Aprofitant que estem a ple estiu i que alguna gent està de vacances (ell mateix inclòs), aprofitaré per fer la pilota al Xexu i al seu Bona nit i tapa’t. No descobreixo res si dic que es dels blogs més populars de la catosfera, de fet, si no existís Pons’s Blog segurament seria el blog personal més conegut d’aquesta zona, però per desgràcia seva Pons’s Blog es ben real. Gran part de la seva popularitat la deu als difunts premis c@ts quan ell mateix es va crear una categoria expressament de premi per tal que encaixés perfectament amb el seu blog, el premi al blog Reflexiu, seria com si jo creés el premi al blogger més modest, evidentment seria per mi. Com que el Bona nit el coneix tothom tampoc cal que m’esforci gaire a explicar de què va. Normalment sol fer alguna reflexió sobre qualsevol tema que el preocupa, tan pot ser d’actualitat general, com pot ser de caire personal, i quan no té idea de què publicar li traspassa la responsabilitat d’escriure un post al seu gat Blog i problema solucionat, d’aquesta manera compleix la quota dels dos posts setmanals de mitjana, per tan no es massa pesat de seguir.
La seva foto de perfil el símbol de perill biològic perquè es un terrorista al servei de l’eix del mal.
Però la part més interessant del Bona nit no són els posts en si mateix, són els comentaris, la gent té tendència a escriure comentaris força llargs, i de vegades fins hi tot són interessants, més i tot que el propi post especialment si els signa un tal Pons (parlo de mi en tercera persona perquè tinc trastorn narcisista de personalitat), o en menor mesura el Sergi (ja feia masses CT que no en parlava). Com tot bon blogger, en Xexu té el detall de contestar de manera individualitzada els comentaris de cada un, cosa que els comentaristes habituals agraïm perquè ens fa sentir valorats, de fet aprofito per dir que tots aquells bloggers que no em contesteu els meus genials comentaris que deixo en els vostres blogs us menyspreeu-ho, encara que el meu comentari no li calgui contestació em conformaria amb un “Un comentari brillant, gràcies per deixar-lo”.
En Xexu també té un altre blog, el Llibres i punt! Però no cal parlar-ne massa perquè després de la plaga de blogs de cuina, el segon tipus de blog més comú de la bloggosfera són els de llibres, i no us enganyeu, el Llibres i punt! No té res d’epecial que els altres blogs de llibres no tinguin. Ah si, calla que en comptes de valorar amb números o estrelles fa servir arroves, gran cosa…
Respecte la seva relació amb Pons’s Blog val a dir que es bastant fidel, i que gairebé sempre deixa un comentari en cada CT, no en va sol ser el comentarista més prolífic de Pons’s Blog si descomptem el fenomen especial de l’ahse i a un servidor. Ni que sigui per quantitat de comentaris això també li serveix per tal de guanyar algun que altre BCPP, provocant que en nombres absoluts acabi sent dels que s’emporta més BCPP, en canvi, fent el ratio comentaris / BCPP ja no queda en tan bona posició, però es que dintre del comentaristes de Pons’s Blog hi ha molt bon nivell. Malgrat la seva mala relació amb l’ahse considero que per tot el que s’ha comentat en aquest CT es mereix un aplaudiment amb una moderada eufòria i desitjar-li, no, millor exigir-li que continuï presentant-se com a comentarista a Pons’s Blog i segueixi publicant entrades al seu blog.
Pons's blog 
Ūn CT dēdīcàt āl XeXu!! Flipo amb estrelletes… Si l’existencia XeXu només importa per incrementar el número de comentaris del bloc del Pons!!! I a més a més resulta que té 2 blocs, tots 2 avorrits…
Un més avorrit que l’altre
D’això no pot haver-hi dubte ^^
Jo tampoc descobriré res si dic que el “Bona nit…” és un dels meus imprescindibles a la llista de blogs a visitar.. És un dels grans de la Catos en XEXU i, des de que vaig tenir l’oportunitat de treballar junt amb ell organitzant els Premis C@ts també puc dir que és un amic… i ja callo, que el “pilotisme” et tocava fer-lo tu al post.
El típic comentari d’un equivocat :-P
Faltava matisar que no es tan imprescindible com Pons’s Blog però força imprescindible.
Quan et poses a compartir una activitat que porta feina amb algú, sobretot si és una activitat que fas per gust i sense rebre’n res a canvi, poden passar diverses coses. Una és que no t’entenguis amb l’altre, o que la feina feta sigui molt desigual i que això generi baralles. Sempre parlem del nivell de compromís, però perquè una cosa funcioni també s’ha de tenir voluntat i ment oberta. Trobar algú amb qui t’entens perfectament i poder compartir la feina fins al punt de gaudir-ne no és fàcil, gens fàcil, i amb en Mac no vam tenir cap problema, al contrari. És un pencaire com n’hi ha pocs, amb una empenta i unes idees poc comuns. Poc comuns, perquè no és fàcil trobar algú així, de manera que per ell només puc tenir bones paraules, i si el seu blog principal ens fa jugar i ens diverteix cada dia, la persona que el porta té tot el meu afecte i admiració. Mac, tu sí que ets imprescindible!
Heus aquí un XeXu geneticament modificat per inhabilitar el típic gamberrisme XeXu-ista, pilotejant a un comentarista qualsevol del Pons’s Blog! Un veritable èxit de la tecnologia moderna ^^
Això si que és un post dedicatori ^0^.
Vols dir que l’altra dotzena de posts dedicatoris que he fet no ho eren?
Posa’ns un exemple de post no-dedicatori.
En XeXu és un capo de la cosa i un gran obrer del món blog, s’ho curra molt, sobretot el tracte amb “el client”.
Però que consti que no es l’únic amb bon tracte amb el client, que jo també sóc molt amable amb la colla de borregos que deixen comentaris al meu blog.
Dius a la mateixa frase capo i obrer. Prefereixo que se’m consideri obrer, pencar perquè hi continuï havent blogs en català i que no morin tots. Si hi contribueixo amb comentaris, ja és molt.
Sisplau no t’oblidis del teu gat…
Volies dir capullo i t’has oblidat com s’escrivia, oi?
Sense en XeXu, res no seria igual… imprescindible!
Es un nivell de imprescriptibilitat un parell de rangs de Pons’s Blog, però si.
Molt generós el teu comentari Carme. És recíproc, naturalment.
Sense el XeXu el Pons’s blog brillaria igualment :-P
Vaja t’agraeixo el teu post dedicat, sobretot que hagis fet esment a en Sergi, del qual no parlaves des de… des de… l’últim post que vas escriure, el dilluns d’aquesta mateixa setmana.
Llàstima que el Llibres el trobis avorrit, ja sé que no és especial, i a més parlo de llibres que no t’interessen, tret de quan llegeixo algun Pratchett de tant en tant, o quan et faig cas en alguna recomanació, encara més de tant en tant. Però jo li tinc molt afecte a aquell blog, i ja fa temps que penso que sobreviurà al Bona Nit.
En el que més raó et dono és que la part més interessant del meu blog són els comentaris. M’alegra que allà la gent hi trobés en el passat, i encara ara hi trobi, encara que l’ambient de la catos ja no és el que era, un espai on esplaiar-se i poder opinar amb tota llibertat. Hi hem mantingut unes converses molt interessants, i intercanvis de comentaris dignes de seguir. Que respongui a tothom per mi no és res estrany, és el mínim que puc fer per la gent que té la gentilesa de perdre una estona per comentar. Malauradament, la manca de temps fa que ara no pugui sempre contestar, però intento fer-ho sempre que puc.
Gràcies pel CT, i espero seguir comptant amb els teus comentaris brillants, ja que encara que no ho vulguis reconèixer, i t’agradi treure pit de tot, al Bona Nit hi fas comentaris molt més sensats i argumentats del que mostra la teva ironia i les teves bromes, i això és d’agrair. Seguiré passant per aquí fins el meu darrer dia blogaire, i seguiré fent baixar la ratio BCPP/comentari, que ja està per terra. Però què pots esperar del màxim comentarista humà del blog? Sóc història viva del Pons’s Blog!
Parlar d’en Sergi dos vegades aquesta setmana era per compensar que la setmana anterior no vaig parlar cap dia d’ell, CAP DIA en tota la setmana!
Em crec que el Llibres sobrevisqui perquè l’afició de llegir sembla que et durarà més temps que les idees per publicar “posts reflexius”, quan comences a posar fotos de vacances i videoclips ja es nota que la cosa no va fina.
Lo fotut es que no ets només l’humà màxim comentarista de Pons’s Blog sinó que ho ets de varis blogs, això denota un problema greu, però no pateixis, hi ha gent que perd el temps de pitjors maneres com ara mirant sèries.
T’he de donar la raó, les idees ja no són el que eren. I em poso seriós amb això, també hi juga un paper la monotonia diària que et dóna l’estabilitat. Abans tenia una vida molt més inestable, i ara no ho és, per tant no hi ha tants temes diferents que tractar, alguns han quedat ja enrere, i a més he parlat de moltes coses ja. De vegades em ve un tema i el descarto perquè ja en vaig fer un post fa temps. I m’agrada compartir fotos, algunes són molt dignes, però per exemple, alguns vídeos que he compartit recentment, en el passat ho hauria fet a la comunitat del fosfat. Però com que aquell blog ja no se’l mira ningú… i quan dic ningú, vull dir els seus propis autors.
Res, que segueixo fent, i sento si el que escric ja no té tant interès, o si no desperta les ganes de comentar com abans. Ara parlo força de política, cosa que no feia abans, però ara omple bona part del meu dia, i em surt de parlar-ne també al blog, ves.
Ah, i per cert, la categoria de ‘blog reflexiu’ no crec que la crees jo a c@ts. Pensa que al principi érem 5 o 6 prenent les decisions de format. Però tant és, és història antiga això.
Ves per on! El Pons et fa el gran honor d’esmentar-te a un CT i ja intentes robar-li la gloria i fer veure que tu series més interessant!!
Anava a dir que just parles d’en XeXu quan està de vacances, però veig que no ha faltat a la cita :D
Un blocs que segueixo assíduament des de fa molt temps.
Es molt egocèntric, quan ha sentit que parlava d’ell ha deixat les vacances per venir a comentar
Vaig tornar ahir de les minivacances, i ahir a la nit vaig comentar els primers blogs. Sempre agafo el feedly, baixo fins baix, i començo a comentar per ordre cronològic de publicació. Però reconec que amb aquest post he fet una excepció, un salt, perquè he arribat fins el CT del dilluns, i després he vist per casualitat un títol que deia ‘noi li agrada en xexu’, i m’he pensat que seria una declaració d’amor, però no, parlaves del meu blog.
Que en la vida real et dius Sergi o què?
Les declaracions d’amor no les faig a través del blog, les faig amb una serenata sota el balcó acompanyat amb la tuna
Aquest no podria faltar quan se li dedica algun post, no has llegit el seu comentari? Ja està aquí intentant lluir…
Per cert, avui t’he dedicat el post del meu bloc. Motiu: perquè m’han publicat un relat que no és criminal, ni negre, ni sang, ni…
:O
Enhorabona!
Noia li agrada Xexu, al Xavier també li agrada Xexu.
és una de les plomes (o dels teclats) més sensats de la blogosfera.
Sóc més seguidor del “Bona nit i tapa’t” no me’l perdo mai.
Encara sort que no ets seguidor del Sergi :-P
Gràcies Xavier. Que em considerin sensat ja em sembla bé, intento ser coherent amb les idees i els sentiments. Si se’m percep així ja puc estar content.
Què vol dir “més seguidor”? Més seguidor que jo? Es una competició?
Interrompo breument les meves vacances per comentar aquest post: Visca en XeXu! Visca en Pons! No només teniu blogs interessants sinó que, a més, doneu vida a molts altres blogs (molts d’ells no tan interessants) amb els vostres comentaris.
Reconeixeré que alguna vegada he pensat que si deixava de comentar en un blog, aquell blog desapareixeria, perquè semblava que només hi anava jo a comentar. De fet encara em passa en algun. Segurament no seria així, però suposo que aquests blogs més amagats agraeixen també la fidelitat d’algú que els llegeix i comenta.
Ser interessant o no és qüestió de qui llegeix. Cadascú té els seus gustos. Jo només podria dir si m’agrada a mi o no. I he de dir, és clar, que no tots m’agraden per igual.
Veig que les amenaces de l’ahse funcionen i ja teniu interioritzat això de “visca el Pons!”
És emocionant veure a dos dels meus ídols catosférics compartint post. Una experiència.
Val a dir que tots dos sou imprescindibles, un és el seny, l’altre la rauxa i tot plegat fa que sigui molt amè i gratificant passejar pels blogs encara que siguin vacances.
Visca en XeXu, visca en Pons!
Ostres, tot canvia molt, però mai hauria pensat que ens definirien a en Pons i a mi gairebé com dues cares de la mateixa moneda, el seny i la rauxa de la catosfera propera. Jo no voldria comparar-me mai amb el Pons, és clar, a veure si em farà fora si pensa ni que sigui remotament que li faig una mica d’ombra. No, no ho pensarà, és clar que no… Gràcies Glòria, però això d’ídol deixa-ho per ell, en tot cas.
El Pons el seny, el XeXu la rauxa?? No dona, no, no t’equivoquis tant!! El Pons és el seny, la rauxa i la brillantor de tot plegat! Ningú mai no podrà arribar a l’alçada del Pons ^^
Anava a contestar el comentari però anava a dir el mateix que l’ahse però no tan ben expressat. Ho veieu com es útil posar una ahse als vostres blogs
Els blogs d’en Xexu són dels pocs en els que intento ser-hi sempre. A més de la varietat de temes que toca té una manera de fer i ser que tant convida a llegir-te’l com a debatre. De fet, quan a vegades hi ha alguna notícia important vaig al Bona nit a veure si en Xexu n’ha dit alguna cosa, perquè tan interessant és el que diu ell com el que diuen els comentaristes.
Sobre els comentaristes, hi ha varietat d’opinions i postures perquè en Xexu fa que totes siguin benvingudes. Encara que en alguns moments s’escalfi l’ambient ell és correctíssim sense deixar de dir el que ha de dir, i això és difícil avui dia i diu molt d’una persona, el gestionar la mala maror sense provocar cap crisi. Això és tenir fusta de bon polític! I trobo que mima molt als seus comentaristes, no només es pren la molèstia de contestar un a un com dius, si no que a més les seves respostes als comentaris sempre són extenses i ben argumentades, i crec que ens fa sentir realment llegits/escoltats. I crec que a tu també et passa Pons, que al Bona nit et deixes anar més perquè et trobes a gust. Imagino que el desgast mental d’en Xexu deu ser enorme (no el de llegir els teus comentaris, o si, no sé, en principi parlo en general), i per això de tant en tant deixa anar alguna cosa sobre la caducitat del Bona nit. Espero que encara hi hagi corda per una estona més!
El Llibres i punt no l’has valorat prou, Pons, i no només perquè toca sovint el teu gènere preferit, si no que trobo que en Xexu sap sintetitzar molt bé el que hi ha trobat en cada lectura (això a alguns ens costa una barbaritat!) i a més és molt sincer en les opinions. En gustos no coincidim gaire perquè a mi em tira quasi exclusivament la novel•la negra, i ell toca quasi de tot, i molt d’aquí i molt actual, i per mi és una finestra més per veure que s’hi mou en el món literari.
I a més això, que en Xexu sempre et torna la visita i es passeja per altres blogs. Una mica també com tu Pons, que un dia vaig anar a petar a un blog perdut de noséqui perquè buscava noséquè i va i em trobo amb un comentari teu. Però a més en Xexu té una virtut (una altra més), que es que fa el mateix que als seus blogs, és també d’aquests que es nota que t’ha llegit, no deixa aquelles notes breus per fer acte de presència i ja està. Se’l veu que és bon conversador, un tiu culte, perquè veig que es capaç de donar una opinió elaborada de quasi qualsevol tema. Bé, la veritat es que amb el cinema va força peix, però ningú és perfecte.
I m’agrada veure el Xexu comentarista del Pons blog perquè aquí sempre es deixa anar més en pla conya, i pels BCPP que guanya es nota que te l’estimes molt, diria que més que en Sergi i tot, i que per això mateix l’Ahse no el suporta. Val, admeto que els comentaris són força bons, però els meus també i no guanyo tants BCPP.
Crec que ja ho he dit tot. Segur que qualsevol que hagi llegit aquest comentari valorarà molt més a partir d’ara l’art de sintetitzar.
Fent honor al que dius de mi, he llegit amb molta atenció tot el comentari, naturalment, em deixes tan bé que no podia parar de llegir. Bé, moltes gràcies per aquesta tros de comentari, massa generós, però reforça el meu ego, és clar. Ja m’agrada que la gent pensi aquestes coses de mi, com podria no agradar-me? Ja saps que és recíproc, que m’agrada la manera d’explicar les coses que tens, i els teus comentaris. Ni molt menys diria que sóc un tio culte ni tinc opinió de tots els temes, però la que tinc la defenso amb els arguments que puc. Ja hem debatut força en diversos espais, així que això també és recíproc. No estar sempre d’acord no és motiu per no poder tenir converses ben edificants. I bé, no contestaré frase per frase a tot el que dius, tant el que dius de mi com el que li dius a en Pons, perquè si no ens diran que ens busquem un hotel, però moltes gràcies. Ah, això sí, pensava, o volia creure, que l’AhSe m’odia perquè li contesto, no perquè en Pons m’estimi. Vaja, que poc mèrit que tinc en tot plegat.
Només faltaria que també llegeixis en diagonal quan et fan la pilota! Ja està bé això de tenir un ego de terra al cel i després fer-te el modest i tal… Encara gràcies a la sort que el Pons estima al Sergi, que com es posés a estimar un avorrit com el XeXu…
Eh, què?? El XeXu bon comentarista?! El XeXu amb el seu insoportable gamberrisme, bo? El XeXu amb tota la cara amenaçant amb trencar cames, estimat pel Pons?? El XeXu propietari d’alguna virtut??? Què va…
Si és justament mostrar aquestes opinions equivocades que t’impedeix guanyar més BCPP-s ^^
Diguem tou però quan veig un comentari més llarg que el post ja m’emociono.
Ei que jo també us faria unes respostes extenses i ben argumentades i us faria sentir escoltats i llegits si em deixéssiu comentaris llargs com el d’avui, el què passa es que amb comentaris de mitja línia es difícil contestar amb mitja pàgina. Si, es clar, ara em fotràs la culpa a mi que quan parlo d’una sèrie tu no hagis vist la temporada en qüestió, si no mires les series que toca no es el meu problema.
Al que us agraden els llibres tuti frutti es normal que us agradin els blogs de llibres, jo busco un llibres més concrets i m’haig de moure per mons més especialitzats, i foscos. Ei que també em llegeixo el Llibres i punt, però no amb la mateixa il•lusió que el Bona nit.
Estàs dient que jo deixo comentaris breus només per fer acte de presència i ja està? Si trobes algun cas d’aquests, encara que posi Pons el comentari no l’he deixat jo, l’ha deixat el becari, en canvi si es un comentari de puta mare llavors si que es meu.
Dius que m’estimo més el Xexu que el Sergi?! Blasfèmia! I deu ni do els BCPP que guanyes, jo de tu no em queixaria, pot ser contraproduent…
Un premi a la constància us haurien de donar. La meva sincera admiració, ah i us segueixo sempre que puc dedicar-hi una estona tant a tu Pons com al Xexu entre altres.
Salut
[…] CT2430: Bona nit i tapa’t […]