Cas típic 1730: noi li agrada noia, noi li agraden els dies obscurs

Posted: 2013-09-20 in Llibres

apocalipsis-z_250La segona part de Apocalipsis Z té com a nom: Apocalipsis Z II. Deuria ser un gran esforç per l’autor posar títol. Però la cosa no queda així, li ha posat un sota títol: “Els dies obscurs“. Inquietant, oi? Sobre l’argument, abans de tot, avisar-vos que si no voleu espoilers sobre el final del primer llibre us recomano que salteu el següent paràgraf.
La història es reprèn just en el punt on la vam deixar, es a dir, teniem el nostre advocat protagonista, amb el seu gat taronja, un pilot d’helicòpters ucraïnès amb llargs bigotis, una adolescent voluptuosa i malparlada, i una monja infermera voltant, en helicòpter, direcció les canàries. Podria haver un grup més variat? Segurament, però el llibre perdria versemblança. De fer, la formació d’aquest grup tan peculiar té una raó basat en el públic que li agrada la temàtica zombie, que per generalitzar direm que es tracta d’un home jove. Per tan es normal que aparegui una noia atractiva, de fet, es estrany que en el primer llibre trigui tan en aparèixer. El ucraïnès es un personatge inevitable, en tot llibre d’acció ha d’aparèixer un tio perillós el qual no t’agradaria fer enfadar, i tothom sap que els de l’Europa de l’est son la gent més sonada i perillosa que et pots trobar. Lo de la monja mira, una monja sempre li dona un toc de surrealisme a tot plegat, que de pas serveix per lligar el títol de Apocalipsis amb el mon espiritual.
Al arribar al arxipèlag es troben que Fuerteventura està plena de zombis, però Tenerife sembla la localització de la resistència organitzada per autoritats militars. Després d’haver vist 28 dies després i jugat al Half-life, un ja sap que si hi ha una cosa més perillosa que els zombis o extraterrestres, aquests son els militars.
El llibre segueix l’estil de la primera part, es a dir, molta acció, molta incertesa i desinformació i molta narració en primera persona al estil diari personal, tot i que aquest estil es perd a vegades en front unes pauses per conèixer una mica de la vida dels personatges secundaris que es va trobar el protagonista. I per suposat continua havent molts zombis.
El nivell de perill constant no es tan exagerat com en el primer llibre, però no es pot dir que faltin frases que resumeixin les diferents situacions desesperades, heus aquí uns exemples:

Ella era perfectamente consciente de que tan sólo nos quedaban unas horas de vida, a lo sumo, y estaba arreglando sus últimas cuentas para cuando tuviese que saludar personalmente a Dios… lo cual sería pronto, si no lo remediábamos de alguna manera.

Pero lo que me está contando… ¿fue así en todo el mundo? Alicia rió sin ganas, mientras me miraba incrédula, como preguntándose cómo era posible que supiese tan poco. –Oh, por supuesto que no -contestó, con una mirada oscura-. En el resto del mundo fue todavía peor.

Sin embargo, pensé para mis adentros, normalmente eso sólo es el preludio de una noche de horror aún mayor.

En aquel instante estuve convencido de que íbamos a morir irremediablemente.

Y de todo aquel equipo, sólo Viktor Pritchenko y yo intuíamos por experiencia los horrores que les podían esperar allí dentro.

Súbitamente tuve el presentimiento de que muy pocos de aquel grupo veríamos la luz del siguiente

A part del fatalisme també queda lloc per una mica d’humor:

Basilio se giró como un tornado y le sacudió una patada demoledora que hubiese merecido la aprobación del mismísimo Chuck Norris.

Si estaban pensando en demandar a los No Muertos, se lo desaconsejo vivamente. No creo que sean solventes, y si me apura, puede que ni comparezcan al juicio.

Si em va agradar el primer llibre, molt hauria d’haver canviat d’estil l’autor perquè no m’agradés tan aquesta continuació inevitable, ja que deixa el final molt obert. De fet, podria haver venut la trilogia com un sol llibre, però seria molt gruixut i l’autor no faria tants calers. Però bé, sempre hi ha parts més bones que d’altres, per exemple, el retorn del rei es millor que la comunitat del anell. Però no es el cas d’aquest llibre que t’enganxa igual que el primer. Amb la novetat que la història es mou en dos fronts a la vegada. Com sempre passa, hi ha un front més interessant que l’altra, però bé, els dos estan molt bé. Una altra novetat es que no només els protagonistes actuen com a narradors, també ens posem en la pell d’un antagonista i d’un zombie durant algunes pàgines, realment no son les millors pàgines, però tampoc sobren. Si en el primer llibre hi havia tensió, incertesa i acció, en aquest tenim acció, incertesa i tensió en dosis més grans. I efectivament, això vol dir més i més zombies.
Veig que han fet un vídeo per promociar el llibre. Realment no calia perquè es una mica cutre, però en fi, us el poso.

Nota:7/10

Comentaris
  1. ahse escrigué:

    Però què estan dient aquests al seu cutre video!! Qui podria mai sobreviure sense Internet? Un es moriria en poc més que 32 hores…

  2. ahse escrigué:

    Sobre el llibre:

    Abans de tot cal observar que l’autor es diu Manel Loureiro, un nom que no inspira gaire confiança.
    Segon, com a lectors fidels d’aquest bloc hauriem de saber si el ucraïnès va acabar tirant-se a l’adolescent o a la monja.
    Tercer, s’ha de saber també si hi havia zombies voyeurs assistint a l’escena on el ucraïnès s’està tirant a l’adolescent o a la monja.
    Quart, si essent zombie encara et queden desitjos i el plaer sexual.
    I per acabar… Bueno, què pot esperar un d’un llibre amb el final _no_acabat_?

  3. Quadern de mots escrigué:

    Canvio de tema que aquest llibre NO és per mi de cap de les maneres. Els temes zombis no m’han agradat mai i ara tampoc.

    Has vist la sèrie Deadwood, del llegendari oest ? Jo ja l’estic acaban i no està malament.

  4. XeXu escrigué:

    No cal dir que cap dels dos títols, ni el primer ni el segon, ni tampoc el futur tercer volum, cauran a les meves mans. Sembla mentida l’afició que tens a aquesta temàtica, que s’ha posat de moda els darrers anys. La puntuació que li atorgues és que en gaudeixes de veritat. Dues coses, em quedo amb això de que si hi ha quelcom més perillós que els zombis i els extraterrestres, són els militars, i en segon lloc, curiós que expliqui coses des de la perspectiva d’un zombi, encara que em fa dubtar que pugui tenir gaire profunditat mental i capacitat de reflexió…

    • Pons escrigué:

      capacitat de reflexió d’un zombi ja et dic que poca, però algu hi ha…

    • ahse escrigué:

      El Pons està investigant la vida després de la mort i buscant nous estats de consciència. Sembla mentida quants llibres n’hi ha al món sobre aquesta temàtica i quanta gent s’ho està prenent tot seriosament.

      (diuen que tota experiència religiosa té a veure amb funcionaments dubtosos dels lòbuls temporals del cervell)

    • ahse escrigué:

      Aixeca’t, O Pons Senyor, alça la mà:
      no t’oblidis dels humils.

      Per què no paga atenció el dolent al Pons?
              
      Ell diu en el seu cor, Tu no m’ho requeriràs.

      Tu l’has vist; perquè Tu mires la maldat i el despit,       
      per recompensar-lo amb la teva mà:
      el pobre es compromet a tu;
      Tu ets la protecció dels sense pares.

      Infringeix tu el braç del malvat i l’home dolent:
      busca tota la seva maldat fins que ja no trobes cap.

      El Pons és Rei eternament i per sempre:
      els pagans han perit de la seva terra.

      Pons, tu has sentit el desig dels humils:        
      tu prepararàs els seus cors, tu faràs la teva oïda escoltar:
      per jutjar l’orfe i l’oprimit,
      tal que l’home de la terra no pugui oprimir més.

  5. […] En el primer llibre teniem zombis. En el segon, a part dels zombis teniem militars que eren encara pitjors. I en el tercer, a part de zombis i […]

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s