Cas típic 2333: noi li agrada noia, noi li agrada la segona temporada de Orbita Laika

Pensàveu que un programa de ciència, que s’emet per la nit a tve2 no tindria continuïtat a un país com a Espanya, eh? Doncs estàveu equivocats! Orbita Laika ha tornat amb la segona temporada! (Bé, té continuïtat entre comentes perquè sembla que ja no hi haurà tercera temporada). Val, es ciència amenitzada amb bastant humor, però en el fons es ciència que acabes aprenent encara que sigui sense voler, ja ho veureu, us repto a que ho proveu un dia, us el podeu baixar del TVE a la carta o com es digui l’equivalent del Tv3 a la carta de TVE.

Orbita Laika ho té tot, humor, ciència, noies maques ensenyant les cames…

La segona temporada de Orbita Laika continua presentada per l’humorista Angel Martin, i l’estructura del programa ha canviat poc respecte la temporada anterior, però per si de cas no la recordeu us la detallo:

• Mini-monòleg inicial a càrrec del presentador
• Cançoneta a piano també per part del presentador (normalment bastant fluixa i que sempre la passo ràpid)
• Presentació del convidat i mini espai perquè el convidat promocioni els seu espectacle (es la pitjor part si el personatge es avorrit, i sinó també, part tan passable com la cançoneta a piano)
• El presentador llança una afirmació de veritat o fals perquè el públic la pensi i al final del programa dona la resposta, com a pista, us diré que normalment sol trencar mites, o sigui que sol ser fals. Per exemple, la Viagra es va descobrir per accident? O l’aigua de les piques gira en sentit contrari en l’hemisferi sud? Suar aprima? Veure la tele d’aprop es dolent? La llet es dolenta pels adults?
• Entra America Valenzuela amb la secció “mundo futuro”, o sigui les tecnologies que veurem en el futur. Com per exemple que en el futur viurem més i més temps joves gràcies al canvi dels òrgans, o arreglant els errors genètics que es van succeint. O també els ordinadors dels futur, que si els quàntics, que si les xarxes neuronals, superordinadors, hologrames, exosquelets, materials del futur com el grafeno, etc.
• Llavors pregunten a la gent del carrer sobre un tema, per exemple els transgènics, o la prova del carboni 14, el gluten, les hormones, les cèl·lules mare, el fracking, i llavors mostren un vídeo de dos minuts on expliquen bé el què es el concepte en qüestió.
• Llavors surt Antonio Martinez Ron, que potser el coneixeu més com a aberron, l’autor del blog Fogonazos (blog recomanable), i en el programa fa un experiment en viu, normalment de química que solen ser experiments més visuals, i també elèctrics i de llum, experiments que poden servir per exemple per explicar com funcionen unes ulleres. Però el més espectacular es el del capítol 7 en el qual amb la lectura dels impuls del cervell d’una persona et pot moure una extremitat d’una altra persona. O ens demostra com vola un avió (no només amb l’efecte Bernoulli), o com hackejar les papil·les gustatives de la llengua.
• Luis Alfonso Gámez porta la secció del “Archivo del misterio” que confirma o desmenteix llegendes urbanes, com per exemple si l’home ha arribat a la lluna (evidentment es que si), o si els extraterrestres han vingut amb platets voladors (doncs no), o els esperits (que tampoc), o el Reiki (que encara menys), o les teràpies alternatives (em sap greu decebre però no funcionen), els horòscops i perquè sembla que a vegades l’encerten, la homeopatia i perquè sembla que funciona però realment ni de conya.
• Jose Cervera sempre ens porta un tema científic inquietant, com per exemple el concepte de l’últim home viu a la terra, o els problemes i els beneficis de l’efecte placebo / nocebo, els (mals) càlculs amb el risc que fem, perquè el altruisme ha superat l’evolució. O el tema de la sel·lecció genètica brutal que hem fet amb els aliments i no parla de trangenics, simplement sel·lecció artificial. O de la paradoxa de Fermi la qual dona hipòtesis per les quals encara no hem trobat extraterrestres, com el gran filtre.
• Raul Ibañez ens explica conceptes interessants gràcies a les matemàtiques, a primera vista un pensaria que les mates no serveixen per res,oi? Doncs resulta que per algo si que valen. Per exemple per omplir un hotel infinit. O el tema de doblar paper. O la fórmula de la suma de Gauss,  o la paradoxa de les portes amb premi i amb cabres, o els números en base dos.
• Clara Grima ens explica la ciència que trobem en el nostre dia a dia, per exemple com funciona un GPS, un radar que capta la velocitat, la cuina d’inducció, la televisió, el detergent, els raigs X, la crema solar, un acceleròmetre, perquè els ous son rodons, els microones, els LEDs, les neveres, entre d’altres.
• A vegades (no sempre) ve un participant del Famelab (concurs de monòlegs científics) i fa el seu monòleg.
• Finalment ens diuen la resposta al veritat o fals del principi i ja està, perquè 55 minuts de programa no donen per més.

Com que la gran part del programa es fa al costat del convidat, aquest condiciona bastant la qualitat del programa, no la part de ciència que sempre està a un nivell semblant, sinó pel què fa a la part d’humor, segons el convidat sàpiga interaccionar amb el presentador i amb els col·laboradors. Tot  i que una cosa es que el convidat sigui divertit, però el més important es que els temes que porten els col·laboradors siguin interessants per tu o no. Durant aquesta temporada hi ha hagut de tot:

• Convidats avorrits: Edurne (no té cognom? que més enllà de ser maca, no es gaire espavilada i sobretot pesada, no té cap gràcia i el pitjor es que no calla ni sota de l’aigua), Miren Ibarguren (no es gaire espavilada, i divertida poc), Carlos del amor (es avorrit), Dafne Fernandez (no se qui es però es moooolt tonta)
• Convidats normals: Pableo Carbonell (pensava que seria més divertit), Llum Barrera (normaleta), Alex O’Dogherty (no tinc ni idea de qui es), Jon Plazaola (tampoc se qui es)
• Convidats divertits: Patricia Conde (que a part de ser maca té gràcia), Javier Coronas (es còmic, per tan té una mica de gràcia), Leo Harlem (es còmic i es nota lleugerament), Miki Nadal (ja el coneixeu, no?)

Ordenades de més a menys les millors seccions del programa són: Ciència Express (vídeo animat de minut i mig), Jose Cervera (conceptes inquietants), Luiz Alfonso Gámez (desmuntant llegendes urbanes), Antonio Martinez Ron (experiments) i Raul Ibañez (una de mates)