Cas típic 2002: noi li agrada noia, noi li agrada quedar al Zurich

21:06h. Barcelona. Plaça Catalunya. Cantonada de davant del Zurich
En Miquel envia un Whatsapp al seu amic Joan
– Et queda molt Joan? Recordes que havíem quedat a les 21h, oi?
– Sí, sí, estic de camí, ara mateix arribo!
En Miquel no s’ho acaba de creure ja que coneix en Joan de fa temps i sap que arriba tard bastant sovint. Envia un Whatsapp al Marc, un altre amic amb el qual també ha quedat.
– Et falta molt per arribar?
– Ei! Perdona, vaig una mica tard, ara acabo de planxar-me la camisa i surto de casa volant!
Quina barra pensa en Miquel. Si el Joan acostuma a fer tard, lo del Marc ja es directament una patologia que li impedeix arribar mai a l’hora acordada. No es la primera vegada ni la segona que en Miquel es troba en aquesta situació.
En Miquel aixeca el cap i veu altra gent pendent del mòbil. Tothom fa més o menys la mateixa cara, la cara d’estar esperant a algú que fa tard. Tip d’aquesta situació decideix provar una cosa. S’acosta a la primera persona que veu clarament que està en la mateixa situació que ell i li diu:
– Bon vespre, perdona’m que em presenti directament, soc en Miquel i pel que veig estàs en la mateixa situació que jo, es a dir, has quedat amb algú que també està fent tard.
Després de la sorpresa inicial l’altre es recupera i respon
– Doncs si Miquel, estic igual que tu, per cert em dic Anna.
– Que et sembla Anna si passem dels nostres companys impuntuals i anem a sopar pel nostre compte?
Com que l’Anna també està fins als nassos de les faltes de puntualitat dels seus amics accepta. En Miquel i l’Anna recluten un parell més de puntuals desconeguts i cerquen un bon lloc per anar-hi a sopar tots junts. De camí en Miquel envia el mateix missatge al Joan i al Marc
– M’he fet un grup de puntuals i anirem a sopar. Et suggereixo que et facis el propi grup amb els impuntuals. Passa-t’ho bé!

Aquesta ha estat la meva participació al projecte “Quedem al zurich”. No sabeu de què va? Permeteu-me que us copiï les bases.

Bases:
– Descripció: projecte (de moment només és una possibilitat) de publicació d’un llibre amb poemes, microcontes, il·lustracions, fotografies, reflexions, etc., en català, i relacionats amb el Cafè Zurich de Barcelona.
– Qui hi pot participar? blogaires.
– Com es participa? es penja un post amb el títol genèric del projecte i el títol del text/imatge en qüestió (de l’extensió d’una pàgina en paper, orientativament) i es pengen aquestes “Bases”.
– Fins quan es pot participar? fins al 20 de novembre de 2014.
– Qui selecciona? la selecció anirà a càrrec de l’editor.
– Qui ho coordina? la Sílvia Teulats (Fent Punyetes), la Montse Aloy (Cantireta), la Glòria Bosch (El que em passa pel cap), la rits (Vuit8ena), l’Helena Bonals (En cada vers que has entès) i la Gemma Barberan (Truquem al Gegant del Pi?). Som un grup obert, qui vulgui, s’hi pot afegir.
– Què passa si l’editor decideix publicar el llibre? com que és un llibre col·lectiu i no tenim massa experiència, s’aniran decidint els dubtes que sorgeixin sobre la marxa.
– Què passa si l’editor decideix no publicar el llibre? no passa res, ens ho haurem passat la mar de bé projectant-lo!