Cas típic 1443: noi li agrada noia, noi li agrada comprar peluixs

Posted: 2013-02-13 in Personals

Per raons que ara no venen al cas del post que avui ens ocupa, he tingut la necessitat de comprar un peluix dels Simpsons. Així doncs hem vaig encaminar cap a una botiga de joguines, tot pensant que per exemple en una fruiteria seria més complicat de trobar. A la primera botiga de joguines no vaig tenir sort i em van dir que no en tenien. Però a la segona em vaig trobar amb un home gran. Eus aquí la bonica història:
– Bona tarda, que té algun peluix dels Simpsons?
– Del Simpsons? Sí, m’agraden molt els Simpsons, els conec a tots!
– Ah, molt bé…
El vaig seguir fins al fons de la botiga on em va mostrar un prestatge on estaven col·locats de mala gana uns quants peluix dels Simpsons. I sense practicament voler-ho em vaig posar a investigar sobre els coneixements de l’home sobre la família groga. Vaig senyalar cap a un del Homer i l’home va demostrar els seu domini del tema.
– Sí, aquest es el pare!
Hmm, podria haver dit que es el Homer, però suposo que “el pare” serveix com a qualificatiu. Em vaig decantar cap a un model d’en Bart i ell afegí.
– I aquest es el nano!
Hmmm, “el nano”, si, ja veig que domina els Simpsons a la perfecció. A partir d’aquell moment vaig decidir posar-lo a prova en serio. Vaig agafar el del Apu. Però ell no es va fer endarrere i va dir sense vacil·lar:
– Ah sí, es el indi.
Hmmmm, suposo que ja m’hauria d’haver esperat aquesta resposta. Però el cas es que ja estava enganxat al joc, i vaig assenyar cap al personatge d’en Krusty. I tot orgullós de demostrar el seu coneixement va dir:
– Aquest el conec! Aquest es el pallasso, el Krispy!
Krispy? en serio Krispy??! Em va recordar en aquell capítol del Kampamento Krusty on apareix el Barney mal disfressat de Krusty i diu: “Soy Kresta el payaso”. Però no content amb això vaig decidir fer la última prova i vaig senyalar cap a un peluix d’en Milhouse. Aquest era difícil, se’l va quedar mirant fixament i finalment va reconèixer:
– Doncs aquest no se pas qui es.
Molt bé! Sort que li agradaven els Simpsons i els coneixia a tots!
I fins aquí el capítol d’avui de les aventures d’en Pons a la vida real.

Comentaris
  1. ahse ha dit:

    Amb molta tristesa he d’admetre que no entenc de què va aquest post i no puc per tant fer cap comentari que tingui sentit.
    A algú li importa realment els coneixements dels botiguers?

  2. Sergi ha dit:

    Val a dir, en defensa del botiguer, que la confusió amb en Krispy és fins a cert punt lògica, ja que en Krusty apareix a les capses de cereals que surten a la sèrie.

  3. Anna ha dit:

    I com es deia el botiguer??

    (moltes gràcies! m’has arrencat la primera rialla del dia!! )

  4. XeXu ha dit:

    Com a mínim va tenir la decència de reconèixer que no sabia qui és en Milhouse. Si s’hagués fet l’espavilat i t’hagués dit que era el germà del ‘nano’, hagués fet el ridícul.

  5. Crític de cine ha dit:

    I aquí ve la gran pregunta del dia: quin peluix et vas comprar al final??

  6. Oooh, doncs a mi m’ha fet peneta, podria haver dit l’amic d’en Bart si no sabia el nom, però tot i tenir els cabells blaus ni el reconeixia,… perquè és el noi que passa desapercebut, el noi que els seus company de classe no tenen en compte, el que sempre hi és però no es nota…

  7. sa lluna ha dit:

    Penso que hagués estat més noble per part teva fer-li una demostració dels teus coneixements sobre els Simpsons que fer burla de la bona voluntat del botiguer.

    Avui tampoc parlaré de tu, però si que et desitjo una bona tarda.
    Aferradetes.

  8. Montse ha dit:

    S’hi va acostar prou: també podia haver dit que era en Ronald McDonald. I el peluix és per… demà? (signat, tafanera compulsiva)

  9. Marion ha dit:

    Mare meva, si jo fos dependenta i em toqués despatxar el Pons, crec que em tremolarien les cames. De fet fins i tot la veu i segur que també m’hagués sortit un Krispi en comptes d’un Kruspi. O era Krusti? O Frusti? Trusti? :P

  10. Rafel ha dit:

    I no tenia l’Skinner? La conversa hagués donat per a tota una tarda. :)

  11. glòria ha dit:

    Molt dura la vida dels botiguers! No ho sabeu prou.
    De tant en tant entra algun client que n’hi ha per llogar-hi cadires.
    I si compren encara rai…

    • Pons ha dit:

      jo només li vaig preguntar si tenia peluix dels simpsons, si estava avorrit i tenia ganes de xerrar era cosa seva, jo sabent on eren ja en tenia prou

  12. Tomàs ha dit:

    És que això de la vida real té aquestes coses. El dia que trobis un polític i li preguntis pel concepte de l’ètica en sortiràs tant decepcionat com en vares sortir de la tenda de peluix.

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s