Cas típic 1897: noi li agrada noia, noi li agrada The Newsroom

Posted: 2014-05-13 in TV

Coneixeu The Newsroom? Es una sèrie del meu estimat Aaron Sorkin. Recordeu que es estimat degut a que es el creador de la meva estimada Ala Oest. Quanta estima, no? No sembla propi de mi…
Quan veus el primer capítol de The Newsroom penses “Qui es tota aquesta gent?” i “Per què tothom està enfadat amb algú? Què s’han fet?” i també “Per què tothom està tan nerviós?”. Però no patiu, al llarg de la primera temporada es va entenent tot.
newsroom-aaron-sorkin-hbo-work-workplace-ecards-someecards
The newsroom té un problema, i es que posen una relació de parella pel mig quan realment no fa falta. Clarament està posada amb calçador, no em veig l’Aaron Sorkin posant-la, segur que es una idea del productors. A l’Ala Oest no hi ha amor ni falta que fa, allà tots estan feliçment divorciats i/o bé tenen relacions que no duren més enllà de mitja temporada. S’ha de dirigir un país! No hi ha temps per la parella! Fins hi tot el president i la primera dama tenen un munt de friccions. Però tornem a The newsroom i la seva fastigosa història d’amor. Per sort no es la part central de la trama, però igualment es molesta, es d’aquelles que ara estic amb ell, però m’agrada un altre, però ara ens barallem i ho deixem, però ara tornem, i després ho tornem a deixar, buff! Prou! Es horrible! Deixem veure les noticies en pau! Se me’n fot la vida privada de la becària recentment promocionada! I qui diu la becària diu el director de producció. Però que coi passa amb la vida privada de la gent? Des de quan ens importa? Jo he vingut a veure les notícies!
My-favorite-line-from-last-nights-episode-of-The-Newsroom
La part de les noticies està bé, bàsicament es tracta de deixar en evidència al polític de torn que acaba de fer una declaració absurda. El protagonista l’entrevista, li fa una pregunta que li cau com una punyalada i el polític no sap què contestar i començar a suar i a posar cara de tonto. La part negativa daixò es que sempre es política dels EEUU i això cansa, de fet, hi ha bastanta més política a The Newsroom que no pas a l’Ala Oest, qui ho diria, oi? A més, a The West Wing s’inventen el problemes, en canvi a The Newsroom son temes reals, per tan ja es més conegut i previsible. El protagonistes, sobretot el presentador i la productora executiva son els millors actors i son de llarg els personatges més bons, els altres, bé… simplement estan allà per fer una mica de volum, ja que sinó la redacció es veuria buida.
Quan la sèrie no es posa amb rotllos de sentimentals està bé. Estan bé els diàlegs, està bé quan en Will fica contra les cordes als seus entrevistats, que de fet, m’estranya molt que encara es vulguin deixar entrevistar per ell, perquè tots pillen. Estan bé les converses entre la redacció. En especial quan no surt la becaria rossa, bé, de fet crec que mai ha sigut becària, crec que al capítol primer era ajudant i ja està, i llavors en el mateix capítol ja l’ascendeixen, però jo segueixo pensant amb ella com a becària, perquè no m’agrada aquest personatge, mireu si odio aquesta noia que com que pràcticament no surt en el cinquè capítol, resulta que es un dels meus capítols preferits de la sèrie.
funny-and-true-the-newsroom-is-a-great-show-60904
D’acord, té bons diàlegs, alguns tan bons com els de l’Ala Oest, però també un humor tan “ocorrent” com ara la típica rossa patosa fotent un cop de porta a un altre sense voler. Dos vegades… D’acord que això només formava part d’una excusa per tenir mitja redacció lesionada, però igualment no m’agrada.
Un apunt, sabeu que es el més destacable del capítol 6? Doncs que jo portava 5 capítols pensant que la cara de la rosseta tenia una cosa rara però no sabia què era, i finalment ho vaig descobrir! Resulta que té els ulls petits en proporció la seva cara! I perquè m’estava fixant en això i no pas en la trama de Fukushima que era la part principal del capítol? Doncs perquè no li treuen el suc com s’hauria de fer.
Capítol 7: Fan servir el recurs del presentador protagonista fumat de maria; de debò? Representa que es divertit? Bah…
Sabeu que es el més sorprenent de tot? Doncs que malgrat hi hagi reunions privades, lo normal es que els temes més transcendents es tractin a crits al mig de la sala de redacció on tothom ho pot sentir tot. Es aquest un ambient còmode de treball? Es pot treballar quan els teus caps es foten crits de cara al públic? Es veu que a EEUU deu ser normal treballar així…
El capítol doble 8/9 comença una mica fluix, però la segona part es més interessant, llàstima que es pensi que els polítics reals son cracks com ho son els de The West Wing, perquè serà? Coi de Snorkin… I l’últim capítol de la temporada no es diferència massa de la resta, té la part molesta de les relacions de parella, i per altra banda té en McAvoy dient que els del Tea Party son uns talibans. Com a tret diferenciador hi ha la estratagema contra la cúpula directiva per no acabar tots al carrer, això es tot.
Passem a la opinió que tinc dels personatges:

  • Will McAvoy: Es el cap i presentador. M’ha agradat des del principi, es un crack espavilat.
  • Mackenzie McHale: A part de tenir un nom molt sonor, aquest personatge que fa de productora executiva, m’ha agradat des del principi, també es una crack espavilada.
  • Maggie alies Becària rossa: M’ha caigut malament des del principi per embrutar la sèrie amb els seus estúpids problemes amorosos.
  • Sloan alies morena guapa: Al principi no em deia res, però ara es junt amb la parella protagonista la que més bé em cau. A part de ser agradable de veure, que tot sigui dit ajuda. A part que fot crits a tothom i això mola.
  • Neal Sampat alies el nano indi del Slumdog Millionaire: Representa que ha de ser el personatge simpàtic de la sèrie, però a mi no em cau simpàtic, ha fallat…
  • Jim Harper alies el productor no se què: Malament, perquè també està implicat en trames romàntiques. Com representa que es tan bo a la seva feina si es un maldestre total?
  • Charlie Skinner alies el jefe de tot: Psee, té algun moment bo, però tampoc es res de l’altra món.
  • Tots els altres: Bàsicament no importen.

Per cert, us heu fixat que el psicòleg d’en Will es el matemàtic de Numb3rs? El nano ha agafat alguns quilos i ara té la cara més rodoneta, però es ell. Això passa quan veus unes quantes sèries, acabes veient gent d’una sèrie que surt en una altra. El màxim exponent de tot això es The West Wing, de fet, quan l’acabi publicaré un post amb tots els personatges d’altres sèries que he reconegut que hi apareixen.
Perquè aquells que heu vist l’Ala Oest pugueu fer una comparació us diré que si The West Wing us encanta, The Newsroom us agradarà però menys. Si sou dels que simplement us agrada The West Wing, doncs possiblement The Newsroom us agradi en igual mesura. Si per contra, no us agrada l’Ala Oest no tinc ni idea de si us agradarà The Newsroom, de fet no m’importa perquè si no us agrada l’Ala Oest es que teniu un criteri serièfil horrible… En resum, si no hagués vist l’Ala Oest de la Casa Blanca aquesta sèrie m’hagués agradat més. De moment em planto amb la primera temporada vista, i de moment la deixo aquí parada fins faci una mica de neteja d’altres sèries pendents.

[Sloan i Mackenzie]
– Soy lo mas parecido a la una amiga mujer que tienes?
– Quieres decir que no tengo amigas o que no eres del todo una mujer?
– Tu que crees?

[Polític i McAvoy]
– Reducir el salario mínimo crearà empleo.
– ¿Sabe que más lo haria? La esclavitud

[Neal i McAvoy]
– Tienes un minuto?
– Claro, tengo todo el tiempo del mundo
– Pues resulta que el Big Foot existe porqué…
– Vale, ya he escuchado bastante.

Nota:7/10

Anuncis
Comentaris
  1. maria ha dit:

    N’he sentit a parlar bé,però encara no l’he vist.
    Ho provaré.

  2. ahse ha dit:

    Aha!! El becari està perdudament enamorat de l’Aaron Sorkin, ja s’enten tot. Li agradaria que sortís a la serie en lloc de la becaria rossa, apostaria el que sigui! Hem de vigilar que no arruini Pons’s blog amb la seva passió inoportuna… Si hi ha factures estranyes per tot tipus de xorrades enviades des de floristeries varies, tindrem tots un problema. Sobre tot els lectors no regulars del bloc, als quals els haurem d’explicar amb cada visita que aquí va haver-hi un cas molt deshabitual, vam tenir un becari qui es va enamorar del tal, etc. Quin desastre!

    En quant a la vida privada de la gent, des de Hollywood se’ns ensenya que és un bon material de noticies. I tothom sap que als EEUU la gent treballa d’una forma diferent. Pensa en Steve Ballmer!

    • Pons ha dit:

      Lo de les floristeries no ho he acabat d’entendre, però hi estic d’acord amb la resta

      • ahse ha dit:

        Doncs imagina’t que un bon dia reps una carta de l’Aaron Sorkin demanant que la teva empresa deixès d’encarregar que se li enviessin tot tipus de rams de flors amb cartes amb dibuixets de cors i rimes tontes, que ja n’hi ha prou, que li resulta més aviat molest i tal…

  3. XeXu ha dit:

    Les comparacions són odioses, oi? Vaja, que m’ha semblat que era la sala de premsa de West Wing, però vista des de l’altre cantó. Qualsevol dia surt la CJ Creg per allà. N’havia sentit a parlar bé, però ja que no miro 15 sèries alhora, potser que quan acabi em dediqui a alguna cosa diferent. Què tal True Detective, encara no l’has vist? Va, espavila, que necessito referències!

  4. Anna ha dit:

    Aquesta si que la veeeeig!! M’agrada, sobretot els dialegs. Opinió pròpia, la primera temporada millor que la segona, que no és que estigui malament peeeeeerò hi ha certes coses que dius ai ….. quan la vegis ja em diràs.

  5. nitamiu ha dit:

    he acabat de llegir el post, i de fet no sé si la recomanes o només ens expliques que has vist la primera temporada…

  6. Xavier Pujol ha dit:

    No conec cap d’aquestes sèries, però els diàlegs que adjuntes són molt interessants

  7. Bruixeta ha dit:

    Hi ha alguna sèrie que no coneguis o hagis vist?

  8. TERESA DUCH ha dit:

    Company Pons, després de llegir el teu comentari al meu blog i entrar en el teu, ja veig que no estem d’acord en la nostra tele preferida. Però no et pensis, de totes les sèries que anomenes me’n sonen unes quantes, perquè a casa tenim llibertat de culte i les veu el meu fill. Almenys espero que em facis la gestió amb els presentadors, així em trauré un pes del damunt si sé que elles no tenen fred. Gràcies per comentar.

  9. […] Per què he vist la primera i única temporada de Studio 60? Només hi ha una raó i es diu Aaron Sorkin. Efectivament el mateix Aaron Sorkin que va crear el meu estimat Ala Oest de la Casa Blanca, però també és el mateix que també va crear el meu bastant menys estimat The Newsroom. […]

  10. […] recordeu quan vaig parlar de The newsroom en el CT1897? Doncs després d’una llarga pausa he decidit remprendre la sèrie i acabar-la perquè tot […]

  11. […] la primera temporada de The Newsroom en el CT1897 i la segona en el […]

  12. Allau ha dit:

    Avui hem acabat la primera temporada, demà comencem la segona. Encantats de la vida, encara que tingui poc a veure amb “The West Wing”. Potser un excés d’editorialisme periodístic i de sitcom de tota la vida. Crec que no faré cap apunt fins que no me la bereni tota, però que sàpigues que l’Allison Pill i el Sam Waterston són els nostres preferits.

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s