He comentat que les tres primeres temporades de l’Ala Oest (un, dos i tres), que us faria pensa que no comentaria també la quarta?
Entrem en matèria. Qui guanya les eleccions només començar la quarta temporada? Doncs comptant que queden 3 temporades més de sèrie, doncs estava clar qui guanyaria…
No em queixo de res de la sèrie, però en la quarta temporada ja no sorprèn tan. Vull dir que molts capítols tenen el mateix esquema. Hi ha un problema militar en algun país i la Casa Blanca ha decidir en quin grau s’involucra i de quina manera. Mentrestant en Toby i el seu ajudant (sigui qui sigui) ha de fer el discurs per alguna cosa, ja sigui campanya, investidura, estat de la nació, sempre hi ha discursos importants per fer. Amb això no vull dir, que en la quarta temporada no sigui interessant la campanya d’en Sam o la guerra al país Africà inventat, simplement que ja havien passat situacions semblants. Però en el fons la política es això, campanyes i discursos, i com a plus, si ets EEUU pacificar el mon. Malgrat tot encara em poso tens per saber com tiraran en davant la campanya i per veure com Leo i el President decidiran com afrontar les victòries i desastres que van intercalant les operacions militars.
Per cert, a que coi ve a compte el capítol 13 sobre l’alzheimer? Es un break a meitat de temporada? Pel meu gust no calia…
No em molesta que hagin decidit treure en Sam de la sèrie. Però el que no trobo lògic es que l’hagin substituït per un personatge que es exactament igual que en Sam del principi, es a dir, es un crack, però li falta experiència. Ja que estic criticant nous personatges aprofito per dir que la nova secretaria personal del president no em fa el pes.
Canviant de tema radicalment, què li passa a la primera dama? S’ha fet vella de cop? Han envellit molt malament o es cosa meva? Potser s’ha barallat amb els maquilladors? En fi, ja veuré si en la cinquena temporada continua semblant una mòmia amb botox…
4×19 es el típic capítol per omplir per arribar al final de temporada, però es perdonable perquè es distret.
Els dos últims capítols contradiuen el tòpic que en l’Ala Oest només parlen i parlen i no hi ha acció. A veure, tampoc hi ha acció al estil de trets, baralles i tal, però com a mínim, no només parlen també signen… Mira que la Zoey no em cau massa bé, però m’ha fet patir. Bé, la Zoey no m’ha fet patir, m’ha fet patir el seu pare, veient la seva preocupació. Parlant de pare, qui ho diria que en Toby seria un bon pare, oi? Ho tinc claríssim, després del president el Toby es el millor personatge. Impossible acabar la quarta temporada i no mirar el primer capítol de la cinquena immediatament. De fet, crec que mai havia vist 4 capítols seguits d’una sèrie, aquest cop he mirat 5 capítols seguits, no fos cas que no acabés tot bé :P
No voldria acabar sense recordar que per molt que critiqui alguns aspectes de The West Wing en aquest post, continua sent una de les millores sèries que he vist mai.
[CJ i Sam]
– Que haces en el suelo?
– Es lo que tenia más cerca
– Ya…
– La primera dama es lesbiana?
– Quieres que se lo pregunte?
[President i Mike]
– Muy buen trabajo Mike!
– Gracias señor.
– De verdad, muy buen trabajo. Escoge una de mis hijas la que quieras, la mayor está casada, pero el Papa me dijo que puede anular cualquier matrimonio.
[Toby i CJ]
– Quedate aquí mientras voy a buscar alguna cosa para matarte
– Toby, deja que te explique…
– No, da igual, ya lo hago con mis própias manos.
[Toby i president]
– Le preguntaran por la construcción de nuevas viviendas
– No me importa, mientras yo conserve esta…
[Charlie]
– Zoie volverá conmigo, porqué él es guapo, rico, a ido a las mejores escuelas, es de la aristocracia y vive en un castillo, però… Dios mio…
Pons's blog 
Al becari se li han de donar menys bananes i més treball, mai no està per la feina com caldria!
El capítol 13 sobre l’alzheimer deu ser un homenatge al Terry Pratchett, seria de molt mal gust que una serie que va sobre la política no sigui politicament correcte i no mencioni a tothom. Un ha d’entendre que aquestes coses cal tenir-les, a diferència de les momies amb botox que no saben maquillar-se. En quant el becari tingui una estona no-bananera li hauriem de demanar que faci una carta als productors de la serie demanant que substitueixin a la primera dama amb una momia sense botox o com a mínim, ben maquillada. ^^
Es clar! Homenatge a Terry Pratchett! Com no hi havia caigut abans!
Devies estar massa enfeinat preparant el CT1900…
Mmm….ara estem un pel saturats de series però prenc nota perquè sembla interessant.
no et decebrà, o si… potser tens un mal gust, qui sap xD
Ja t’ho deia jo que el final de la temporada 4 era de Oh my God! I efectivament, has de mirar immediatament el primer de la cinquena. Jo ara ja he passat l’equador d’aquesta cinquena, així que t’estic agafant avantatge, però és perquè només miro una sèrie, és clar.
Segurament sí que molts arguments són repetitius i que ja no sorprèn tant, però precisament en aquestes temporades és quan més enganxat estic. Abans la mirava perquè els diàlegs estaven bé i em distreia. Ara m’interessa i m’enganxa, miro més capítols que abans. És clar que és inversemblant, passen massa coses en molt poc temps, però mira, s’hi ha de posar salsa.
Jo crec que m’he perdut algun capítol perquè això de la paternitat del Toby em va agafar per sorpresa. I d’altres coses. Un tema que em desconcerta és que passa alguna cosa amb molta importància, però després no se’n parla durant molt temps, com si no hagués passat. O al contrari, t’ensenyen coses i penses ‘això d’on redimonis ha sortit que ells ho viuen amb tanta naturalitat?’.
Pel que fa a personatges, el Toby és un soso absolut! Quin paio més avorrit. Ah, i era difícil substituir la ssenyora Landingham. I en Sam, no vols dir que va deixar la sèrie per altres feines? No sé, com que era l’únic famosete a banda del president. En Will no està malament, però m’agradava més en Sam, la veritat.
Es que passen tantes coses que no pots estar per tots els noms i càrrecs de senadors, congressistes, magistrats, que si la minoria, que si la majoria, que si bla bla, però ells es veu s’ho saben tot de memòria.
No saps apreciar el Toby, o està emprenyat o està preocupat, però sempre es cínic, es genial xD
Si, en Sam va marxar per fer un parell de merdetes de sèries The Lyon’s Den, Beach Girls i Dr. Vegas, a cada una pitjor, però en les que era el protagonista, però clarament va sortir perdent.
Jo tinc una debilitat especial per en Leo, és tan rematadament cabró! En realitat és el que mana. És allò de que el lideratge pot ser només carisma, però darrere necessites algú que en sàpiga de veritat. El president és premi novel, però només sap de les seves coses i ha après la resta amb en Leo. No és ximple, però té una bona mà dreta. Per Cert, el president ja no ho sap tot ni explica tantes anècdotes, no et sembla?
Si, he notat lo del president, però no només es el president, la sèrie en general ha patit una retallada en el diàlegs d’humor, això no vol dir que hagin disminuït els diàlegs surrealistes.
Encara em falten quatre capítols per acabar la temporada, però estic molt d’acord amb tu. Les relacions de Zoe amb els seus nòvios mai no m’han convençut; de fet és una sèrie que passa molt de les relacions sentimentals dels personatges. A mi el Will em sembla bé, en Sam era un personatge una mica desaprofitat. Molt d’acord que la nova secretària no està a l’altura de la senyora Landingham i que la Stockard Channing sembla que el bótox li ha fet una reacció alèrgica.
A The newsroom justament el senyor Sorkin ha fet una mica com un Ala Oest, però on les relacions sentimentals cobren més protagonisme. I justament això es el motiu principal pel qual The newsroom m’agrada menys.
No la puc veure, però m’ho passo bé llegint les teves seleccions.
Com que “no pots”? Qui t’ho impedeix?
1er. el temps…
2on. on la fan?…
3er. ja hi tornem, no tinc tercer..
[…] 2, 3, 4, 5, 6 i 7 de l’Ala Oest de la Casa Blanca (sèrie […]