Cas típic 1161: noi li agrada noia, noi li agrada Rama

Cita con Rama – Arthur C. Clarke (448 pàgines)

Recordeu a Arthur C. Clarke d’altres posts com … veig que no vaig arribar a fer el post, quant em vaig llegir el seu llibre només vaig apuntar en la pestanya de llibres: El martillo de dios – Arthur C. Clarke: 7/10.

Però bé, avui m’agradaria comentar Cita con Rama. En el segle XXII existeix un programa de control de meteorits per evitar que un d’aquests objectes s’estavelli contra la terra o qualsevol dels planetes o llunes del sistema solar ja colonitzades. Gràcies a aquest sistema es detecta el que sembla un meteorit més. Quant es detecta que la seva òrbita pot arribar a ser perillosa per la terra se li dona el nom de Rama. Al estudiar-lo amb més determinació s’arriba a la conclusió que allò es clarament artificial. Ràpidament es movilitza la nou més propera a la trajectòria de Rama per què s’acosti a investigar. A partir d’aquí Rama serà una sorpressa radera una altra.

Doncs està molt bé! Com a mínim segons el meus gustos… Són capítols força curts, gairebé al nivell de Dan Brown, on en cada capítol passa alguna cosa interessant que desvetlla alguna nova sorpresa. A més a més la història es veu des de dos punts de vista, primer el pas que fa l’equip de reconeixement en viu i en directe sobre Rama i després l’anàlisi de les conseqüències que fa el comitè designat al respecte per tractar l’assumpte de Rama. A més, el final suposo que no agradarà a molta gent, però jo el trobo molt encertat.

Se podía confiar en un mercuriano; si él prometía algo, seguro que lo cumpliría, aunque el precio exigido sería considerable. Ellos mimos solían bromear asegurando que si el Sol mostraba alguna vez señales de convertirse en una nova, se comprometrían a controlarlo…, una vez fijado el precio.

Nota: 8/10