Cas típic 2480: noi li agrada noia, noi li agrada la segona temporada de Narcos

La segona temporada de Narcos arranca just en el punt on es va acabar l’anterior (veure CT2346), això vol dir que si heu vist la primera temporada recordareu com va acabar, i si encara no l’heu vist no se què coi esteu esperant.

A aquestes alçades el senyor Escobar ja tenia una fama tan gran que era considerat per tot Colombia poc menys que un Deu en la terra, o fent servir l’expressió de la pròpia sèrie, era per Medellin més del que significava Michael Jordan per Chicago, d’aquesta manera pocs tenien el valor d’enfrontar-se a ell. Una dada a tenir en compte, la mitja de policies morts “gràcies a” Pablo Escobar durant la seva etapa de narcotraficant s’estima sobre uns 400 a l’any, poca broma. La lluita contra la droga es fa directe i indirectament, per exemple, us sonen les FARC? Ja sabeu la guerrilla comunista, doncs hi ha una altra guerrilla de Colòmbia que lluita contra ells, a veure si endevineu quin país al que no li agraden els comunistes està ajudant a aquesta altra guerrilla amb armes i altres subministres. Això és lo curiós de la sèrie perquè tot i tractar-se de narcotraficants colombians sembla que qui està més posat i qui controla la situació són els EEUU.

A tots ens passa quan mengem espaguetis amb massa salsa

La sèrie té alguns moments exagerats, per exemple, la sang que apareix en segons quins tiroteigs es una mica exagerada, quan et disparen sagnes es clar, però no surt aquella explosió de sang que apareix tantes vegades en la sèrie, una mica més i hi ha escenes que semblen d’una peli d’en Tarantino. Una altra cosa, no em fio massa de la fidelitat de la sèrie en certs punts, per exemple quan veus que es tan afectuós amb els seus fills, per mi que aquell nano deuria rebre més “collejas” que abraçades. El que m’agrada d’aquesta sèrie es que els moments més impressionants són quan es mostren imatges reals sobre com funcionava de bé el negoci del narcotràfic, i veus piles de calers i piles de cocaïna movent-se amunt i avall mentre escoltes les desproporcionades xifres. Si us voleu fer fastigosament rics no hi ha dubte, la solució es el narcotràfic, ara bé, sobretot que no us enganxin, ni la policia ni la competència. Si coneixes la història de Pablo Escobar l’últim capítol es previsible, i la veritat, si no la coneixes, també es previsible, això no vol dir que l’últim capítol sigui avorrit, al contrari, es emocionant tot i saber com acabarà, això vol dir que la sèrie està ben feta.

Nota 2ona temporada: 8/10