Ja he acabat la primera temporada de l’Ala oest de la casa blanca. Haig de reconèixer, que un cop passada la novetat inicial, la sèrie baixa una mica de nivell, però només una mica. Tot i així continua sent una sèrie fantàstica. D’aquelles que tot i no tenir cliffhangers (exceptuant l’últim de la temporada, malparits xD) que et deixen penjat en cada final de capítol, tens moltes ganes de veure capítols d’aquella i només d’aquella sèrie. Et dona igual que tinguis series noves pendents. Què s’està acabant la tercera temporda de Homeland? Se me’n refot! Que ja fan la nova temporada de Misfits? I a mi què?! West Wing! West Wing! Només penses en aquesta. Però haig de ser racional i frenar, perquè sinó després m’enpatxo i se que no es bo. Per tan, prometo pendrem la segona temporada amb més calma. A veure si puc complir la promesa…
També es tot curiós, que a mi que no m’importa gens la política d’aquest país, m’agradi una sèrie sobre política. Serà perquè la política d’aquest país no mola? Es possible, però em sembla que la de cap país mola, ni tan sols dels EEUU. I llavors perquè m’agrada la sèrie? Doncs perquè en el fons no deu ser tan política, no?
Us deixo amb alguns dels genials diàlegs protagonitzats pel president.
– Tienen armas nucleares?
– No lo sabemos, señor.
– Bueno, no pasa nada, en el fondo tampoco es tan importante… ¿no?
– Voy a meter-la en una mazmorra
– No creo que tengamos una señor
– Pues la mandaré construir!
– Se está tomando las pastillas?
– Sí, mi mujer me las da
– Pero se las toma?
– Que voy a hacer con ellas, sino?
– Las lleva en el bolsillo?
– Bueno, para mi ya es un paso llevarlas en el bolsillo.
– He visto un programa donde habia un montón de chicas enfadadas con sus novios y para solucionar sus problemas no se les ocurre nada mejor que hacerlo en televisión. Dime Toby. Toda esa gente no vota, verdad?
PD: Recordeu el 1800
Pons's blog 
Segueixo coincidint amb tu. La sèrie enganxa, vols veure un capítol rere un altre. I sí que parla de política, casos concrets que cal gestionar, però tot i que aparentment sembla molt creïble, al final acaba sent una sèrie de ficció com qualsevol altra. El president és un fart de riure, però cada vegada el pinten més excèntric. Em recorda a Homer Simpson, cada cop la diu més grossa. Ja porto uns quants capítols de la segona temporada i em segueix agradant. Com que no és d’arguments molt grans que després s’estiren fins al ridícul, penso que potser mantindrà el nivell fins el final, tant de bo.
D’acord que potser en Bartlet no es tot lo seriós que hauria de ser un president, però comparar-lo amb en Homer, potser t’has passat, no? A més, no es incompatible ser una mica excèntric amb fer bé la feina.
Ai, que m’ho deixava, brutal l’escena amb la ultraconservadora aquesta, la posa del revés! I un discurs així hauria de convèncer el mateix Gallardón!
Pensa-ho un cop més, el Richard Dawkins es queixa de coses paregudes i no li fan ni p. cas!
Recordo el 1800. De fet, l’estic preparant mentalment 1 hora al dia. És massa poc, potser? Creus que li hauria de dedicar més temps?
Tornant al tema series: el Pons enganxat a una serie concreta i discriminant a les altres?? El Pons no preocupant-se pel Homeland o pel Misfits?! El Pons pensant West Wing, West Wing tota l’estona televisiva??? No pot ser, oi? Jo només hi veig uns quants dialegs treballats i raonables…
ja se sap, les sèries noves a vegades son una droga que no et deixa pensar, no em facis molt de cas
la veritat és que no l’he vist mai o sigui que no en puc dir res
encara estàs a temps de corregir l’error
Me l’apunto. És un clàssic dels que tinc pendents!
no et decebrà, paraula de Pons!
El tros de la Bíblia és ben bo, el tros final sobre els votants és ben trist i cert…
son uns craks els guionistes
[…] el final de la primera temporada es “un problema que explota de cop”, en la segona temporada el problema el vas […]
[…] comentat que les tres primeres temporades de l’Ala Oest (un, dos i tres), que us faria pensa que no comentaria també la quarta? Entrem en matèria. Qui guanya […]