Si no heu llegit el post d’ahir us recomano que us el llegiu perquè sinó es possible que no entengueu el post d’avui, coses dels arcs argumentals complexos d’aquestes festes i tal. Bé, hauríeu de ser una mica totxos per no entendre un post sobre la castanyada, però per què coi em molesto a numerar els casos típics sinó per llegir-los per ordre? Creieu que ho faig per gust?! Creieu que m’agrada?!! Creieu que sóc un maniàtic de l’ordre?!!! Perdoneu, a vegades em poso nerviós. Continuo parlant de la Castanyada.
Comencem amb la història antiga. En la prehistòria la castanya era important en l’alimentació igual que els aglans perquè qualsevol comestible que aparegués penjat d’un arbre i només estirant el braç ja el poguessis agafar i menjar era benvingut pels homes del paleolític que no eren famosos per ser un sibarites amb el que es posaven a la boca. Més endavant, gràcies al romans que van plantar castanyers per la nostra zona, la castanya es va popularitzar perquè es menjava tan com a fruita “fresca”, seca o bé molta per fer farina de castanya, i això últim no m’ho invento, perquè de tan en tan m’agrada posar dades verídiques en els posts ni que sigui per trencar els esquemes. A partir del segle XVIII va venir la moda del blat de moro i de la patata provinent d’Amèrica i la nostra i estimada castanya va perdre protagonisme, d’aquí ve la famosa dita “de fora vingueren i la castanya ens tragueren”.
Passem a la història de la festa de la Castanyada. La llegenda urbana diu que la costum d’ingerir aquests aliments tan hipercalòrics i tan poc adequats per mantenir la línia es degut a que a la nit de Tot Sants, la tradició cristiana era tocar a morts tot seguit fins la matinada, es a dir, era aconseguir a cops de campana que ningú dormís aquella nit, i per tal d’ajudar als campaners, els seus amics i familiars (com que total, tampoc podien dormir) els hi donaven aquests aliments tan energètics per no defallir, penseu que en aquell temps encara no s’havia inventat el Red Bull ni altres drogues dures. Una altra versió explica que la cosa també prové del segle XVIII i que en els antics àpats funeraris es servien a part de les avorrides llegums i la indesitjable fruita seca, els pans votius, coneguts pel populatxo com panets, panellons o panellets, veieu per on van els trets, oi? A part, l’àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts ja que tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família. Això amb el temps ha anat evolucionant, de tal manera que s’han eliminat les parts supèrflues, per això avui en dia per la castanyada no mengem castanyes i si que resem el rosari, o era al revés, ja no ho recordo.
Què us han semblat el parell de posts sobre la castanyada? Us he fet venir ganes que arribi Tot Sants?
A mi se m’ha fet curta aquesta saga sobre la castanyada que, al meu parer potser equivocat, no només inclou els dos posts principals d’ahir i d’avui sinó també les preqüeles sobre els moniatos i els panellets. En aquests quatre dies que falten, tindrem la joia de poder-ne llegir alguna seqüela?
És lloable que tu mateix comencis a observar quant estàs d’equivocat, però no parlis del futur si estàs vivint al passat. Qualsevol peli amb viatges temporals et demostrarà quina pràctica més mala és aquesta!
M’esperava un comentari així, que previsible que arribes a ser. :-DDD
No et confonguis tant, un programa amb comportament “previsible” en realitat s’anomena “ben programat”!! Visca la genialitat del Gran Pons!
(també pots donar gloria al Java i/o als seus inventors… si insisteixes, és clar)
Lamentablement no hi ha més posts sobre la castanyada, però si que hi ha posts sobre la actualitat del dia en qüestió, els famosos “dies mundials de”
Em sembla bé. Ara entenem per què alguns insistiran prendre coca a les festes de Halloween – si tothom sap que Red Bull és massa light.
A Pons’s blog la única droga que necessitem són els casos típics ;)
Ahir algú va dir que castanya és sinònim de bufetada o cop fort. Castanyot encara més.
Les àvies antigues duien un monyo petit i rodonet que li deien castanya.
Les àvies modernes porten el cabell lila
Les avies punk van rapades
Ens deixaràs molt instruïts. Arribarem a Tots Sants ben preparats.
no vull que ningú suspengui, eh?
Dona les gràcies al Pons ^^
No estic d’acord que el professor Cap Rodó sigui un personatge irrellevant. La seva doctrina educativa ha inspirat milers de docents a molts països.
Com a doctrina docent vols dir el cop de cap?
Sí, a mi m’ha fet moltes ganes que vinga Tots Sants, sobretot la part del rosari.
ja imagino com se’t fa l’ànima aigua
A l’Islam també hi ha rosaris?
La guarderia de la meva filla celebra la castanyada amb petits i mares (gairebé sempre són només les mares), i patia perquè no les conec de res, ja saps, aquella incomoditat de estar en una reunió plena de desconeguts. Tota aquesta informació que has anat donant em dona grans temes de conversa per trencar el gel, i a més estic segura de que em farà molt popular entre les mares.
Gràcies Pons!
sobretot recorda citar la font de tan valuosa informació ;)
Jo és que ara m’he llegit els dos casos típics i m’ha encantat això de les castanyeres saltant universos paral.lels, ara me les miraré diferent! (quan en vegi alguna).
vigila que les castanyeres estan a la que salta!
Des d’avui endavant al teu món interior hi haurà castanyes passant d’un univers a l’altre, oi? Què romàntic…
Una bona segona part. Certifico que de tant en tant inclous dades absolutament certes.
Salut, Pons, i bona castanyada !
Pons’s blog, dient alguna veritat des del 2006 ^^
És a dir? Estem conforme amb quina ISO?
Per mi la castanyada, que no Tots Sants, és una festa familiar, de les poques que hi ha. Un dels únics dies a l’any que ens reunim els de casa, i que està posat al calendari com a obligatori. Ningú sap per què vam començar a celebrar-ho de manera tan cerimonial, que de fet a casa meva no hi ha res que ho sigui, i aquest dia és, com sempre, can pixa. Però que ens trobem, això és segur. Ma mare torra castanyes, nosaltres portem els panellets i, vinga va, algun moniato hi haurà també. Com deia, no sé com vam començar, probablement seria perquè sabíem que en algun moment en el futur tu faries aquesta sèrie de posts i que ens animaries a celebrar-ho.
Pons’s blog, ajuntant famílies des de… abans d’existir :D
[…] 2247–2248: La Castanyada […]
[…] està de més parlar de Haloween, ja que l’any anterior ja vaig parlar de la Castanyada (CT2247 i CT2248), i els seus elements típics com són els panellets o els moniatos (CT2242 i CT2243), us encoratjo […]