Cas típic 1878: noi li agrada noia, noi no li agraden un tipus de blocs (2/2)

Posted: 2014-04-16 in Divagacions meves, Webs/Blocs

Aquest post continua del post de ahir, el CT1877
En la cinquena posició hi ha com un derivat dels blocs de fotos, els blocs de viatges. El bloc en si no està malament, però qui escriu el bloc fa ràbia. Perquè sempre estan penjant fotos de llocs? Que viatgen durant tot l’any? Que no tenen obligacions? Que no tenen una feina? Que no tenen fills que cuidar? Quan veuen els amics i aguanten als familiars si sempre estan viatjant? A més, sempre son esperits lliures que descobreixen que es la autèntica llibertat quan troben una tribu nòmada del Sahara que només té una tenda i quatre camells. Qualsevol cosa que veuen ho consideren fantàstica. Son els que al veure un bassa fangosa i 2 palmeres ja ho consideren un oasi paradisíac. Ells mai no viatgen per veure coses, viatgen per conèixer noves cultures. Han arribat a la conclusió que totes les altres cultures son fascinants, en canvi, la cultura de la seva ciutat es una porqueria, allà tothom es un malparit amb presses que no gaudeix la vida en cada moment.

Pels blocs de viatges això es el paradís celestial a la terra

Pels blocs de viatges això es el paradís celestial a la terra


En la sisena i última posició hi ha els blocs de cuina. He deixat els blocs de cuina per la sisena posició no pas perquè m’agradin més, sinó perquè es un col·lectiu amb molt de pes a la blocosfera i estan molt units, tots es donen suport entre ells, per fer un símil vindria a ser com Hollywood. El problema dels blocs de cuina es que només serveixen per consultar dubtes puntuals sobre com es feia un plat concret, i moltes vegades ni tan sols per això perquè ho volen fer tot tan elaborat i treballat i maco que al final t’acabes complicant la vida un colló. Per exemple, l’altre dia tenia un dubte que tothom pot tenir, com es fa una truita francesa? Era amb ous? O era amb cigrons cuits? Doncs al final vaig descobrir que eren ous! Ja deia jo que costaven molt de batre els cigrons… Però no us penseu que va ser fàcil descobrir-ho! En lloc t’expliquen com fer una truita francesa, t’expliquem com fer una estratificació d’ou amb tocs de gingebre, aromes de canyella, ratlladura d’ametlla, amanit amb vinagre de poma, saltejat amb bolets, arrebossat de sèsam i embolicat amb un milfulles de patata. I perquè collons necessites tots els condiments d’un passadís sencer del Caprabo si tu només volies fer una truita? Malgrat tot, un es agraït deixa un comentari en l’entrada agraint l’ajuda proporcionada, i després un es dona compte que es tracta d’un post de fa 8 anys i el bloc en qüestió fa 3 anys que no publica.
Perquè he acabat trigant 3 hores per fer una maleïda truita?!

Perquè he acabat trigant 3 hores per fer una maleïda truita?!


Ja per acabar, podria dir que els blocs mono-temàtics no m’agraden. Es avorrit parlar sempre del mateix tema. La vida es variada, hi ha de tot, perquè s’ha de restringir el que vols explicar només un tema per molt expert que en siguis? Ja ho se que no tothom es expert en tot com ara em passa a mi… Però us explicaré un secret, es pot parlar de qualsevol cosa sense ser un expert! Es més, si una cosa no la saps, te la pots inventar, el màxim que pot passar es que algú que si que sap del tema et digui que no es així, però no passa res, el pots deixar en ridícul amb algun argument intel·ligent de l’estil “Tu madre es manca i juega a la petanca”. Per tan, feu-me cas, convertiu el vostre monòton bloc mono-temàtic en un variat bloc poli-temàtic, perquè com diu la frase feta “En la varietat està el gust”. I qui sap, potser si poli-tematitzes el teu bloc fins hi tot el llegeixo habitualment ;)

Comentaris
  1. albapifa ha dit:

    Ho tindré en compte sr. Pons…..

  2. maria ha dit:

    Em cansen una mica tots aquests que dius, però reconec que els de cuina me n’he mirat més d’un quan haig de cuinar qualsevol cosa. Hi ha gent amb molta traça…

  3. McAbeu ha dit:

    En resum doncs, i si no ho he entès malament, el teu blog ideal és un blog polític que publiqui receptes de cuina històriques de llocs exòtics amb moltes fotos i en vers?

  4. Montse ha dit:

    Oftref, donf a mi fe m’ha fet la boca aigua en veure aquefta truita.
    (efpera que eixugu la falivera del teclat)
    Els blogs de cuina m’encanten per mirar-me’ls i fantasejar amb què algú entra per la porta i em cuina una filigrana d’aquestes, però posar-me a fer-ho, el que se’n diu posar-m’hi…

  5. Anna ha dit:

    M’encantes! Ni que sigui per fer-me riure a les 9:15 del matí un dia que practicament tothom comença vacances menys jo, que les començo demà!
    A tot això, totalment d’acord amb la majoria de blogs que dius, sobretot, els de viatges i cuina!

  6. Eva ha dit:

    La darrera frase m’ha sorprès, Sr. Pons. No sabia que llegís blogs.

  7. ahse ha dit:

    Jo no cuino, no viatjo per conèixer cultures, no puc ser gaire mono-temàtica perquè m’avorriria i no podria tenir-ne mai blocs ben treballats com aquests. Fins i tot si algú em pagués per tenir-los, no crec que podria!

  8. Xavier Pujol ha dit:

    On hi hagi un bon blog de fotos de gatets entremaliats…

  9. Sílvia ha dit:

    Amb el de viatges la claves molt! amb el de cuina jo crec que hi pot haver excepcions, si es fa amb gràcia i buscant la senzillesa. I els monotemàtics no crec que mai arribin a llegir la teva crítica perquè no surten del seu món.

  10. Elfreelang ha dit:

    no ens entendrem pas ….a mi m’agrada la poesia, la política, els blocs de cuina no m’agraden especialment però tampoc em desagraden, i ha blogs temàtics que estan força bé ….que carai els gustos són ben lliures!

    • ahse ha dit:

      Si al Pons no li agrada la poesia, la política i la cuina és ben obvi que a tu tampoc no et poden agradar, no? No cal ni pensar-s’ho 2 cops! :-P

    • Pons ha dit:

      Si, es clar, ets ben lliure de tenir uns gusts diferents als meus, prou desgràcia tens en tenir uns gust tan desagradables :P

  11. Maria ha dit:

    Estic entusiasmada. Senyor Pons m’has regalat una gran idea per fer una entrada pel meu bloc, i jo per compensar-te t’ofereixo un video de Julia Child (aka Master and Commander de la cuina francesa per casa) on veuràs com fer una truita perfecta d’ous i una únicament amb cigrons: http://abcnews.go.com/video/playerIndex?id=8109928

    I sap què? Coincideixo amb vostè pel que fa a la recurrència d’estrafalarismes innecessaris en molts blocs de cuina.

    Una abraçada i bon profit!

    • Laura ha dit:

      Quina pena de video!. Fer una truita a la francesa amb mantega??? Amb una paella que s’hi queda la meitat enganxada i sense saberla plegar…Vaja cuinera de pacotilla. I com agafa l’estri la tia, si sembla una llenyataire amb la serra mecànica! I el presentador, cosí germà del gran dels Morancos, que parla amb la boca plena i se li escapa el menjar…uff, deu ni dó amb l’estrafalari d’aquest video, eh?

    • Pons ha dit:

      Veus, si ja sabia jo que estava tot inventat…

      PD: Mai havia vist la Laura criticar tan un vídeo, es molt divetit xD

      • Maria ha dit:

        Doncs ara m’he quedat ben parada! D’alguna manera havia suposat que el comentari de la Laura era irònic :D però si ho creu de debò, em sembla una visió de fet molt il·lustrativa i interessant. Faré una entrada al bloc, que potser per aquí no és el lloc indicat (no fos cas que per osmosi el bloc del Pons acabés culinitzat i deixés d’agradar-li a ell mateix!) i seria un plaer que la Laura s’hi posicionés per fer un debat interessant.

        Laura, com ho veus? :)

        • Pons ha dit:

          Com que en aquest bloc hi ha de tot (modèstia, si molta!), algun cas típic sobre menjars raros he fet, però certament no es lo habitual.

  12. rits ha dit:

    Doncs un blog de viatges on et descriguin la cuina del lloc, deu ser com un malson per a tu!

  13. Sergi ha dit:

    Coincideixo en tot menys amb els blogs monotemàtics. Digue’m estratega però se m’ha acudit que si segueixes diversos blogs monotemàtics, cadascun d’un tema diferent, també pots llegir coses variades.

  14. XeXu ha dit:

    Un cop més t’he de donar la raó, quina ràbia, tu! Bé, els blogs de cuina, com dius, estan molt estesos i hi ha una autèntica xarxa, de la qual no en faig massa cas, ho reconec. I no suporto les cròniques de viatges, això és una mania meva. A mi m’agrada dir alguna cosa del lloc quan hi vaig, però no una explicació extensa del viatge i de com en sóc de guai per haver-lo fet. És que no llegeixo ni les cròniques dels amics, així que potser aquest seria el tipus de blog que menys m’agrada, i no en segueixo cap.

    Pel que fa als monotemàtics, doncs em sap greu anunciar que el Llibres no canviarà la seva dinàmica, seguirà sent un blog que parlarà només de llibres. Per parlar d’altres temes ja tinc el Bona Nit.

  15. XeXu ha dit:

    El maleït wordpress s’ha menjat el meu comentari, mala sort…

  16. […] del blog Margarides i Albercocs. Ei! Però si es un bloc de cuina! Si, es cert, els blocs de cuina no son fruit de la meva devoció, però es que Margarides i Albercocs no es un bloc de cuina qualsevol, vull dir que no es el típic […]

Deixa una resposta a Sílvia Cancel·la la resposta