Acabo de veure la primera temporada de Sons of Anarchy. La sèrie va sobre el fill del fundador dels Sons of anarchy, una banda de motoristes d’un poblet de California que es per enriquir-se es dediquen al tràfic d’armes.

Si els trobeu per la carretera intenteu no molestar-los gaire, son gent susceptible

Si els trobeu per la carretera intenteu no molestar-los gaire, son gent susceptible

Per començar, la intro no es ni bona ni dolenta, simplement es senzilla, es tot el que un es pot esperar: Motos, tatuatges, armes i tot condimentat amb rock. El que m’agrada es que es curta.
La sèrie comença guai, amb una explosió en un magatzem. Reconeixem-ho, les explosions molen, sempre i quan no les visquis de massa a prop es clar. Però a partir d’aquí sembla una telenovel·la. El protagonista té un fill amb una yonki, el pare està mort, el germà també està mort, la mare del noi està emparellada amb el co-fundador i cap de la banda, tot molt embolicadament familiar, es a dir culebró total. D’acord, hi ha baralles, hi motos, hi ha musica roquera, però i què? No us deixeu enganyar continua sent un culebró. A veure, no es ni molt menys un culebró tan descarat com Gossip Girls ni Anatomia de Grey, però té els seus tocs. Si agafes aquesta espècie de telenovel·la i afegeixes un protagonista ben guapo, d’uns 30 anys, ros, ulls blaus, amb un perilla mal afaitada, ja tens una sèrie que agrada a les noies, perquè serà tot lo tòpic que vulguis, però a les noies els hi agraden “los chicos malos”. Això si, nois dolents que plorin quan vegin el seu fill recent nascut.

La mare (la Gemma) del protagonista (en Jack) es la única mare del mon, que en comptes de preocupar-se perquè el seu fill no es porta bé i fa bondat, es preocupa perquè es comença a portar massa bé i vol deixar lo de traficar, robar i matar. Pensava que l’activació del “gen mare” era automàtic, era acabar de parir i voler que el teu fill sigui un home de profit, però es veu que no passa amb totes.

No em digueu que no es irònic que la banda es digui “Fills de la anarquia” i estigui tan ben jerarquitzada. Es a dir, hi ha un president (en Clay), un vicepresident (en Jacke), els sergents, etc. Però no solament això sinó que fins hi tot porten una etiqueta a la armilla amb el nom i el càrrec! Hòstia! Quanta anarquia! Potser no volen govern, però a la seva banda que quedi ben clara la posició jeràrquica de cada un, només faltaria!

Quin problema té l’home del gorro? Fa tanta calor com per anar sense samarreta, però continua portant un gorro de llana al cap? Ah! Que realment no fa tanta calor! Que tot es una excusa per veure en Jack sense samarreta! Perquè després diguin que no es una sèrie per noies…

A PARTIR DE AQUÍ ESPOILERS

Si la mare del protagonista es vol carregar la yonki perquè li dona una xeringa amb una dosis de veritat? Per què no li dona una xeringa amb qualsevol verí? Vols dir que li farien la autòpsia a una yonki? No ho crec pas, la sanitat americana no està per gastar els calers dels contribuents en segons qui….

A veure si ho he entès. En el primer capítol en comptes d’amagar ràpidament els cadàvers de les treballadores del seu magatzem il·legal el primer que fan es planejar tranquil·lament una venjança, i l’endemà amb tota la calma arriba la poli (la que no està subornada) i troba els cadàvers. Quina sorpresa! A què esperaven per amagar els cadàvers? Que fos Halloween i fer que els cadàver semblessin una bona disfressa…? Crec que anar tan amb Harley no es bo, et toca massa aire al cap…

Capítol 4. La gent d’aquest poble es tot curiosa, quan tenen un problema no contacten amb la policia, contacten amb aquesta banda de criminals. Que s’han pensant que son? Els criminals ara son justiciers? Estàs de broma? Aquesta gent ha vist masses vegades el Equipo A…. Però el més fort de tot es que la banda accepta! Que serà lo següent? Què el jefe fumi purs i digui “Me encanta que los planes salgan bién”? Perquè el cabell blanc ja el té. Bahh, això no es serio…

En el capítol 5. Algú em pot explicar quina lògica segueix el tio que havia sigut de la banda i torna al poble? Per què torna? Si el van fer fora va ser per algo, no? A sobre torna encara portant el tatuatge, hola? Que no hi toca? L’excusa es per vendre’ls-hi una peces robades? En serio? No hi ha més gent que li interessi les peces? Es nota bastant que llevat dels dos primers capítols que serveixen per introduir-nos en situació, els capítols 3, 4 i 5 son per omplir la temporada.

Capítol 6. Una banda de traficants d’armes que es dedica a carregar-se els clients? No cal haver fet un master en ADE per saber que això no es bo pel negoci.

Del capítol 8 no en tinc cap queixa. De fet el capítol m’agrada, fa avançar la trama general. Bon capítol. Si del capítol 7 no en parlo es que no hi ha res a dir.

Deixant de banda que s’ha de ser molt malparit per deixar que matin el teu fill, la manera com plantegen l’assassinat del cap de la banda dels Mayans es estúpid. Estan uns quants de la banda dels mexicans en un parc, fent coses de mexicans com ara tocant la guitarra espanyola, prenent el sol i donant de menjar als ocells, de debò que no m’ho invento això es el que fa una perillosa banda de delinqüents. El cas es que el pare porta el seu fill cap al lloc on venen xurros (sí, una parada de xurros ambulant, en serio, no m’ho invento, si els americans mengen hot dogs, els mexicans han de menjar alguna altra cosa, no? A veure, algun guionista què sàpiga que mengen els mexicans? Algú? No? No? Ningú? Cap problema, posem xurros, a tothom li sembla bé? Doncs fet, una paradeta de xurros) . Allà el xurrer el mata clavant-li un ganivet. Què fan els mexicans de la banda mentrestant veuen com el fill del seu jefe mor apunyalat? Doncs continuen prenent el sol…

M’alegro molt que hagi tornat la dona de la ATF al poble. Es l’únic personatge de la policia que no es comporta com un idiota. Fins ara els únics personatges carismàtics que hi havia eren alguns membres de la banda, ja va bé que en l’altra bàndol hi hagi algú amb dos dits de front.

Les mares sempre volen el millor pels seus fills, i la Gemma, la mare del protagonista no es l’excepció. En concret vol que el seu fill esculli la yonki en comptes de la doctora. Quina mare voldria que el seu fill acabés amb una experta doctora amb una bona feina, un bon sou, una persona amb valors, una persona ètica, una persona responsable, en resum una persona de bé, totes, no? Totes menys la Gemma… Es que la yonki no té punts a favor? Bé… si… en comparació amb la doctora només hi surt guanyant en una cosa, té els pits més grossos… Difícil decisió sobre quina escollir, oi? Un incís, la yonki es la germana del Joey a la fracassada comèdia Joey. La yonki no es l’únic personatge que coneixereu, també descobrireu que la Gemma es la mare que sortia a Matrimonio con hijos, i que el cap de la banda es mig famós per haver sortir en algunes pelis, com ara fent del propi Hellboy.

Certament, Sons of anarchy molaria més si el cap de la banda fos un dimoni

Certament, Sons of anarchy molaria més si el cap de la banda fos un dimoni

L’acumulació d’errors del capítol 12 desemboca en una sèrie de danys col·laterals imprevists al començar al capítol i això m’agrada. M’agrada que res surti com estava planejat. Així es la vida. No exactament al revés de com un ho havia pensat, però amb un resultat que definitivament no es l’esperat. L’objectiu es matar un membre de la banda que t’ha delatat als federal quan realment no ha estat així però tu no ho saps? Doncs acaba morta la seva dona.

El final bé, tot i que no hi ha cliffhanger explícit queda pendent veure com el nano (en Jack) canviarà les coses perquè la banda sigui més bona. Si, heu llegit bé, he dit més bona. Serà com un espècie de breaking bad però al revés, un breaking good. Ja ho veurem si ho aconsegueix. Bé, es una manera de parlar, no estic segur de voler continuar la sèrie. De moment han fet 6 temporades i a final d’any emeten la setena, per tan fa una mica de mandra encara que només siguin 13 capítols per temporada. No em vull comprometre a res.

A PARTIR DE AQUÍ JA NO HI HA MÉS ESPOILERS

Com a nota després dels espoliers, dir que si no comento un capítol es que no en tinc cap queixa. Per tan heu vist que els primers capítols tenen bastantes queixes mentre que els últims no tantes, per tan la sèrie millora progressivament, això es bona senyal, m’agraden les sèries que milloren.

Una cosa que li sobra clarament a la sèrie son aquests moments de rock lent on veiem els personatges preocupats. Ja sabem que estan preocupats, no cal que ens ho recordin, en comtpes de perdre el temps en això podrien posar alguna diàleg per fer avançar la trama, no? Però es clar, sempre es més senzill una escena buida que una escena amb una conversa, així no cal pagar-lis tan als guionistes.

Alguns crítics han comparat Sons of Anarchy amb els Soprano. Per començar en Sons hi ha més acció, i tot i que els dos tenen la mateixa edat, es a dir, son tirant a vells per la “feina” que fan. De fet, tota la primera temporada sembla que passi en un mes. En canvi els Soprano era més realista, deixava passar més el temps perquè sigués més versemblant. Cada personatge dels Soprano tenia el seu què, en canvi, de moment molts dels personatges secundaris de Sons son pràcticament una façana, un decorat, un alleujament còmic o un alleujament serio i dur i violent, els hi falta profunditat. Però s’ha de reconèixer que tot i alguna que altra incoherència la història té lo seu.

Com valoro la sèrie? Els primers dos capítols tipus telenovel·la son un 4 o un 5. Els següents 3 capítols que son per omplir son un 5 o un 6. Els següents capítols on la trama realment avançat son un 7 i potser alguns capítols com ara el 8, 11 i 12 es mereixen un 8. Per tan li queda un en part merescut i en part benevolent 7/10. Si voleu fer feliç a la vostra parella femenina dieu-li de mirar Sons of anarchy junts, si no en teniu, o si no la voleu fer feliç, tampoc es una sèrie imprescindible.

Nota de la primera temporada: 7/10

el-yermo-de-aiel-9788448034542

El Yermo de Aiel – Robert Jordan

El Yermo de Aiel junt amb Los Portales de Piedra conformen la quarta part de la saga de la Roda del temps. En la edició espanyola van decidir separar El ascenso de la Sombra en dos còmodes llibres de 496 i 624 pàgines cada un. Si no voleu espoilers sobre la trama d’aquest llibre i d’anteriors llibres millor deixeu de llegir, per contra, si us dona igual tot endavant sense por.
El llibre comença amb una batalleta d’en Perrin, la seva xicota, en Loial, i tres Aiel contra uns quants Trollocs. Una lluita contra Trollocs? Què original! Només havia passat dotzenes de vegades fins ara! I sabeu què? El ferit més greu dels bons s’emporta una esgarrinxada, quina putada, eh?
El llibre comença amb la part menys màgica, que per mi millor, perquè quan apareixen poders del no res no m’agrada massa, però lamentablement resulta que es una part avorrida. En Perrin arriba al seu poble, veu que la gent està mig acollonida pels Trollocs que corren al seu aire i per altra banda pels Capes Blanques que en teoria els protegeixen, però son més aviat com la inquisició. Nobody expects the White Layers! Aquests capes blanques tenen retinguts en el seu campament uns familiars dels nostres 3 nois protagonistes i en Perrin organitza un rescat. I justament quan comença l’acció et canvien totalment d’escenari i et parlen del que fan en Mat i en Rand! Increïble! Indignant! Portes un munt de pàgines aguantant com en Perrin va d’una granja a una altra reclutant grangers perquè quan arriba el moment interessant et deixin penjat. Robert Jordan dimissió! Ai no, pobre, que està finat.
I què fan en Rand i en Mat perquè sigui tan interessant com per interrompre l’acció d’en Perrin? Doncs cavalcar pel desert… Fa calor… Es posen un mocador pel cap… Suen… Es posen un barret… Arriben a un oasis on hi ha una bassa d’aigua i unes quantes cabres… Tot molt apassionant ja ho veieu. Per ser sincer, també passen coses interessants per les tres bandes on es mou el llibre, però si les expliqués llavors posaria entusiasme i semblaria que m’agrada massa el llibre quan simplement no està malament del tot. Per exemple, la història d’en Perrin, que en aquest llibre està totalment aïllada, no està pas malament. Té la seva gràcia veure la organització dels vilatans per defensar-se de monstres el doble de corpulents que ells (vindrien a ser com uns Orcs perquè ens entenguem) i que malgrat els pagesos pateixen algunes baixes n’acaben matant un munt. Lliçó moral: Si sou les forces del mal no lluiteu mai contra el que semblen uns grangers desvalguts perquè resulta que seran més cracks amb els arcs que Robin Hood, Legolas, Hawkeye, o la Katniss Everdeen. Per altra banda la història de la Nynaeve i la Elayne tampoc està malament. Per cert, la Nynaeve es rotllo Son Gohan, es a dir, que es una patata, però quan s’enfada destapa el seu autèntic poder i fot una pallissa a tothom. Per sort, s’enfada per qualsevol cosa. Finalment la última banda, la d’en Rand després d’un inici avorrit i una continuació avorrida arriba a un desenllaç força interessant, m’agradarà veure com continua amb els seus nous amics Aiel.

Pobres Trollocs, no tenen res a fer davant d'un humil pastor de cabres

Pobres Trollocs, no tenen res a fer davant d’un humil pastor de cabres


I què tal el final? Bé, com que es tracta d’una saga i no d’un llibre aïllat el final acaba amb acció i tal però es nota que a la història encara li queda molta tela. Al final hi ha una lluita d’aquestes estranyes entre personatges molt poderosos i quan dic poders, em refereixo a poders així a lo gran amb grans explosions i tal. Tot molt espectacular i explosiu, però realment un no s’assabenta massa de que coi està passant perquè moltes vegades l’autor barrejo el que nota el protagonista amb el què realment està passant. Perquè agafeu la idea us poso un tros d’aquesta lluita exagerada: Martillos de Poder lo bastante grandes para allanar montañas y cuchillas que habrían atravesado el núcleo de la tierra se descargaron sobre Rand
En aquest llibre hi ha bastants personatges com passa en altres sagues de fantasia, però com que els personatges no es moren mai, amb la tonteria es van acumulant i acumulant cada cop més i comences a tenir bastants. La dotzena de principals es fàcils control·lar-los però pel que fa a la resta la cosa es complica, i més quan no hi ha Maries i Laures sinó noms estranys com Amathera, Egeanin, Moghedien, etc. Que en matessin algun de tan en tan no vindria pas malament. Sobre això que hi ha masses personatges i que tenen noms estranys us porto un joc per no avorrir-vos, heu d’endevinar el sexe del personatge segons el seu nom, marqueu amb H(Home) o D (Dona) segons el que creieu:

  1. Lan
  2. Faile
  3. Gaul
  4. Chiad
  5. Bain
  6. Moghedien
  7. Lanfear
  8. Amys
  9. Bair
  10. Chiad
  11. Couladin
  12. Egeanin

—¿No te parece hermosa? Tiene la espalda recta, los miembros fuertes y flexibles y los labios carnosos y rojos como granas. Su cabello parece oro hilado y sus ojos, zafiros. Su piel es más suave que la seda más fina, su busto lleno y armonioso. Sus caderas…
—Sé que es hermosa —la interrumpió precipitadamente Rand, que sentía arderle las mejillas—. ¿Qué te propones?
—Me limito a describirla…

—El deber. Esa montaña puede volverse terriblemente pesada en ocasiones — suspiró mientras cogía una lanza y una adarga a Rhuarc—. ¿Cuándo se tiene una oportunidad de descargar ese peso durante un rato?
—Cuando se ha muerto —respondió escuetamente Lan.

Per a més posts sobre aquesta saga que li importa ben poc al 99% dels meus lectors habituals podeu visitar els següents posts:

Nota: 6/10

Suposo que no cal dir que si no heu vist les 6 primeres temporades de l’ala oest de la casa blanca i teniu intenció veure-la millor eviteu llegir aquest post que pràcticament conté més espoilers que frases.

Quina feina es més difícil? La de secretari de premsa o la de cap ganivet? Jo no ho se, pregunteu-li a la CJ. Quan tingueu una resposta després li feu la mateixa pregunta al Toby. Pobrets, al principi de temporada semblen peixos fora de l’aigua.

Per un moment vaig pensar que deixarien de banda en Leo, quin susto! Sort que no ha sigut així. Em cau bé aquell vell. Tot i que ha reduït molt la seva presència. Parlant de sustos, aquesta segona legislatura del president està sent bastant més dura que la primera, si es pogués presentar a una tercera segur que no en surt viu.

Tot i que la primera ajudant de comunicació d’en Toby era més… més… exuberant, si sense dubte exuberant es la paraula, la segona, la segona em cau millor, i no només perquè ja la tingués vista com a ajudant d’en Ned (el pastisser) a Criando Malvas sinó perqué és més alegre i “dicharachera” i això posa nerviós al Toby i m’agrada veure en Toby nerviós. A part que fa gràcia el contrast amb l’alçada de la CJ que fa 1.90, fins hi tot van mantenir una conversa tal que “oye, ¿cuanto mides?”, “1,47”, “Y pensar que somos de la misma espécie…”

A l’últim any de mandat sembla que tothom està més pendent de fer política que no pas de governar, sort que en Leo està al cas per fer un cop de puny sobre la taula (es una metàfora, perquè veient la seva salut no hauria de fer masses esforços) i dir a la gent que amb un any es poden fer moltes coses.

No és casualitat que sigui la  ex-dona d'en Toby

No és casualitat que sigui la ex-dona d’en Toby


En temporades prèvies, quan veiem la casa blanca governant veiem poca hipocresia o una quantitat moderada de hipocresia però en aquesta sisena temporada que es centra en les campanyes polítiques es tot el contrari tenim hipocresia per donar i vendre, diuen el que vol sentir el votant sense importar el que realment el candidat pensa, es patètic. Però n’hi ha un que diu el que pensa encara que això li fasi perdre vots, i lo curiós del cas es que es republicà! Toca’t els nassos! El que representa que es “dolent” es qui diu el què pensa!

Per una banda m’ha agradat que la sèrie hagi canviat afegint les campanyes electorals perquè la temporada cinc es començava a fer repetitiva, però per altra banda està molt buida la Casa Blanca sense en Josh, la Donna, en Will,… Massa buida!

En Josh ha triat el candidat més ètic, però en canvi ell ha deixat la ètica de banda i només pensa en guanyar sigui com sigui. Llavors perquè ha triat aquest candidat? Quina decepció en Josh, pensava que tenia més integritat… Per sort en Santos l’acaba contagiant part de la seva ètica, tot i que en Santos també acaba contagiat de la obsessió en guanyar d’en Josh.

Quin canvi de mentalitat han fet. Abans tots estaven únits per solucionar les crisis i ara cada un va per la seva banda. Per una banda en Josh fa la seva i per l’altra la Casa Blanca fa el contrari. Es horrible això de fer política :S

Per primer cop en la sèrie veiem com treballen els republicans, i sabeu què? No tenen banyes ni cua ni porten trident! Però el que es pitjor es que se’ls veus a tots units, cosa que els demòcrates pfff… De fet, com en la setena temporada hi hagi més capítols amb protagonisme dels republicans encara acabaré pensant que no son tan dolents com els pinten, i menys encara aquest candidat que sembla el republicà més moderat de la història i no es un fanàtic religiós.

No se com s’ho fan els guionistes, però sempre passa el mateix, els capítols de la meitat de la temporada en endavant baixen una mica el nivell, però els últims capítols de la temporada sempre aconsegueixen convertir-los amb els més interessats, passi el que passi, guerres, NASA, política, malalties, atemptats, segrests, ho guarden tot perquè exploti al final i s’acumuli en una crisis combinada de varis factors.

El últim capítol està molt emocionat, no se sap quin dels 3 candidats demòcrates guanyarà. Bé, si ets perspicaç si que ho saps. Perspicaç en el sentit de saber com pensen els guionistes de l’ala oest? No, no cal ser-ho tan, tan sols cal mirar la intro de la sèrie i veure que l’únic candidat demòcrata que surt a la intro es el Santos per tan ja ho sabeu. El final de l’últim capítol es senzill però l’he trobat genial. Simplement surt el candidat republicà que acaba de veure el demòcrata que ha guanyat les seves primàries i diu tranquilament i amb una seguretat total: “Bueno, vamos a ganar”. Ho diu amb un to i una postura que es com si digués “Aquest pringat me’l menjaré amb patates”. Ho diu tan convençut que jo m’ho he cregut! Espero que realment no sigui així, i en la setena (i última) temporada veiem com tornen a guanyar els bons, vull dir els demòcrates. Si no es així crec que tindré malsons el dia que acabi la sèrie.

Una cosa que va perdre la sèrie en la cinquena temporada i que en aquesta sisena temporada es continua notant son els diàlegs brillants marca de l’Aaron Sorkin. Tot i que ha ajudat puntualment en el guió d’algun capítol, ja no es el mateix que en les 4 primeres temporades, una llàstima. De totes maneres com a trama, la temporada 6 passa millor que la cinquena degut al seu canvi de registre més enfocat a les primàries aportant una mica d’aire fresc a la sèrie, tot i que personalment m’interessa més el govern del país que la campanya política, tot i que al final també m’he trobat dibuixant en una pissarra un mapa dels estats dels EEUU i contant vots de cada un.

Les tres primeres frases ni tan sols son de la sisena temporada, però què importa?

[la primera dama i un nen]
– Si te pones nervioso te arrancaré las tripas
– Sí señora
– Pero no lo haré personalmente, tengo gente que se dedica a eso.
– Que bién señora…

[Josh i Toby]
– Por eso tienes esa fama de ser un toca huevos
– Me he ganado esa reputación
– ¿Podrías esforzarte un poco más?
– Claro, ahora no me estoy esforzando en absoluto.

[Josh i Santos]
– ¿Mucho trabajo?
– ¿Mucho trabajo? Preguntame por mis hijos.
– ¿Que tal tus hijos?
– No me reconocen!
– Solo te pido una legislatura más
– ¿Quien es ese que abraza a mamá?

[Leo i president]
– Que quiere que haga?
– Lo de siempre, que me hagas más listo
– Por comparación? Eso será fácil.

Feliç dia del administrador de sistemes! Per celebrar-ho us deixo amb unes quantes vinyetes dels freaks de Geek & Poke
Windows 8
6a00d8341d3df553ef01676951434b970b-800wi
6a00d8341d3df553ef017c35b2c286970b-800wi
6a00d8341d3df553ef017ee884a3f6970d-800wi
6a00d8341d3df553ef017c31a16a73970b-800wi
6a00d8341d3df553ef0168eabe2192970c-800wi
6a00d8341d3df553ef016767875265970b-800wi

El diumenge passat va ser el dia del amic amb dret a “roce”!
El dissabte passat va ser el dia del amic amb dret a “roce”! . Per tan, avui toca post amb “roces”. I on hi ha més “roce” que cap altre lloc? Exacte! En el tren en hora punta xD Per tan, avui us porto un post de trens. Perquè després diguin que agafo les temàtiques dels posts pels pèls…

Ja pagueu sempre el bitllet correcte? Sobretot assegureu-vos de no baixar abans de la parada! No fos cas que us multessin.
profesor

Què fa un tren al trobar-se un canvi de l’ample de les vies? Doncs fàcil, canvia les rodes.

Com evitar que un tren et passi per sobre

Acabem amb una comparació. Primer el tren més curt del mon

Després el tren més llarg del mon. Amb uns 200 vagons.

Com que aquest passat diumenge va ser el dia del gelat! Per celebrar-ho us porto un post amb aliments ben dolços ^^

Pastissos amb formes!
pasteles-sorprendentes-1

Pastís de casament geek
pastel-boda-geek

Un altre que fa pastissos amb formes.
CR_426538_buddy_valastro

No només es pot fer art amb pastissos, també amb xiclet ^^
CR_299080_esculturas_de_chicle

Sabeu d’on prové el Häagen-Dazs? A quin país us sona? Aquí podeu llegir la història del nom Häagen-Dazs.
MjAxMy00MmZmN2M5Zjc2OTA1ZmFi

La sisena temporada del Mentalista es la millor de totes fins la data. De fet, la intriga del capítol 6 fa que sigui el millor capítol no de la temporada sinó de tota la sèrie. Qui serà el John el Rojo? Per fi ho descobrirem? Apostes? Jo ja ho se xD Però la veritat, jo havia apostat per aquell, perquè per lògica havia de ser aquest. Era el que tenia més números, i quan tot està clar que apunta cap a una altre, tan clar que m’ho vaig creure vaig pensar que no l’havia encertat, però si que l’havia encertat ^^
Preparats per llegir alguns espoilers de la primera meitat de la temporada? Es la temporada on finalment es carreguen el John el Rojo. Es la temporada on es casen la Grace i en Wayne i fins hi tot tenen un fill. Les altres cinc temporades han estat perdre el temps amb casos normals. Però després de cinc temporades i mitja per fi s’han carregat el John el Rojo! No recordo cap sèrie que els hi hagi costat tant agafar el dolent del primer capítol.
El més curiós de tot es que el que hauria de ser un final de temporada tot just es el capítol 8. Després, no se que coi fan, però després d’un parell de capítols estranys de transició aconsegueixen que sigui pràcticament la mateixa sèrie de sempre, però en un altre ambient, però exactament el mateix, canviant la Brigada Criminal pel FBI que mola una mica més. No dic que no estigui bé, però després de l’inici de temporada bo, com que li falta substància… Bé, potser m’he precipitat en dir que es exactament el mateix, si haig de ser més exacte, després del canvi de meitat de temporada sembla que torni a haver-hi capítols mono-cas auto-conclusius i prou, però de fons, en els últims minuts del capítol, o al principi, o entre mig, et posen una misteriosa trama general perquè t’enganxis, com son de rebuscats, eh? I a mida que avança aquesta trama general cada vegada té més importància i fa apuntar que aquesta sisena temporada ja serà la última. Si m’equivoco i fan una setena temporada estaran allargant la sèrie massa. Espero que em facin cas, que jo domino d’aquestes coses…
363342
Es curiós com al cap de poc del punt d’inflexió sembla que tot torna a ser equivalent a lo de abans, però no! Van veure que el mètode de principi de temporada va funcionar i tornen a la tàctica de tenir varis sospitosos igual que amb el John el Rojo. Originals? No gaire, vist això, fins hi tot jo podria ser guionista… Però aquesta trama general queda inconcussa, quan s’acosta el final real de temporada sembla que s’oblidin de tot això i es fiquen amb un altre tema. Eo? Hola? Que se n’ha fet de la organització secreta a la ombra? Que m’he perdut algun capítol on la desmantellen? Simplement deixa d’aparèixer.
Què hi ha sobre la tensió sexual entre en Patrick i la Lisbon? Doncs això ho exploten sobretot al final de la temporada. A veure, imagineu la situació, ell es guapo i llest, ella es guapa e intel·ligent, porten 6 anys treballant junts i mai no ha passat res? Què ens hem de creure? Que això es com el Mulder i la Scully de Expedient X? Al final ha de passar alguna cosa! I mira que ja hem coneixeu que jo no soc gens partidari de les situacions romàntiques, però quan es necessari es necessari.
Tal com acaba l’últim capítol hauria sigut una manera perfecte ser no solament final de temporada sinó final de sèrie, però sembla que hi ha programada una setena temporada. Vaig dir que no miraria més temporades del mentalista, però tal i com acaba com a mínim hi haurà curiositat per veure el primer capítol de la temporada 7. Però repeteixo, penso que no hauria d’existir aquesta setena temporada, però ja que la fan el primer capítol s’haurà de veure i a partir d’aquí ja decidiré si la deixo o no.
[Cho i Patrick]

- ¿Cual es el plan?
– Si intentan matar-me disparad.

BCPP:Roselles