Com us vaig dir ahir avui es festa segons la meva religió. Em sap greu però avui agafo vacances. Ens veiem dilluns.
PD: Recordeu indicar el vostre aniversari al CT1971 si no ho heu fet ja, per veure si trobem més coincidències.

Demà serà el dia de parlar com un pirata!
Demà es un dia festiu segons la meva religió, el pastafarisme. Ja que hi som, perquè no fem un post sobre vaixells? Encara que no sigui vaixells pirates no passa res…

Un ferri encalla a Finlàndia perquè el seu capità va quedar atrapat al lavabo…
ferry-finlandia1

Fotos de la construcció del Titànic pas a pas.
tt5

Es passa 62 anys per reproduir la Royal Navy amb mistos i caixes de mistos! En total son 432 vaixells de guerra!
CERILLAS-5

Sabíeu que l’acer dels vaixells alemanys enfonsats durant de la primera guerra mundial va molt buscat? Son coses de la radioactivitat de l’aire es veu…
ScapaFlow L_tcm4-561834

Sabíeu que a Madrid tenen mar fet a escala? Bé, de fet es el Canal de Experiències Hidrodinàmiques de El Pardo.

PD: Recordeu indicar el vostre aniversari al CT1971 si no ho heu fet ja, per veure si trobem més coincidències.

Sempre que feia un viatge per Aix en Provence li passava el mateix, segurament seria per l’ambient de pau i tranquil·litat que s’hi respirava i per l’encant de poble tradicional que sempre ha tingut, però el cas es que sempre que portava a rebel·lar les fotos descobria que s’havien convertit en aquarel·les.

Aix en Provence
Aquesta ha estat la meva curta però intensa participació als relats conjunts de setembre.

Ja he acabat de veure la mítica sèrie Twin Peaks. Si voleu recordar el post sobre la primera temporada teniu el CT1962. Per no fer-vos llegir massa he dividit el post en dos parts, avui aprofundeixo en els personatges i demà dimarts vinent parlaré més de la trama i la valoració personal de la sèrie. Twin Peaks es mou gràcies al conglomerat d’històries individuals de cada personatge, per això, per entendre millor la sèrie res millor que analitzar personatge a personatge. Aviso que en les descripcions dels personatges poden haver-hi alguns petits espoilers, així doncs si voleu veure la sèrie (cosa que jo no recomano) no ho llegiu.

Em cauen bé
Agent Dale Cooper: Home super-optimista i feliç. Pot passar de la preocupació a la alegria en el temps que es triga a servir-li un cafè acompanyat de qualsevol pastís. Gràcies al seu positivisme es guanya fàcilment la confiança de gairebé tots els habitants de Twin Peaks, en especial la del xèrif. Viu enganxat a la seva millor amiga, una gravadora de veu, en especial durant la primera temporada El que no m’agrada d’ell son els seus somnis críptics, però no podia ser tot perfecte.
Xèrif Harry Truman: Es molt bon home i es fa molt amic de l’agent Cooper, només per això ja es mereix estar tan amunt a la llista.
Audrey Horne: Viu feliç fent el que li dona la gana. Es possible que acabi amb problemes, però té la sort que sempre la salven. Bàsicament actua sense pensar i sempre té un somriure als llavis. Ja heu vist que hi ha un patró de moment, la gent que sempre em cauen bé. A més, té bon criteri perquè li agrada l’agent Cooper.  Lamentablement a mesura que avança la sèrie deixa de ser un personatge tan guai.
Gordon Cole: Supervisor de l’agent Cooper. Es un home alegre i que es preocupa per l’agent Cooper, es el cap que tots voldríem. Es el millor recurs còmic de la sèrie. Està sord i això fa que contesti les preguntes responent una cosa que no té absolutament res a veure amb la pregunta que li han fet. Tan sols apareix en dos capítols, i si us sona la seva carà serà perquè es el mateix David Lynch.
Albert Rosenfield: El forense del FBI. Es asocial, però es eficient. Es un incomprès pel xèrif però jo l’entenc.
Agent Dennisse: O més habitualment Dennis, mai se sap. Es un transsexual de la DEA. Un personatge més extravagant per la sèrie, ja no ve d’aquí. Si us sonen les seves sensuals cames serà perquè son les de David Duchovny a.k.a. Fox Mulder de Expedient X. Ara ja sabeu d’on va treure aquest l’afició pels fets paranormals.

Quina opinió podria tenir d’un nan ballarí vestit de vermell?

Quina opinió podria tenir d’un nan ballarí vestit de vermell?

Ni bé ni malament
Norma Jennings: Rosseta maca propietària de la cafeteria. Es un personatge sense substància, ni bo ni dolent. Està allà per donar la típica conversa de barra de bar amb la diferència que es tracta d’una cafeteria i posar un cambrer sempre netejant la mateixa gerra amb un drap seria massa tòpic.
Ed Hurley: El propietari de la gasolinera i taller. També es un personatge sense substància. Té el mèrit d’aguantar la sonada de la seva dona.
La sonada del tronc: Una dona que va pel poble parlant amb un tronc. La típica vella boja dels gats era massa tòpica, així doncs millor que parli amb un tronc. A part d’encertar-la amb les seves previsions no fa massa per la sèrie.
Hawk: El únic policia eficient, a part del xèrif, del poble. Es el toc ètnic que tota sèrie ha de tenir, es clar, no podien pas posar un afroamericà en un poble de les muntanyes dels EEUU, havien de posar un natiu americà.
Major Briggs: Es un científic de les forces aèries. No se sap que coi deu haver vist, però no té cap problema en creure en els fets paranormals. De totes maneres per mi sempre serà el General Hammon de Star Gate.
Andy Brennan: L’agent de policia curtet. Res més a dir. Es un altre dels recursos humorístics de la sèrie, però a mi em deixa bastant fred.
Lucy Moran: Secretaria de la policia amb una veu i caràcter força irritant. Es la parella perfecte de l’Andy però a tots dos els hi costa veure-ho, es clar, al no ser gaire espavilats…

Saps que es tracta d’una sèrie mítica quan apareix homenatjada en els Simpsons

Saps que es tracta d’una sèrie mítica quan apareix homenatjada en els Simpsons

Em cauen malament
Nadine Hurley: La bòrnia sonada. Després d’un incident es recupera pensant-se que es una adolescent i amb una super-força. Personatge força insofrible perquè intenta fer gràcia i no ho aconsegueix massa.
Jocelyn Packard: La Coreana. Sempre es fa la tonta i la pobre i desvalguda dona desemparada. Només té una frase “Oh, tinc por”, però per darrera conspira com la que més, el problema es que no en sap i li surt tot malament.
Donna Hayward: La millor amiga de la Laura. Va oscil·lant entre un “ara m’agrada en James, ara no m’agrada, ara m’agrada un sonat agorafòbic, ara no m’agrada”. Què coi vol? Aclarat si us plau!
James Hurley: El típic motorista rebel amb caçadora. Què passava en els vuitanta que totes les noies queien rendides davant aquest estereotip? Primer està amb la Laura, quan aquesta es mor passa ràpidament a la Donna, tonto no es, té clar que es millor tenir una novia viva que morta. No content amb això tonteja amb la cosina de la Laura. Al final es tan estúpid que fins hi tot deixa perdre la Donna. Tot i que després la Donna el va a buscar per salvar-lo després d’haver fet de pringat amb el rotllo de la dona que volia matar el seu marit i fotre-li la culpa. Tota aquesta trama està ficada de manera totalment gratuita.
Madeleine Ferguson: La cosina de la Laura. Com que es igual que la Laura, això provoca en James es pengi d’ella, però en James està amb la Donna. Quin trio! No els suporto! Per sort, el seu paper dura poc…
Leo Johnson: Maltractador, traficant, assassí, criminal en general, calen més motius per odiar-lo?
Shelly Johnson: Casada amb el mal-tractador, traficant, assassí, criminal en general d’en Leo. Per què s’hi va casar? Oh, diu que abans de casar-se no era així… Ah es clar, et tornes un malparit d’un dia per l’altre, es clar. D’acord, ha aprés la lliçó i ara està amb un altre noi, en Bobby, estaria molt bé si no fos perquè en Bobby es un imbècil…
Bobby Briggs: El seu cognom sona igual que totxo en anglès, i el tio es més tonto que un maó, casualitat? No ho crec pas. Té aspiracions de grandesa i es un venedor de fum, però es un desgraciat en tota regla.
Ben Horne: Al principi de la sèrie es un triomfador que es propietari de la meitat dels serveis del poble. Al final de la sèrie es un perdedor que gairebé no té res. Passant inclús per un període psicòtic el qual es pensa que es el general Lee. Sense comentaris. Quan es recupera del brot psicòtic tampoc es pot dir que estigui recuperat del tot.
Jerry Horne: Germà excèntric d’en Ben. Què fa? Només pul·lular al voltant del seu germà. Es una excusa perquè en Ben expliqui els seus plans en veu alta.
Pete Martell: Segueix enamorat de la bruixa de la seva dona malgrat no està d’acord a com tracta la Jocelyn. Malgrat ser un crack dels escacs es un passarell.
Catherine Martell: Extorsiona de manera cutre al Ben i a la Jocelyn i li surt bé en els dos casos! Això diu molt poc a favor d’aquests dos personatges. Pel que fa al personatge, simplement és odiós.
Leland Palmer: Pare de la Laura. Advocat d’en Ben Horne. Hoste d’en Bob. Sonat total durant la resta del temps.
Nen Orfe: Odio els nens en les sèries que fan el tòpic paper de nen que fa entremaliadures. Que coi es això Daniel el trapella? Pfff

Ja ho heu vist. En la sèrie hi ha més personatges que em cauen malament que no pas de qualsevol altre. Com suporto la sèrie? Bona pregunta. Suposo que es per la curiositat de saber com acaba la història. I sobretot perquè la primera temporada està més bé que la segona. Demà continuaré parlant una mica més sobre aquesta mitificada sèrie.

PD: Recordeu indicar el vostre aniversari al CT1971 si no ho heu fet ja, per veure si trobem més coincidències.

En el CT1968 es parlava entre moltes d’altres coses que:

En una reunió de 23 persones escollides aleatòriament, la probabilitat que dues d’elles compleixin els anys el mateix dia del mateix mes és de 0,507, és a dir, hi ha un 50,7% de possibilitats que hi hagi dues persones que compleixin els anys el mateix dia de l’any.
Per a més informació l’article de gausianos

Arrel d’aquesta dada en Xexu va pensar que a Pons’s Blog podriem trobar aquests 23 comentaristes, i d’aquesta manera provar la teoria. I em va fer gràcia la idea, motiu per el qual es va emportar el BCPP

Aniversaris, provocant moments incòmodes des de compleixes un any

Aniversaris, provocant moments incòmodes des de compleixes un any

Així doncs: Quin es el dia del vostre aniversari?. Per predicar amb l’exemple us diré que el meu aniversari es el 6 de novembre. Alguns us preguntareu que si jo soc un èsser immortal, com puc tenir aniversari? Doncs perquè soc tan antic com l’univers, es a dir, el Big Bang que hi va haver fa uns 13.800 milions d’anys que entre d’altres coses em va crear a mi va caure en 6 de novembre. Si voleu ser discrets no cal que digueu la vostra edat, en tinc prou en saber la data de l’aniversari. Gràcies per la vostra col·laboració!

 

ACTUALITZACIÓ: Experiment confirmat! En el vintè participant ja hem fet bingo! Tan Allau com estranger fan anys el 25 de desembre! Ho hem aconseguit en el vintè participant on la probabilitat era del 41,14%

Demà es el dia del programador! Per celebrar-ho avui us ofereixo un post sobre informàtica ^^

Instruccions correctes a l’hora d’entrar en una sala plena de programadors.
como-entrar-sala-llena-programadores

Sabíeu que en el CERN hi ha un refugi pels vells ratolins informàtics?
refugio-ratones-cern

Javapocalypse: S’ha detectat un error de seguretat en Java i per tan es el fi de Java i per extensió del mon!

Què passaria si els clients dels restaurant fessin el mateix que els clients dels dissenyadors i programadors.

Acabo amb un recull de 13 cançons molt freaks sobre informàtica. Com per exemple el clàssic Computer-man de Apple.

BCPP: ahse

No vull semblar un terrorista, però crec que avui es un bon dia per fer un post sobre avions :P

Us atreviríeu a volar en un avió amb el terra transparent?
CR_820236_virgin_atlantic

25 avions que sembla estrany que puguin volar. Per exemple aquest ridícul Stipa-Caproni
18ca5947yeyuijpg

Rècord de vol en avioneta sense aterrar: 65 dies!. Fent en total 240.000Km!
hacienda

Vídeo de seguretat a bord original a càrrec dels ja coneguts Air New Zealand.

Però els de kulula airways tampoc estan gens malament