Cas típic 2476: noi li agrada noia, noi li agrada la sincronització (1/4)

Parlem de sincronització, bé, primer parlo jo i en tot cas si us ve de gust podeu parlar vosaltres en la zona del final del post allà on posa “Comentaris” (per ser més exactes posa “Comenta que es gratuït, de moment…” que ve a significar el mateix però amb més gràcia), segur que els lectors més espavilats ja s’havien fixat en aquesta interessant zona del blog, això vol dir que a partir d’avui tindré un munt de comentaris per part de lectors menys espavilats que no havien comentat fins ara perquè no sabien que es podien escriure comentaris? Tot podria ser… Ara faig un salt de paràgraf perquè veig que m’estava allunyant massa del tema del què volia parlar en aquest cast típic, preparats? Un, dos, tres, salt de paràgraf!

Sincronització, així amb negreta, perquè es la paraula clau d’aquesta sèrie de posts, si, efectivament, serà més d’un post, o es que potser no us heu fixat en el títol? Com els lectors més fidels d’aquest blog sabran a vegades passa que la numeració dels CT (significa Castors Tiquis-miquis, no, no, vol dir Casos Típics) acaba una mica descontrolada i alguns CT es perden, es dupliquen, tripliquen, salten endavant en el temps, tornen enrere, i coses pitjors que no diré perquè hi ha nens llegint això. Per tan m’ha semblant adient que ara que actualment el blog va correctament sincronitzat en relació el número de post és el moment de parlar sobre les diverses sincronitzacions que va patir el calendari que fa servir la nostra estimada civilització, també conegut com a Calendari Gregorià en honor del Papa Gregori XIII, no va ser una unificació de calendari fàcil perquè l’assumpte va durar més de tres segles, però no avancem esdeveniments, anem pas a pas.

Les primeres bases del nostre calendari les trobem en l’època romana, ja sabeu, Asterix i Obèlix i allò de “Estan bojos aquests romans”, estarien bojos, però com a mínim sabien organitzar un calendari. Juli Cèsar va ser qui va realitzar la reforma del calendari a l’any 46 a.c. Ja ho veieu, mentre es dedicava a conquerir la meitat del mon conegut l’home també tenia temps per reformar el calendari, era un prodigi! Abans de la reforma d’aquest home ja existia un calendari i la part bona es que el calendari ja tenia els dotze mesos que tots coneixem (o hauríem de conèixer), la part dolenta es que només tenia 355 dies, on coi eren els 10 dies i escaig que falten? Es que en l’època romana la terra donava voltes al sol amb més prestesa? No! Simplement anaven desincronitzats l’any solar i l’any civil, quina putada, no? Doncs si, per això cada quatre anys es feia un nyap, que consistia en afegir dos mesos extres a l’any de 22 i 23 dies. O sigui que ens trobem amb 3 anys curts de 355 dies i llavors un any interminable de 400 dies dividit en 14 mesos, no s’havia de ser un crac per veure que això era un cristo de calendari, bé, encara no havia nascut Jesús, per tan l’expressió deuria ser un altra, em sembla que simplement en deien un puto desastre. Tornem amb el nostre amic Juli Cèsar, com us deia al principi d’aquest llarg paràgraf, va ser qui va decidir que aquest caòtic calendari s’havia d’arreglar sí o sí i després de consultar-ho amb uns col·legues astrònoms egipcis, ja que els egipcis eren més espavilats i portaven uns quants mil·lennis seguint un calendari solar com deu mana (o més ben dit, Ra, Deu del sol mana), va crear el calendari julià (que menys que posar-li el seu nom, no?), un calendari amb cap i peus on els anys tindrien 365 dies amb els anys de traspàs de 366 dies inclosos, així sí!

Recordeu a Assegurançatòrix, el bard del poble? La seva música era molt apreciada

El calendari julià anava prou bé, tan bé que va funcionar durant un mil·lenni i mig, que es diu ràpid però són una bona pila d’anys, per exemple, bastants més dels que té la sogra. Però el calendari julià no era perfecte, tenia un lleuger desajust, catxis dena! El calendari considerava que els anys duraven 365 dies i 6 hores, i que aquestes 6 hores es corregien afegint un dia extra cada quatre anys, concretament un dia que potser us sonarà, el 29 de febrer, quina casualitat, eh? El cas es que l’any solar no dura 365 dies i 6 hores sinó que dura 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 45 segons. En un primer moment els 365 dies i 6 hores pot semblar una bona aproximació a la realitat, i realment ho és si pensem en l’esperança de vida mitja de l’home en aquella època, però si ho mirem en segles resulta que després d’un segle anem gairebé 19 hores desfasats! Oh! Horror! Es hora d’aixecar els braços i començar a corre histèrics en cercles!

Acabo el post aquí deixant per demà la intriga de saber com van arreglar tal des-ajustament. Pons’s Blog, creant tensió dramàtica des el 2006 ^^

BCPP: McAbeu