El riure malèfic (Lol)
Situació: Illa del Pacífic sense especificar. Laboratori secret del Dr. Evil camuflat dins del crater d’un volcà. El doctor està assegut a la seva còmode cadira giratòria mentre observa l’agent 006 lligat de peus i mans penjant sobre un tanc ple de taurons.
– Ja ha començat la última fase del meu pla malèfic! -Exclama el doctor
– No et sortiràs amb la teva -Replica l’agent 006
– I qui m’ho impedirà?! Tu?! -Es burla el doctor.
– Mmmmrfff -Murmura l’agent 006 mentre observa els taurons inquiets.
– Com que ja no hi pots fer res t’explicaré el meu pla brillant. He creat un missatge subliminal que qui el vegi quedarà hipnotitzat sota les meves ordres i per tal que sigui vist per tothom l’he inserit dintre un vídeo viral de gatets del Youtube! Res no pot fallar! Res!! Hum hum hum hum muuah muaah muaaaaaha hahahaha HAHAHAHA!
El riure malèfic o riure malvat, es el clixé més evident i exagerat de qualsevol antagonista. N’hi ha d’altres com ara acariciar un gat (persa, evidentment) i l’altra es amenaçar i executar als “esbirros” que no han aconseguit matar a l’heroi amb la famosa frase “Es la última vegada que em falles”.
El riure malèfic es molt més complex que el riure simple. El riure simple tan sols té com a objectiu denotar un fet graciós. En canvi el riure malèfic demostra que es tracta d’un fet que únicament es pot interpretar com a graciós si tens una mentalitat lo suficientment malvada com per considerar graciosa una acció totalment cruel i despietada. Per aquest motiu, un riure normal es empàtic i fa que la gent es contagiï amb ell, en canvi el riure malvat no té aquest efecte contagi exceptuant que les persones del seu voltant siguin igualment malvades. Però el que realment inspira aquest riure es por, una por provocada pel fet d’estar davant d’un geni del mal del qual la reacció que li provoca una crueltat desmesurada es el riure. Aquesta por es pot veure augmentada si el riure deriva cap a la bogeria, afegint incertesa al saber que un boig es totalment imprevisible. Malgrat que com a opinió personal prefereixo els malvats sobris, freds i calculadors.
Lo normal es que un riure malvat sigui provocat per la exposició d’un pla extremadament cruel dit pel propi antagonista, posant d’aquesta manera la cirereta a l’escena. Quan un personatge utilitza aquest riure, no hi ha dubte, es malvat i no hi ha gir argumental que ho canviï.
HOWTO: Vols aconseguir un bon riure malèfic? Preguntam com!
Un bon riure malèfic ha de ser progressiu, ha de començar de manera moderada. Ha de venir de abaix, bé no de tan abaix… Ha de començar en l’estomac, han de ser com unes vibracions que facin tremolar la panxa i progressivament afectin a la resta del cos. Un bon riure malèfic es porta a dins.
Pel què fa a la expressió facial primer ha de començar amb un somriure. En mica en mica aquest somriure anirà mostrant les dents, que en un principi estaran juntes, però s’aniran separant cada vegada més a mesura que es va obrint la boca.
Però la part més important del riure malèfic es el so. No es estrany que els antagonistes més autèntics fins hi tot prenguin classes de cant per aconseguir un to adequat pel seu riure malèfic. L’antagonista aficionat passarà ràpidament al “Hahaha”, es el típic error de principiant. L’autèntic riure malèfic comença amb la M “hum hum hum hum”, aquest “hum” anirà convertint-se en una “a” però de manera tan neutre que recordi una “o” però una “o” tancada, res a veure amb el “ho ho ho” de Pare Noel. El principi es la part més difícil i important i el que realment li dona caràcter al riure malèfic. A partir de aquí queda la part més senzilla de deixar anar un escandalós “hahahaha”. Recordeu que sobretot es important l’efecte “in crescendo”
Complements opcionals
Cada malvat pot afegir complements o “atretzo” al seu riure malèfic TM. Per exemple, llançar saliva es una opció força recurrent.
Una altra opció es la posició de les mans. Ajuntar les puntes dels dits al estil Sr Burns es una bona opció. Aixecar els braços a mitja alçada amb els dits apuntant cap amunt en forma de grapa també té forces adeptes. Recaragolar-se les mans es un clàssic que tampoc sol fallar mai.
Alguns malvats prefereixen acompanyar el riure tot torçant el seu cos cap en darrera. Es a dir, a mesura que el riure va creixent, el tronc i sobretot el cap es va tirant cap en darrera fins al punt d’acabar amb el cap mirant al cel. Per donar més èmfasis al efecte fins hi tot es pot començar una mica encorbat cap endavant.
La tos final es una opció si el riure ha estat especialment sonor i treballant, com a demostració del maltractament que han estat sotmeses les cordes vocals, però aquest petit contratemps està plenament justificant si s’ha aconseguir un bon efecte.
Exemples
Viu i deixa morir: Una recopilació de riures malvats sense cap riure d’un malvat de James Bond no tindria credibilitat.
Dr Maligno: La paròdia de l’enemic de James Bond per excel·lència ha de tenir un autèntic riure malvat
Barney Stinson: Tot un exemple a seguir. Durant la sèrie riu de manera malvada varies vegades, però aquesta es la més memorable.
Dr Horrible: No us confongueu, no es Barney Stinson, es el doctor Horrible de Dr. Horrible’s Sing-Along Blog.
Freezer: A Bola de drac hi ha diversos antagonistes amb riure malvat, però en Freezer es el meu preferit.
Dr House: Només faltaria que el doctor més cabró de la pantalla no tingués un riure malvat
Rei Nikochan: Tenia el problema que degut a la seva constitució necessitava que algú l’ajudés a tancar la boca desencaixada. Ho sento no hi ha vídeo.
Aquesta entrada forma part del projecte d’en Sergi. Us animo a participar-hi!
Pons's blog 
Doncs jo, realment… prefereixo el riure AhSe. :-P
Que no és malèfic, ja que les crueltat gairebé sempre acaba amb coses brutes i jo prefereixo que tot sigui ben net, ni tampoc és senzill, perquè la gràcia AhSe necessita un cert punt pervers per poder rebre aquesta etiqueta. ^^
Crec que necessito veure un exemple per comprendre millor el concepte
L’exemple seria massa fosc per posar-lo en un bloc obert al públic.
És tota una tesi doctoral aquest post, és nota que ets un especialista en el tema. ;-)
Certament ho soc. També podria parlar sobre temes que no en tingui ni idea, però potser m’hauria d’inventar unes quantes coses.
Visca el Pons ^^
Un post magnífic. Has sabut combinar perfectament l’estil del teu blog amb la iniciativa que he proposat. Ho té tot:relat, explicacions, vídeos… Molt didàctic.
Suposo que el tema que has triat també hi ha ajudat.
Gràcies per participar. Si et ve de gust repetir, tu mateix.
Es possible que repeteixi, però deixam temps per recuperar forces :P
Has fet molt bona feina, certament! Has explicat molt bé el concepte, amb exemples i fent una bona anàlisi. Es nota que és un tema que tens per la mà, segur que el teu riure malèfic és molt aconseguit. La teoria la saps perfectament, ens podries posar un vídeo o un tall de so amb la pràctica. Per acabar de completar el post, dic.
Si que podria, oi? Però no ho faré.
Recorda que no pots veure la cara d’un déu i que demanar això és poc més que ximpleria pura.
He trobat a faltar un vídeo del Montoro.
fins hi tot jo tinc un límit, no volia provocar malsons
Aquests riures de vegades fan por…
i altres vegades fan gràcia
Has de pensar que tampoc no n’hi ha per tant!
Eiii! a mi em surt perfecte el riure malèfic, la meva filla petita de tant en tant em demana “riu com una bruixa”… diuen que faig por de veritat. deu ser que cada cop sóc més bruixa.
sempre se m’ha donat molt bé imitar veus, rialles… ;D
No, si al final resultarà que tots els lectors d’aquests bloc tenen un el seu punt malvat
A veure, fes com un gall!
Un malvat normalment és un calculador, un boig sermpre es defensa, no s’avorreix i per això fa el mal sinó que es defen delirantment d’un atac i fent-li veure, entrant al seu deliri pots aturar-lo, ara un malvat histèric, els que tenen mala sang són com bens que després, una volta a casa veus que te l’ha clavada fins a la iugular.
Ara al teatre el mètode Stanislawski és el que més triomfa, no sé si al cinema també, és sentir cada personatge com si fores tu mateix, de fet alguns actors han caigut en una mena de crisi esquizofrènica amb vàries personalitats en fer moltes vegades el mateix paper.
Vicent
Per això prefereixo els malvats autèntics, els que no son bojos.
Vols dir que els malvats calculadors s’avorreixen? Deu n’hi do quanta estupidesa n’hi ha al món…
Estàs segur que pots entrar al deliri d’un boig? Podries explicar com? Podries donar algun exemple? Saps que els patrons d’activació dels cervells bojos són bastant diferents als dels cervells “normals”? Com podries canviar la teva perspectiva a una que en realitat no tens?
Ja que estem, personalment opino que el riure del Muttley és superior a qualsevol riure malèfic:
es un altre tipus de riure diferent, però també mola ^^
avui t’has lluit pons …..molt bo tot plegat sobre els riures malèfics i malvats
Se’n diu o bé Pons, o bé pons007, qualsevol altra combinació és invalida.
Els divendres sempre surten bons posts ^^
per aquí dalt diuen que falta en Montoro, jo hi afegiria en Wert …
Crec que pots afegir-lo als comentaris, que tothom el vegi i en pugui opinar.
Si comencessim a posar-hi polítics no acabaríem mai
Està molt vist però encara funciona. Bon post
no sé si és ben bé malèfic però ell és un mal xinat, com va dir ma tieta, i crec que hauria de ser a la llista: el George dels Roper.
Ara, dels dolents, el riure i prou, i encara el virtual ,o escènic
ui, em cauen molt lluny els Roper!
Jo sóc maligne i tinc un riure maligne. I no ho dic jo, ho diuen els que em coneixen.
qualsevol excusa es bona per promocionar el teu bloc, eh? :P
Què vols dir amb això?
a sobre no m’has contestat res sobre la no menció meva en la teva entrevista a la ràdio!
[…] projecte de la Taula Periòdica proposat per en Sergi. Us convido a participar-hi! Per mi ja es la segona vegada […]
[…] d’en Sergi. Us animo a participar-hi! Podeu recordar les meves anteriors participacions amb Riure malèfic i Camises […]
[…] de la taula periòdica de l’escriptura d’en Sergi. Recordareu altres participacions: Riure malèfic, camises vermelles, accions […]