En un principi, pels banyistes de South Beach només era un altre dia tranquil i calorós de juliol com qualsevol altre, però el dia no acabaria així ja que el petit Joey va escollir aquella tranquil·la platja. En Joey era un tauró blanc de 12 metres de llarg i 9.000 kilos de pes. En Joey va jugar amb els banyistes tal com ell sabia fer-ho, es a dir, agafant-los per les cames amb les seves mandíbules i sacsejar-los a banda i banda fins a arrancar-lis les cames. No es adorable? Lamentablement en Joey només va poder jugar amb un parell de persones abans que la resta de banyistes sortissin de l’aigua amb crits de terror. Després van començar a aparèixer els caçadors de taurons amb els seus arpons i van aconseguir abatre el pobre Joey. Després els banyistes de South Beach, alleujats, van poder tornar a banyar-se altre vegada tranquils, ja que no sabien que s’estava acostant la mare d’en Joey per buscar al seu petitó.
Disclaimer: Aquest relat no l’he escrit jo sol, he comptat amb l’ajuda del meu bon amic Spilberg. Tot i que no parava d’insitir en posar-hi un extraterrestre a la història. Fins als nassos estic de la mania d’aquest home de posar-hi extraterrestres quan no cal.
Aquesta ha sigut la meva col·laboració als relats conjunts del mes de juny.
Cas típic 1927: noi li agrada noia, noi li agrada banyar-se tranquil·lament
Posted: 2014-06-24 in Webs/Blocs
Comentaris
Pons's blog 
Has fet bé de no fer cas al teu amic Speilberg, en aquesta història no fa cap falta un extraterrestre. En canvi, potser sí que li aniria bé una impactant banda sonora, vols que parli amb el meu amic John Williams a veure si s’hi pot fer alguna cosa?
si! m’encanta en John Williams! :D
ostres pobre Joey mira que no deixar-lo acabar de jugar tranquil…
els millors peixos moren joves…
Si l’haguessin portat a la peixera del Pons podria haver jugat molt més i sense patir!!
Uns plans subjectius des de dintre l’aigua quedarien d’allò més bé.
La veritat és que em fa llàstima el pobre Joey, però també els pobres banyistes i és que seran les mares de tots tres les que quedaran més mal plarades, així és la vida, pobre gent, les tres mares incloses.
Vicent
i els pares? ningú pensa en els pares?
Si el pare de Joey sembla que no n’estava gaire interessat en anar a buscar-lo!
Genial!! Mai no he sentit tanta compassió per a un pobre tauró entremaliat i simpàtic!
Alabat sigui el Pons ara i sempre i per a sempre més! Amen.
visca els taurons!
Pobre Joey, encara no tenia gaire pràctica en això de jugar amb humans. Sort que la mare posarà les coses al seu lloc.
es complicat jugar amb els humans, son força toca pilotes
Home, que el Joey es menjara a l’ET al principi del relat, hauria quedat bé, crec.
tothom sap que l’ET es in-comestible, només cal veure la mala pinta que té
Doncs t’ha quedat prou bé, ara que ho dius, sí que fa pinta que aquí n’ha de passar alguna, estan tots tan tranquils… Ben pensat, però amb aquestes companyies que gastes ja podràs.
Pons’s blog, espatllant la tranquil·litat des de 2006 ^^
Doncs mira, m’has fet pensar que en pots acollir un de mascota, la peixera haurà de ser una mica més gran, sempre poden fer-te un descompte per l’altra. ;)
Més aferradetes! ☺
Quan el tingui ja et convidaré a casa ;P
D’acord amb el McAbeu: aquí falta una banda sonora, la banda sonora que ens ve al cap, automàtic!
curiosament en John Williams no va participar en la banda sonora de jaws
Si el Joey sol volia jugar. És que els taurons són uns incompresos.
Que comenci la mùsica!
Ta-daaaaaa
Ara els taurons ho tenen més fàcil, ja no els cal desembolicar el menjar.
fa uns quants anys que s’han deixat de portar els banyadors fins als turmells xD
El menjar de taurons ja no és el que era…