Els límits de la fundació – Isaac Asimov (528 pàgines)
Recordeu quan em vaig llegir la trilogia original de Fundació de Isaac Asimov? No us preocupeu si no ho recordeu per això existeixen els enllaços als llibres Fundació, Fundació e Imperi, Segona Fundació. Resulta que Fundació no es una trilogia sinó que son 5 llibres. Bé, de fet son més de 5 llibres, perquè després hi ha les sagues dels robots que són una independents però ambientades en el mateix univers. Avui toca parlar sobre el quart llibre: Los límites de la fundanción. Aviso que el següent paràgraf porta espoilers importants si no heu llegir la trilogia original de Fundació.
Ens trobem a Terminus, un planeta d’un racó de la galàxia que es la capital de la Fundació, un vast imperi galàctic que domina un bon munt de planetes. Però els dirigents de Terminus estan neguitosos perquè les prediccions del psicohistoriador més famós de tots els temps s’estan complint exactament al peu de lletra, i això es molt estrany perquè fa 200 anys va haver-hi el “Mulo” un mutant amb poders psíquics que va formar un caos tal que va afectar a tota la galàxia. Llavors com potser que es compleixin tan bé les prediccions del psicohistoriador? Només hi ha una conclusió: La segona fundació està controlant a la primera fundació des de l’ombra, i això els orgullosos dirigents de la primera fundació no ho poden tolerar de cap les maneres.
Malgrat que la saga de la fundació es situa en un futur molt llunyà on la tecnologia ha avançat suficient per què els viatges espacials son una cosa tan quotidiana com agafar un avió, no trobem escenes d’acció al estil de lluites espacials amb làsers al estil de que se jo.. una lluita espacial entre naus gegants barallant-se per destruir una estació espacial rodona que té un raig làser gegant capaç de destruir planetes sencers. No. La saga de la fundació no va d’això. La tensió narrativa està més present en els diàlegs entre els protagonistes on el combats son realment trampes verbals i raonaments tan implacables que eviten que s’arribi al conflicte físic, podem dir que “Cap arma mortal ha estat disparada durant el transcurs d’aquest llibre”.
Es bastant important haver llegit els 3 primers llibres de la fundació abans de llegir aquest llibre, tot i així fa una mica de resum al principi de la trama. El final del llibre es bastant conclusiu, per tan no caldria llegir-se el cinquè i últim llibre de la fundació, però com que m’agrada com escriu aquest home me’l llegiré.
No hay nada malo en quedarnos aquí unos cuantos días y ver lo que tienen que ofrecer. Quizá tengan una cultura interesante, un paisaje interesante, una comida interesante, y, si todo lo demás falla, mujeres interesantes.
Nota:7/10
Pons's blog 
Ets un devora-llibres, un empassa-lletres!
però cada vegada menys
cada vegada menys!
Això de les sagues, per una part està molt bé. Quan t’agraden i no vols que la cosa acabi mai. Però ara ja s’està fent un habitual això de que no n’hi hagi prou amb un llibre i a més dels llibres de la saga, després surten seqüeles, preqüeles…
ffffffff
La saga de la fundació va començar al 1951 o sigui que podríem dir que els dels pioners a fer sagues i que no es una moda actual.
No l’he llegit aquest…
Aniràs al infern!
Naah, es broma. Si ets molt fan de la ciència ficció es obligatori, però sinó es perdonable.
De fet, segons com t’ho miris i qui t’ho expliqui la saga de la Fundació són 7 llibres i no 5. A més dels tres originals i de les dues seqüeles que cites, també tenim dues preqüeles que expliquen els inicis de la ciència de la psicohistòria.
I com molt bé dius, si a més afegim els llibres dels robots i la saga de l’imperi que estan ambientades en el mateix univers però en una època anterior, aleshores ja tenim una “saga” de 15 llibres pel cap baix.
Jo vaig llegir, fa uns anys, els 7 que et deia primer tots seguits i m’ho vaig passar molt bé. De fet fa poc he aconseguit en català la trilogia inicial i no em faria res rellegir-la.
En les dos preqüeles no existeix la fundació! Per tan com es poden considerar part de la saga de la Fundació sinó hi ha Fundació?! Que t’ho ha dit el propi Asimov en persona?
Potser per això són preqüeles perquè passen “abans de”. De totes maneres, no, no m’ho ha dit l’Asimov en persona i, evidentment, tu llegeix el que vulguis i classifica-ho com et vagi més bé. Només faltaria.
Guaita, aquest cop crec que et faré cas. Vaig llegir els tres primers perquè els vaig heretar, i pensava que la cosa acabava aquí. Allò del Mulo ja era una mica anada de bola, però bé. Aquests llibres estan molt bé i trobo a faltar Asimov. La propera vegada que vagi a la Re-read miraré si el tenen, llegir un llibre d’aquests de tant en tant hauria d’estar recomanat pel metge.
M’he emocionat al saber que seguiries la meva recomanació! Ah no, no, calla, calla, que es una mica de pols que s’he m’ha posat al ull.
Vigila tio, què estàs dient! Vas emocionant al Pons!!
Sempre és millor una mica de pols, que una escopinada, no?
Ja me’ls he llegit tots –seqüeles incloses– un parell de vegades, però m’has fet ganes de tornar a començar-los, per Seldon.
osti quin home més freak xD
PD: No confondre Seldon amb Sheldon
No recordo. Dona’m una hora per seguir intentant-ho :-D
Tens fins a la fi del bloc per recordar-ho, o la teva fi, el que sigui que arribi abans.
Vaig llegir-me “Jo robot” a l’institut i va agradar-me. Potser faré l’experiment i em llegiré aquests que recomanes, a veure si encara m’agrada l’estil.
Mai havia tingut tant èxit un post de llibres en aquest bloc!
Et puc fer spoilers de ‘Fundació i Terra’? Al final tot és un somni de l’Antonio Resines. Hahahaha!
No, és broma, ara va l’spoiler de veritat, Hari Seldon. LSD. Pensa-hi.
Un ibuprofen hal-lucionògen seria més eficient :-P
M’ho crec perfectament. Imaginar aquell univers en els anys 50 quan encara no havíem arribat ni a la Lluna té tela.
La trilogia original trobe que és el millor de tota la saga. Els altres de robots i tal també estan bé, però em pareixen massa “rizar el rizo”. Tant que de vegades tens la sensació que passa justament el que ha de passar per a que la història tinga sentit.
De moment, en el quart llibre la cosa no es veu massa forçada
Tot i sentir a parlar d’ells mai m’he animat, i això que algun cop he pensat en fer el pas… Ets dels que puntuen baix o prr tu un 6 en el primer, i 7 en les altres dues significa que val la pena que m’hi repensi?
Tot i que tenint present que vas suspendre el meu llibre preferit no sé si t’hauria de fer gaire cas en tema llibres, perque esta clar que segurament no coincidim massa…XD
Realment valen la pena. No soc l’únic que ho diu.
Quin es el teu llibre preferit?
Si no coincidim gaire en el gusts, ja sabem qui dels dos té els gust equivocat :P
Jajajja tranquil, no cal que et fustiguis per no tenir bon gust!;)
La sombra dl viento, recordo que quan el vaig llegir em va encantar, és un dels meus llibres especials.
Crec que t’equivoques de nom, es comprensible, el bo es el nombre del viento
Jo he llegit els dos i crec que tenen una cosa en comú: es podien haver enllestit en moltes menys pàgines.
T’he fet cas i com que de moment només m’he llegit el primer, he parat de llegir.
Tot i presentar tot el mon, el primer trobo que es el més fluix en quan a història. Els altres enganxen més.
[…] llibre de la saga, les quatre primeres parts son: Fundació, Fundació e Imperi, Segona Fundació i Els límits de la fundació. Si llegiu a partir d’aquí correu el risc de llegir algun que altre espoiler sobre la saga de la […]
[…] recordar els altres llibres de la fundació teniu: Fundació, Fundació i Imperi, Segona fundació, Els límits de la fundació i Fundació i Terra. Si no us voleu emportar espoilers de la saga l’ordre de lectura és el que […]
[…] recordar els altres llibres de la fundació teniu: Fundació, Fundació i Imperi, Segona fundació, Els límits de la fundació, Fundació i Terra i la preqüela Preludi a la Fundació. Si no us voleu emportar espoilers de la […]