La nau – Terry Pratchett (256 pàgines)
Tercera i última part de la trilogia infantil del gnoms de Terry Pratchett, aquí recordareu la segona part. En aquesta part seguim les aventures de tres gnoms que guiats per la Cosa (un ordinador portàtil molt avançat) que els guia per arribar a Florida on es llença un satèl·lit de comunicacions que la Cosa haurà de hakejar per cridar la nau que els rescatarà del planeta Terra. Creieu que ho aconseguirà? Si bé aquesta última part de la trilogia es millor que l’anterior, tampoc ens trobem al nivell de cap novel·la de DiscWorld, continua sent un llibre juvenil amb una mica d’acció i alguns bons moments. Resumint un llibre ideal per regalar als vostre nebots pre-adolescents.
Todo parecido entre los personajes que aparecen en este libro y cualquier ser vivo, de cualquier tamaño o continente, es mera coincidencia. Sobre todo, si tiene abogado.
—¿Podrías salir ahí a ver si hay algo de comer? —le preguntó.
—Tengo la horrible sensación —contestó Masklin— de que, si salgo ahora, habrá efectivamente algo que comer…, y ese algo voy a ser yo
—Recuerdo haber leído en un libro que los astronautas se alimentan mediante tubos. Los gnomos siguieron corriendo en silencio mientras se preguntaban qué podría significar aquello.
—¿Tubos de qué? ¿De pasta dentífrica? —aventuró Gurder al cabo de un rato.
—No; de pasta dentífrica, no. Claro que no. Estoy seguro de que no se alimentan de eso.
—Bien, ¿qué otras cosas conocéis que vengan en tubos? Angalo reflexionó sobre ello.
—¿El pegamento? —sugirió, indeciso.
—¿Pasta dentífrica y pegamento? Este menú no me suena nada bien.
—Pero a la gente que conduce los aviones espaciales debe de gustarle mucho. En una foto que vi, aparecían todos muy sonrientes —apuntó Angalo.
—Probablemente no sonreían, sino que intentaban despegar los dientes —contestó Gurder.
—No, no. Me parece que no lo has entendido —decidió Angalo, pensando velozmente—. Tienen que llevar la comida en tubos a causa de la gravedad.
—¿Qué sucede con la gravedad?
—Que no hay.
—¿No hay, qué?
—Gravedad. Por eso, todo queda flotando.
—¿Cómo, en agua? —quiso saber Gurder.
—No, no. En el aire. Porque no hay nada que la sujete al plato, ¿entiendes?
—¡Ah! —Gurder asintió—. ¿Es aquí donde entra en escena el pegamento?
Nota: 6/10
Com que sembla que sempre aprofito els teus posts sobre un llibre de Mr. Pratchett per parlar-te d’un altre llibre diferent d’aquest autor no et diré que ja vaig acabar “Cartas en el asunto” i que em reafirmo en que és un dels millors Pratchett’s que he llegit fins ara i que m’ha agradat molt. No, això no t’ho diré, aquesta vegada et parlaré de cinema. Més concretament de la pel·lícula “Going Postal” que vaig veure aquest cap de setmana passat i que també vaig trobar molt bona, malgrat els subtítols la vaig gaudir força i en Tywin Lannister fent de Lord Vetinari és per treure’s el barret.
No li vull treure mèrit a la pel·lícula, però aquesta es bona simplement perquè el llibre amb què es basa es bo de pebrots! I perquè com has dit apareix Charles Dance fent de Patrici. I perquè es producció britànica, es clar. Havia de ser molt maldestre per fer una mala peli amb aquests elements.
PD: un dels carters anònims que apareix es Sir Terry Pratchett
Però què lluny estàs de la veritat…
Crec que potser em decantaré més pel que no ha dit el McAbeu que ha acabat de llegir ;D
De tan en tan en McAbeu no diu coses molt interessants
El McAbeu sempre s’equivoca, no li facis cas ;-)
Fa temps que no llegeixo llibres infantils.
potser es perquè fa temps que no ets un infant
Molt bons els diàlegs sobre els tubs i el pegament.
Felicita al Terry
I al Pons! No oblidis el degut Visca el Pons!!
També faré cas del que no ha dit en McAbeu. Em temo que el seu no-comentari ha eclipsat el teu post hehehe
Però prenc nota: trilogia gnoms kk.
No es kk, es per la gent d’una edat més jove que la nostra
Recorda que el McAbeu és humà!
Però quants llibres et falten per llegir d’aquest home? Pensava que anaves al dia. Algun dia s’acabaran, saps? I llavors hauràs de llegir Murakami, no hi ha res a fer.
Al Murakami ja li he donat dues oportunitats, ara potser tocaria en Macip, no?
Has de llegir algun Macip, home, no facis un lleig així. Jo et recomano començar per ‘El joc de Déu’, es llegeix molt ràpid i enganxa. Fins i tot podria agradar-te i tot.
no et dic que no…
però tampoc et dic que si
En quant s’acabin el Pons els tornarà a llegir, aquest cop en anglès que seran més divertits ^^
[…] La Nau – Terry Pratchett 6/10 […]