatges, com a mínim han fet l’esforç de sortir de la ciutat per fer la foto a un camp de blat, però la veritat ja cansa tan veure camps de blat, de gira-sols, de patates, es igual, son camps, ja està, molt ben ordenats, molt uniforme, molt natural, però ja està, un s’avorreix a partir del camp número 50.

Natura rebel

Natura rebel