Cas típic 1998: noi li agrada noia, noi li agrada Joana d’Arc

Ahse d’Arc neix el 1412 a la vila de Domrémy. Té una infantesa normal de camperola del segle XV fins que farta que l’acusin de tenir un nom poc francès decideix canviar Ahse per Joana. Fins hi tot moltes vegades se la coneix com a Joana la donzella d’Orleans per semblar encara més francesa.
Per entendre la història d’Ahse d’Arc cal resumir una mica el context històric del fet més rellevant de l’època: La Guerra dels Cent Anys és una sèrie de conflictes entre Anglaterra i França. Es considera que aquest període va durar de 1337 a 1453. Que realment son uns 116 anys, però està clar que “la guerra dels cent setze anys” no mola tan com a nom.
Un dia Ahse llegeix en un blog la paraula divina de Pons que li diu que ha de portar el francesos a la victòria. La gent se la mira estranyada per varis motius:
– Com es que una camperola del segle XV sap llegir?
– Qui es aquesta divinitat anomenada Pons?
– Què es aquesta cosa anomenada “blog”?
– Des de quan els francesos tenen la paraula “victòria” en el seu vocabulari?

Ahse d’Arc havia de donar un missatge secret d’en Pons al rei de França, el Delfí (ridícul nom), així doncs es va dirigir cap a Chinon acompanyada de cada vegada de més seguidors, anomenats comentaristes habituals, que seguien la seva causa. Allà va reconèixer el rei entre la multitud gràcies als espoilers que el mateix Pons li havia fet sobre l’aspecte del rei. Gràcies a això i a uns vídeos de gatets d’un Cas Típic, Ahse d’Arc es guanya ràpidament la confiança del rei.
A partir d’aquest moment el francesos comencen a reconquerir les ciutats que havien caigut sota la malvada influencia de les tropes angleses i borgonyones: Orleans, Blois, Tours, Troyes i finalment Reims on van coronar el Delfí com a rei. Però no es van aturar aquí, els francesos van seguir empesos per la voluntat d’Ahse d’Arc que era la intèrpret de la voluntat divina de Pons i van arribar fins a París.

Pons va veure que la seva profeta se li estava escapant una mica de les mans. Veia que amb la seva fe estava portant la causa francesa més lluny del què ell s’havia imaginat, fins arribar al punt que no dubtava en amenaçar als comentaristes habituals quan aquests demostraven poca reverència cap al Pons, amb frases com “la seva manca de fe resulta molesta“, així doncs Pons va haver de parar-li els peus, ja que si els francesos haguessin continuant guanyant batalles hagués hagut el risc d’arribar a Anglaterra i amenaçar als ascendents directes de Sir Terry Pratchett, era un risc massa gran que Pons no podia corre. D’aquesta manera, en una emboscada traïdora Ahse d’Arc va ser capturada pels bastards borgonyons i venuda als anglesos per ser jutjada. Va passar un llarg captiveri fins que els acusadors van preparar els càrrecs en contra seu. Va ser culpada d’heretge i condemnada a la foguera, però ella en cap moment es va retractar de la seva fe cap al Pons i a les sagrades escriptures conegudes amb el nom de Pons’s Blog.

Aquesta ha estat la meva històrica participació als relats conjunts d’octubre.
PD: Aquest divendres serà el Cas típic 2000, un fet irrepetible que valdrà la pena veure.