Toca un bonic cas típic religiós per celebrar el divendres sant
L’arbre evolutiu de les religions, mireu quantes branques i totes son la veritable :D
Es cosa meva o aquest logotip d’una escola religiosa de Lleida té quelcom estrany…?
I al tercer dia va resucitar…
Recull de les 30 esglésies més lletges de Madrid, com per exemple aquesta que sembla un Night Club de la baixa California. Entreu a l’enllaç perquè de debò tan les fotos com els comentaris de jotdown valen la pena.
Història cronològica i geogràfica de les religions
Deixeu-me acabar amb un bonic reportatge anomenat: De “missa” amb el germà Spaghetti: benvingut a la primera església pastafari
Pons's blog 
No sé si com a pastafarista m’agrada gaire això d’una església, però bé, si passo pel nord d’Alemania, com és natural i lògic, els faré una visita i assistiré a alguna missa. Tot sigui pel paradís dels volcans de cervesa i els stripers!
Ah! i les fotos de les esglésies madrilenyes … marededéusenyor! … ara entenc quan hi vaig anar i els vaig preguntar: – aquí, cuales edifissios se tiene que vert? I em van contestar: – los ministerios!
Eh? Hi ha també una religió de la cervesa i strippers? Entenc que fan servir el líquid i la nuesa per lloar millor al Pons, no?
Els pastafaristes estaran encants que els visitis :D
A Madrid vas acabant visitant els ministeris o tampoc?
Si el logo del Col·legi Episcopal de Lleida el veuen els Maristes de Sants-Les Corts (O de Badalona, Barcelona,etc.), recauran.
Ara que fa dies que no es parlava d’ells…
Sort que no sóc jo sol el únic que ho veu
Només hi ha un Pons!! I totes les branques l’estan celebrant ^^
Visca el Pons! Visca les branques celebradores !
No hi veig el pastafarisme a l’arbre de les religions. Per què no han inclòs l’única religió veritable?
M’agrada la iniciativa alemanya dels pastafaris. Jo algun cop m’he plantejat la idea de crear oficialment una Església pastafari a Espanya i exigir a l’Estat una casella a la declaració de la renda per la qual m’arribi el 0,7% dels diners de tothom qui la marqui. Només que la marquin 50 persones, ja donaria per molts plats de pasta.
Tot el que veus són branques varies de l’adoració del Gran Pons ^^
Es una vergonya com l’estat tracta el respectable pastafarisme
Tot i que les esglésies madrilenyes són dignes de veure, encara que aquí en tenim alguna que també… em quedo amb el còmic de Jesús renascut… pura nostàlgia. Ara que, els pastafaristes sou la canya. Vénen ganes de fer-se’n…
És millor convertir-se al ponsianisme ;-)
En el fons tots sabíem quina es la veritable manera de ressuscitar, i sinó que li preguntin al Krilin.
M’ha fet pensar el tema de l’arquitectura de les esglésies: certament les que assenyala l’autor són molt lletges. Em fa pensar en la decadència de l’església catòlica i de l’arquitectura en general, especialment als anys 60,70 i 80 del segle XX. Una decadència que encara avui perdura.
L’esglesia catolica sempre va ser una institució decadent.
Per mi que els arquitectes que van fer aquestes esglésies era molt ateus, però molt, eh?
Per la Setmana Santa, religió, Pons, com no podia ser d’altra manera. Realment has de passar moltes hores a la xarxa per trobar totes aquestes joies. El de la història de les religions, una troballa diferent: dóna informació seriosa, interessant i fiable (suposo, no?)
I tu, quants Pons Nostre-s has dit per divendres sant?
Si, si, el de la història de les religions es totalment fiable malgrat hi falti el pastafarisme tal com senyala en Sergi i l’Allau
Ei, has aconseguit que parlem una estona amb la Sara sobre si existeix o no l’ànima (ella li diu “la personalitat”), llàstima que la sèrie de Disney, autèntica religió, li ha recaptat l’atenció.
Personalitat?! Molt bo! Sembla que la teva filla és més llesta que gran part de la poblacío mundial.
Des de que Disney va comprar Star Wars la religió de Disney és la Força
Espero reprendre la conversa!
Va ser un moment magic que t’ha regalat el Pons ;-)
Potser estic mal fixat, però no he sabut localitzar la nostra religió a l’arbre de dalt. Els pastafaristes sempre anem per lliure.
Pensa que aquest arbre en realitat és només una representació molt gràfica de la ramificació del mega-culte al Pons ^^
Haurem de posar un annex a l’arbre.
Què estaves buscant quan vas trobar el logotip del col·legi Episcopal de Lleida?
Què penses que estava buscant? Els tatuatges genitals de l’abella i la flor?
Ara mateix no recordo com el vaig trobar, com moltes coses que publico en aquest blog suposo…
Com pots veure vaig amb molt retard, però igualment faré un repàs a la Setmana Santa, que aquests posts temàtics sempre són molt instructius :)