Després del cafè soluble, el cacau soluble, les sopes de sobre solubes i un munt de productes més era simplement qüestió de temps que arribessin els xiquets solubles.
Aquesta ha estat la meva soluble participació als relats conjunts d’octubre. Perdoneu el retard en la participació però com ja heu comprovat aquest mes ha estat bastant ple de efemèrides i en especial els casos típics de castanyada.
Pons's blog 
Viscan el casos típics de la castanyada! Visca el Pons!!
Visca els relats conjunts o que els donin?
Que els xiquets els donin als relats conjunts i que la tinguin ben grossa perquè es noti!!
Un post soluble. Vull dir saludable.
Si, mira com saluda: Holaaaa!
Diuen que moltes de les coses solubles que ens venen no són saludables!
Ens has fet veure el quadre des d’una perspectiva molt original.
Pobrets…
Pobrets? Són una pintura, no són reals, no pateixen, eh?
Pobrets?? Si sembla que s’estan tiran la sorra, com que pobrets! Visca el Pons que els ha transformat en una cosa més digne!
I quin gust tenen? O no es mengen?
Menjar nens?! Quina classe de monstre ets?!.
Mare de deu, quins lectors en té aquest bloc… Has tastat mai l’alfa-metil-indol, oi? Doncs tenen sabor a això.
Doncs te’ls prendràs tu!
Menjar xiquets? Que no has dinat encara?
El Pons està per damunt d’aquestes coses, què et pensaves? Que tothom s’assembla a tu?
Ui, el del fons ja està a punt de desfer-se, em sembla.
Si aneu al museu d’en Sorolla, flipareu, perquè tot són xiquets i platja junts. Vaig començar a malfiar-me del pintor. Ells en diuen pintar innocència … Santa innocència, doncs.
Es veu que els bons artistes sempre han tingut un punt d’estar tarats per una banda o altra…
Una mica més de respecte per a Joaquim Sorolla. No fa massa i en un blog amic, l’Assumpta (que en http://blogdeassumpta.blogspot.com.es/ ha inclòs una obra d’aquest autor entre altres pintures tardorals) deia que l’aigua d’aquest mateix quadre la trobava oliosa, quan és magistral la manera de tractar la refracció/reflexió de l’aigua a la platja de la Malva-rosa. Ara i aquí, un insinua aficions pedòfiles en el pintor i una vol veure els xiquets ensenyant la titola, quan el sol brilla en la pell molla resolt amb quatre pinzellades ben donades. Ai, Senyor, aquest jovent que se’n fot de tot! Ai, Senyor, quina pena i quin dolor! Tanta roba i tan poc sabó… i tan neta que la volen!
Ara seriosament, podeu visitar virtualment la Casa-Museu Sorolla de Madrid a http://museosorolla.mcu.es/museosorolla.html,
veure un grapat d’obres a https://ca.wikipedia.org/wiki/Joaquim_Sorolla_i_Bastida o simplement cercant Sorolla a Google
I, a qui m’ho demani, li puc enviat unes fotos (no massa bones, tot s’ha de dir) que vaig treure quan vaig estar al museu, fa uns tres anys.
Perdó, no em tornaré a posar amb Sorolla
El Pons està per damunt de qualsevol Joaquim i qualsevol Sorolla i Pons’s blog existeix per demostrar-ho!!
Solubles? O siga, que desapareixen? Sona interessant…
O siga, que els acabaras bevent… (res de nou aquí, eh?)
Apa, Pons, que més que fans incondicionals sembla que tinguis guardaespatlles!
(En el fons, punyetera enveja… snif!)
Joan Colom
No es un guardaespatlles, es l’ahse, fins hi tot jo tinc por d’ella, ja l’aniràs coneixent si et passes sovint per aquí.
[…] 2252: Relats conjunts: Xiquets a la platja […]