Cas típic 2245: noi li agrada noia, noi li agraden els panellets

Posted: 2015-10-23 in Actualitat, Divagacions meves

Si tens la ment inquieta i de tan en tan li fas un cop d’ull al calendari en comptes de ser com un rumiant que simplement deixa passar els dies al seu voltant, t’hauràs adonat que falten pocs dies per la castanyada, per això li vull dedicar un post a un element emblemàtic d’aquesta festa, segur que penses en la castanya, però no, és el panellet! És cert que el nom de la festivitat ve donada per la castanya, però no li veig gaire misteri a preparar una castanya, tota la dificultat consisteix en collir de l’arbre la castanya, pelar-la i menjar-la, i si ets molt exigent fins hi tot la pots torrar abans, però la cosa no té més problema, fins hi tot el votant mig de Ciutadans ho podria fer amb l’entrenament adient. El moniato encara és més senzill, ja que ni tan sols has de pujar a un arbre per agafar-lo. Per contra dels anteriors elements típics de Tot Sants, el panellet té més complexitat, primer de tot els panellets no creixen als arbres, mostra que la natura no és tan sàvia com diuen ja que l’evolució no ha creat el panelleter. I segon i més important quan vas a comprar-los pel mateix pes els panellets valen unes trenta vegades més que les castanyes o els moniatos. Queda clar qui es l’autèntic guanyador de la castanyada, efectivament, els pastissers.

Per comprar aquesta pila de panellets has de demanar una hipoteca

Per comprar aquesta pila de panellets has de demanar una hipoteca

Per si hi ha algun lector que ha viscut tota la vida com un ermità i justament està llegint el meu blog avui (podria passar) explicaré que un panellet es com pastisset petit, generalment rodó (o com a mínim s’intenta), fet amb una massa de sucre, rovell d’ou i ametlla, i moltes vegades porta patata o moniato perquè la massa d’ametlla es caríssima i s’ha d’abaratir el cost, igual que fem quan tallem la cocaïna, eh? que com ho sé això? Per les sèries, es clar, per les sèries… Els panellets solen estar arrebossats d’elements com ara pinyons, ametlla esbocinada, coco, xocolata i un llarg etcètera només frenat per la imaginació del cuiner, però els més típics són els de pinyons i ametlla, motiu per el qual per aquestes dates el preu de l’ametlla es posa al nivell del caviar de Beluga i el preu del pinyó puja fins gairebé atrapar el de la tinta d’impressora.

A Catalunya ens els solem menjar pels voltants de tot Sants, perquè si en els mengéssim durant tot l’any els acabaríem avorrint. A part de Catalunya també en mengen a Eivissa i al País Valencia, i cada vegada més a altres llocs perquè són bons i contràriament al que donen a entendre els resultats de les eleccions, la gent no es pas tonta. La llegenda diu que l’origen tracta d’un antic culte funerari que consistia a portar uns panets com a ofrena als morts, i havia ser alguna cosa que durés bastant, perquè si una cosa tenen els morts es que no son ràpids menjant. Per acabar el post, ara tocaria posar la recepta de com fer-los, però no vull que algú confongui Pons’s Blog amb un blog de cuina perquè jo odio els blogs de cuina (adéu a la meitat dels meus lectors). Així doncs si voleu saber com es fan busqueu-ho!.

BCPP: Sergi

Comentaris
  1. Elric escrigué:

    soc molt panelletaire jo, però només dels de pinyons (els cars)

    els meus pares van anar a san sebastian el mes passat i també en van veure allà! (es veu que és en plan molt exclusiu, que només els fan a 2 forns en tota la ciutat)

  2. Xavier Pujol escrigué:

    Els de la fotografia estan per menjar-se’ls…. Només de mirar-los ja m’han pujat els nivells de glucosa a la sang!

  3. McAbeu escrigué:

    Un altre post molt bo, l’he llegit amb gran interès malgrat la vista se me n’anava sovint a la plàtera de panellets. Fan goig, eh!.

    Se m’ha acudit que podries oferir aquesta plàtera (la real, no la foto) com a premi del teu proper post-concurs de preguntes. És el que faria un bon blog de cuina… (ui, ja veig que “va a ser que no”) ;-D

  4. ahse escrigué:

    Per primera vegada crec que hauria de demanar perdó per al grau de perversio al qual he arribat, és un CT excel-lent i tal, però aquest matí m’han vingut al cap les paraules… “bloc de cuina”. :-D

    • Pons escrigué:

      tu? Pensant en Pons’s blog com un bloc de cuina? no et reconec!

      • ahse escrigué:

        Jo no, jo no!! Va ser el becari! Ell… ha posat… un JNE en una certa part del meu segment de codí… sospito que hi ha un comptador de CT-s de menjars seguits… jo mai no hauria pensat en blocs de cuina, mai no hauria! pensat en blocs de cuina mai!!

  5. XeXu escrigué:

    Com pot ser? Després d’una setmana d’oda als moniatos, avui te’ls ventiles sense més. Els pintes com els elements més vulgars de la castanyada, ja que ni tan sols cal pujar als arbres per collir-los. Però què és això? Potser que llegeixis els CTs dels becaris abans de publicar-los, no? Almenys per evitar incongruències d’aquest tipus. No veus que als lectors habituals no ens passen per alt aquestes coses?

  6. Sergi escrigué:

    A veure, no vull dir que com a concepte no sigui innovador: un blog de cuina sense receptes.

    Però no sé… No ho acabo de veure.

  7. Eva escrigué:

    Gent que no menja moniatos i menja castanyes crues?!?

  8. Roselles escrigué:

    Es possible que desperti les enveges de tothom, però no puc evitar presumir de que els meus oncles tenen una cadena de pastisseries i sempre em regalen els panellets. O sigui que no sé a quin preu està tot això perquè no els compro mai, i no em mataré a fer-los si ja els tinc a casa. De totes maneres m’he llegit el post, eh? Més que res per saber què m’estalvio.

    • Pons escrigué:

      Quina ràbia que fas! Desterrada del blog fins passada la castanyada!

      No… no… es broma. No puc aplicar un càstig tan cruel, et desterro només fins dilluns (exclòs).

    • ahse escrigué:

      Quantes caixes has enviat ja a la fantastica empresa anomenada Pons’s blog? Pensa que en treballem 3 i al Pons li van millor sense sucre, eh?

  9. JOMATEIXA escrigué:

    A mi m’agraden molt i sobretot els de pinyons, els de cafè i els de xocolata. Al meu pare li agraden els de codony i a la sogra els de rosella… Ja veus que en fem de molts colors a casa. Però és prohibitiu, perquè l’ametlla està caríssima!

  10. joancolom escrigué:

    Un consell. Ja que no podrem saber si el massapà té més ametlla que moniato fins que no li haguem fet queixalada (i això vol dir haver-se gratat abans la butxaca), almenys fixem-nos en els pinyons de fora: si els veiem llargaruts són des país i bons; de més curts, són xinesos i no tenen gust de res. Jo diria que en els panellets de la foto estan barrejats.
    Joan Colom

  11. Mireia Busquets escrigué:

    Els panellets són els reis de la festa. Nosaltres cada any en fem un munt i ens queden….

  12. Ada escrigué:

    PErò quina bona pinta!!!! A això jo que simplifique molt, li dic “boletes” , i estàn boníssimes, i són d’orígen àrab segur, com tots els pastissets que estàn boníssims… i ténen moltes calories també. M’agradaria saber fer-los, però sembla que és un procés molt llarg… a veure si em pose algun dia, perquè al blog que hi ha al primer enllaç que poses, ho expliquen molt bé. Però tu saps fer-los? Això si que seria demostrar tindre una força extranatural i una saviesa extrema…

    • ahse escrigué:

      On et penses que has entrat, preguntat al Pons si sap fer pastissets o potser demanant proves de la seva gran saviesa!! Aquest no és un bloc de cuina!

    • Pons escrigué:

      “Això si que seria demostrar tindre una força extranatural i una saviesa extrema…” això traduït vol dir “A que no hi ha collons?”, no? No em rebaixo a aquest nivell jo…

  13. Elfreelang escrigué:

    has fet un post ben dolç ……pastissers i dietistes n’estan cofois amb la ingesta calòrica …..ara són ben bons mmmm

  14. glòria escrigué:

    Totes les mestresses de casa d’aquest país i de la meva quinta saben fer uns panellets per llepar-se els dits. I no són pas tan difícils. El que passa és que com que a mi no em convenen no els faig. Pinyons a preu d’or perquè se’ls mengen els altres…fuig, fuig!

  15. Clidice escrigué:

    Ara quedaré fatal: no m’agraden els panellets (dels de pinyons només em menjo els pinyons, dels altres res), i no acostumo a menjar castanyes, si no són crues, ni moniatos, sinó són fregits. Afortunadament ara està de moda viure en un país inclusiu i potser no em retiraran el passaport català. Glups!

  16. […] ja vaig parlar de la Castanyada (CT2247 i CT2248), i els seus elements típics com són els panellets o els moniatos (CT2242 i CT2243), us encoratjo a tornar a clicar en els links anteriors per reviure […]

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s