Cas típic 1831: noi li agrada noia, noi li agrada que el drac reneixi

Posted: 2014-02-10 in Llibres

CXbHRMs

El Dragón Renacido – Robert Jordan

Ja he arribat al tercer llibre de la saga de la roda del temps! Suposo que tothom recorda el primer llibre anomenat L’ull del mon, oi? I també recordeu el segon llibre anomenat El despertar dels herois, no? I fins hi tot recordeu la preqüela anomenada Nova primavera, si? Segur que si, tots tres van ser posts de gran èxit ja que tinc el bloc ple de fans d’aquesta saga de llibres… Es curiós, ningú que no se l’hagi llegit coneix aquesta saga, però tothom que se l’ha llegit diu que es la millor saga que hi ha, això si, per poder dir això t’has de llegir 20 llibres força gruixuts. I pel que he vist, els primers, tot i no ser dolents, tampoc son res de l’altre mon.
Si voleu evitar conèixer el contingut de la trama del primer, segon i gran part del tercer llibre de la saga, millor salteu directament a l’últim paràgraf.
Després d’un pròleg sobre l’alt comandament de la Guàrdia de la LLum del qual no recordo pràcticament res dels personatges que hi intervenen descobrim amb horror que fins hi tot hi ha amics sinistres infiltrats en la Guàrdia de la Llum! Què serà el següent Aes Sedai servint a l’obscur? Ah calla, que això ja ens ho havien dit en el llibre anterior per si de cas no t’havies pres la molèstia de llegir la preqüela.
La trama continua passats uns pocs dies d’on es va acabar el segon llibre. Es a dir, el nostre Drac Renascut també conegut com a Rand Al’thor, també conegut com a camperol #1, està amb el seu grupet de gent del nord fent-li costat. Per cert, us heu fixat, que els bons sempre son els del nord? Per què els del sud solen ser els dolents? El fred aclareix les bones idees? La calor fa que et passis al cantó fosc? Qui sap… Amb ell també està el seu amic Perrin que es capaç de parlar amb els llops. Per què es capaç de fer tal cosa? Doncs perquè té els ulls grocs, fi de la explicació. Amb ell també la Moraine, la nostra Aes Sedai protagonista que ve acompanyada pel sempre impertèrrit, fred i letal guardià anomenat Lan. També hi ha la Min que pot veure el futur de la gent d’una manera tan ambigua que pràcticament mai sap interpretà el que veu. Finalment tenim un Ogier, que es un personatge d’una raça antiga, que es molt gros i que llegeix molt, sempre hi ha d’haver un personatge així per donar una mica de varietat en el grup.
En l’altre grup, arribant a Tar Valon tenim les 3 aprenents de bruixes, vull dir de Aes Sedai. Amb elles viatja en Mat mig mort per culpa d’un punyal, se l’ha clavat? No! Tan sols la portat a sobre massa temps, i resulta que es un punyal malvat. Com es que un punyal es malvat? Buff no feu preguntes complicades que sinó no acabarem mai.
A mesura que el llibre avança, per una banda tenim que en Perrin, la Moraine i els altres persegueixen en Rand entre els pobles de mala mort. Per cert, en Perrin cada dia té més por de convertir-se en un llop i per això no dorm. Ja ho veieu, en el nostre mon si dorms molt et converteixes en marmota, allà en canvi, et converteixes en llop, i a més a més literalment, començant pels ulls grocs. Mentrestant en Rand va trastornant el dia a dia tranquil del pobles, ja sigui tornant la llet de les vaques agre o fa que descobreixin petroli. Per l’altra banda en Matt, un cop recuperat del seu problema de dependència de la daga fuig d’amagat cap a Camelyn. Mentrestant les tres aprenents de bruixes rebran com a encàrrec de la jefa suprema de les bruixes la missió de desarticular una banda de bruixes dissidents que serveixen a aquell que no es pot anomenar, també anomenat el obscur, el pare de les mentides, el mal personificat, Balazhaemod (més o menys) i alguns altres noms ben xungos. Es curiós que totes les altres Aes Sedai estan ocupades fent coses tan importants com ara llegir llibres de la biblioteca, per tan la jefa només els hi pot encarregar una missió tan important i perillosa, pràcticament suïcida, a les nostres 3 protagonistes.

Si no us voleu quedar cecs intentant llegir el mapa de la Roda del Temps, millor feu clic per ampliar-lo

Si no us voleu quedar cecs intentant llegir el mapa de la Roda del Temps, millor feu clic per ampliar-lo

Tampoc em posaré a explicar tot el què passa en el totxo de llibre, simplement heu de saber que es una mica una road movie a tres bandes. Per una banda les tres aprenents de bruixes, per l’altra en Mat que té molta bona sort i per l’altra el noi amb els ulls grocs que té por de convertir-se amb llop. Tal com era d’esperar, els tres grupets més el Drac Renascut, que no en sabem res d’ell fins al final, es troben a Tear. Per cert, us he explicat qui es el Drac Renascut? No? Es en Rand, el típic camperol d’un poble de mala mort que resulta ser la reencarnació del tio més poderós del mon i que serà l’únic capaç de carregar-se el dolent més poderós del mon mundial, però com sempre passa en Rand encara no domina els seus poders a voluntat, però no passa res, té molts llibres per aprendre. A Tear hi ha la ciutadella més ben fortificada del mon i més ben defensada. Ha sigut assetjada per mil exercits però sempre s’ha mantingut inexpugnable. Això si, tots els nostres protagonistes aconsegueixen col·lar-se al seu interior sense cap mena de dificultat. De fet, ni tan sols ens expliquem com ho ha aconseguit en Rand, però es el Drac Renascut, això no es cap problema per ell. Tampoc ens expliquem com 200 Aiel es colen a dins. Per cert, per explicar-ho ràpid, un Aiel es com una espècie de ninja.
Fins a aquest punt del llibre, el més impressionant que havien fet havia sigut cremar uns gossos amb una bola de foc. En canvi, un cop dins de la Ciutadella de Tear tothom es baralla amb tothom i la lluita entre en Rand i l’Obscur son escalades de poder impressionants que canvien l’estat dels objectes només parpellejant, i lo millor de tot es que en Rand ni tan sols sap com ho fa, simplement ho fa. De fet, fins hi tot al final guanya i tot, el problema es que resulta que el dolent no era el dolent final de veritat, es una espècie de “Ho sento, la princesa està en un altre castell”. Qui s’esperava alguna cosa així? Potser algú que no sabés que encara queden 14 llibres per acabar la saga? Us imagineu que matin al dolent final en el tercer llibre? Es com si en HIMYM descobríssim qui es la mare en la meitat de la segona temporada…
Resumint, aquest llibrot de 850 pàgines es deixa llegir sense problemes. Crec que de moment es el millor llibre de la saga dels que m’he llegit (o sigui, els dos primers més la preqüela). La puntuació? Un 6/10. Això vol dir que enganxa suficient per seguir llegint, però tampoc es res espectacular. Es veu que si sou fans de la fantasia es una lectura obligatòria, i com que a mi m’agrada, doncs aquí estic llegint-ho. Però si vosaltres no ho sou, val més que us dediqueu a altres coses. Això si, em temo que serà una saga d’aquelles on us diré que els últims llibres son la hòstia però que per arribar-hi abans us heu de llegir 15 llibres.

Son más los hombres que han muerto por lenguaraces que por efecto de súbitas tempestades.

—«Con una chica bonita es divertido bailar. Dos chicas bonitas traen conflictos en la casa. Con tres chicas bonitas lo mejor es huir a las montañas.»

—Nos ha hecho embarrancar contra algo, ¿verdad? Después de tanto jactarse de que conocía el río igual que a su mujer. Seguramente la pobre no recibe ni una sonrisa de él.

—Un condenado héroe —dijo—. Thom, si doy señales de volver a comportarme heroicamente, me dais una patada.

Ella le había asestado una mirada que habría clavado al mástil a cualquier otro hombre, pero el Guardián no había siquiera pestañeado. Al lado de Lan el acero parecía hojalata.

Nota:6/10

Anuncis
Comentaris
  1. ahse ha dit:

    Molt bon resum, analític, informatiu, treballat i realment amb poques faltes! (per fi el becari deu haver-se posat les piles)

    Per part meva considero que el comentari que vaig fer al cas típic 1449 aplica tambe a aquest post i que segur d’aquesta saga no tindré temps per llegir més que les frases que el la magnanimitat del Pons seleccioni per al public lector d’aquest bloc.

    També he de demanar que algú m’expliqui què vol dir “impertèrrit”. Gràcies.

  2. maria ha dit:

    Em costa molt enganxar-me a aquestes sagues.^-^

  3. XeXu ha dit:

    Jo m’esperaré el setzè llibre, doncs…

    • Pons ha dit:

      Pots anar esperant, l’autor va morir al 2007…

      • ahse ha dit:

        Sense haver terminat la saga?

        • Pons ha dit:

          va deixar unes notes i la va acabar un altre autor, i bastanta gent diu que millor que el propi autor i tot…

        • XeXu ha dit:

          Pitjor m’ho poses encara! Ara que, si els llibres bons són els que ha fet un altre autor… quina gràcia, no? Jo vaig parlar del setzè perquè tu vas dir que en quedaven 14 més després d’aquest tercer (que em va semblar un número raro, però mira). Que no, que no. A una altra cosa.

        • Pons ha dit:

          Què prefereixes, que quan es mori en George R. R. Martin (perquè es morirà aviat, perquè qualsevol dia explotarà, perquè cada dia està més gras el cabró) es quedi la història sense final o millor que hagi deixat notes per què un altre autor ho pugui acabar?

          De totes maneres, hi ha diversitat d’opinions, hi ha gent que preferia en Jordan que no pas en Sanderson. L’estil canvia una mica, però el que vull dir que no hi ha ningú que digui que malgrat sigui un altre autor, el final sigui dolent.

        • ahse ha dit:

          Si em preguntes a mi, prefereixo que les coses siguin autèntiques i no pas imitacions barates. Respecte al George R. R. Martin, el dia quan es mori prefereixo que el cremin i no pas que el fiquin a podrir-se sota terra. També prefereixo que si l’història no l’hagi acabada, que no intenti pas un altre a passar-se per George R. R. Martin només per acabar-la.

          I ja posats a suposar coses impossibles, tu què preferiries: tenir una avia impostora o no tenir cap avia?

        • XeXu ha dit:

          M’agradaria saber el final de Cançó de Gel i Foc, però dubto que ningú pogués escriure com en RR Martin (i els seus eventuals negres). Aquest paio és bo, no es pot negar.

          Ah, jo preferiria tenir una àvia impostora. Si em compra bon berenar, no faré preguntes.

        • Pons ha dit:

          Si la àvia impostora em serveix com diu en Xexu per comprar-me el berenar i fer-me bufandes de llana, cap problema (cas Jordan / Sanderson), però si ha de començar a donar problemes i se l’ha de cuidar, millor sense…

        • ahse ha dit:

          Quanta superficialitat, deu meu! Si les vostres iaies aribessin a llegir això…

  4. Bruixeta ha dit:

    No havia sentit a parlar mai d’aquesta saga. A mi segur que costa que m’enganxi, però a la meva filla la pot arribar a entusiasmar, així que li diré que llegeixi el que s’ha escrit al Pon’sBlog, ja es prou grandeta per saber on es fica ;)

  5. Crec que aquesta saga haurà d’esperar :)

  6. […] d’un totxo de llibre com el Dragon Renacido, em venia de gust una cosa ben lleugera. Així doncs vaig agafar un llibre de monolegs de Luis […]

  7. […] més inexpugnable de tot el mon, cosa bastant sorprenent perquè en el llibre anterior, El Dragón Renacido, la assalten d’una pàgina per l’altre. Només començar el llibre ja els hi passen […]

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s