A part de la llista de llibres llegits en el 2015 tampoc pot faltar dels llibres deixats de banda. Aquest 2015 no he abandonat gaires llibres (només tres), això vol dir que sóc menys exigent, o que trio millor o que he tingut sort.
El llibre no està descansant, es una metàfora per dir que està abandonat
- La història de tu vida – Ted Chiang: 14% pàgina 46/315: El llibre està dividit en 7 parts, cada un es una història de ciència ficció. Té bona pinta, no? Jo ho vaig pensar així, però la primera història va sobre la construcció de la torre de Babel que arriba fins al cel, tot bastant místic, no em va agradar aquesta història però la vaig acabar, i vaig passar a la següent que parla d’un home que gràcies a un medicament amplia la seva intel·ligència, aquesta història feia més bona pinta però tenint encara fresc el rècord de la història anterior em va fer mandra i no em va venir de gust continuar, a més tenia ganes de començar un altre llibre.
- Los desposeidos – Ursula K. Le Guin: 25% pàgina 101/389 :Novel·la de ciència ficció utòpica que tracta sobre la vida en dos planetes. Un es un planeta comunista on tot es compartit i no existeix la propietat privada i de fet ni tan sols existeixen els diners, i el segon es un planeta capitalista on tot es privat, bé, no crec que calgui que us expliqui com funciona el capitalisme. El nostre protagonista es del planeta del comunistes i després d’explicant-se la
tevaseva infància i adolescència en el seu planeta natal, descobrim com el planeta del capitalistes és tot lo oposat al què coneix, però tot i així sembla funcionar tan o més bé que el seu propi planeta. Els habitants dels dos planetes són humans per igual però representa que fa 150 anys les seves societats es van separar i van deixar de tenir contacte. Acostumat a llibres on el protagonista es un actiu important, trobar-me amb aquest cas amb un protagonista que fa de simple observador resulta estrany, un esperaria que hi hagués un nus amb problemes a resoldre, i en comptes d’això ens trobem amb conceptes que el nostre protagonista troba molt sorprenents i li costa assimilar, però no hi ha cap antagonista clar, no hi ha cap enemic a vèncer, es simplement el fet d’aprendre una societat nova. És a dir, és molt descriptiu i hi ha molta comparació entre la manera de fer entre un món i l’altre però poca cosa més. La veritat m’esperava més d’un llibre que ha guanyat la trilogia de premis de ciència ficció (Nébula, Locus i Hugo). - Cataconya – David Duran: 26% pàgina 35/127. El llibre es basa en la premissa que ja que Espanya no deixa independitzar a Catalunya, el que volen aconseguir a través d’unes accions ridícules protagonitzades per catalans, Espanya li faci vergonya
queque Catalunya formi part d’Espanya i ens acabi expulsant per ridículs. La premissa pinta divertida, però la realitat es que el llibre no ho és, com a mínim des del meu punt de vista.
Pons's blog 
Flipo que el primer llibre de la llista s’hagi abandonat tot just quan començava a posar-se interessant!!
(per cert, enllaçant blocs arabs?)
Tenia ganes de començar el Ready Player One
És un dels grans problemes: l’acumulació de llibres amb bona pinta fa que, si el que estem llegint ens costa, l’acabem avorrint. Com et deia en un altre lloc virtual, a mi em va costar 20 anys de sequera. El gran Vázquez de Parga posava com a límit per deixar un llibre la pàgina 100: si passada aquesta no li trobava la gràcia, el deixava. Vegi
(No vegi res, és que he tocat l’intro sense voler, el comentari se m’ha publicat i ara no sé què volia dir amb això de “vegi”)
Jo no tinc un límit exacte sobre quan deixar-los, simplement quan ja no els aguanto més.
Veig.
Els altres dos entenc que se’t fessin avorrits, però aquest primer jo no l’hauria abandonat pas.
Si el Pons diu que tenia ganes de començar el Ready Player One…
No es la primera cosa en la que no coincidim, Assumpta.
Ni serà la darrera hehehe
Si fessis l’esforç per aliniar-te als gustos dels Pons si que ho seria!
Per al becari:
“després d’explicant-se la teva infància” – no fotem! un gerundi reflexiu explicant la Meva infància? moltes gràcies però com que algú intenti explicar-me-la li trencaré cara!
“representa que fa 150 les seves societats” – 150 segons? 150 pans? 150 imbecils? 150 unitats?
“per catalans, Espanya li faci vergonya que que Catalunya” – tenim aquí un ‘que’ extraviat…
Això de fer llista d’abandonats no està malament. Els que no m’agraden no els ressenyo al bloc, i em diuen que sóc massa tova, que no parlo malament dels llibres. Si fes una llista d’abandonats no em caldria parlar malament i ja se sobreentendria que no m’han agradat… hi aniré pensant.
Pons’s Blog, proposant bones idees sobre com despotricar dels pitjors llibres des del 2006 ^^
Ets massa tova!
No he llegit res de Ted Chiang i per tant d’aquest autor no te’n puc dir res. És com si em parlessis en xinès… (un acudit on es nota que encara no he esmorzat, oi?)
De l’Ursula K. Le Guin n’he llegit un llibre de contes i res més. Em va passar una mica com a tu, el vaig comprar perquè n’havia sentit parlar molt bé d’aquesta autora i, malgrat que alguns d’aquells contes els vaig trobar prou bons (sobretot un), en general l’estil de l’autora se’m va fer un pèl pesat. També m’esperava més.
En canvi a mi “Cataconya” em va agradar força. La idea és original (sobretot pensant que és un llibre escrit fa 30 anys, quan la independència del nostre país era cosa de “quatre eixelebrats”) i li vaig trobar, més enllà de l’humor (a mi si que em va fer gràcia) un rerefons sobre el poder de la gent, dels moviments socials, per canviar les coses que no pot ser més actual.
I, així en general, he de dir-te que jo acostumo a arribar fins al final dels llibres que llegeixo, fins i tot, si no em fan gaire el pes. Així que gairebé no he abandonat mai cap lectura: Espero que “Ready Player One” no entri dins d’aquest “gairebé”. ;-)
Doncs resulta que Ted Chiang es de EEUU!
Mira que Cataconya es curt però no vaig poder, l’humor es molt pssss, molt bah, m’explico bé, eh?
Ja t’he dit que encara no havia esmorzat, tampoc cal que hi burxis. ;-D
Jo t’he entès perfectament… així que sí, t’expliques força bé. ;-)
Vols suggerir que tens temps per llegir llibres avorrits? Quin eq… afortunat!
No es poden queixar els llibres. Els has abandonat, però amb elegància, sense fer un excés de retrets.
Tampoc sóc de insultar gratuïtament, per això ja tenim a l’ahse :P
El Pons és un veritable gentleman ^^
Has abandonat 3 llibres més que jo, em guanyes per poc. I aquest cop seré absolutament disciplinat i et faré cas en els tres casos, no dubtis que per voluntat pròpia no llegiré cap dels llibres que desrecomanes.
Doncs al Sergi i al McAbeu els hi ha agradat el Cataconya.
El Pons sempre et guanyarà, sempre! De lluny et guanyarà, sempre!!
Cataconya hauria de ser lectura obligada per tots als independentistes, especialment per als de la CUP.
L’estratègia ridiculista només funcionarà si s’aplica amb un cert criteri. No és qüestió de fer el ridícul i ja està: cal que aquest ridícul afecti negativament als espanyols.
Fer el ridícul mai ha estat tan complicat
Jo crec que els espanyols seguirien passant de tot, tampoc no n’hi ha per tant. Pensa que fa 18 anys a les primeres classes d’espanyol que feia, el professor va insistir presentar-nos el mapa d’Espanya i remarcar que al nord hi ha gent en el fons bona, però una mica tonta. No sé si cal dir que el paio era de Madrid :-P
Ei, “Los desposeídos” tengui, en un llibre anomenat “Los mundos de Ursula K. Le Guin”, amb “El nombre del mundo es bosque” i “La mano izquierda de la oscuridad”. Fins ara no he passat del títol i aquest que dius no fa moltes ganes de llegir (tot i que el tema és interesting), has llegit els altres dos??
No, i una bona temporada la passaré lluny de la Ursula
Vale…!
Si ja veus que la tal Ursula l’ha molestat bastant al Pons amb la seva falta de destressa…
Fent cas de les teves sabies paraules m’apunto els llibres per no llegir-los, més tenint en compte que els de ciència-ficció no m’atrauen.
Trobo que està bé això d’abandonar llibres, és donar-lis un altre oportunitat i que no se’ls mengi la pols en una lleixa.
Exacte, els llibres son per ser llegits, no per ser acumulats.
Què té a veure la sort amb els llibres que deixes a mitges?
Si tinc sort agafo llibres que m’agraden, si tinc sort agafo llibres que no m’agraden, però això no ho se fins que no els començo a llegir
Aaaaah! Si visitessis més el meu bloc i em fecis cas no et veuries abandonant llibres! Bah, tots dos sabem que això no és cert.
M’apunto Cataconya, que no el coneixia.
Si no hi ha posts nous, no hi ha motiu per visitar-lo…