Cas típic 1837: noi li agrada noia, noi li agrada creure

Després de sopar, en James sempre escodrinyava el cel amb el seu telescopi. De fet, en James es deia Jaume, però ell tenia molt clar que quan descobrís una nau extraterrestre no es podia fer famós en els medis de comunicació amb el nom de Jaume, no tindria glamur. També era una llàstima que visqués a la plana de Vic en comptes d’algun lloc perdut per Nevada als EEUU. Perquè tothom sap que el millor lloc detectar OVNIs sempre es una àrea desèrtica dels EEUU.
Podria haver dit que el fet va passar una nit com qualsevol altre, però no seria del tot veritat, aquella nit havia sopat espagueti a la carbonara, el seu plat preferit, per tan, aquella nit ja tenia quelcom especial, però està clar que això no va ser el més especial, podríem dir que el més especial d’aquella nit tindria un caire més espacial… Al cap de poc de mirar a través del telescopi va veure unes llums de colors al cel. Ràpidament va canviar el telescopi pels prismàtics i va poder seguir-les amb claredat. Va anar a buscar la càmera de vídeo tan ràpid com va poder, però al tornar les llums ja havien desaparegut. Tot tremolant d’emoció, va marcar el número del Centre d’Estudis Interplanetaris (CEI) que s’havia aprés de memòria. Mentre els tons del telèfon sonaven va mirar il·lusionat el potser que tenia penjat a l’habitació “I want to believe”, era el mateix pòster que tenia l’agent Mullder. Ja s’estava imaginat com en Mulder i la Scully trucarien a la seva porta. Al cap de poc el van atendre, i després de demanar-li el seu nom i la seva adreça van dir-li que de seguida arribarien per parlar amb ell cara a cara. En menys de 30 minuts ja estaven trucant a la porta. En Jaume va obrir tot esperant veure un parell d’agents arreglats amb un pulcre vestit negre i ensenyant dues plaques d’agents del FBI, però només va veure dos homes amb bata blanca.
– Vostè ha vist un OVNI?
– Si! No fa ni mitja hora!
En Jaume va veure com de cop, se li van abalançar i ja no va recordar res més fins que es va despertar en una habitació blanca i encoixinada.
Sense cap mena de dubte, a partir de que els del frenopàtic havien interceptat la línia del CEI, havien tingut un gran augment de la clientela.

Fins aquí la col·laboració als relats conjunts d’aquest febrer.