Assaig sobre la ceguera – José Saramago
Si coneixeu els meus gusts lectors us estareu preguntant què faig jo llegint un llibre així, però no només de ciència ficció i fantasia pot viure un, a vegades se’m gira la castanya i agafo un bestseller com es el cas d’avui, però es que avui he anat més enllà i he agafat un llibre d’un autor portuguès! Llancem-nos per la finestra!
La trama es la següent. Sense cap raó una persona que tenia una vista perfecte es torna totalment cega de cop, i mica en mica anirà contagiant a altres persones que han estat en contacte amb ell desencadenant així una epidèmia de ceguesa. Ceguesa contagiosa? Ens hem tornat bojos? Doncs això es el què passa. La primera part quan el primer personatge es torna cec i comencen els primers contagis la trama avança a bon ritme i està bé, el problema ve a continuació amb la quarantena quan el ritme comença a baixar i es perd el temps explicant cada acció com ara una excursió al bany. Llavors la quarantena s’anima, però després de l’acció torna a avorrir una mica. Ja ho veieu, el llibre va alternant entre l’acció i la acció avorrida. Però el principal problema del llibre es la manera de narrar la història, l’autor fa servir una retòrica molt carregada, plena de metàfores i comparacions, a més moltes vegades acaba divagant cap a temes filosòfics aprofitant la mínima excusa que li dona la trama per fer-ho. L’últim punt a criticar es el final, que no es que sigui dolent, però et deixa amb un “Ah, val, ja està?”
Nota: 5/10
Quan vaig veure la pel·lícula que es va fer basada en aquest llibre (http://www.filmaffinity.com/es/film224179.html) la vaig trobar interessant però un pèl fluixa i vaig pensar que potser el llibre estaria millor però tampoc no vaig fer res per llegir-me’l i la cosa va quedar allí. Ara veig que, segons tu almenys, no em vaig perdre gaire cosa.
No veuré pas la peli.
No llegeixis aquest llibre, és una perdua de temps ^^
Si creus que el tema és interessant millor agafa aquest, (recomanaria comprar la versió electrònica):
http://www.amazon.com/Minds-Eye-Oliver-Sacks/dp/0307473023/
El llibre no l’he llegit perquè primer vaig veure la pel·lícula i després ja sabent el final …. però la pel·lícula em va agradar; té alguns moments que tela.
Mai se sap, hi ha pelis que canvien el final, però aquesta crec que no ho fan
El Pons no veurà la peli :-P
La pel·lícula era (o és) angoixant.
Una proposta original i que esperem que no succeeixi mai a la realitat.
El llibre també es angoixant, o com a mínim fa el possible per fer-ho, el que passa es que jo tenia poc empatia pels personatges
No et preocupis, els que no l’hem vist no pensem fer-ho ara tampoc.
Et dono tota la raó: el primer que m’ha passat pel cap quan he vist el llibre és que coi fas llegint un llibre així. Després he pensat que el del trifids (pel rotllo ceguera) i Apocalipsis Z (pel rotllo supervivència) t’agradaria, i he vist que ja l’havies llegit i li vas posar bona nota. Mira si et conec, com si t’hagués parit! XD
Això no treu que a mi m’agradés moltíssim, i encara que el vaig llegir fa 8 anys recordo alguna escena pertorbadora. Ho vaig veure com un assaig novel·lat posant en dubte la bondat dels homes, posant a prova una mica allò que deia Rousseau de que l’home és bo per naturalesa, però que en realitat quan li falla quelcom és ferotge i cruel. El vaig trobar molt fidel al que és probable que passaria si es donés aquesta situació.
No t’aniria malament passar un temps estudiant aquest lloc web i trobar els errors de gramatica que en té:
http://www.deadlysins.com/pride/
Imaginar que haguessis parit al Pons… Els lectors d’aquest bloc mai no deixaran de sorprendre!!
L’home es bo per naturalesa? Pfffff Més aviat al revés. l’home es malvat per naturalesa però si tot li va bé llavors no es posa en problemes, però a la que li falla qualsevol cosa demostra qui realment és. No em calia llegir aquest llibre per descobrir-ho.
Tu ets més de Hobbes, doncs: “L’home és un llop per l’home”. Jo també ho crec, eh, no pensis.
Sí, sí, d’en Hobbes i en Calvin també
Ja està, ja m’he llençat per la finestra!
sense corda?
Diria que els detalls no importen gaire, no?
Doncs sí, a mi també m’ha sorpres trobar al sr. Saramago per aqui…I vull aventurar que el motiu d’aquesta nota justeta es troba en les primeres paraules del post: no es el teu estil de lectura.
El sr. Saramago , pero, es molt gran. Les seves darreres obres son bones radiografies de la nostra societat contemporánia. I del libre que parles una bona nostra. I , si, podria ser ben bé catalogat com a llibre de ciencia-ficcio, tan arriscat no has estat… :P
Tot i això, m’ha agradat que a can Pons es prenguin aquest’ riscos’. Felicitats!!!
(Certament, el film es fluix mooooolt fluix)
Si (el Pons troba el llibre avorrit) llavors
el llibre és avorrit;
A vegades aquests salts morals fora de les meves lectures de confort funcionen, altres vegades no tan. Però ei, no està tan malament, un 5/10 es aprovat, i això es bo, hi ha molts llibres que ni tan sols em prenc la molèstia d’acabar, ja ho veuràs quan pengi el post corresponent dels llibres deixats a mitges del 2015.
Sí que m’he sorprès de veure aquest llibre aquí. Mooooolt. I això que no et conec tant com la Roselles, he, he, he… en canvi, no m’ha sorprès que no el valoressis com es mereix.
En Saramago és genial i el llibre també. D’acord amb el que diu el Ciutada K. Radiografia la societat impecablement. Aquest és un llibre angoixant, això sí. La peli no l’he vista ni la veuré.
A veure què et porten els Reis… segur que t’has portat bé? Bé, finalment els Reis sempre acaben sent generosos. Et desitjo molts bons regals
Eh???
Ja saps què diuen sobre gustos…
Gràcies! Jo també et desitjo que els reis t’hagin portat moltes coses!
Aquest és l’únic llibre de Saramago que he llegit, i també va ser arran de la pel·lícula que van fer, que no vaig veure, però en va sortir una nova edició del llibre i el vaig comprar. Fa uns quants anys d’això, i si no he llegit res més de Saramago, pots imaginar que va ser perquè després d’aquest vaig decidir que no en llegiria cap més. Pesat, molt pesat amb aquesta prosa inacabable i sense respiració. Collons, tants anys aprenent a posar signes de puntuació, perquè si no et trincaven a classe, i va aquest espavilat i se’ls passa pel folre dels ous, i li donen un Nobel! Segur que no era el Nobel d’ortografia. Senyor, que es poden posar punts en alguna banda, eh!!
Res, en pau descansi Saramago, i per mi, els seus llibres també.
Segueix el camí del Pons i no t’equivocaràs ^^
Potser en la nova edició per reduir costs van esborrar els punts, o potser els portuguesos no en fan servir.
En temps tan electorals hauries d’haver llegit “Assaig sobre la lucidesa”!
En temps electorals la ceguera va millor.
Visca el Pons! Alabada sigui la seva saviesa!
Falten dos mesos per les properes eleccions o sigui que encara tinc temps
Ara en aquest blog es fan posts sobre premis Nobel de Literatura? Qui ets tu i què has fet amb el veritable Pons?
Tranqui! Per als premis Nobel tenim al becari ^^
Quina culpa en tinc jo si el jurat dels Nobels i jo no tenim els mateixos gusts literaris i m’agraden més els llibres que no premien?
En llegir el títol del post per un moment he pensat que podiem tenir alguna cosa en comú…llàstima que m’hagi llegit el que seguia :(
Però en els comentaris he vist que no estava tot perdut: jo també sóc seguidora d’en Calvin…Klein ;)
T’equivoques bastant si penses que tindrieu coses en comú, pobre mortal…
El Pons és una divinitat.
No defalleixis, segueix venint assíduament al blog i al final alguna cosa en comú trobarem :D
[…] Assaig sobre la ceguera – José Saramago 5/10 […]