Cas típic 1411: noi li agrada li agrada noia, noi li agrada que s’acabi el 2012

Últim dia de l’any! No us he espatllat la sorpresa, no? No us he dit pas que no sapigueu pas, oi? Perquè detesto la gent que espatlla les sorpreses, per cert, Bruce Willis està mort…
Si en comptes d’un bloc això fos un programa de televisió, esperat! es una bona idea! perquè no fer programa de televisió d’en Pons?! Es una idea genial! no se com no s’em havia ocorregut abans! es més! no se com no se li havia ocorregut abans a l’ahse… Però en quin canal podríem posar un programa així? No veig cap canal que encaixi amb la filosofia d’aquest bloc, crec que no queda altra alternativa que muntar un nou canal temàtic per aquest bloc! Sí! Cada vegada m’agrada més la idea!
Bé, mentre vaig preparant la idea continuaré amb el post d’avui. Deia que si això fos un programa de televisió avui us posaria els millors moments de l’any del programa. Exacte, ho heu endevinat avui posaré els millors moments del bloc d’aquest 2012! Espereu, tinc un problema, resulta que la sel·lecció dels millors posts de l’any son 241 posts, curiosament coincideix amb el nombre de posts publicats aquest any, es a dir, que tots son igual de bons. Però cap problema! Penso en tot! Per si no us heu donat compte aquest bloc té un scroll (barra de desplaçament lateral) infinit! Això vol dir que vosaltres mateixos podeu anar baixant fins passar els 241 posts de l’any i emocionar-vos recordant-los! Fins hi tot si algun dia heu fallat (no teniu perdó!) podeu descobrir algun post nou! És o no és el millor pla de cap d’any que podeu tenir?
Bon any 2013!

Cas típic 1410: noi li agrada noia, noi li agrada passar por en els ascensors

Sent el dia dels innocents estic pràcticament obligat a fer un post sobre bromes

Nena que desapareix a l’ascensor

Espant a l’ascensor

Concurs amb trampa

Triant roba interior

Funeral al pati de casa

Nadó en venta

Cas típic 1409: noi li agrada noia, noi li agrada el resum de llibres de la segona meitat del 2012

En el cas típic 1297 vaig fer el resum dels llibres llegits des de principis d’any fins a finals de juny. Doncs ara toca la resta de llibres. Eus aquí:

• El secreto de mi éxito – Jaime Rubio 6/10
• El Evanguelio del Monstruo Espagueti Volador 6/10
• Las estrellas de mi destino – Alfred Bester 6/10
• Las puertas de Anubis – Tim Powers 6/10
• Vencer al dragon – Barbara Hambly 3/10
• El arte de amargarse la vida – Paul Watzlawik 1/10
• Un sombrero de cielo – Terry Pratchett 6/10
• El gran Gatsby – F.Scott Fitzgerald 3/10
• American gods – Neil Gaiman 3/10
• El misterio de la cripta embrujada – Eduardo Mendoza 5/10
• Pórtico – Frederik Pohl 6/10
• Cartas en el asunto – Terry Pratchett 9/10
• Dansa amb dracs – George R. Martin 7/10
• Fiasco – Stanislaw Lem 6/10
• El dador – Lois Lowry 4/10
• El dia que me’n vagi no li diré a ningú – Kiko Amat 7/10
• Segona fundació – Isaac Asimov 7/10
• Fundació e Imperi – Isaac Asimov 7/10
• Fundación – Isaac Asimov 6/10
• L’home intranquil – Kiko Amat 6/10
• Johnny y los muertos – Terry Pratchett 5/10

En total 21 llibres aquesta segona meitat, que sumant amb els 12 de la primera meitat de l’any fan un total de 33. Recordem que el millor llibre de l’any ha sigut Going Postal que justament es la novel·la número 33 de la saga del MundoDisco, casualitat? No ho crec pas!

Recordeu que podeu consultar els altres llibres a la ben anomenada pestanya de llibres.

Cas típic 1408: noi li agrada noia, noi li agrada Sant Esteve

Avui es Nadal Sant Esteve, no esperareu que em treballi un post sent un dia tan festiu, no? Fem una cosa, farem com fan a la tele, posaré refregits del Nadal Sant Esteve d’altres anys i ningú es donarà compte… Bah! sabeu què? crec que si el recull de posts de Nadal d’altres anys va ser de baix nivell ni em vull imaginar el de Sant Esteve. Val més que aneu a menjar canelons amb la família que encara us parleu i deixeu de llegir posts avui no n’és dia. Això sí. Feliç Sant Esteve!

Cas típic 1407: noi li agrada noia, noi li agrada desitjar Bon Nadal

Avui es Nadal, no esperareu que em treballi un post sent un dia tan festiu, no? Fem una cosa, farem com fan a la tele, posaré refregits del Nadal d’altres anys i ningú es donarà compte…

Nadal 2011: Arbre de nadal amb anguila

Nadal 2010: Iniciativa post en dissabte
Fracàs total…

Nadal 2009: Es nadal?
Is it christmas?

Nadal 2008: Escudella de nadal

Nadal 2007: Villanocico

Nadal 2006: Sense post de nadal…

Definitivament Pons’s Blog no destaca pels seus posts de Nadal

Cas típic 1406: noi li agrada noia, noi li agrada el secret del seu èxit

El secreto de mi éxito – Jaime Rubio Hancock (162 pàgines)

El secret del meu èxit es una novel·la que no es de ciència ficció (punt negatiu) ni d’acció (punt negatiu) ni tampoc cap clàssic (punt negatiu) ni cap best seller (punt negatiu), a sobre està escrita per un escriptor espanyol (punt negatiu) ambientada a Barcelona (punt negatiu) sobre una persona corrent (punt negatiu) on la seva empresa fa un ERE que afecta tota la plantilla menys pràcticament a ell (punt negatiu).
Si tot son punts negatius? Què m’ha portat a llegir el llibre? Doncs l’autor, que té un bloc que m’agrada anomenat la Decadéncia del Ingenio, i un compte de twitter força entretingut. Doncs resulta que el seu llibre no es tan entretingut com el bloc ni com el twitter, tot i que el té punts força divertits, no arriba al punt de surrealisme del bloc, una llàstima…

Santi hablaba mucho, pero ligaba cero o incluso menos. Seguro que hasta debía ligues.

(H se gira hacia un grupo de tres chicas. Una de ellas es un tiranosaurus rex en minifalda. Bebe el cubata con cañita porque los brazos son tan pequeños que sin la caña no podría llevarse el vaso a los morros.

H: ¿En serio nos vamos a rebajar a hacer uso de…
S: ¡No lo digas!
H: … la hora Greenpeace? ¿Vamos a ponernos a salvar a las focas y a las ballenas?

Di un gritito al ver el precio del saco de albóndigas perrunas. Busqué entre los ingredientes palabras como buey, chuletón navarro, caviar, arce canadiense, trufa blanca, champán francés, receta de Ferran Adrià. Incomprensiblemente, sin éxito.

Sí, vale, estaba enfadado, pero yo nunca he sido la Masa. Así que supongo que no había que temer que volcara una mesa y le tirara una silla a la cabeza. Como al final hice. No, es broma, no lo hice.

–Química. ¿De qué va a trabajar un químico?
–De ayudante de supervillano, igual.
–Eh, que la química tiene muchas salidas.
–Yo no te llamaría salida.
–Lo dejaría en alegre.

Nota:6/10

Cas típic 1405: noi li agrada noia, noi es pren un 7up tranquilament

Post fàcil de divendres: Anuncis.

7up i els viatges en el temps

Nike

2nd Generation Intel® Core™ i5 processor

Apple i Coca Cola?

Asirom: Asseguradora d’automòbils.

Pepsi Max

Volkswagen: Segur que ja l’heu vist, però l’havia de posar

Cas típic 1404: noi li agrada noia, noi li agrada la seva raqueta

Fa temps que no us parlo d’alguna cosa personal? No? Doncs l’altre dia estava a jugant a frontó, sí a vegades jugo a frontó, no ho sabíeu? A què pensàveu que era degut aquest atractiu cos atlètic sinó? Mira quins braços, mira, toca toca, ja veuràs quin bíceps més durs.
Els què us deia, que mentre jugava a frontó s’em va trencar una corda de la raqueta! Feia molt de temps que no em passava això! concretament des de l’agost del 2008. Us preguntareu com puc saber amb tanta precisió que va ser l’agost del 2008 la última vegada que s’em va trencar una corda de la raqueta, es senzill, tinc una memòria perfecte…. Hahahaha, no, no, no, res més lluny de la realitat. Resulta que tinc un document anomenat raquetes.txt que conté lo següent:

1 – Blava i negre : Novembre 2002 – Febrer 2004

2 – Vermella i negre : Febrer 2004 – Maig 2004

3 – Dunlop: Blava i blanca : Maig 2004 – (Novembre 2004 cordes noves) – Abril 2005

4 – Groga i negra: Abril 2005 – Setembre 2005

5 – Head: Platejada i negre : Setembre 2005 – (Novembre 2006, Agost 2008, Decembre 2012 cordes noves) – Actualitat

D’això en podem treure tres conclusions:
1) Abans les raquetes que em comprava eren una porqueria
2) Ara jugo bastant menys a frontó que abans
3) Abans jugava amb pilota de tennis i ara amb goma que oferix menys esforç per la raqueta.

Doncs ja sabeu una mica més d’en Pons. Qui sap si en altres posts descobrireu altres coses personals tan interessants com la marca de mitjons que em compro o la duració mitjana de cada raspallada de dents.

Cas típic 1403: noi li agrada noia, noi li agrada el Evangeli del Monstre Espagueti Volador (II)

El promès en el post de fa uns dies es deute. Aquí teniu els extractes del Evangeli del Monstre Espagueti Volador.

Y por supuesto expresiones y frases como “Tan cierto como que quizá exista el MEV”, “Al MEV rogando pero como buen pastafari razonando”, “Nos vemos mañana si el Monesvol quiere, que seguro que querrá, porque mira que es majo”, “Te juro que pasó así, y al Monesvol no pongo por testigo porque seguro que tiene mejores cosas que hacer”, “amonesvol” para decir adiós, etc.

Esta traducción contiene algunos errores, que hemos colocado voluntariamente, para probar la atención de los lectores. Para proponer cualquier mejora o corrección no dude en rezar al MEV o contactar directamente con sus representantes terrenales. Nos encontrará en http://www.iglesiapastafari.es.

Auqnue el pastafarismo es la única religión basada en pruebas empíricas, debemos hacer notar que este libro se basa en la fe. Los lectores atentos se percatarán de numerosas inconsistencias y contradicciones a lo largo del texto; también encontrarán exageraciones e incluso mentiras descaradas. Todo ello está ahí para probar la fe del lector.

Anímese. Pruébenos durante treinta días. Si no le gustamos, se guramente su vieja religión lo dejará volver.

Los creyentes en el MEV rechazamos el dogma. Lo que no quiere decir que no creamos que tenemos la razón. Obviamente la tenemos. Sencillamente nos reservamos el derecho a cambiar nuestras creencias según aparezcan nuevas pruebas, o se produzca una mayor comprensión de las que ya hay.

Para apoyar esta tesis, hemos elegido a dos sujetos de peso, altura e inteligencia medios, y los hemos sometido a setenta y dos horas de ayuno para reducir los factores externos. Después de setenta y dos horas, a uno de los sujetos se le administró la comunión cristiana, consistente en una oblea fina como un papel, y al otro la comunión del MEV, consistente en una gran ración de espaguetis con albóndigas. ¿Cual creís que se encontró mejor después de la comunión?

Pregunta:Si hay un Volcán de Cerveza y una Fábrica de Strippers en el Paraíso, ¿cómo es el infierno MEV?
Respuesta: No estamos seguros del todo, pero nos imaginamos que es similar al Paraíso MEV, solo que la cerveza ya ha perdido el gas, y las strippers tienen enfermedades venéreas. Algo así como Las Vegas.

Puede que sea un ser omnisciente basado en carbohidratos complejos, pero me gustan las cosas sencillas de la vida. Se lo que digo. Soy el Creador.

Monesvol es el único que resiste mis patadas giratorias… dos veces” —Chuck Norris sobre el respeto a Su Tallarinesca Divinidad

Hay que tener en cuenta que el Cristianismo proponía una vida casta y alejada del sexo. Este mensaje prende rápidamente en las almas… de los feos.

Cualquier persona puede ser miembro, sin importar su edad, su raza, su fondo de pantalla o, incluso, su religión. Como hemos dicho antes, no basamos nuestras creencias en un dogma; si lo hiciéramos, tendríamos que pensar que tenemos razón en todo. Solo los imbéciles piensan de esa manera… y, por supuesto, los pastafaris no son idiotas.

Por mucho que a la gente le encante ser visitada en casa por desconocidos que les digan que es muy probable que vayan al infierno, nosotros preferimos medios menos intrusivos para la obra misional.

Cas típic 1402: noi li agrada noia, noi li agrada expandir-se pel calendari d’advent

Com vau veure en el cas típic d’ahir, el 1401 va patir un salt temporal, es a dir, que es va publicar en dissabte (inconcebible!) i un salt espacial, es a dir, que es va publicar en un altre bloc, el bloc del calendari d’advent (inconcebible!).
De fet no es la primera vegada que una cosa així passa. Ja va passar fa temps en un bloc anomenat farre.cat en el llunyà cas típic 92 bis. De fet, la experiència va ser tan positiva que ho vaig repetir en repetir en el cas típic 1019 on fins hi tot l’ahse em va seguir com a bona la millor groupie que és!
I això no ha fet més que començar! properament veureu casos típics per tots els blocs!! Pels propietaris originals dels blocs serà positiu, perquè veuran que el seu públic s’incrementa exponencialment, sens dubte serà el post més famós del bloc escollit. La expansió! del Pons per tot la catosfera es inevitable e imparable! tota resistència es fútil! Qui sap si el proper bloc on veuràs un cas típic serà en el teu bloc Muaaahahahahaha!!

Cas típic 1401: noi li agrada noia, noi li agrada el calendari d’advent

El cas típic 1401 el trobareu aquí.

Cas típic 1400: noi li agrada noia, noi explica com funciona el bloc

Aprofitant un dia tan especial com es la celebració del cas típic 1400, us explicaré uns dels secrets més ben guardats de l’història de la humanitat: Com funciona internament aquest bloc.

Us heu fixat que amb total eficiència i puntualitat suïssa sempre teniu publicat a primera hora del matí un post cada dia que no sigui cap de setmana? Doncs aconseguir aquest alt nivell de quantitat i qualitat requereix una important feina previsora. Modèstia a part… Aquí es on la gent pensa que realment Pons es tota una poderosa organització que gestiona un complex sistema de sistemes el qual el bloc es el més important, això o que el Pons es coreà. La realitat es molt més simple. Tot es basa en el sistema de programació i emmagatzematge de posts de wordpress, res comparable amb el precari sistema que ofereix blogger… Encara recordo que fins el cas típic 288 vaig funcionar amb blogger, m’agafen calfreds només de pensar-ho!

Corren rumors per la catosfera (si no heu sentit aquests rumors, es que no esteu prou integrats en la castosfera…) que tinc dotzenes de posts programats per endavant. Ho desmenteixo completament mai tinc programat més de 3 setmanes per avançat. Sense anar més lluny, ara tan sols tinc programats els posts de la setmana vinent i gràcies. Quina mena de persona programadora i maniàtica us heu pensat que soc?! Ara bé, tinc els posts  “Pendents de revisió”. Son posts totalment acabats els quals només falta posar el número de cas típic i la data de publicació, i d’aquests en tinc una reserva… ehem… podríem dir que suficient, si, suficient seria la paraula. Actualment tinc 169 posts d’aquest tipus. Es a dir, contant a 5 posts setmanals, tindria una reserva de més de 7 mesos de posts. Ben bé que la línia que separa la previsió de la bogeria es línia molt fina…

Espera, això vol dir que si tinc més de 100 posts guardats, vol dir que el post que celebra el cas típic 1500 ja hauria d’estar escrit. Doncs sí i no, com que una cosa es quan es publicarà el cas típic 1400 i l’altra es quan s’està escrivint, vol dir que ara estic en el passat, i estic escrivint aquest post cap al futur, de fet, a hores d’ara el bloc ni tan sols ha arribat al cas típic 1300. Per tan en el meu “ara” el 1500 no està escrit, però en el vostre “ara” com a lectors, si que hauria d’estar escrit el 1500. Tampoc es tan difícil d’entendre, no? Si no enteneu això no us plantegeu mai veure primer, de fet xkcd li ha dedicat una gràfica relacionant els personatges amb el temps, parla per si sola…

En resum, feliç cas típic 1400!

Cas típic 1399: noi li agrada noia, noi li agrada banyar-se mentre llegeix

…i així va ser com a partir d’aquell dia ja no em van deixar entrar a la biblioteca pública.

I aquesta ha estat la meva extensa participació al relat conjunt del mes de novembre. Sí, vaig força tard, algun problema?

Cas típic 1398: noi li agrada noia, noi li agrada el Evangeli del Monstre Espagueti Volador

El evangeli del Monstre Espagueti Volador (167 pàgines)

Moltes vegades he parlat de la meva religió, el pastafarisme, suposo que ja la deveu conèixer tots, fins hi tot hi ha algun dels seguidors habituals del bloc en deu ser també seguidor. Es normal, es de llarg a millor religió possible.
El pastafarisme gira al voltant d’un Deu conegut com el Monstre Espagueti Volador (MEV) o Flying Spageti Monster (FSM) o si ho voleu Monesvol, que no es altre que un munt d’espaguetis amb dos mandonguilles com a ulls.
Com a tot bon devot no podia ser que encara no hagués llegit el llibre sagrat de la meva religió: El Evangeli del Monstre Espagueti Volador. Us el podeu baixar en l’anglès original o si el vostre anglès més mediocre teniu la versió traduïda.
Per una banda ens explica l’origen real de la religió, que va ser creada per fer front al creacionisme que afirma que si la teoria de l’evolució, es justament només una teoria, perquè no ensenyar a les escoles altres teories com ara el disseny intel·ligent. Es a dir que si ha uns fanàtics religiosos que defensen que la evolució es falsa i que va ser Deu que va crear tots els éssers vius tal qual estan actualment, perquè no crear una religió que afirmi que no només això sinó que aquest Deu te forma d’espagueti i amb els seus apèndix tallarinesc tot ho pot fer? Per si no fos poc el pastafarisme predica l’estil de vida pirata, ja sabeu, un pedàs a l’ull, un lloro a l’espatlla, un vaixell i tota la pesca.
A part de defensar teories absurdes, que pensades fredament estan exactament al mateix nivell d’absurditat que el disseny intel·ligent, també refà la història de la humanitat de manera que el pastafarisme sempre ha estat present influenciant els moments més importants de la història.
L’evangeli aprofundeix en tot el culte que hi ha darrera de la millor religió del mon. Una religió que, contràriament a la majoria, per defensar la seva fe no ha provocat mai cap víctima. Al contrari es una religió pacífica que no castiga només recompensa. Es parla d’un cel amb un volcà de cervesa i una fàbrica de streapers. Sobre l’ifern, diuen que si es que realment existeix, la cervesa deu haver perdut el gas i les streapers potser tenen malalties venèries…
Lo bo del pastafarisme es que no està enfrontada amb la ciència. El pastafarisme simplement accepta tot el que diu la ciència i afegeix el que aquesta no dona de moment. Fins hi tot si alguna vegada la ciència es capaç de demostrar la no existència d’un ésser que es impossible de detectar com posem per cas el Monstre Espagueti Volador, el pastafarisme ho acceptarà sense problemes, no se pas si altres religions serien tan tolerants…
Las frases del llibre les deixo per demà, que n’hi ha moltes de bones i m’estresso si treballo massa.
Nota: 6/10

Cas típic 1397: noi li agrada noia, els nois no han començat el foc

A veure, un post amb la categoria “música” i la categoria “vídeo”. Calla, ves que la cosa no vagi de videoclips.

Comencem amb un clàssic d’internet: We didn’t start the fire amb les imatges corresponents.

OK Go – This Too Shall Pass i la seva màquina de Rube Goldberg

Kyle Andrews  – You Always Make Me Smile i la seva guerra d’aigua amb 4.000 persones i 120.000 globus

Hollerado – Americanarama i el seu homenatge als 8 bits

Klein – Tread Over It i el seu curiós anunci de les Camper P87