La Tierra Larga – Terry Pratchett & Stephen Baxter (464 pàgines)
La Terra Llarga es una col·laboració entre dos autors de ciència ficció Terry Pratchett i Stephen Baxter, el primer es més que conegut per aquest blog, el segon gens ni mica. De fet, el llibre està més escrit per en Baxter que no pas per en Pratchett, però si vols vendre un llibre al Regne Unit la segona millor formula es posar com a autor a Terry Pratchett (la primera es posar-hi un Harry Potter). De fet aquest llibre es pot veure com el primer d’una saga de col·laboracions entre els dos autors, que continua amb La Guerra Llarga, El Mart Llarg, La Utopia Llarga i El Cosmos Llarg.
La novel·la es de (Oh! Sorpresa!) ciència ficció. Resulta que no se sap qui inventa una maquineta sorprenentment senzilla de construir (només diré que la “bateria” del invent es una patata) serveix per saltar a un planeta terra paral·lel que ha evolucionat sense els humans, aquest inventor penja les instruccions a internet i de cop tothom salta per investigar l’altre planeta. De fet no es un sol planeta paral·lel sinó que són un nombre de planetes paral·lels en teoria infinits. Això fa que el problema de la superpoblació desaparegui, es més, el preu del terreny es desploma, el mateix passa amb el preu dels recursos naturals escassos com l’or o el platí. A partir d’aquí comença una nova època d’exploració i colonització de les noves terres que són molt semblants a la Terra dels humans però amb petits canvis cada vegada més marcats a mesura que saltem de Terra en Terra.
Tot i que l’humor Pratchett apareix poquet el llibre es un entretingut llibre d’aventures amb un ordinador setciències i molt pagat de si mateix com a co-protagonista. La Terra Llarga té algunes sorpreses que donaran una mica de misteri en la trama. El llibre es prou bo per mi com per continuar amb la saga, però no lo suficient com perquè continuï immediatament amb aquesta. Per tots aquells que heu provat el Mundodisco de Pratchett i incomprensiblement no us agrada us recomanaria que provéssiu aquest llibre menys fantàstic, ja que la meva missió a la Terra es aconseguir que hi hagi més lectors de Pratchett en el mon.
—Por cierto, no veo necesidad de que tengas miedo.
—¿No ves necesidad? Qué gran consuelo.
—Bueno, parecen criaturas inquisitivas. Que no es lo mismo que criaturas hambrientas. Es posible que en estos momentos te tengan más miedo que tú a ellas.
—¿Qué te apuestas? ¿Mi vida, por ejemplo?
—Los dos estamos asustados, pero vamos a afrontar esto, ¿vale? No huirás. Los animales huyen. Nosotros seguimos adelante, intentando descubrir lo que nos asusta y plantarle cara. Es lo que hacemos los humanos.
—Ya. Hasta que nos mata.
—Eso sí. —Joshua se levantó—. ¿Hago café?
Nota: 7/10
Pons's blog 
Tinc tants llibres pendents i la muntanya va augmentant…
però cada cop que veig el Terry Pratchett el torno a anotar, per si de cas.
Deixem la llista i te’n tatxo unes quants sense cap problema :P
Passa-li la llista al Pons perquè et marqui les prioritats!
Curiós tema per a un llibre…
Si la idea es bona ja tens mig llibre fet
Jo tinc pendents encara una bona colla dels Pratchett’s “de veritat” (pots creure que enguany només n’he llegit un de sol?) així que, de moment, no me l’apunto a la llista. De totes maneres la quota de ciència-ficció ja la tinc coberta amb la Fundació de l’Asimov que continuo llegint.
Es que dins del sac de Fundació hi pots posar un munt de llibres!
Ets dels que acostumen anar equivocats, oi? Això explica moltes coses ^^
Al menys prenen cafè…
Si tens hipertensió la cafeina va malament. :-P
Vinga va, em faré el propòsit de llegir algun Pratchett durant el 2017, fa força temps que no el llegeixo. Però no aquest, seguiré a Discworld, amb algun que encara tinc per casa, d’una d’aquelles sagues que no t’agraden (o millor dit, que t’agraden menys), per fer-te la punyeta.
Lo important es que llegeixis Pratchett! Si no vaig errat la propera que et toca donat que segueixes l’ordre cronològic es Brujerias, per mi es dels fluixos, però si coneixes MacBeth et farà gràcia.
Caram, ara m’has deixat ben sorprès. Doncs sí, aquest és el que corre per casa, així que si no és que ensopego amb algun altre llibre seu de casualitat, llegiria aquest. A partir d’aquí, me’ls hauré de comprar, perquè aquests me’ls va donar una companya fa anys. Ja imaginava que aquest seria dels que no t’agradaria, perquè la saga de les bruixes és de les pitjors, oi? I a més no conec MacBeth, ni l’he llegit, ni l’he vist representada, ni res. Però conec en McAbeu, No compta?
A vegades quan es tenen poques expectatives es quan un llibre sorprèn, mai se sap.
PS: No, crec que McAbeu i MacBeth no tenen gran cosa en comú.
Has acabat ja els llibres sobre la Mort? I el fúcsia?
Si tu m’expliques com penjar imatges aquí, jo t’ensenyaré que el XeXu-fúcsia encara no ha mort.
Doncs… Envia un correu electronic al Pons amb el XeXu-fúcsia que pretens veure i en parlarem…
Els llibres escrits entre dos sempre m’ha intrigat. Com s’ho fan? Seria com…jo què sé, escriure un blog entre el gran Pons i un becari (i un robot de silicona, que no sabem si té mans).
Què dius! Els llibres sempre han estat més fàcils d’escriure que els blocs!!
[…] La Tierra Larga – Terry Pratchett & Stephen Baxter: 7/10 […]
[…] la Terra Llarga? Doncs llegiu el CT2516, ja ho heu fet? Si? No, no ho heu fet, no m’enganyeu! El cas es que aquesta es la […]