Cas típic 2490: noi li agrada noia, noi li agraden els ninjes

Avui per fi he cedit i he publicat el post sobre Ninjes que estàveu esperant, especialment en Xexu. De res!

Malgrat tota la fama que tenen, els Ninjes només eren uns mercenaris contractats pels senyors feudals per tal d’assassinar, espiar i sabotejar per tal d’estabilitzar de desestabilitzar el contrari. Es a dir, eren com uns espies de l’època, uns James Bond perquè ens entenguem, però en comptes de servir a sa Majestat la reina servien a qui més els pagava, i això es tan o més respectable que servir a l’imperi britànic. Igual que en James Bond, els ninjes també feien servir invents per aconseguir els seus propòsits, no tenien bolis explosius ni un Aston Martin amb metralladores sota els llums però contaven amb altres armes enginyoses com shurikens, cadenes o les típiques però efectives espases, fins hi tot feien verins i bombes, ja ho veieu, uns MacGyver tot terreny. Però potser el que més els caracteritza es que eren uns artistes de les disfresses, pràcticament al nivell de Mortadelo que els permetia passar desapercebuts disfressant-se de qualsevol cosa, lo típic es d’arbre o pedra, però segur que es podien disfressar d’altres coses perilloses com ara una columna de pàrquing. El que no es cert es el mite de la roba negra, el ninja s’havia de camuflar i si estava tot nevat no aniria tot de negre perquè el veurien i el ninja duraria poc, més aviat es disfressaven de criats o gent del servei, perquè ningú mai sospita d’un criat que està escombrant el terra amb una escombra que té un mànec acabat amb un mortal punyal. També era habitual disfressar-se de monjo perquè ningú sospita mai de la gent religiosa, bona gent sempre… A veure, que si, que si era una nit sense lluna si que era bona idea anar de negre, però la llegenda urbana que sempre van de negres ha vingut segurament pel fet que en el teatre japonès quan posaven un personatge invisible o amagat el feien anar de negre ja que el fons de l’escenari era negre. De camuflatge o no, la roba d’un ninja sempre havia de ser còmode, res portar cintes i o butxaques per evitar quedar enganxat amb qualsevol cosa, o potser a vosaltres no us ha passat mai que un pom de la porta us ha enganxat amb la butxaca d’una jaqueta i no us deixa marxar? Doncs als veritables ninjes no els hi ha passat mai, primera perquè no tenien butxaques i segona perquè al Japó medieval no hi havia poms de portes.

Els mites i les exageracions són habituals quan parlem de ninjes, per tan un no sap del cert fins a quin punt el que està llegint es veritat, sense anar més lluny, la meitat del que dic en aquest post segur que es fals i l’altra meitat m’ho he inventat sobre la marxa. Per aquest motiu i pel fet que sempre actuaven en missions secretes no es pot verificar del cert la seva efectivitat. Quanta gent han matat? Ni idea, uns càlculs conservadors apunten a 2 persones, altres càlculs més agosarats apunten cap a 100.000.000, jo penso que la realitat deu estar en un valor entre els anteriors.

Els ninjes eren tot el contrari del samurais, els segons sempre lluitaven cara a cara i amb honor i valentia, mentre que els primers eren unes rates traïdores que preferien atacar des de les ombres i si podia ser a traïció per l’esquena millor que millor. Això no vol dir que els ninjes no fossin respectats, al contrari, un home que mata sense cridar l’atenció acolloneix més que un bonifaci que et ve de cara. A més, hi havia ninjes veterans molt respectats, perquè si arribaves a veterà es que erets bo amb el què feies, sinó eres ninja mort, ja que les missions encarregades als ninjes eren complicades i arriscades, res de baixar gatets d’un arbre, normalment es tractava d’entrar d’amagat al castell rival i matar a algú o incendiar una estructura important abans no comencés el veritable assalt al castell, una feina dura, però algú l’havia de fer.

Tot i que hi ha referències als ninjes que daten de més antic, l’autèntic boom dels ninjes va començar en el segle XV quan el Japó estava immers en guerres entre els molts senyors feudals de la època, motiu pel qual els senyors van prendre mesures anti-ninjes com ara posar terres grinyoladors per tal de captar els passos silenciosos dels assassins. D’aquí també va sorgir la idea de posar un cubell d’aigua sobre les portes entreobertes, per detectar ninjes, tothom sap que els ninjes no els hi agrada l’aigua. De tota aquesta realitat a la cultura occidental només ens ha arribat la imatge d’un tio totalment vestit de negre que llança un shuriken i comença a fer cabrioles increïbles mentre el bo de la peli el persegueix, els occidentals som així, ens agrada simplificar la realitat. Parlant de cultura occidental, un dels referents occidentals en quan a ninjes es refereix es tracta de les fabuloses tortugues ninja, ja sabeu uns quelonis ninja de mida humana entrenats per una rata gegant, quan ets nen t’empasses qualsevol cosa…

Són les fabuloses tortugues ninja x3
Herois de mitja closca, els més forts!

Són els lluitadors més temibles
(són les fabuloses tortugues ninja)
Són herois de mitja closca i són sensibles
(són les fabuloses tortugues ninja)
Quan ataca el malvat Trinxant
les tortugues van, endavant!

Són les fabuloses tortugues ninja x2

Estellicó els va ensenyar a ser ninjes grans
(són les fabuloses tortugues ninja)
En Leonardo va al davant té una màquina especial
(són les fabuloses tortugues ninja)
En Rafael és modern, però vulgar
al Michelangelo li agrada ballar

Són les fabuloses tortugues ninja x3
Herois de mitja closca, els més forts!

BCPP: Xexu