Arxivar per Juny, 2024

  1. Kevin Spacey parlant sobre Jack Nicholson (1:40 min)
  2. Jeff Daniels parlant sobre Clint Eastwood (2 min)
  3. Mengeu amb moderació
  4. 20 anys de frases de l’APM
  5. Michael Caine explica com perdre un Oscar (88 segons)
  6. Una meta-llista de les 50 millors sèries
  7. Reunió del consell editorial (Tira còmica)
  8. Com minimitzar els danys en la caiguda d’un ascensor caient (27 segons)
  9. 30 llocs que es podria trobar en una pel·lícula de Wes Anderson
  10. L’evolució de l’energia obscura

Avui recupero el CT1283 sobre els rumors de l’ahse

Corren rumors que l’Ahse i jo som en realitat la mateixa persona. Podria ser perfectament. Motius no en falten:

  • Es la “persona” (no tinc proves suficient com per treure les cometes, ho sento) que ha fet més comentaris en aquest bloc.
  • Es la “persona” que més m’afalaga a mi i a aquest bloc, superant inclús la meva pròpia mare. No, l’Ahse tampoc es me mare…
  • Tot i que té un bloc, aquest es privat i el seu contingut està fora de la comprensió del 90% dels mortals.
  • La sincronització entre els seus comentaris i els meus son d’una perfecció que sembla digna dels millors guionistes.
  • No trobareu enlloc cap tipus d’informació personal seva. Sí, jo l’he buscat. Si vosaltres tinguéssiu una fan una dècima part de devota que ella també ho faríeu, tota precaució es poca.
  • Perquè quan aquest tenia una lleugera sequera de comentaris (i qui diu sequera diu que per aquí no passava ni deu) l’Ahse sempre ha comentat.
  • Perquè sigui pont, siguin vacances, sigui el dia del seu casament, estigui de part, etc. Mai deixa cap post sense comentar.
  • Perquè si fins ara no corrien rumors sobre que l’Ahse i jo fóssim la mateixa persona, ara en correran.

En el futur vintage CT3893 us parlaré de com es feien els posts en el 2012, però avui us vull parlar de com es fan els posts en el 2024. Crec que avui aprendreu moltes coses que ja sabíeu i poques que no sabíeu, és el que jo anomeno un dia molt productiu.

Per començar, últimament a Pons’s Blog hi ha tres tipus de Casos Típics:

  1. Els Dimarts Vintage: Són posts ja publicats anteriorment, però són tan bons que es mereixen una segona vida. Com el seu nom no indica, es publiquen els dimecres.
  2. Els Reculls dels divendres: que són una involució dels pots monotemàtics que feia abans, amb la diferència que ara ja no em molesto a posar una temàtica junta. Com el seu nom indica es publiquen els divendres.
  3. Els Altres CT: Aquí hi podem trobar subcategories, les quals haurien d’aparèixer com a 3.1, 3.2, etc, però el sistema de subllistes d’aquest editor és així de penós. Normalment es publiquen els dilluns, i potser algun dimarts, en tot cas molt rarament dijous.
    1. Llibres: Parlo dels llibres que em llegeixo, no patiu, no solen ser gaire més d’una dotzena a l’any.
    2. Sèries: Més que els llibres, però ara en comptes de parlar d’una sola temporada espero a haver acabat la sèrie, fins i tot si es tracta d’una minisèrie ajunto dues sèries en un sol post.
    3. Cine: Recullo les últimes pel·lícules que he vist i les comento amb tres frases. Normalment solen ser vuit pel·lícules.
    4. Entreteniments: Bàsicament parlo de videojocs. D’ençà que vaig abandonar el Hearthstone resulta que tinc més temps per jugar altres videojocs, és el que té abandonar la droga.
    5. Blog: Posts com aquest mateix on parlo sobre Pons’s Blog, el tema més interessant que hi ha. Per cert, algú s’ha fixat que aquest any no he publicat el post anual d’apreciació al Pons?
    6. Altres Altres: Qualsevol CT que no entri en cap de les categories anteriors. Si us fixeu en la barra lateral trobareu aquestes categories.
  1. La malvada síndria sense llavors (tira còmica)
  2. Grans clàssics de la literatura traduïts per a gats
  3. Clint Eastwood parlant sobre John Wayne (75 segons)
  4. Un bonic calidoscopi (18 segons)
  5. L’escena més icònica de Cuando Harry encontró a Sally (2:18 min)
  6. Polònia: Un examen de català tan real que espanta (3 min)
  7. Tom Cruise no necessita dobles (32 segons)
  8. ShadeMap: mapa d’ombres segons l’hora del dia
  9. L’efecte dels preus acabats en X,99
  10. La comèdia és qüestió de sincronització (88 segons)
  11. Les dues cares són del mateix color

Avui recupero el CT1289

14 264451 10309 74110 47000514 15410 151 5615601 5154410 512 4540 54 70 8541 41 12 10819 1849150 18512 15141 484110 151847 878770 4847 448 51818 148789118 4818198 4181 1377 55 100084 181111 0508471 200518 4741981220 2189411 1981 24849 1893008 2189419109 10981 60844255 4842236 1621 3995 10186 21782 21 189691 309610 04121654654 068425 141 117288 11722 1010878 172 187452 16846412 1781240 10028472 47721 84565 666521 18484 454 18412 11 5417841 014587 788541 1848121 478482 18642 14203 359113 991222 4559

Avui toca la segona part del rànquing dels jocs que he jugat en els últims cinc anys. (Primera part en el CT3877 bis)

  1. Hearthstone: Campos de Batalla (3.066 hores): És gratis. Combat automàtic, només et centres a comprar unitats i col·locar-les. Algun dia parlaré de la droga que és aquest joc.
  2. Slay The Spire: (158 hores). Rogue like de construcció de baralles, tries el teu camí i l’estratègia en funció del què t’ofereixen l’atzar. Quatre herois totalment diferents.
  3. Civilitzation VI (134 hores): Estratègia per torns de gestió de ciutats. La meva victòria preferida és la científica. Quan un videojoc contracta la Macedonian Symphonic Orchestra per fer la BSO saps que van de debò.
  4. X-Com: (115 hores). Combat tàctic per torns i una mica de gestió de la base. Lluitant contra extraterrestres.
  5. Divinity Original Sin 2: (150 hores).  RPG en temps real, però de lluita per torns, on el món és bonic i els encanteris molt variats. Sembla la típica història de l’heroi escollit per salvar el món però no ben bé.
  6. Gladius Relics of War: (126 hores). És un joc d’estratègia militar per torns 4X ambientat en el món Warhammer 40K. Torns ràpids, unitats i races variades, i missions integrades a les partides que li donen rejugabiltiat al joc.
  7. Grand Thef Auto V: (96 hores). Món obert on has de fer missions, conduint i disparant molt, portes tres personatges bastant diferents, però interessants a la seva manera, exceptuant potser el “pandillero” per ser el personatge més tòpic.
  8. Battle Chasers Nightwar (67 hores): Estil JRPG amb combat per torns.
  9. Divinity Original Sin: Enhanced Edition: (90 hores.) RPG en temps real, però de lluita per torns, on el món és bonic i els encanteris força variats.
  10. Warhammer 40.000 Mechanicus: (35 hores). Combat tàctic per torns ambientat en l’univers Warhammer 40K on portes els Necrons.
  11. Hard West 2 (32 hores): Un X-Com ambientat a l’oest.
  12. Defense Grid The Awakening: (21 hores). Defensa de torres.
  13. Dico Elysium: (28 hores). Aventura conversacional de rol.
  14. Totally Accurate Battle Simulator (16 hores): Estratègia de simulació de batalles.
  15. Universal Paperclips: (12 hores) (dues partides). Joc web gratuït. Gestió de clips.
  16. Hand of fate 2: (23 hores). Rol d’acció que combina cartes i combat amb espasa.
  17. Endless Legend: (24 hores). Estratègia per torns estil Civilitzation més enfocat al combat, ambientat en un món fantàstic.
  18. Bioshock Remastered: (20 hores). Shooter ambientat en una ciutat steam punk subaquàtica.
  19. Gris: (6 hores). Plataformes, trencaclosques bonic.
  20. Faster Than Light: (8 hores). Rogue like espacial.
  21. Limbo: (5 hores). Plataformes amb trencaclosques.
  22. Mafia: (6 hores). Grand Theft Auto dels anys 30.

L’últim joc que he jugat es diu Disco Elysium, es tracta d’un joc de rol barrejat amb una aventura conversacional. Està ambientat en mon paral·lel que vindria a ser l’equivalent dels anys 80 de la nostra època. Ens encarreguem de portar una espècie de policia que haurà de resoldre l’assassinat d’un treballador del port que l’han trobat penjat d’un arbre, el problema és que el protagonista tindrà greus llacunes de memòria provocades per haver jugat massa amb les drogues, per tant, el jugador va tan perdut per aquest món com el protagonista, i ens caldrà fer moltes preguntes a tothom per orientar-nos. La gràcia principal del joc es basa en el fet que tenim un munt de skills dividits en quatre categories, intel·ligència (dins la qual trobarem paràmetres 10 com ara visió espacial, raonament lògic, coneixement, etc), emocions (10 categories més, per exemple, intimidació, dramatisme, autoritat, persuasió, etc), físic (resistència, força, tolerància al dolor, etc) i habilitats (coordinació, agilitat, observació, etc). Totes aquestes habilitats en serviran per passar amb èxit o fracassar les proves que ens anirem trobant, sumant la nostra puntuació de l’estadística amb una tirada aleatòria de daus. Per tant, segons les habilitats del nostre personatge podrem avançar amb la investigació en una direcció o altra.

El personatge no solament parlarà amb l’altra gent, sinó que també parlarà amb ell mateix, és a dir, tindrà converses internes amb els seus “sentits” i podràs decidir si fiar-te del que et digui per exemple el teu “món interior” o bé fer cas a la teva “intuïció de policia” o a cap d’ells. D’aquesta manera podràs anar modelant el teu cervell, i anar definint idees en el teu cap, per exemple idees polítiques, i podràs triar si ser comunista, feixista, liberal, socialista o el que et vingui de gust, això pot provocar que se’t permeti interioritzar idees que et donaran bonificacions que et donaran bonus en la partida. Podràs acabar coquetejant amb diversos temes, el racisme, si vols també, o també podràs experimentar amb drogues, o també si puges de més segons quina estadística podràs acabar “parlant” amb objectes inanimats com ara la teva corbata, ei, qui sap, potser la corbata us dona bons consells. A part dels companys interiors també tens un company exterior, en Kim, aquest home és un sant, en moltes situacions el faràs passar una vergonya terrible, hi ha situacions que realment he pensat que es giraria i em fotria un cop de puny, però no, en Kim pot posar cara de sorpresa, pot reprovar el teu comportament, pot no estar d’acord amb tot el que dius, però mai t’abandonarà, sense ell el joc no seria el mateix, un aplaudiment per en Kim. Un altre personatge que m’agradaria destacar és Revachol, que no és altre que la ciutat on ens movem, una ciutat amb molta història i personalitat, una ciutat que ens parlarà, una ciutat amb molt per explicar.

No es tracta d’una aventura gràfica, aquí no trobaràs dotzenes d’objectes els quals has de combinar, en trobaràs, però concrets i puntuals, tampoc trobaràs complicats trencaclosques a solucionar, ni hauràs d’anar fent clic a tot per veure què salta. El que sí que trobaràs és bastanta roba i equipament que t’ajudarà a pujar o baixar les teves estadístiques, com tot bon joc de rol. També hauràs de controlar la teva salut física, i la teva salut mental, si alguna de les dues barres arriba a zero moriràs, així com altres resolucions d’esdeveniments que et poden portar directament al Game Over. En canvi, si ho fas bé resoldràs el cas, trobaràs el culpable, el com i el mòbil, i possiblement alguna sorpresa extra, també ompliràs algunes de les grans llacunes de la teva memòria, sempre està bé saber qui ets, no?

Resumint, si us agrada el rol (sense proves de combat, però amb moltes proves de tirades de superació de característica, tant amb daus (amb atzar) com sense daus (passives)), si us agrada resoldre una investigació, i us agrada descobrir nous mons ficticis, aquest joc és per vosaltres. Per mi potser hi he trobat molta lletra, i parlant amb alguns personatges secundaris els he llegit una mica en diagonal, ja que si et despistes massa fent missions secundàries és fàcil perdre l’interès, però quan vas directe a la missió principal el joc es manté fluid i intrigant, jo m’he passat el joc amb 28 hores. Té un impressionant 89 al metascore.

  1. 200 anys d’evolució de la densitat de població als Estats Units (2 min)
  2. Necessitaria una mostra d’esperma (Cyanide & Happiness)
  3. Michael Caine parlant de la trobada amb John Wayne (1:47 min)
  4. Andrés Fajngold, diplomàtic argentí (1:29 min)
  5. Tècniques de filmació (22 segons)
  6. Per sort el cotxe no era robat (12 segons)
  7. Així funcionen els músculs (10 min)
  8. No hi ha dos flocs de neu iguals (29 segons)
  9. No tots els balls de Tik-Tok acaben bé (50 segons)
  10. La reacció de la gent quan parles el seu idioma (mapa)
  11. Buscant l’onada perfecta (0:22)

Avui recupero el metàl·lic CT1292

Coneixeu en 331Erock? Segur que si. Pels més despistats només comentar que es un crack de la guitarra elèctrica que es dedica a fer versions de les cançons de videojocs, series, pelis, cançons, etc amb la seva guitarra elèctrica.

Daft Punk

Rocky

Bola de drac Z

Star Wars

Power Rangers

Les fabuloses tortugues ninja

Game of thrones

Back to the future

Batman

Nyan Cat

Guile (Street Fighter)

Piratas del Caribe

I així fins a 67 versions

Avui voldria fer un rànquing dels meus videojocs preferits que he jugat en els últims cinc anys. Però per fer-ho emocionant dividiré el rànquing en dues parts, però per fer-ho diferent ho dividiré en les posicions parelles del  rànquing i en les senars, avui toca els parells.

  1. Darkest Dungeon + DLCs: (198 hores). RPG de combat tàctic per torns i exploració de masmorres. Assumiu això, els herois moriran, especialment els de nivell alt.
  2. X-Com 2 + DLCs: (100  hores). Combat tàctic per torns i una mica de gestió de la base. Lluitant contra extraterrestres.
  3. Civilitzation V (110 hores): Estratègia per torns de gestió de ciutats. La meva victòria preferida és la científica. Només un torn més.
  4. Marvel Midnigth Suns (101 hores): Barreja cartes amb combat tàctic per torns amb forta interacció amb l’entorn.
  5. Wasteland 3 (60 hores): RPG postapocalíptic amb combats estil X-Com.
  6. Frostpunk: (84 hores). Estratègia de construcció i supervivència. L’atmosfera steam punk postapocalíptica està molt ben reeixida, el drama està assegurat, escollint sempre entre dues alternatives igual de terribles.
  7. Dungeon of Naheulbeuk + 3 DLCs: (109 hores). RPG de combat tàctic per torns i exploració de masmorres. Humor i combats que et fan pensar, què més vols? He començat a jugar els seus DLC o sigui que les hores estan pujant.
  8. X-Com Chimera Squad: (25 hores). Combat tàctic per torns lluitant contra extraterrestres. Germà petit dels altres X-Com.
  9. Mass Effect 3 (48 hores): Rol d’acció + shooter en primera persona.
  10. Crying Suns: (19 hores). Rogue like d’exploració tàctica espacial on vas millorant la teva nau.
  11. The Witcher 3: (102 hores). ARPG, és a dir rol d’acció, és a dir pujar el personatge de nivell mentre ens dediquem a parlar amb la gent per fer missions i arreplegar el millor equipament possible.
  12. Loop Hero (26 hores): Barreja diferents gèneres com la defensa de torres, amb la construcció de baralles de cartes, el rol, i les dungeons aleatoris.
  13. The Stanley Parable: (4 hores) Joc d’exploració bastant surrealista, es tracta d’anar investigant les sorpreses que et guarda aquesta oficina i anar escoltant el narrador.
  14. Minion Masters: (18 hores). És gratuït. Cartes, autocombat 1 vs 1.
  15. Inside: (5 hores). Trencaclosques en 2D en una distopia.
  16. Automachef: (33 hores). Trencaclosques de receptes de cuina.
  17. Northgard: (18 hores). Estratègia en temps real de l’època vikinga enfocat a la supervivència.
  18. City Skylines: (14 hores) Construcció de ciutats estil SimCity.
  19. Halcyon 6: (21 hores). Tipus RPG espacial. Això vol dir que vas lluitant amb naus i les vas pujant de nivell a mesura que superes combats i vas recollint millores i recursos per les teves naus i base.
  20. Evil Genius: (14 hores). Construcció de bases.
  21. Gears Tactics (10 hores): Tipus X-Com ambientat en l’univers Gears of War.

Hard West 2 és un joc d’estratègia tàctica estil X-COM, però ambientat a l’oest, com si la temàtica no fos prou guai se li han afegit uns tocs sobrenaturals per afegir-li sorpreses. La trama de la campanya és la següent “Un dimoni que viatja amb un tren fantasma sembra el caos en el Far West”, bé, al final resulta que aquests “tocs” són ben grossos. Portem una banda de sis cowboys, dels quals en podem fer servir quatre per les missions. Cada personatge pot portar dues armes diferents, i cada personatge tindrà afinitat per un tipus d’armes o altres, ja sabeu, pistoles, escopetes, fusells o armes blanques.

El joc té dues fases, la primera és l’exploració del mapa, allà on cerques les missions, coneixes els companys de banda, aconsegueixes provisions, i avança la trama. L’altra fase és el combat, com he comentat és estil X-COM, combat per torns, on pots gastar punts d’acció per moure’t, disparar, utilitzar provisions, i altres habilitats especials. Els mapes són relativament variats, on destaquen per l’originalitat aquells que has d’assaltar un tren, encara que com a preferència normal prefereixo els altres, les pantalles estan plenes d’elements a diferents alçades, també coneguts com a pisos, això junt amb el sistema de cobertures i de rebots de les bales, li dona molta estratègia al posicionament en el combat. Com a curiositat aquí no falles trets amb el 99% de probabilitat, aquí el sistema se sent bastant més just, les probabilitats son 0%, 25%, 50%, 75% i 100%, i cada vegada que falles amb una probabilitat superior al 0% el joc et bonifica amb un sistema de sort en el qual permetrà millorar la probabilitat d’encert del següent tret. Mireu el vídeo per tenir una visió més clara de com es veu i funciona el joc.

Els personatges no pugen de nivell, per tant, no et penalitza si durant tot el joc no has portat un personatge en cap missió, però el vols fer servir a la missió final. El que trobes al llarg del joc és millor equipació (armes, provisions, etc), i també hi ha un sistema de cartes, que serveix per donar bonificacions als personatges, totes diferents, ja que cada un dels sis personatges té unes habilitats bastant úniques que farà que es jugui d’una manera diferent. El joc també incentiva a no jugar defensivament, ja que si mates un enemic et retorna els punts d’acció. He trigat 32 hores a passar-me la campanya en nivell difícil (Nivell 3/5). És un joc que no passarà a la història, però a mi m’ha agradat, tant per la seva mecànica de combat com per la seva senzilla fase d’exploració. Per cert, el dolent és un mamon, literalment es diu Mammon. Hard West 2 té un 77 al metacrític.