Cas típic 2242: noi li agrada noia, noi li agrada el moniato 1/2

Posted: 2015-10-20 in Actualitat, Divagacions meves

Estem a finals d’octubre, això vol dir bàsicament que s’acosten dues coses: El fred i la Castanyada. De la primera no en parlaré perquè estem a Pons’s Blog i no pas en un ascensor. De la segona tothom en parla, sobretot dels dos principals protagonistes, les castanyes i els panellets, però hi ha un tercer element protagonista de la castanyada que sempre es relegat en segon terme i es igualment important; si has pensat en el moscatell tens un problema amb la beguda, em refereixo als moniatos! El pobre moniato està desprestigiat, al moniato se li fa bullying, ja que quan algú diu moniato sempre n’hi ha un que respon “Ai no! Que a mi m’embafen molt!” i els pobres moniatos queden allà humiliats a la plata morts de fàstic mentre veu com les castanyes i sobretot els panellets són menjats amb gust per tothom. Per això vull fer un post reivindicant la importància del moniato. Què collons un post! Dos posts! Perquè el menyspreat moniato s’ho mereix! Ves ara mateix a abraçar un moniato!

El moniato, també anomenat per la gent estranya “boniato”, també anomenat per la gent molt estranya “batata”, anomenat pels científics “Ipomoea batatas” i fins hi tot hi ha algun degenerat que l’anomena patata de Màlaga (?!) és una planta de la família de les convolvulaceae (ui tant…), conreada per la seva arrel tuberosa que no fa bonic però és comestible; això explica perquè es habitual trobar gent que menja moniatos però en canvi costa més trobar gent que tingui una foto d’un moniato emmarcada sobre el moble del rebedor.

Per què hi ha un Mr Potato i no un Mr Moniato? Això es discriminació!

Per què hi ha un Mr Potato i no un Mr Moniato? Això es discriminació!

Passem a la història. El moniato és originari de Llatinoamèrica on forma part des de l’època precolombina de la dieta local. Va arribar a Europa al segle XVI i s’ha difós àmpliament per tot el món, inclús a Terrassa (buuuuu). Els massacradors, vull dir els gloriosos i aguerrits conqueridors espanyols, van tenir el plaer de conèixer el moniato quan van arribar al Carib abans que la patata per això el nom de batata va inspirar el nom per la patata que descobriren més tard, i no pas al revés com la gent sol pensar, o com a mínim això era el que es pensava el meu company d’oficina quan li he preguntat.

Si busques moniatos penjats d’un arbre no en trobaràs cap, millor buscar-los sota terra, i millor encara si la planta que sobresurt del terra es una moniatera, de debò que es diu així, quan em documento per un post vull que es noti. De fet el moniato no es la fruita de la moniatera sinó que n’és l’arrel. Això que per algú pot semblar evident per una persona de ciutat com jo no es tan trivial, ja que abans de documentar-me pel post pensava que naixien directament agrupats amb una bossa de malla de dos quilos. Després de fer personalment una entrevista a una moniatera, aquesta m’ha dit que li agrada vegetar a 24ºC a més de tenir una humitat tirant a alta, per això les moniateres solen néixer en un planter i després es planten els esqueixos a terra. Pons’s Blog, entrevistant moniateres des del 2006 ^^. Així doncs, les moniateres trien per viure els països tropicals humits. Segons la dada anterior, quin diríeu que és el país que en produeix més quantitat? Brasil? Perú? Andorra? Us donaré una pista, la majoria de vegades que formules una pregunta del estil “Quin és el país que més X produeix?” Doncs la mateixa resposta també es vàlida pels moniatos, efectivament em refereixo a la Xina, que conrea [atenció al percentatge espectacular] el 83% de la producció mundial de moniatos! Que com ho sé jo? Fàcil, li he preguntat al Yuan, que és el propietari del bar de la cantonada, llavors m’ha dit si volia un moniato amb el cafè amb llet, sens dubte la falta de sentit comú es la única raó per la qual els xinesos encara no dominen el mon…

Demà la segona i última part del monogràfic sobre el meu estimat moniato.

BCPP: McAbeu, Gemma Sara

Comentaris
  1. ahse escrigué:

    Visca!!

  2. JOMATEIXA escrigué:

    A mi m’agraden molt, molt els moniatos. En menjo al forn, a la brasa, fets com Chips a la fregidora… Encara que s’ha de racionar per no acabar tenint el cos també amb forma de moniato.
    El moniato potser és lleig, però la planta no, i molta gent el planta en pots o testos, us passo l’enllaç per si us animeu, apa ;D
    http://ecocosas.com/eco-ideas/como-se-hace-una-hermosa-planta-de-boniato/

  3. McAbeu escrigué:

    Sense arribar a l’extrem d’abraçar-ne cap (mai he sigut gaire efusiu jo), et dono la raó que el moniato es mereix que el reivindiquem. La celebració de Tots Sants no seria el mateix sense un bon moniato al caliu (i si aquest caliu és un caliu de veritat molt millor que el forn).
    Personalment prefereixo el moniato blanc que és el més tradicional (almenys a la meva zona) i que ara gairebé no es troba perquè a tot arreu ha estat substituït pel vermell, que és més dolç però, pel meu gust, molt menys bo.

    • Pons escrigué:

      crec que no he menjat moniato blanc, a què té gust? no et confondràs amb una patata? XD

      • McAbeu escrigué:

        Té gust a moniato com el moniato vermell però és menys dolç i de textura més ferma, no tan “pastosa” com el vermell i això és el que el fa el meu preferit. Però ja diuen que contra gustos, colors (una dita molt adient en aquest cas)

        Pel que fa a la patata. Com es pot confondre una solanàcia amb una convolvulàcia?, Res a veure!!. Entenc que fas broma. no?.

  4. XeXu escrigué:

    Pot ser que hi hagi gent a qui agradin, però comparat amb les castanyes i els panellets estan a anys lluny. Tanta gent no pot estar equivocada, no pensaràs que la gran massa que menysprea els moniatos ho fa erròniament i per alguna mena de prejudici estrany! Quan la majoria estan d’acord en alguna cosa, segur, segur que tenen raó. Mira els lectors de les ombres d’en Grey, per exemple…

  5. Anna escrigué:

    Doncs a mi m’encanten! Visca els moniatos!

  6. Sergi escrigué:

    Espero en candeletes el post de demà. A veure si ens deixes de pasta de moniato (estaria bé que parlessis de la pasta de moniato, a veure si li trobem sentit a aquesta expressió).

  7. Xavier Pujol escrigué:

    Un dia em van dir que si tenia un moniato grillat el posés en un pot de vidre amb aigua.
    Ho vaig fer i va néixer una planta preciosa, que va viure força temps a casa.
    Els que no estaven grillats van acabar al forn…. bonísssssims!

  8. Consol escrigué:

    M’agrada saber més coses sobre els moniatos. Ara que ja sé els seus noms, els seus origens, d’on neixen i de quina manera es cultiven… ara resulta que els moniatos que ens mengem venen de la Xina. Quina llàstima que hagin de viatjar d’aquesta manera!
    Per cert, les enquestes i entrevistes que has realitzat per instruir-nos sobre el tema són molt rellevants i enriquidores. Per acabar d’il·lustrar-nos de cara a la festa de la Castanyada, ens podries parlar de les castanyes? Moltes gràcies.

  9. viureenunpoble escrigué:

    el meu dolç preferit de Nadal és el pastisset de moniato :-)

  10. Gemma Sara escrigué:

    Quin món el del moniato! No sé com Ridley Scott no va utilitzar moniatos en comptes de patates a The Martian!

  11. […] ahse on Cas típic 2242: noi li agrada noia, noi li agrada el moniato 1/2 […]

  12. Eva escrigué:

    Gent que no li agrada el moniato? Quina gent més desagradable coneixes!

    (McAbeu té raó: el moniato blanc és el millor. Moniato blanc forever!)

  13. Cristina escrigué:

    M’has fet venir ganes de menjar-ne…sort que s’han extès per tot el món, fins i tot a Terrassa i així em serà fàcil trobar-ne. 😉

  14. […] Història de Sant Nicolau, la 2121: Setmana sense l’ahse 2079,  els 2069: Premis Pons, i 2242–2243. Per tan ja se quin tipus de posts haig de fer per tenir-vos contents, això no vol dir […]

  15. […] la Castanyada (CT2247 i CT2248), i els seus elements típics com són els panellets o els moniatos (CT2242 i CT2243), us encoratjo a tornar a clicar en els links anteriors per reviure aquells bons posts, i […]

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s