Cas típic 4102: noi li agrada Mines Tirith

1. A Night at the Roxbury (What is Love – Haddaway) (4 min). Fa 27 anys Blink-182 llançava All the Small Things (3 min)
2. Anàlisi tàctica del setge de Mines Tirith (15 min)
3. Kolormatch: Com prova la vostra memòria dels colors?
4. Al Japó sí que saben ensenyar educació viària als nens (21 segons)
5. El mapa, en temps real, de balises V6 actives.
6. Jugant a golf a Australia (45 segons)
7. Festa de les xarxes socials (5 min)
8. Entrevistant a la persona correcta (25 segons)

Cas típic 4101: noi li agrada el CT1478

Avui recupero el CT1478 que celebra el mític CT1478

Aprofitant la imminent proximitat de la celebració del post 1478, perquè queda clar que el número 1478 és un número amb prou motius per a merèixer una celebració, oi? Bah, no sé per què us pregunto si al final mai tinc en compte la vostra opinió. El cas és que vaig mantenir una llarga reunió amb el departament de direcció del bloc (sí, qualsevol bloc important té un departament de direcció!), el departament de màrqueting del bloc (aquests sempre s’apunten a totes i mai fan res), el departament de coordinació (aquests directament no sé què fan), el departament financer (aquests sempre estan presents facis el que facis), el departament de qualitat (aquestes sempre estan borratxos) i el departament jurídic (per allò dels problemes amb youtube ja sabeu…) per tractar aquest tema tan important. Com sempre passa amb aquestes reunions, es va acabar allargant més del compte i vam haver de demanar menjar xinès per portar a domicili, o en aquest cas les oficines del bloc, (si el vostre bloc no té oficines és que no deu ser tan bon bloc com aquest), i després de fer les típiques bromes amb els palets xinesos al final vam trobar la manera de crear el post perfecte per tant important cas típic. Per celebrar-ho vam brindar amb cava, després ens vam animar amb els cubates, vam acabar posant música, la gent s’animava, ballava, es començaven a embolicar els primes porros, van aparèixer les strippers no sé d’on, la gent s’animava, va haver-hi el típic accident que sense voler mates a una stripper, llavors t’has de carregar amb la pistola que tens per aquests casos d’emergència al típic que diu que el millor és trucar a la policia i confessar-ho tot, llavors vas a buscar els plàstics per embolicar cadàvers que sempre guardes en cas d’emergència, el bidó d’àcid d’emergència per posar els cadàvers, la pala d’enterrar bidons d’àcid d’emergència i te’n vas al descampat aïllat de sempre a fer el que acostuma a fer en aquests casos, no crec que hagi d’entrar en detalls.
Ah sí! Sobre la resolució que vam prendre al final sobre el cas típic 1478 és que el millor que podríem fer és inventar una història que mantingués als lectors distrets per complir amb la quota de casos típics de la setmana.

Cas típic 4099 bis bis: noi li agrada Dexter Ressurrection

Dexter ha ressuscitat com si fos Diumenge de Pasqua. L’anterior minisèrie de Dexter, veure CT3535 va deixar una mica freds als espectadors pel canvi de rumb del protagonista. Aquesta vegada, amb Dexter Resurrection han volgut ser més fidels al Dexter original i ha funcionat bastant millor. Però aquesta vegada Dexter tampoc torna a Florida, per sort tampoc es queda en el poble fred del nord del país, sinó que se’n va a la ciutat de Nova York.

L’he trobat força inversemblant aquest Dexter. Primera, per què fuig del Batista, si el primer dia va parlar amb ell sense problema? Per què va a Nova York si després ni tan sols saluda al nano? Tot el tinglat del Tyrion també és increïble, com ho és que el primer Uber que coneix ja es fa amic seu de l’antisocial Dexter, i més casualitat és que conegui de primera mà l’única víctima que ha sobreviscut del passatger obscur.

Malgrat la poca versemblança, la temporada m’ha agradat, la part dolenta és que segueix sortint el seu fill que em cau fatal, la part bona és que apareixen bons actors com ara Uma Thurman i Peter Dinklage, i una actriu que m’agrada es diu Krysten Ritter. També han convidat dos actors de comèdia Eric Stonestreet i Neil Patrick Harris fent papers seriosos. Però el meu personatge preferit de la temporada és la detectiva interpretada per Kadia Saraf, ja que un protagonista sempre brilla si el seu antagonista està a l’altura. Com que ha tingut bona acollida, crec que faran alguna temporada més i jo content.

Dexter Ressurrection té un 7,7 al filmaffinity i un 9 a l’imdb.

Nota: 7/10

Cas típic 4099bis: noi li agrada el Pacificador

Quan vaig saber que el director (James Gunn) havia confirmat que no hi hauria tercera temporada del Pacificador em vaig posar a veure-la. La sèrie és protagonitzada pel gegant John Cena, un home que té els músculs el triple de grans que una persona normal, i que a més té músculs on la gent normal no en té. La sèrie arranca just al final de la peli Suicide Squad, la segona, la divertida, la de l’estrella de mar. El protagonista és el Pacificador un home masclista, feixista, violent i estúpid, però que no saps ben bé per què, però cau simpàtic, potser per això puja l’extrema dreta. El Pacificador és un antiheroi que treballarà a l’ombra pel govern dels EUA per solucionar els problemes de manera discreta, però les seves actuacions ho seran poc, com a exemple, la seva mascota és una àguila calba.

James Gunn és famós pel seu humor, que impregna tota la sèrie, com altres obres seves com Guardians de la Galàxia, per sort aquí no està obligat a treballar sota el PEGI16 de Disney, aquí la violència pot ser brutal i apareix sexe sense problema, i les bromes en conseqüència poden ser més bèsties; el màxim exponent d’això és el personatge del Vigilant, un personatge en aparença innocent, però que és un autèntic psicòpata assassí sense cap consciència, i aquest representa que és de l’equip dels “bons”. Com a curiositat, en la sèrie apareix l’actriu Jennifer Holland, que per casualitat és la dona del director, el qual és 21 anys més gran que ella. La primera temporada m’ha agradat més que la segona, però, així i tot, la sèrie manté el nivell.

Valoro la paz con todo mi corazón. No importa cuántos hombres, mujeres o niños tenga que matar para conseguirla

Us podria posar un trailer de la sèrie, però prefereixo posar-vos l’opening que és una manera fantàstica de veure els personatges totalment fora de context, i que mai em salto perquè és una meravella. L’opening de la segona sí que me l’he saltat alguns capítols.

El Pacificador té 16 capítols repartits en dues temporades i està acabada, tot i que queda englobada dins de l’univers cinematogràfic de DC. Té un 7,2 al filmaffinity i un 8,3 a l’imdb.

Nota: 8/10

Cas típic 4099: noi li agrada la batalla d’Invernalia

1. Coldplay va publicar ‘The Scientist‘ fa 24 anys, el mateix dia que la Kylie Minogue va llançar Come Into My World
2. Com comprar-se un pis a Barcelona? (4 min)
3. Els Estats Units dividits en deu regions amb la mateixa població
4. Versió de Sol a Casa (3 min)
5. La llei de la inèrcia demostrada amb una raqueta (14 segons)
6. La Batalla d’Invernalia analitzada tàcticament (15 min)
7. La broma del ninot de Jimmy Kimmel (2 min)
8. La broma de Jason Bourne (2 min)

Cas típic 4098: noi li agraden els sostenidors

Avui recupero els sostenidors del CT1481

Aneu a l’última moda? També pel que fa a roba interior? Ja teniu el vostre sostenidora peixera?

Que millor que un bon sostenidor per il·luminar una vetllada

Fart de barallar-te per descordar un sostenidor? Ha arribat el sostenidor USB amb plug & play

Sabíeu que esteu desaprofitant la energia del moviment dels vostres pits quant correu?

Ja teniu un comptador de visites en el vostre tanga?

Per acabar, un biquini superútil que és dissol en aigua

Cas típic 4097 bis: noi li agraden els videojocs

Fa no gaires anys vaig fer el CT3880bis i el CT3877bis amb dos rànquings de videojocs, però vaig ser tan especial que els vaig fer els senars per una banda i els parells per l’altra, i aprofitant l’excusa d’actualitzar el rànquing, aprofito per fer un sol llistat que és molt més pràctic de consultar.

1. 1. Hearthstone: Campos de Batalla (3.066 hores): Combat automàtic. Només compres i posiciones.
   2. Darkest Dungeon + DLCs: (198 hores). RPG de combat tàctic per torns i exploració de masmorres.
   3. Slay The Spire: (158 hores). Rogue like de construcció de baralles.
   4. X-Com 2 + DLCs: (100 hores). Combat tàctic per torns.
   5. Civilitzation VI (134 hores): Estratègia per torns de gestió de ciutats.
   6. Civilitzation V (110 hores): Només un torn més.
   7. X-Com: (115 hores). Combat tàctic per torns.
   8. Marvel Midnight Suns (101 hores): Cartes + combat tàctic.
   9. Monster Train (152 hores): Cartes a tres nivells.
   10. Divinity Original Sin 2: (150 hores). RPG amb combat per torns.
   11. Wasteland 3 (60 hores). RPG postapocalíptic. Bona història.
   12. Pathfinder Wrath of the Righteous (248 hores) Rol clàssic bé contra el mal
   13. Gladius Relics of War (126 hores): Estratègia per torns. 4X. Warhammer 40K.
   14. Frostpunk: (84 hores). Construcció i supervivència.
   15. Grand Theft Auto V: (96 hores). Món obert, trets, conducció. Bona història.
   16. Pilars of Eternity II (97 hores) Rol clàssic amb deus i pirates.
   17. Red Dead Redemption 2 (93 hores). Món obert, trets, conducció de cavalls. Bona història.
   18. Dungeon of Naheulbeuk + DLCs: (109 hores). RPG tàctic amb humor.
   19. Troubleshooter (123 hores) Tàctic per torns amb de rol.
   20. Battle Chasers Nightwar (67 hores). Combat per torns.
   21. X-Com Chimera Squad: (25 hores). Combat tàctic per torns.
   22. Divinity Original Sin: Enhanced Edition (90 hores). RPG amb combat per torns.
   23. Mass Effect 3 (48 hores). Naus espacials i trets. Bona història.
   24. Shadowrun Returns (16 hores) Rol Cyberpunk
   25. Symphony of War: The Nephilim Saga (70 hores) Tàctic per torns, Estratègia
   26. King Arthur: Knight’s Tale (117 hores) Tàctic per torns medieval fantàstic
   27. Songs of Conquest (65 hores). Estratègia per torns
   28. Warhammer 40.000 Mechanicus: (35 hores).
   29. Crying Suns: (19 hores). Tàctic espacial.
   30. Hard West 2 (32 hores). Tàctic per torns.
   31. The Witcher 3: (102 hores). Rol d’acció.
   32. Tainted Grail (49 hores). Rogue like de cartes.
   33. Circus Electrique (25 hores). Estratègia per torns.
   34. Defense Grid The Awakening: (21 hores). Defensa de torres.
   35. Loop Hero (26 hores). Rogue like.
   36. Dico Elysium: (28 hores). Rol conversacional.
   37. The Stanley Parable: (4 hores). Passeig per l’absurd.
   38. Totally Accurate Battle Simulator (16 hores).
   39. Minion Masters: (18 hores).
   40. Stacklands (15 hores) Cartes.
   41. Deep Sky Derelicts (32 hores) Cartes
   42. Universal Paperclips: (12 hores).
   43. Inside: (5 hores).
   44. Hand of Fate 2: (23 hores).
   45. Automachef: (33 hores).
   46. Endless Legend: (24 hores).
   47. Northgard: (18 hores).
   48. Bioshock Remastered: (20 hores).
   49. City Skylines: (14 hores).
   50. Massive Chalice (Tàctic per torns) (22 hores)
   51. Guild of Dungeoneering (Cartes) (26 hores)
   52. Gris: (6 hores).
   53. Halcyon 6: (21 hores).
   54. Faster Than Light: (8 hores).
   55. Evil Genius: (14 hores).
   56. Limbo: (5 hores).
   57. Gears Tactics (10 hores).
   58. Mafia: (6 hores).

Cas típic 4097: noi li agrada Ortiga i Os

Ortiga i Os – T. Kingfisher (Ursula Vernon) (360 pàgines)

Ortiga i os en presenta un món de conte medieval fantàstic on les coses no són funcionen de manera justa. La protagonista, la Marra, és la princesa més jove de tres, la gran la casen amb un príncep del regne veí, però pateix un accident i mor, així doncs casen a la germana del mig amb el príncep, allà és quan la protagonista descobreix que la seva germana no és feliç, i per ajudar-la Marra busca ajuda en una bruixa, però la bruixa li demana fer tres tasques impossibles, però en els contes l’impossible costa però tampoc tant. Pel camí Marra trobarà altra gent que possiblement l’ajudarà en el seu objectiu.

He trobat el llibre moderadament entretingut, una espècie de roadbook medieval fantàstic, on la màgia serveix per a algunes coses concretes, però per arreglar les injustícies del món no serveix, millor recorre a les solucions terrenals. La protagonista sempre té aquesta sensació que les circumstàncies la sobrepassen, ella sola no pot lluitar contra el món, però vol canviar el món, però ella no és una heroïna, és només una persona, amb les seves pors i els seus dubtes, però intenta fer el què pot. Personatges humanament reals en un món de fantasia, on fer el què és just i correcte no té recompensa, sinó potser tot el contrari.

Els humans donem noms als gossos. És el que evita que es facin llops.

—Viatjarà amb la gallina? —Està posseïda per un dimoni —va contestar la dona—. Seria una greu descortesia deixar-la als veïns i que hagin de bregar amb ella.

Nota: 6/10

Cas típic 4100: noi li agrada noia, noi li agrada el 4100

Suposo que avui divendres esperàveu trobar un recull dels divendres, però la numeració mana, i resulta que aquest és el post número 4100, per tant, un múltiple de 100, per tant, estic obligat a fer un cas típic “especial”. Ja sé que el CT de dimecres va ser el CT4095, però és que he posat 4 CTbis pel mig, per tant, el motiu del desquadrament numèric. Potser acabo sincronitzant els posts i els casos típics, però si ho faig no serà aquest gener, serà possiblement a inicis de març. Hi havia una època en què aquest blog podria servir com a calendari atòmic gràcies a la seva precisió, però aquests temps fa anys que han passat, avui en dia estic content que els casos típics vagin ordenats de manera ascendent i gràcies. A qui vull enganyar, estic content que encara es publiquin CTs i punt. Bé, vist que estem al CT4100 potser estaria bé parlar sobre el 41.

1. És el 13è nombre primer. A més és bessó primer del 43.
2. És el primer nombre primer que és la suma de dos quadrats (4^2+5^2).
3. El 41 és un nombre primer resultat de la suma dels sis primers nombres primers (2+3+5+7+11+13).
4. És el nombre atòmic del Niobi, que com sabreu és un metall dúctil i tou, superconductor a baixes temperatures i que és usat en la indústria metal·lúrgica per reduir la densitat dels acers i augmentar la seva duresa.
5. És el codi telefònic internacional de Suïssa
6. En el 41 dC van assassinar a l’emperador Calígula
7. És una mena de signatura de Johann Sebastian Bach (les xifres del seu nom, en ordre alfabètic, sumen 41)
8. A la 41a planta de l’edifici del govern és on tenen lloc els interrogatoris al protagonista de Matrix
9. En numeració romana és XLI i en binari 101001
10. Larry Bird i Dirk Nowitzki van portar el dorsal 41.
11. És gairebé la resposta a la Vida, l’Univers i Tot.
12. L’estrella 41 Arae és un sistema estel·lar múltiple a la constel·lació de l’Altar.
13. Novak Djokovic va guanyar 41 partits oficials seguits el 2011 (iniciat el 2010).
14. Paral·lel 41°N: Passa a prop d’alguns dels llocs més poblats del planeta: Nova York (40°43’N, molt a prop), Madrid (40°25’N), Roma (41°54’N), Istambul (41°01’N), Pequín (39°55’N), Bakú (40°22’N).
15. 4.100 km és aproximadament la distància que hauríem de conduir de Sabadell a Alep (Síria) segons el Google Maps.

Cas típic 4095: noi li agrada Cyanide & Happiness

Avui recupero el CT1489 ple de Cyanide & Happiness

A punt per a l’humor simpàtic i innocent d’un web còmic? Doncs ja podeu anar canviant de xip per què us porto Cyanide & Happiness.

Cas típic 4094bis: noi li agraden els videojocs jugats al 2025

Aquest any he jugat a jocs molt llargs, i molt bons, perquè si no sent tan llargs els hauria abandonat. Els ordeno segons m’han agradat. Poso la nota del metacrític al costat

1. Civilization VI [88] (25 hores, 159 hores en total)
2. Monster Train [86] (Cartes) (152 hores)
3. Pathfinder Wrath of the Righteous [83] (Rol) (248 hores)
4. Pilars of Eternity II [88] (Rol) (97 hores)
5. Red Dead Redemption 2 [97] (Món obert, trets) (93 hores)
6. Troubleshooter [84] (Tàctic per torns) (123 hores)
7. Shadowrun Returns [76] (Rol) (16 hores)
8. Symphony of War: The Nephilim Saga [81] (Tàctic per torns, Estratègia) (70 hores)
9. King Arthur: Knight’s Tale [77] (Tàctic per torns) (117 hores)
10. Songs of Conquest [78] (Estratègia per torns) (65 hores)
11. Tainted Grail [82] (Cartes) (49 hores)
12. Circus Electrique [70] (Estratègia per torns) (25 hores)
13. Stacklands [84] (Cartes) (15 hores)
14. Deep Sky Derelicts [70] (Cartes) (32 hores)
15. Massive Chalice [73] (Tàctic per torns) (22 hores)
16. Guild of Dungeoneering [72] (Cartes) (26 hores)
17. Curiuos Expedition [74] (Exploració, Roguelike) (3 hores)
18. Minimetro [86] (Estratègia, metros, trencaclosques) (2 hores)
19. Battle Brothers [80] (Tàctic per torns) (4 hores)
20. Necroking [Tbd] (Cartes) (3 hores)
21. Othercide [78] (Tàctic per torns) (3 hores)
22. Northend tower defense [Tbd] (Defensa de torres) (1 hora)

Hores totals: 1.191 hores

El rànquing del 2024. Steam ha fet un resum de la meva activat aquest 2025. Destacable trobem:

• He passat 75 dies seguits obrint el Steam.
• El 21% del temps invertit en jocs aquest any ha sigut pel Pathfinder, amb 117 sessions de joc. D’agost fins a novembre.
• El juny ha sigut el mes que més he jugat amb 177 hores.

 

Cas típic 4094: noi li agrada Guild of Dungeoneering

Guild of Dungeoneering Ultimate Edition és un videojoc de cartes, on la gràcia és que tu no controles l’heroi que explora la masmorra sinó que la construeixes, escollint els passadissos, i és el personatge que decideix cap a on anar. Per exemple, si li poses un passadís amb un cofre amb un tresor l’aventurer, que és previsible i voldrà anar directe, si pel camí ha de passar per un tros de passadís que hi ha una trampa mala sort, si l’aventurer veu un monstre de més nivell que ell, és possible que vagi cap a una altra banda. Un altre detall que el caracteritza és el seu estil artístic, que sembla dibuixat sobre un full de paper.

El combat contra els monstres l’has de resoldre tu fent un combat de cartes, el monstre juga una carta i tu has de triar entre alguna de les teves com respons, tenint en compte diferents factors com atacs i defenses, màgics i físics. L’heroi podrà portar quatre peces d’equip, les quals influirà en el tipus de cartes que podrà dur, la gràcia és tenir sinergia entre l’equip per tal de tenir sinergia entre les cartes. Si no m’he descomptat hi ha 17 herois diferents, cada un comença amb una baralla inicial de cartes diferents, i amb algun poder especial. Un dels meus preferits és el Ultrachump, que converteix les cartes negatives en positives. Un altre que m’agrada és el cartomancer. Del principi potser el millor és el Bruiser, que fa mal quan fa parades completes. Una sola partida m’ha donat 26 hores de joc, suficient, és un joc que està bé per una vegada, però que no repetiria.

Us deixo un vídeo per tal que vegeu com pinta el joc

Cas típic 4093: noi li agrada el Lego

1. Ara fa 16 anys arribava David Guetta feat. Rihanna – Who’s That Chick? (4 min). Madagascar – I Like To Move It (3 min) Té més de 20 anys. Complicated d’Avril Lavigne només té 24 anys.
2. Jugant amb la fóveda
3. Enginyeria per fer saltar un cotxe de Lego sobre una rasa progressivament més ampla (9 min)
4. La Princesa Promesa, la millor pel·lícula de Rob Reiner (90 segons)
5. La bola de neu més gran (21 segons)
6. L’espelma que et salva Nadal (3 min)
7. El conill de Sevilla (2 min)
8. Milla Jovovich té 50 anys (1:39 min)

Cas típic 4092: noi li agraden els thrillers

Avui recupero el CT1491

Primer va ser la Gemma, després va ser la rits i després no ho sé, però segurament algú més haurà seguit amb la idea de les 35 pelis de la seva vida.
Després de fer el post he vist que em quedava massa llarg per l’estil de posts d’aquest bloc. Què havia de fer? Fer un post excepcional? Empatxar els lectors amb grans quantitats d’informació que no podrien assimilar? Pons’s Blog sempre pensa en els seus lectors, per això he decidit repartir el post en tots els dies d’aquesta setmana.
Fent un càlcul senzill surt que 35 pel·lícules dividides en 5 posts toquen a 7 films per dia. Però això seria en un bloc previsible i aquest bloc és imprevisible (menys en les dates i hores de publicació que són d’una previsibilitat absoluta…)! Així doncs he intentat dividir les pel·lícules en 5 categories, una categoria per cada dia de la setmana. Tampoc he pogut ser gaire estricte amb les categories si volia que cada dia tingués més o menys el mateix nombre de pelis, o sigui que sigueu comprensius.

Amb tots vosaltres els millors Thrillers!

Snatch. Porcs i diamants: Com a cançó de gel i foc m’agraden les històries de diferents personatges que s’acaben creuant unes amb les altres. Suma-li punts sí els personatges són molt carismàtics. Suma-li punts si hi ha acció. Suma-li punts si hi ha humor. Suma-li punts sí la trama és molt bona. Suma-li punts si hi ha violència. Suma-li punts sí el ritme és trepidant. I en total obtens la meva peli preferida.
Amb tots vosaltres… Tony dents de bala!

El club de la lluita: Les pelis on les coses no són el que semblen sempre m’han agradat sempre que la cosa no estigui agafada amb pinces i aquest no es el cas. A part, el talent Brad i Edward en aquest film és i-m-p-r-e-s-s-i-o-n-a-n-t!
Poco a poco todos lo entendemos?

Saw: La primera, l’original, la trencadora. Perquè tot i que s’havien fet pelis de psicòpates sonats, pel meu gust, cap havia sabut integrar tan bé la tensió i el thriller amb el gore. I haig de reconèixer que el final no me l’esperava pas. És una llàstima que la saga hagi caigut en decadència tan ràpidament en les altres parts, cada una molt pitjor que la següent. I què voleu que us digui, entre bons psicòpates ens admirem…
La versió de Scary Movie 4

Ocean’s Eleven: Què passa quan ajuntes un grapat d’estrelles en una mateixa pel·lícula? Doncs que s’acaben eclipsant uns als altres, però això no és problema per Ocean’s Eleven que continua funcionant molt bé. El film ofereix el que promet, un atracament original, espectacular e inversemblant per tot lo alt. És una peli típicament i tòpicament Hollywood? Sí, i què? A mi em va agradar.
Adeu a la lluminosa Las Vegas

Seven: Si busqueu la definició de thriller trobareu com a resposta aquesta pel·lícula, a més a més sense dubte. Com aconseguir llançar a la fama a en Brad Pitt? Fàcil, fes una bona pel·lícula amb un assassí en sèrie ben rar i pertorbat i acompanya’l amb el bo d’en Morgan Freeman que sempre cau bé a tothom.
Fins i tot els crèdits són bons

Cas típic 4091: noi li agraden les pel·lícules vistes a partir del 2013

Per culpa dels posts vintage que vaig escriure en el 2013, ara he hagut de repassar les pel·lícules que més m’han agradat des d’aquell moment. M’ha quedat una llista bastant llarga, perquè són més de 12 anys de pel·lícules. Encara que les pel·lícules siguin anteriors al 2013 jo les poso en la llista perquè el què importa és quan jo les he vist, de fet, algunes d’elles no era la primera vegada que les veia. Més o menys podria dir que les tinc ordenades segons preferències, però de totes maneres, si estan en aquesta llista és que les considero realment bones. Fins i tot m’he pres el luxe de parlar una mica del top 10.

1. El caballero oscuro: No entenc com no va entrar en la llista original. Espectacular la trama, espectacular el Joker, espectacular tot. Dubto que mai vegi una peli de Batman millor.
2. La lista de Schindler: Una altra que no entenc per què no estava en la llista. Zero dubtes que és la millor pel·lícula sobre el nazisme feta mai. Emociona en diversos moments, a mi!
3. La cabaña en el bosque: La meva pel·lícula paròdia de por preferida. La pel·lícula és ben conscient que tots els tòpics possibles estan aquí. Per ser una comèdia manté molt bé la intriga i el misteri.
4. Going Postal: Costa molt adaptar un llibre de Prachett, però aquí ho han aconseguit amb bona nota. Per això Pratchett li costava tant cedir els drets de les seves obres.
5. Spider-Man: Cruzando el Multiverso i Spider-Man: Un nuevo universo: Sony ha fet l’impossible, desbancar Pixar del pòdium de l’animació gràcies al seu estil totalment únic. Quin ritme, quin impacte visual, quina meravella!
6. 12 monos: Ciència-ficció fosca i lletja, on el pressupost va marxar més en pagar les grans estrelles del film que no pas en els efectes especials que són escassos. Al final res és el què sembla.
7. Coco: La meva pel·lícula preferida de Pixar i punt. D’aquelles que als monstres insensibles com jo els hi toca la patata.
8. Stardust: És gairebé tan bona i surrealista com la Princesa promesa, prou raó per aparèixer en aquesta llista.
9. La caza del Octubre rojo: Realment un submarí nuclear soviètic està desertant en plena guerra freda o tot es una trampa? Quina tensió! El què pots aconseguir amb un petit grup de bons actors i una trama tensa.
10. La sustancia: Pel·lícula tensa i desagradable de veure, però que atrapa. Segurament no es del gust de tothom, però sí del meu.

RRR, Réquiem por un sueño, Puñales por la espalda, Infiltrados, Vengadores: Infinity War, Vengadores: Endgame, Guardianes de la galaxia, El lobo de Wall Street, The Gentlemen: Los señores de la mafia, Los odiosos ocho, Arma fatal, 1917, Dark City, Heat, La roca, Casino Royale, Ocean’s Eleven: Hagan juego, Desafío total, Big Fish, Thor: Ragnarok, Free Guy, Love Actually, Al filo del mañana, Cinema Paradiso, Los Mitchell contra las máquinas, Del revés (Inside Out), Pobres criaturas, Más allá de los dos minutos infinitos, El silencio de los corderos, Memento, Apolo 13, Shin Godzilla, El nombre de la rosa, As bestas, Despierta la furia, Moon, Your Name, Kingsman: Servicio secreto, Rogue One: Una historia de Star Wars, Escape Room: La película, Deadpool y Lobezno, Guardianes de la galaxia Vol. 3, Guardianes de la galaxia Vol. 2, Indiana Jones y el dial del destino, Capitán América: Civil War, Coherence, Doce hombres sin piedad, Capitán Phillips, Yo soy Sam, Slumdog Millionaire, La teoría del todo, I Am Mother, Yo él y Raquel, Sin novedad en el frente, Sospechosos habituales, La caza, Pleasantville, Un cadáver a los postres, Star Wars: El despertar de la Fuerza, Marte (The Martian), Serenity, Downton Abbey: Una nueva era, El buen patrón Vengadores: La era de Ultrón, ¡Rompe Ralph!, La ola, Gravity, Red Rocket, Interestatal 60, The Witch: Part 1. The Subversion.