Cas típic 516: noi li agrada noia, noi es Eduardo Mendoza

Mauricio o las elecciones primarias – Eduardo Mendoza (384 pàgines)

No es la primera vegada que parlo d’en Mendoza. El primer llibre seu que vaig llegir va ser “Sin noticias de Gurb“. Ja sabeu es el diari d’un extraterrestre que busca un altre extraterrestre per Barcelona, tot amb molt d’humor. Plenament reconamable

El seguent va ser “El último trayecto de Horatio Horacio Dos” És la història d’un capità d’una especial nau espacial (aplaudiments pel joc de paraules). També es d’humor, però no es tan bo.

Canviant de registre va caure a les meves mans “La aventura del tocador de señoras“. Ja no es pot considerar un llibre d’humor, però tot i així té fragments realment bons.

I l’últim quin ha sigut? Doncs “Mauricio o las elecciones primarias“. No esta mal, però… bueno, no es el meu gènere. Us copiu un fragment del llibre tret de context que NO reflexa gens l’esperit el llibre.

– Llévame a a Sudamérica. Vamos a hacer la revolución pendiente.

– ¿Has esnifado en el baño?

– Qué va. Quiero ir a Bolivia.

– Me parece una idea excelente. De momento iremos a dormir y mañana compraremos la metralleta y la guía Michelin.

Cas típic 515: noi li agrada noia, noi es un conill suicida

El llibre dels conills suicides – Andy Riley

Doncs això mateix. Conills que es suiciden. Té gràcia? Doncs si, per què són originals suicidant-se! no us ho creieu? Doncs us compreu el llibre! O també el podeu agafar de de la biblio (i tornar-lo esclar).

Qualsevol semblança amb aquest post es pura coincidència.

Cas típic 514: noi li agrada noia, noi es Deu

Per demostrar que en aquest blog es toquen tots els temes, avui una mica de religió.

Creus en (algun) Deu? És igual, no contestis. I el diable? existeix? no? segur? Doncs qui hi ha radera el nuvol xD?

Oh es que jo soc agnòstic! No, no. Lo que sou tu i els altres 2 amics es uns cabronets xD

T

ota similitud es pura coincidència… ja… segur.

Un eslogan típic de l’esglèsia es que té totes les respostes (“per que Deu ho vol així” i fora). Tot i això ha de lluitar contra la competència que no es altra que…

En fi, per qualsevol altre dubte que us hagi quedat dirigiu-vos a la FAQ de Deu i tot solucionat.

Cas típic 513: noi li agrada noia, noi té una bona vista

Si l’escalfament global, el canvi climàtic, l’efecte hivernacle, etc etc. Tot molt dolent, si. Però total que acabarà desapareixent? només alguns paisatges bonics de la terra com ara aquests.

Total, aquests paisatges són aquí al costat (França).

Si marxem una mica més lluny, posem per cas Michigan (molt al Nord del EEUU) ens trobem amb un llac amb les ones glaçades. Ideal pels principans del surf.

Ara marxem cap a una l’altra banda. Japó i el seu Mont Fuji, que per tal de decorar-lo li han posat un plat per sobre. Originals els japos, eh?

Bé si encara no us heu cansat dels capritxs de la natura feu una ullada al top 20 dels fenomens naturals més espectaculars.

Cas típic 512: noi li agrada noia, noi es Darth Vader

En les pel·lícules només apareixen els moments d’acció, però que sapigueu que tots els personatges tenen una vida quotidiana. I quan dic tots es tots! Fins i tot els dolents i malvats com en Darh Vader.

Per exemple, per anar a buscar el pa (que pagarà amb la moneda oficial de l’imperi) no agafarà pas el Tie-Figther…

A part de molts altres fets quotidians.

Si es que en el fons en Darth es un tio molt dolç…

(si no ho heu deduit es tracta de xocolata blanca. Aprofito per comentar que es un crim dir-li xocolata a la xocolata blanca)

Cas típic 511: noi li agrada noia, noi es Tom Clancy

Net Force – Tom Clancy (372 pàgines)

Què qui es Tom Clancy? Aquell fanàtic dels comandos d’operacions especials que abans de fer un llibre es documenta extensament, molt extensament. No com d’altres..

Segur que el coneixeu de llibres tals com (o segurament per les pelis): La caça de l’octubre roig, joc de patriotes.

Però aquest també ha tingut tirada en els mons dels videjocs tals com Splinter Cell, Ghost Recon, o la meva preferida la série de llibres dels caça-terroristes dels Rainbow Six que va serveix de base pels jocs amb el mateix nom.

Aquest cop ha caigut a les meves mans una novela de la saga de la Net Force (quin número de la saga es). Prioritats ocultes. Va sobre els tipics terroristes que diexen anar per internet informació confidencial i acaba amb el típic assalt d’un palau d’un president corrupte d’un petit país africà tercemundista.

4 frases triades al atzar (o no).

Podria pegarse con un hombre de raza etiópica por la mañana y fornicar con una mujer del mismo origen por la tarde. La hipocresía era algo… maravilloso. Sin ella, el mundo no podría funcionar.

Arrasar un nido de terroristas que habían robado material radiactivo para fabricar una bomba atómica le parecía una misión sencilla en comparación con tenerselas que ver con su suegra.

– ¿Sabía que es usted un descarado, un bruto y posiblemente un psicópata? ¿Un hombre inepto para servir en el Net Force y una potencial amenaza para la seguridad pública?
– Sí, señor, creo qué eso me define bastante bién.
– Bién. Informaré al señor Horowitz de que he segudo su consejo y le aplicado un correctivo apropiado – dijo Howard, que alcanzó el mando a distáncia y apagó el televisor-. Una hora sin televisión sargento.

– Bueno… Un hombre de su edad debe percatarse de que no podrá hacer la instrucción con los reclutas indefinidamente.
– ¿Un hombre de mi edad? ¡Por Dios! ¡Yo no soy un hombre de mi edad!

Hay errores que uno no puede permitirse el lujo de cometer. No hay que orinar de cara al viento; no hay que comer en casa de la suegra, ni tropezarse en el ciberespacio con Jay Gridley, el Jinete Solitario. Es mal asunto.
Nota:6/10

Cas típic 510: noi li agrada noia, noi arriba a la ciutat sense perdres

Amb els GPS això de perdres ha quedat en el passat (o no). Però encara hi ha gent que s’enrefia només dels cartells! Venaventurats siguin…

– Tots els camins porten a Roma Orense.

– Totes les ciutats tenen coses bones, i també dolentes…

– A vegades hi ha ciutats/pobles que donen lloc a confusions. A 20? a 50? en què quedem?!!

– A vegades qui posa els noms als pobles no es… com ho diria… una bona persona.

– Us heu preguntat mai on vivia l’Alec Guiness?

– Existeix la fi del món? Evidentment que sí. I allà, al final de tot es on hi ha aquest poble.

Cas típic 509: noi li agrada noia, noi vol tenir sexe en pau

Tengamos sexo en paz – Franca, Jacopo i Dario Fo (76 pa`gines)

Franca, Jacopo i Dario Fo. Són els autors d’un llibre fet a partir d’una obre de teatre (rollo monoleg) anomenada “Tengamos el sexo en paz“.

En resum es podria dir que són consells per tal de millorar la teva vida sexual. Evidentment explicat amb humor. Sinó per què me l’hauria llegit?

Volvíamos del colegio, y nos topamos con el típico exhibicionista… por que nostras, las mujeres, una vez en la vida, ¡todas!, nos topamos con el típico exhibicionista… Si aún no os lo habéis encontrado, tened fe, que es lo encontraréis.
Él, con su ariete, tiene que rasgar tu himen… ¡Ahaa, que pánico! y luego, la sangre… Hay culturas que siguen exponiendo las sábanas manchadas de sangre tras la noche de bodas… sangre, sangre… Así que, cuando me llegó “ese momento”, me esperaba surtidores de sangre… el techo manchado de sangre… ¿Como podré limpiarlo?
Nota:5/10

Cas típic 508: noi li agrada noia, noi es posa de bon humor

Em llevo i penso “Merda tot just es dimarts encara” Però poso la radio i sento aquesta cançó tan alegre que t’acaba omplint de bon humor.

Quin crack en Bob.

Cas típic 507: noi li agrada noia, noia es presenta a la viceprecidencia dels EEUU

La gent diu que aquest blog està bé, però que potser li falta una mica de noticies d’actualitat. Alguna cosa que el lligui amb el dia a dia.

Està bé, està bé. Sense que serveixi de precedent: Política. Però com que la política d’aquí es massa avorrida per aquest blog tan bo m’he decantat pels EEUU. No pas l’Obama ni McCain. Sinó per la candidata que més em diverteix la Sarah Palin.

Primer ja vaig gaudir amb el relat de Mi mesa cojea sobre els valors que Sarah vol representar i la seva filla va llençar per terra.

I Segón i no menys important aquesta cançó tan enganxosa.

Cas típic 506: noi li agrada noia, noi FATAL ERROR

Sempre passa quan menys t’ho esperes. Estás fent qualsevol cosa tan tranquil, sense pensar que pot passar, però inesperadament apareix… ERROR!!! Però penses, per què??? si això ho he executat altres vegades i anat bé. Per què ara? per què avui? què he fet malament? pfff

– El picassa quan falla com a mínim ho diu amb gràcia:

– Un tema apart són les traduccions de les pantalles blaves, que no están gaire logrades. Per això ens trobem en menús tan curiosos com aquest:

– Després hi ha tot el que no són errors, sinó que són avisos. Però fan una mica ràbia de lo obvis que són. Un exemple es yahoo mail. [El escaner de virus no està actiu. L’adjunt pot tenir o no tenir virus].

– A vegades els avisos no són gaire precisos. Jo de tu actualitzaria les definicions més sovint… (vindrien a ser uns 2000 anys mes o menys)

– Després hi ha els avisos que et fan desconfiar de la fiabilitat de l’aplicació que dona l’avís com el cas de Microsoft que ni es fia d’ell mateix.

– A part hi ha les conyes que s’han creat a partir de la mítica pantalla blava.

– Però podria ser pitjor, es podrien exportar els avisos als problemes de la vida real. Un exemple bastant aterrador:

– Per acabar, l’altra dia em va sortir un avís que deia:

Com que no em sentia amb ganes, vaig optar pel botó de recordar 7 dies més tard.

Cas típic 505: noi li agrada noia, noi es obscur

Quan dic obscur no em refereixo a Darth Vader. Em refereixo a la matèria obscura.

Sembla que finalment diuen que l’univers s’està allunyant? Estan tots d’acord? No faran com sempre i la setmana que ve treuran alguna cosa nova que substenti la teoria que es tornarà a matxambrar tot?

Ahh l’univers!!!

Cas típic 504: noi li agrada noia, noi té un web molt constructiva

Hi ha pàgines que són de vital importància com la de wordpress, on pots trobar aquest blog (possible enllaç recursiu). En canvi altres webs són … són… diferents.

Exemple 1: Pincha la rueda de Hamilton: No comments

Exemple 2: My death space: Smypaces que la gent tanca (realment els haurien d’haver obert?)

Exemple 3: Random Pizza Generator: No saps de que fer la pizza? Ves aprentant F5 i agafa idees!

Cas típic 503: noi li agrada noia, noi va amb tren

El tren es el meu transport públic preferit. Li he agafat carinyo al llarg de tots els dies que porto utiltizant-lo per anar i venir de la feina. Bé per ser exactes, vaig amb Renfe.

Un dia qualsevol agafant la Renfe a l’estació de Sabadell Centre. (tot i les cares orientalitzades us asseguro que es la Renfe)

El tren en el seu pas pel bonic mercat de Barberà del Vallés.

El tren frenant just a temps en l’estació de Arc de Triomf.

I finalment per desmentir el fals rumor que diu que falten vagons en els trens aquesta seqüència on veiem passar el tren per Montcada. Podeu començar a contar vagons…

Cas típic 502: Noi li agrada noia, noi es un fan de Terry Pratchett

Un fan de Terry Pratchett? on? on? ah! si soc jo…

El setembre es conegut per dos coses:

1- La vuelta al cole

2- L’arribada dels col·leccionables.

I quin ha sigut el millor col·leccionable d’aquest any (i segurament de tots els anys)? Doncs el sorprenent mon de Terry Pratcett d’Altaya!!

Evidentment no m’ho vaig pensar dos vegades i em vaig fer subscriptor per tal d’obtenir aquests 29 llibres d’en Terry Pratchett.

Ja m’han arribat els primers 4 llibres (els de la foto): “EL COLOR DE LA MAGIA“, “RECHICERO”, “BRUJERÍAS” i “MORT“.

Soc feliç ^^