Segona temporada de l’ala oest vista! Va, intentaré fer un post sense espoilers.
Un cop solucionat el “problema” del final de la primera temporada, els capítols no tenen ni temps de tornar-se monòtons perquè arriba la incorporació esporàdica de Emily Procter, que la coneixereu de CSI Miami per ser Calleigh Duquesne. A part els protagonistes continuen tan brillants com sempre, però a més a més s’afegeixen capítols estranys però versemblants com ara el del obstruccionista (2×17).
Així doncs què? Què passa? Es la sèrie perfecte? No, no ho és, perquè justament els personatges son massa perfectes, tots son massa bons, son massa craks. Si fins hi tot el president ha guanyat un premi Nobel en economia! Qui es creu que algú tan competent acabaria com a president?
Mentre el final de la primera temporada es “un problema que explota de cop”, en la segona temporada el problema el vas descobrint en mica en mica i es van descobrint les implicacions fins que es fa públic. Paaaaaaam! I a més a més altres temes secundaris, perquè recordem que a EEUU sempre passa alguna cosa, i a sobre hi ha un cop d’efecte emocional que no esperava. Bufff quin final, encara tinc la pell de gallina! Haig d’abaixar el ritme, l’estic veient massa de pressa, amb aquest pas l’acabaré de seguida. Haig de posar altres sèries entremig.
(President amb tots)
– ¿Seria posible que solo hablasen dos a la vez?
[Segueixen parlant tots alhora…]
– Charlie! Me traes un par de aspirinas o mejor aún una arma para matar a alguno de estos.
(President i Leo)
– ¿Tengo que ir al concierto de la sinfónica de Reikiavik?
– Sí, porqué canceló la reunión con el embajador islandés de ayer
– ¿Y ese es mi castigo?
– Si, señor.
– Té daré 1.000 dolares si no me obligas a ir.
– La reunión era para tratar el tema de la ballenas.
– ¿A caso votan?
(President i Leo)
– Suecia tiene una tasa de alfabetización del 100%. ¿Como demonios lo hacen?
– A lo mejor no han contado bien
– Si, debe ser eso.
(Toby i agent de policia)
– ¿Está entrenada?
– Si.
– ¿Cuantas formas de matar sabe?
– ¿Cuantas formas hacen falta?
Per acabar, CJ i la lliga de cartògrafs per la igualtat del capítol 16 de la segona temporada.
Pons's blog 
Interessant punt de vista del mapa del mon…
Un exemple de lo deformada que veiem la realitat a vegades ^^
Efectivament… Fins i tot ens sembla que hi hauria una França!
Com vols que existeixi França si ni tan sols tenen primera dama? xD
Però tenen YSL! I Guerlain! I Dior! I d’altres pareguts!!
Hem començat a mirar la primera temporada per “culpa” teva. Emprenya una mica quan es posen en pla “què guai que és ser americà”, però ens agrada molt.
No es diu “per culpa teva” es diu “gràcies a tu”
I a més a més va ser una recomanació gratuita, eh!? Hi ha tants consells al món que es paguen!
Anem gairebé al mateix ritme, si frenes per no anar tan ràpid a acabar-la, t’agafaré. Em falten els darrers capítols, dos o tres, i pel que sembla me n’espera alguna de bona. Els diàlegs que destaques els recordo perfectament, els tinc frescos. I és que els diàlegs són el millor de la sèrie, sempre frescos i mordaços, i no saps per on et sortiran.
Ja sabia jo que la noia republicana em sonava d’alguna cosa. Et diré que per mi és una mena d’arlequí, un bufó, i tot i que té moments bons i més seriosos, no m’acaba d’encaixar amb la resta. Però havien de posar algú més ja que no surt l’ex d’en Josh, oi?
Enganxa, enganxa, jo la seguiré mirant. No t’espavilis gaire per no aixafar-me la tercera temporada!
Si, no se on coi està l’ex d’en Josh. Però no passa res, tampoc tenia massa gràcia aquell personatge més enllà de ficar-se amb en Josh.
Me’n feu venir ganes, eh!!!
xò si no tinc ni temps per Homeland,… com em puc posar amb una altra?
Pregunta-li al Pons com s’ho fa.
Comparar el ala oest amb homeland es un altre nivell, es com comparar…. bé, que no es comparable.
Buscar temps es qüestió de prioritats. No dormis tan, no mengis tan, no tinguis tanta vida social, no cuidis tan de la familia, es fàcil.
[…] comentat que les tres primeres temporades de l’Ala Oest (un, dos i tres), que us faria pensa que no comentaria també la quarta? Entrem en matèria. Qui guanya les […]
[…] 2, 3, 4, 5, 6 i 7 de l’Ala Oest de la Casa Blanca (sèrie […]